El desafiament era dels grossos: muntar una exposició sobre el cineasta Jean-Luc Godard (1930-2022), "un dels artistes visuals i pensadors sobre la imatge més rellevants dels últims cent anys". Així el descriu Manuel Asín, el comissari de la mostra Jean-Luc Godard. La fraternitat de les imatges, que es pot visitar a La Virreina Centre de la Imatge del 28 de març al 4 d'octubre. Un dels reptes era explicar Godard de manera que l'exposició "servís d'introducció" al director de pel·lícules com Al final de l'escapada i El menyspreu, que no fos només un recorregut per a especialistes, que fugís del fetitxisme banal i que permetés entendre la vida i l'obra d'un pensador mutant i sovint contradictori. Un altre repte té a veure amb Barcelona, una ciutat on no fa gaire el CCCB va programar amb èxit de públic i crítica una mostra exemplar sobre Agnès Varda, una altra pionera de la Nouvelle Vague.

El cineasta Jean-Luc Godard (1930-2022) serà el gran protagonista de la programació de la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. L'espai de la Rambla li dedicarà una exposició del 28 de març al 4 d'octubre, comissariada per Manuel Asín, coordinador de l'àrea de cinema del Círculo de Bellas Artes de Madrid i, entre 2021 i 2025, director artístic del festival Punto de Vista de Pamplona. Asín basteix la mostra amb material inèdit, quaderns de rodatge, enregistraments, fotografies i pintures que formen part de l'arxiu personal del director d'Al final de l'escapada i El menyspreu, obres mestres del cinema i representants rellevants de la Nouvelle Vague. Per aplegar i triar el material expositiu, el comissari ha comptat amb el suport de l'entorn personal i professional de Godard, així com de diversos col·leccionistes.

Als 65 anys, el nord-americà Richard Linklater (Houston, 1960) és un dels cineastes en forma del món: fa uns mesos va estrenar la magnífica Blue moon i aquest divendres arriba als cinemes una nova meravella, Nouvelle Vague, una pel·lícula espurnejant que recrea amb rigor i molt sentit de l'humor l'històric rodatge d'Al final de l'escapada, de Jean-Luc Godard, obra mestra fundacional de la nova onada francesa. Linklater va respondre les preguntes de l'ARA i altres mitjans fa uns mesos a Sant Sebastià.

Des que va guanyar l’Oscar per The artist fa deu anys, la carrera del director Michel Hazanavicius ha seguit una direcció un pèl erràtica amb incursions en el melodrama (The search), un biopic sobre Jean-Luc Godard en clau de comèdia (Mal geni) i el conte infantil (El príncep oblidat). Amb ¡Corten!, que aquest divendres arriba als cinemes, el francès torna al territori de la comèdia paròdica cinèfila, però amb una història que sonarà als habituals del Festival de Sitges, ja que és un remake de la japonesa One cut of the dead, la gran revelació de l’edició del 2018. Hazanavicius adapta amb força fidelitat l’estructura i els cops amagats d’aquella pel·lícula, que arrenca amb el rodatge arrítmic i desconcertant d’una pel·lícula zombi que salta pels aires quan uns zombis reals ataquen els actors però que, al cap de mitja hora, es transforma en una comèdia més clàssica sobre la preparació i rodatge d’un pla seqüència gairebé impossible.

"Per a mi, les imatges són la vida i els textos, la mort. Ens calen els dos: no estic pas en contra de la mort [...]. Al cinema de Hitchcock, la mort té una força vital formidable. Això la gent ho va entendre molt bé". L'any 1980, amb motiu del traspàs d'Alfred Hitchcock, Jean-Luc Godard, mort aquest dimarts, recordava en una entrevista a Libération el paper clau del director de Vertigen en la història del cinema. Lluny del que afirmen alguns pallussos, estimem Alfred Hitchcock i bona part del cinema nord-americà gràcies a, i no malgrat, Jean-Luc Godard i els seus col·legues de joventut de Cahiers du Cinéma. El director francès va dedicar el seu primer llarg, Al final de l'escapada, a la Monogram, una petita productora de cinema B als marges de Hollywood. Godard va posar els fonaments d'una modernitat cinematogràfica revolucionària amb la idea que només els nord-americans havien assolit un enteniment essencial del cinema com a art popular. I a partir d'aquí la seva influència s'ha estès com la de cap altre per l'últim mig segle de la història del pensament i la pràctica cinematogràfiques.

