El director mèdic de l’IMO Grup Miranza Barcelona ens ofereix aquest titular a l’ARA: "Comptem amb solucions avançades per dir adeu a les ulleres". Abans de seguir llegint que es refereix a la cura de la miopia, les cataractes i tota mena d’afeccions boomers, somric amb sarcasme. Les meves cinquanta millors amigues i jo en tenim unes quantes, de solucions per dir “adeu” a les ulleres:

A partir d'aquest dimecres es podran demanar les ajudes per comprar ulleres i lentilles que el govern espanyol va anunciar fa més d'un any. Aquest dimarts el ministeri de Sanitat ha detallat que dintre del denominat Pla Veo es podrà rebre subvencions de fins a 100 euros perquè els menors de 16 anys comprin ulleres i lentilles fins al 31 de desembre del 2026. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha assegurat que aquest projecte és un dels "més ambiciosos" del govern espanyol, el qual calcula que ajudarà més de mig milió de nens i nenes.

Hi ha un proverbi xinès atribuït a Confuci que diu: “Quan el savi assenyala la lluna, l’imbècil es queda mirant el dit.” I si mai hi hagués un cas que il·lustrés a la perfecció aquesta dita, és el de les ulleres de Pedro Sánchez. Un detall aparentment fútil que ha captat més atenció que el mateix acte polític al qual pertany. La “lluna”, en aquest cas, seria la compareixença del president del Govern: una intervenció de la qual gairebé no hem après res, en una comissió que sembla més un aparador perquè cada partit rasqui vots amb discursos buits amb aires de tuit. Entre declaracions evasives i gestos estudiats, el que realment ha quedat gravat a la retina de molts és un accessori: les seves ulleres. Qui hauria dit que un parell de marcs podria eclipsar la política?

"Que un nen pugui veure bé la pissarra de l'aula no pot dependre de la butxaca de la seva família". Amb aquesta frase el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns una mesura que ja va avançar el ministeri de Sanitat fa mig any: el finançament d'una part del cost de les ulleres i lentilles per a tots els menors de 16 anys que ho necessiten.

El ministeri de Sanitat ha confirmat aquesta mateixa setmana que manté la intenció d’incloure les ulleres i les lents de contacte a la cartera comuna de serveis: és a dir, oferir-les gratuïtament a través de la Seguretat Social. L'Estat assegura que serà a partir de l’any que ve, el 2025, però encara no hi ha una data concreta ni tampoc serà universal.

Fa temps, vaig cedir i em vaig fer unes ulleres bifocals, per llegir i veure-m’hi de lluny. Van ser la compra del segle, i no eren barates: amb la part del vidre per llegir no m’hi veia de lluny, i amb la part per veure-m’hi de lluny no podia llegir. Vaig desar-les. Fet i fet, les ulleres només de llegir són insuperables: defensen la pàgina amb una muralla de boira. Tant de bo hi hagués ulleres d’anar a bosc com n’hi ha d’anar a sota aigua, o per mirar núvols!

Si ens preguntessin per les característiques del nostre estat del benestar segurament no tardaríem a parlar del caràcter universal, i gratuït, de serveis públics com l’educació o la sanitat. I si bé algun cop la universalitat de la sanitat pública s’ha posat en dubte, no passa el mateix amb la seva gratuïtat. Liderem els rànquings internacionals d’esperança de vida en néixer i, en comparació amb altres països, no existeixen grans diferències en l’accés a la salut en funció de la renda. Però aquest sistema no està garantit, presenta importants senyals de col·lapse –com les llargues llistes d’espera, o la falta de professionals– i té carències històriques en les dotacions de certs serveis sanitaris. Sembla, però, per les declaracions de la nova ministra de sanitat Mónica García, que alguna d’aquestes carències estan en procés de solucionar-se. 

