Per a mi, el més complicat d'un article és decidir de què parlarà. Només n'escric un, aquest, setmanal, però sempre em costa triar-ne el tema. Normalment, un cop el tinc i m'estructuro una mica al cap i al paper el que vull dir, em poso a escriure i va sortint bastant sol. Avui, no m'està passant això: tinc claríssim de què vull parlar, però no sé com fer-ho. De fet, aquest és el cinquè inici que escric, i, millor o pitjor, serà el definitiu, perquè he d'enviar l'article aviat a la redacció. De moment, al meu ordinador, té un títol molt senzill, però que en deixa molt clar el contingut: "Últim article". Després d'uns quants anys escrivint a l'Ara Llegim, ho he de deixar, perquè a partir de gener m'incorporo a l'equip de l'Institut Ramon Llull. És una feina que m'il·lusiona, que agraeixo molt, que em fa un respecte que no me l'acabo, i que em sembla un privilegi. Tot i així, ha implicat una renúncia, i és que, mentre hi treballi, no podré fer de periodista.

La periodista Anna Guitart serà la nova directora de l'Institut Ramon Llull. El càrrec havia quedat vacant des de principis de novembre, quan va acabar l'etapa de Pere Almeda al capdavant de la institució. Guitart tindrà un mandat de quatre anys i l'objectiu de treballar per la projecció internacional de la llengua i la cultura catalana. La periodista i fins ara col·laboradora de l'ARA Llegim assumeix el càrrec després d'haver estat comissària del programa de Barcelona de la Fira del Llibre de Guadalajara, que ha tingut lloc a finals d'aquest novembre i principis de desembre. La seva feina ha consistit en organitzar el programa literari i cultural de l'esdeveniment: des de convocar escriptors i editors perquè hi fossin presents fins a posar en marxa dues exposicions i les nombroses activitats que s'han dut a terme al voltant de la fira.

Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409), un dels escriptors medievals més llegits: entre els seus lectors hi havia reis com Martí l'Humà. Valentí Almirall (Barcelona, 1841- 1904), un catalanista d'esquerres. Josep Pallach (Figueres, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 1977), polític i pedagog, membre del POUM i la CNT. O l'escriptora i activista feminista Maria Aurèlia Campmany (Barcelona, 1918 - 1991). Són alguns dels trenta autors que formen part de la col·lecció Clàssics catalans del pensament polític. Coeditada per l'Institut Ramon Llull i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat, la col·lecció vol posar a l'abast de lectors d'arreu del món els textos del pensament polític i jurídic català des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. En català i en anglès, les paraules de tots aquests pensadors aniran acompanyades d'un text introductori d'acadèmics catalans i internacionals que posaran en context el pensament de cadascun.

Es pot anar pel món com a català? Sí, però requereix paciència. S’han de donar explicacions constants. L’interlocutor normalment parteix d’un prejudici: ets espanyol, i punt. Aquí comença l’embolic. Es fa feixuc.

A la ciutat de Barcelona hi ha més de 2.000 fonts, entre les ornamentals i les d'aigua potable. Moltes de les ornamentals no funcionen amb aigua apta per al consum, però, així i tot, en temps de sequera l'Ajuntament va tancar-les perquè la ciutadania prengui consciència de la gravetat de la situació. Ara els comissaris del pavelló català de la pròxima Biennal d'Arquitectura de Venècia, els arquitectes Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño (Takk) i Eva Franch proposen, dins el seu projecte Parlaments d'aigua, crear una "font de dades", és a dir, "un instrument urbà que ens ajudi a entendre quan estem en una situació de crisi hídrica", tal com explica Eva Franch.

"Reconec que d’entrada no m’agrada gota que la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull depenguin ara del vostre departament –escrivia fa uns dies el novel·lista Joan-Lluís Lluís a Francesc Xavier Vila, conseller del nou departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en un article a Vilaweb–. Jo, modestament, quan escric una novel·la no faig política lingüística, m’esforço a fer literatura i, doncs, cultura".

Barcelona acull per primera vegada a la història –és a dir, en les dues últimes dècades– la reunió anual de directors dels Instituts Cervantes de tot el món, que durarà de dilluns a dijous i comptarà amb la presència de la reina Letícia dimarts i els ministres de Cultura i Exteriors, Ernest Urtasun i José Manuel Albares, dijous. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ho ha aprofitat per fer tres anuncis relacionats amb Cervantes.