Entre curts, llargs, ficcions, documentals i treballs televisius, Jean-Luc Godard, que ha mort aquest dimarts, va fer prop d'un centenar d'obres. Aquestes són cinc de les més imprescindibles:

Jean-Luc Godard, l'últim supervivent de la Nouvelle Vague, ha mort aquest dimarts als 91 anys a Rolle, al cantó suís de Vaud, segons ha avançat el diari Libération, que també confirma que el decés ha sigut un suïcidi assistit, pràctica legal a Suïssa. “No estava malalt, simplement esgotat. Era la seva decisió i per a ell era important que se sabés”, ha confirmat un familiar al diari francès. Godard va ser el més revolucionari de la generació del cinema francès que va canviar per sempre la manera d'entendre el cinema d'autor, tant a França com a la resta del món. Hi ha un abans i un després de Godard, un dels autors que juntament amb Eisenstein o Griffith va fer avançar de manera determinant el llenguatge cinematogràfic, expandint-ne les possibilitats amb pel·lícules com La chinoise (1967), Pierrot el boig (1965) o Viure la seva vida (1962). També va ser un dels grans pensadors del cinema, i ho va demostrar primer des de les pàgines de Cahiers du Cinema i, després, des de la seva pròpia obra fílmica.

'Occidente'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Jorge Acebo Canedo. 99 min. Espanya (2019). Amb Francesc Garrido, Paula Bertolín i Gonzalo Cunill. Estrena als cinemes

]]>

Em van impressionar els últims minuts de Cares i llocs, la penúltima pel·lícula que ens va regalar la gran Agnès Varda. És aquell film en què la cineasta viatja acompanyada d’un fotògraf i plegats interactuen amb el paisatge, modifiquen l’entorn amb la seva mirada, socialitzen l’art, el democratitzen incrustant-lo en les façanes de les cases, els camins, les platges... Bé, a la part final, Varda viatja fins la casa del seu suposat amic Jean-Luc Godard perquè han quedat per veure’s, saludar-se i xerrar una estona. Quan veu que no hi és, ella l’espera, li dona temps, torna al cap d’una estona. Godard no compareix. Varda se’n va, decebuda. Desconec els graus d’autenticitat i de teatralització que té aquest fragment però, coneixent l’obra de la directora i la personalitat del seu amic, crec que hi ha molt d’allò primer i poc d’això segon. Quina escena tan colpidora!

]]> Mentre veia El libro de imágenes em va assaltar un pensament que m’ha seguit acompanyant fins al moment d’escriure aquesta crítica: ¿i si Jean-Luc Godard, el director d’Al final de l’escapada i de Banda a part, hagués deixat d’existir en el món físic? Sembla una idea estrafolària, però pensem-hi un moment. Les aparicions públiques del cineasta s’han anat fent cada cop més rares amb el pas dels anys –ni tan sols va voler obrir-li la porta a la seva amiga Agnès Varda, tal com vam veure a Cares i llocs–, i en l'últim Festival de Canes només va accedir a parlar amb la premsa a través de videoconferència, convertit en un rostre pixelat dins la pantalla d’un telèfon mòbil. ¿Podria ser, llavors, que Godard hagués experimentat una mutació transcendent i hagués deixat enrere la seva carcassa miop i fumadora de cigars per esdevenir pensament pur?

]]>

Els films de Jean-Luc Godard, Hirokazu Koreeda i Isaki Lacuesta aterren a la 8a edició del Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que tindrà lloc del 8 al 18 de novembre a Vilafranca del Penedès, i del 28 de novembre al 2 de desembre al Priorat, en què es projectaran més de 70 llargs i curtmetratges distribuïts en quatre seccions.

]]>

Si el déu cristià es va fer carn, el déu cinèfil no es podia fer sinó imatge. Aquest dissabte, l'endemà de la 'premiere' al Festival de Canes de 'Le livre d'images', Jean-Luc Godard finalment ha donat la cara per presentar la seva nova pel·lícula, però a través d'un mòbil. El cineasta de 87 anys ha reinventat el concepte de roda de premsa oferint-la des de casa seva, a Suïssa, mentre a la sala de premsa de Canes els periodistes feien cua per disparar preguntes a la pantalla d'un mòbil. Un xou a l'altura de les expectatives que ha comptat amb la complicitat d'una premsa, que feia anys que no tenia l'oportunitat d'interpel·lar el mite de la Nouvelle Vague.