La dicotomia a l'hora de triar si portar ulleres o lents de contacte és sempre present entre la gent que té problemes de vista, però amb l'arribada de l'estiu els dubtes s'intensifiquen. Les activitats a l'aire lliure, els viatges, menys hores davant l'ordinador, les sortides de nit... La nostra vida canvia i, per als que tenen problemes de visió –prop del 50% dels catalans– també poden canviar els hàbits. Aquí s'obre un nou meló: què és millor, ulleres o lentilles? Més enllà de les recomanacions concretes per a cada cas, analitzem què pot sortir més a compte –econòmicament parlant– per a un usuari estàndard.

Com a alternativa a l’ús d’ulleres o lents de contacte, hi ha múltiples tècniques de cirurgia refractiva eficaces per corregir la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme, així com per fer front a la presbícia o vista cansada. Tant en els procediments làser com en la implantació de diferents tipus de lents, els especialistes de l’IMO Grup Miranza busquen sempre la millor combinació entre eficàcia, seguretat i satisfacció de les necessitats visuals del pacient.

Una tònica habitual durant dècades ha sigut que les ulleres de sol masculines fossin molt bàsiques a nivell estètic per poder així anar passant d’una temporada a la següent sense cansar qui les porta ni qui les mira. Però aquest approach per fi ha canviat, perquè el públic i els dissenyadors han entès que unes ulleres de sol que neixen per ser discretes, realment es fan pesades des del primer moment. Per aquest motiu, tant marques internacionals com de casa nostra llancen al mercat models que no permeten que, quan amaguem els nostres ulls del sol, estiguem amagant també la nostra personalitat. L’home actual brilla.

Després que el baf que generen les mascaretes ens hagi amargat la vida durant dos anys, la indústria òptica aposta per sortir d’aquest forat amb muntures contundents. I és que la lliçó que hem après respecte a la força de la mirada no es podia deixar perdre. Ara que sembla que ja no s’entelaran tant, arriba l’hora de donar-li una dosi extra de força als ulls emmarcant-los amb dissenys que potencien la personalitat i ens fan memorables enmig la multitud. Aquestes són les propostes de firmes locals i internacionals per a dones amb ganes d’atrevir-se.

El 8 de novembre del 2017 va ser un dia negre als despatxos de Snap, la companyia propietària de la xarxa social Snapchat. Aquell dimecres, l’empresa va fer públics els resultats econòmics del tercer trimestre. Les xifres que no convidaven a l’optimisme. Snap seguia creixent, però no ho feia al ritme que els analistes havien previst. Al cap de pocs minuts es va desplomar a la borsa, amb una caiguda d’un 20%. Però la companyia no només passava per un moment difícil a nivell econòmic. El nombre d’usuaris que cada dia es connectaven a la seva xarxa social de fotografies efímeres tampoc acaba d’alçar el vol: si Instagram, la seva eterna rival, ja rondava els prop de 800 milions d’usuaris arreu del món, Snapchat només havia sabut créixer fins als 178 milions. Tot malgrat els esforços de la companyia per atraure nous usuaris amb un invent que havia de ser revolucionari: les ulleres de sol Snapchat Spectacles.

Per ser una icona pop a escala planetària al darrere ha d'haver-hi un encert fora del comú. I més quan fas un pam de llarg i tens setanta anys d'antiguitat. És el cas de les incombustibles Ray-Ban Wayfarer, el model d'ulleres de sol més famós, venut i icònic de tots els temps. Que el 2021 encara estigui entre les cinc ulleres més venudes en òptiques i botigues especialitzades d'arreu del món, i sent un model pràcticament idèntic original, de l'any 1953, no fa més que remarcar el mite que l'acompanya.