Per primera vegada a la història una obra íntegrament en català s’ha pogut sentir al Festival d’Avinyó, una cita teatral de referència a Europa. I el mèdium que ho ha fet possible és Joan Carreras, l’actor que interpreta de forma magistral Ricard III a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), una obra de Gabriel Calderón traduïda per Joan Sallent. "Estic alleujat perquè ja m’he tret de sobre la pressió històrica. Ha sigut molt bonic, brutal, molt emocionant, no m’ho hauria imaginat mai. M’he adonat de la magnitud [de la fita] per l’emoció de la gent que m’ha acompanyat fins aquí", explica Carreras ja de nou a Barcelona.

Àlex Susanna (Barcelona, 1957), escriptor i gestor cultural, anirà la setmana que ve a París a inaugurar una exposició a la galeria Dina Vierny sobre la sensualitat en Aristides Maillol. El càncer no l’atura. Torna a escriure i llegir. En aquesta conversa repassa la seva trajectòria. I opina sobre el present i el futur cultural.

Als manters que representen Catalunya i les Balears a la Biennal d'Arquitectura de Venècia els remou més la lluita a peu de carrer. Per això aquest al matí han arrencat la jornada de presentació de l'exposició produïda per l'Institut Ramon Llull amb una marxa silenciosa, reivindicativa i al mateix temps en senyal de dol pels milers de migrants morts al mar. La distància des del pont de Quintanavale fins al pavelló és només d'uns cent metres, però el recorregut ha sigut intens: els manters portaven unes samarretes amb el lema "L'art de la hipocresia" i a l'esquena una llista dels temes de "La Biennal d'Europa": "colonialisme, saqueig, fronteres, deportacions, morts, racisme, patiment i violència".

La Fira del Llibre de Frankfurt congrega més de 7.000 empreses i institucions que proven de fer fortuna amb els seus llibres i autors. La sensació que es té passejant-s'hi és de recerca frenètica d'oportunitats i de concentració de talent: a la fira hi pot passar de tot. El primer dia d'aventura, la il·lusió sura en l'aire i en les cares dels milers d'editors, agents i autors que omplen passadissos, auditoris i places.

La literatura catalana tindrà aquest any un espai especial a la Fira del Llibre de Londres. Catalunya serà la protagonista del focus Spotlight, un paper que fins ara no existia i que servirà per donar preeminència dels autors i la creació del nostre país i fer-ne difusió. La fira, una de les més importants del món en el sector del llibre, se celebrarà del 5 al 7 d'abril i ja té seleccionats els vuit autors que representaran la literatura catalana a Londres: Borja Bagunyà, Eva Baltasar, Aina Bestard, Josep Maria Esquirol, Raül Garrigasait, Marta Orriols, Sergi Pàmies i Irene Solà. La majoria d'aquests autors tenen traduït a l'anglès algun dels seus llibres. Cadascun d'ells conversarà amb escriptors britànics en vuit xerrades que abordaran qüestions com la literatura del jo, els clàssics, el gènere i la identitat a la ficció i la il·lustració en els llibres infantils de no-ficció.

Que el català s'escolti als salons més nobles de l'ambaixada espanyola a Londres, fa poc menys d'un segle territori del dissetè duc d'Alba, Jacobo Fitz-James Stuart, no és gens habitual. Ho va ser entre 2008 i 2012, quan Carles Casajuana era el cap de la representació diplomàtica i no s'amagava –ans al contrari, en feia bandera– de quina era la seva llengua sempre que se li presentava l'oportunitat, per no parlar de la seva obra. Però després el va substituir Federico Trillo, el ministre de Defensa del Yak-42, i els bons costums d'estat plurinacional, ni que fos per iniciativa personal, van passar a millor vida.