]]> Fruit d’un encàrrec per a la televisió i plantejada per Jean-Luc Godard com una adaptació impossible de la novel·la policíaca The soft centre de J.H. Chase, Grandeza y decadencia de un pequeño comercio de cine funciona com un assaig sobre el sabotatge fílmic: una pel·lícula incapaç de superar la fase de càsting, la recerca dels seus actors. L’embolic el protagonitzen un director de cinema d’aires bufonescos (Jean-Pierre Léaud en estat de gràcia) i un productor “arruïnat per l’ofensiva de les televisions comercials” (Jean-Pierre Mocky): una parella de sequaços de Godard que es dediquen a boicotejar tota possibilitat d’explicar una història. Així, entre monografies de Jerry Lewis i cartells de films de Michelangelo Antonioni, Grandeza y decadencia... celebra sense rastre de nostàlgia la resistència fílmica –encarnada en la bellesa dels actors i en la possibilitat d’una subversió permanent– davant la decadència d’una societat que ha donat l’esquena al cinema i a l’art en general.

]]> Abraçant la nostàlgia més acrítica, el director francès Michel Hazanavicius s’ha convertit en el gran camaleó del cinema actual. Amb l’oscaritzada The artist, va fer reviure la comèdia muda de Hollywood celebrant la seva essència popular i disseccionant els seus trets més amables i menys transgressors. Ara Mal genio –una adaptació de les novel·les autobiogràfiques Une année studieuse i Un an après de la recentment desapareguda Anne Wiazemsky– podria veure’s com un lleuger pas endavant, donat que Hazanavicius sembla desmarcar-se de la pura reverència per adoptar una visió més distanciada de l’objecte homenatjat: en aquest cas, un Jean-Luc Godard, emblema de la modernitat fílmica, que es presenta com un personatge narcisista i arrogant.

]]>

Va ser el tercer ull de Jean-Luc Godard en els començaments de la seva carrera. Raoul Coutard, el director de fotografia per excel·lència de de la Nouvelle Vague, va morir ahir als 92 anys a Baiona. El seu talent és darrere d'obres tan importants de la història del cinema europeu com 'Al final de l'escapada', 'Jules i Jim', 'La chinoise', 'La pell suau' i 'Z'. Més de 75 pel·lícules i 50 anys de carrera consagrats a capturar la bellesa en cel·luloide.

]]> L'organització del Festival de Sitges ha anunciat aquest dimarts una part de la seva programació, que es podrà veure entre els dies 3 i 12 d'octubre. Entre les pel·lícules que s'hi podran veure hi haurà 'Adieu au langage', l’últim treball de Jean-Luc Godard, que més de cinc dècades després de debutar amb 'Au bout de souffle' ara experimenta amb el 3D en una història plena de metàfores i lladrucs de gos.

]]>

El mític cineasta francès Jean-Luc Godard ha expressat, a la seva manera, el seu suport a Marine Le Pen en unes explosives declaracions a 'Le Monde'. Consultat sobre les eleccions europees en què el Front Nacional va ser el partit més votat, el pare de la Nouvelle Vague va dir que "esperava que el Front Nacional guanyés". "Trobo que Hollande hauria de nomenar Marine Le Pen primera ministra", va afegir.

]]>

L'actriu i escriptora Anne Wiazemsky, néta del Nobel François Mauriac, ha reconegut aquest dimecres que en el seu últim llibre, 'Un año ajetreado', on narra l'inici de la seva relació amb el cineasta Jean-Luc Godard, ha reinventat algunes de les situacions que hi apareixen, cosa que l'ha "alliberat molt". En una trobada amb periodistes a Barcelona, Wiazemsky, protagonista de films com 'La Chinoise', ha comentat que tenia ganes d'escriure un llibre alegre, perquè s'endinsa per un període de la seva vida que va ser "molt ric", en el qual va estar casada amb Godard, i va conèixer altres personatges com François Truffaut o el filòsof Francis Jeanson.

]]>

Jean-Luc Godard va ser un dels primers grans directors que van abraçar amb entusiasme l'arribada del vídeo al cinema. Per tant, no deixa de ser coherent que ara, als 81 anys, el director d''Al final de l'escapada' hagi anunciat que dirigirà en tres dimensions el seu nou projecte.

]]>