El 23 d'octubre del 2001 Steve Jobs havia convocat un acte amb la premsa. Tothom estava expectant. Dies abans els periodistes havien rebut una misteriosa invitació d’Apple convidant-los a assistir a la presentació d’un nou producte. “Pista: no és cap Mac”, havia escrit la companyia tecnològica. Quan es van encendre els focus de l’auditori i Jobs va pujar a l’escenari, va ensenyar per primera vegada l’iPod, un innovador reproductor de música portàtil que permetia dur mil cançons a la butxaca. “La música és un idioma universal i fins ara no hi ha hagut cap empresa que hagi aconseguit liderar el sector dels dispositius musicals portàtils amb claredat -va etzibar el director executiu-. Creiem que tenim la recepta per triomfar”. No anava errat: setze anys després, l’empresa de la poma ja havia venut 400 milions d’iPods arreu del món. “Entre 2004 i 2005 les vendes es van disparar: van passar de 4,4 milions a 22 milions d’unitats -recorda Xavier Ferràs, professor d’Esade i expert en innovació-. Això va fer que un munt de competidors volguessin provar sort al flamant mercat de la música digital”.

Les tendències estètiques ho van conquerint tot. Des de la roba de la llar, passant pel disseny dels aparells electrònics fins a arribar a llocs fins fa poc tan aliens a la moda com la roba esportiva o les ulleres de vista. Tradicionalment, aquestes últimes es triaven més aviat discretes i amb dissenys atemporals, fixant-se en el fet que poguessin durar molts anys i que, per tant, poguessin fer joc amb roba de tota mena i sobrevisquessin a moltes temporades. Actualment, però, les firmes d'ulleres s'han lliurat completament a les modes del carrer amb les col·leccions que treuen periòdicament, com si fossin una firma tèxtil. Tant per a homes com per a dones, cada cop més, portar ulleres graduades ja no és un càstig sinó una oportunitat d'anar a la moda i canviar d'imatge. A continuació, algunes de les tendències que més es veuran pròximament.

Una remor semblant a la que fa l’oceà també pot servir perquè un cec sàpiga que té un objecte al davant. L’empresa de Castelló Eyesynth ha desenvolupat unes ulleres que converteixen la informació de l’entorn en sons per fer més fàcil la vida de les persones amb discapacitat visual. El dispositiu porta incorporades dues càmeres amb tecnologia 3D que reconeixen els espais i tradueixen aquestes dades a un sistema d’àudio que les persones cegues poden aprendre per guiar-se millor. Aquests senyals, que recorden el soroll del mar, arriben al crani de l’usuari a través d’uns auriculars especials que emeten el so a través de la pell, de manera que les orelles quedin lliures. “Amb dues hores al nostre despatx, els usuaris son capaços de reconèixer els espais d’una sala”, diu Antonio Quesada, conseller delegat de l’empresa. Després les ulleres es poden graduar per captar obstacles situats entre 80 centímetres i sis metres de distància.

La Vila de Gràcia serà l'escenari de proves per a un prototip d'ulleres amb una càmera instal·lada que ajuda a la mobilitat per a invidents. Quan la càmera detecta algun encreuament, les ulleres dicten per veu les ordres que aquella persona ha de seguir per seguir la seva direcció.

Assegura el periodista Stefano Prizio que l’estiu del 1994, obeint els informes de l’adorat Giancarlo Antognoni, el Fiorentina havia tancat les incorporacions de dos prometedors internacionals de vint-i-dos anys: Rui Costa i Lilian Thuram. Però el central francès no va trepitjar mai l’estadi Artemio Franchi. Durant la revisió mèdica els metges del club van certificar que Thuram era miop i que, fora del terreny de joc, havia de dur sempre ulleres. Un directiu va renyar Antognoni: “No podem contractar un jugador que no s’hi veu”. L’exblaugrana continua tenint (142) el rècord d’internacionalitats del seu país.

Óptica 2000, els establiments de la qual són propietat d'El Corte Inglés, és la primera cadena a Espanya i Portugal a distribuir –en exclusiva fins l’any que ve– la nova marca Mimic Eyewear, les ulleres fetes a mida amb impressió 3D fabricades per la divisió d’innovació de l’empresa catalana Indo. Segons els directius d’aquesta cadena d’òptiques el producte desenvolupat per Indo representa “una revolució” en la manera d’entendre el sector.