Pere Almeda és des d'aquest divendres el nou director de l'Institut Ramon Llull. Almeda ha estat nomenat en substitució de Francesc Serés, que segons el departament de Cultura "ha renunciat al càrrec per voluntat pròpia i motius personals". El nou director, que prendrà possessió del càrrec la setmana vinent, ha explicat que un dels seus grans reptes serà "establir noves línies de diàleg amb les cultures del nostre entorn i de la resta del món" i enfortir "el sistema de col·laboració amb artistes". Almeda ha destacat que l'Institut Ramon Llull "es veu com un aliat des de tots els sectors de la cultura catalana per tirar endavant projectes i projectar-la arreu del món", i ha subratllat que la situació de la llengua catalana és una de les qüestions a treballar també des de la institució: "La nostra cultura és petita però a la vegada molt potent. Ha de saber superar obstacles, com el debat sobre la llengua, i remar com un actor més".

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972) és conegut com a columnista i escriptor (en l'últim any ha guanyat el premi Proa i el premi Llibreter per la novel·la La casa de foc). Els que el tracten personalment saben que és una persona amable en les formes però dur en la conversa, perquè no fa gaires concessions intel·lectuals quan discuteix. Potser ho fa que Serés ha collit pomes al costat dels temporers i li molesten els rondinaries i els llepafils. Amb una trajectòria sòlida i una personalitat exigent, hem de considerar una bona notícia que hagi acceptat la direcció de l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic creat el 2002 per promoure la cultura catalana al món. Serés ha trigat tres mesos en concedir la primera entrevista, que és un senyal de la seva ètica de treball: primer pensar, després fer i, en acabat, parlar.

“La proposta de dirigir l’Institut Ramon Llull ha estat recent i sobtada”, admet Francesc Serés, que fa poc més de mig any va ser notícia gràcies a la concessió del segon Premi Proa de novel·la amb La casa de foc. La relació de Serés amb el Llull, però, va arrencar fa anys. “El 2007 hi vaig col·laborar per primera vegada com a autor, en un viatge per presentar una traducció –recorda–. Des de finals del 2018, a més, he dirigit l’Àrea de Creació del Llull”. És una de les tres grans potes de l’institut, juntament amb la de Llengua i Universitats i la de Literatura. 

M’agrada preguntar el nom del cambrer o la caixera del supermercat i m’agrada recordar-lo i dir-lo quan torno al súper o al restaurant. Sovint m’han dit que era la primera persona que els hi preguntava. No entenc com hi ha qui no mira als ulls a qui l’atén. Quan somric a algú allargo el moment per afavorir que hi hagi una connexió mínima, per fer possible una certa experiència de complicitat. La vida es viu a petits glops com aquest. No hauria de ser necessari justificar gaire la conveniència de dedicar temps a crear un tracte personal de qualitat amb qualsevol, però en el cas de les persones que treballen amb tu hi ha un motiu de més. Tota organització funciona gràcies al fet que la informació ascendeix des de la base cap al vèrtex on es prenen les decisions. La qualitat d’aquesta informació és essencial. Cal que els paràmetres que tenim en compte a l’hora de decidir siguin els que poden efectivament ajudar-nos a millorar, però passa que la mateixa organització genera disfuncions causades per la rutina o els prejudicis conceptuals.

Fins ara els instituts que vetllen per promocionar el català, el castellà, el basc i el gallec havien treballat per separat. A partir d'aquest dimarts, l'Institut Ramon Llull, el Cervantes, l'Etxepare Euskal Institutua i el Consello a Cultura Galega han signat un acord de col·laboració a través d'una videoconferència que s'ha pogut seguir per YouTube.

L'Institut Ramon Llull ha fet públic aquest diumenge l'arrencada d'una nova iniciativa comunicativa en format de revista digital i amb contingut específic sobre totes les disciplines que treballa l'institut, que ha sigut batejada amb el nom de Paperllull.

Ja fa uns quants anys que la Setmana del Llibre en català no para de créixer tant pel que fa a la facturació com en nombre d'expositors i de visitants. L'edició d'enguany, l'última presidida per Joan Sala, no ha estat una excepció i ha tancat amb xifres molt positives. Amb una facturació de 543.973 euros, s'han superat els nivells de l'úñtima edició en un 8,44%. Les vendes s'han repartit entre tres gèneres: un 23,44% dels exemplars venuts són de literatura infantil i juvenil, un 36,52% de no-ficció i un 40,04% de ficció d'adults. Així mateix, les vendes de novetats i de llibres de fons s'han dividit a parts iguals. Segons els organitzadors, aquestes dades demostren que el públic ha estat "força divers".