Moltes vegades se'ns fa difícil trobar un regal per a determinades persones perquè creiem que ja tenen de tot. No obstant, si coneixem marques diferents a les que hom sol comprar o detalls particulars d'un regal en qüestió, podem fer que el nostre regal tingui més gràcia i sigui més memorable per a la persona que el rep. A continuació, algunes propostes aptes per a homes i dones durant aquestes festes.

“Què dius? Què dius, que estàs repetint tota l’estona el mateix!”, s’esgargamella l’home. Té uns ulls blaus intensos i gasta un bigoti ros molt dels anys vuitanta. Els altres passatgers del vagó (és de matí i no n’hi ha gaires que vagin a Barcelona en tren) alcen la mirada dels mòbils. L’home no se n’adona, fa com si estigués sol i crida massa. “És que com es pot ser tan tonta? No veus que m’estàs dient tota l’estona el mateix?”

No vull una colònia i una crema de la mateixa marca que vinguin en un estoig transparent més gros que els envasos. No vull que les restes de cartró, plàstic i paper de regal siguin més grosses que el regal. No vull “una experiència” comprada precipitadament ara i vàlida el mes de febrer. No vull una bufanda ni uns guants, no vull res de res que porti el tiquet “per si s’ha de canviar”. No vull anar a canviar res. No vull res que t’hagi portat un senyor d’Amazon, no vull res comprat amb presses i estrès, no vull que hagi estat embolicat precipitadament i sense ganes. No vull res útil, que em serveixi per fer les feines de la casa, com una fregidora d’aire. No vull res que costi cèntims. Tot el que costi cèntims (vi, roba, flors per plantar, oli, un restaurant), quan pugui, m’ho regalaré jo mateixa. No cal que el regal sigui ara. Que sigui un altre dia, un dia inesperat.

"Aquest any què vols que et regalin per Nadal?". "No ho sé, tinc de tot". Sol ser la resposta més habitual durant les festes. Però hi ha coses de les quals mai tindrem prou, i són els productes gastronòmics saludables, de qualitat i artesans. Són sempre benvinguts, al rebost. Us hem fet una petita selecció per donar-vos idees sobre com obsequiar-los o posar-los a la carta dels Reis.

Arriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

Molts cops quan arriba l'hora de fer-li un regal a una mare tot es complica. Malgrat que segurament és la persona que més coneixem del món –i sobretot la que més ens coneix–, a vegades ens quedem encallats i no ens venen idees de coses que pugui necessitar o que li puguin fer il·lusió. A continuació us proposem 6 idees de regals amb cor català que esperem que puguin agradar a les vostres mares el 4 de maig, el Dia de la Mare.

Els nervis comencen a notar-se entre els nominats als premis més importants del cinema internacional. Malgrat que els preparatius de la gran gala són els mateixos per a tots els nominats, només uns pocs aconseguiran proclamar-se vencedors. Per pal·liar les frustracions de llargues carreres i mesos de treball en els respectius films, des de fa 23 edicions hi ha un premi de consolació: els Distinctive Assets, enguany valorats en més de 200.000 euros.

Entra a la sala de professors, es treu l’abric, el penja a l’armariet i saluda els dos companys que ja hi són, amb un “Bon any”. Ja fa dies, esclar, que ha començat l’any nou, però avui és el primer dia que es veuen, els del claustre. “Què? Com prova l’any?”, li etziba el de literatura, amb el to, exagerat, de qui sap que està fent servir un clixé. I tot seguit: “Què t’han portat els Reis?” Ella somriu, amb la boca premuda de la insinceritat. “Carbó!”, fa, de broma. Ell, llavors, explica que li han regalat llibres, “perquè amb això sempre l’encerten”, i un viatge. El cap d’estudis, que es prepara un cafè, s’exclama, sorprès, i diu que a ell, com cada any, un whisky, que en fa col·lecció.

Amb el feixisme i les xarxes, o amb el feixisme de les xarxes, han entrat en crisi la ironia i la lectura entre línies. Guanya el “vostè va dir” i perd el “però no veu què era ironia?” I també perd el to en què allò es va dir, perquè s’està morint l’esforç per entendre què és el que s’estava volent dir, i ja no diguem en quin context van ser dites aquelles paraules. Amb l’excusa que tot sigui directe, breu i llegidor, acabarem perdent el saludable costum d’anar traient les nostres pròpies conclusions, perquè les conclusions ja te les donen en una bosseta a part, com els ossos del caldo.

Una sepultura en un cementiri i una tapa de vàter són els dos pitjors regals de Nadal al Regne Unit, segons una enquesta recollida pel diari britànic The Guardian. D'acord amb l'estudi demogràfic, un de cada cinc ciutadans del país rep cada any per les festes almenys un obsequi que ni vol ni necessita.

L’estil quimono

Una tècnica ideal per embolicar paquets rectangulars de poca profunditat i amagar-hi un missatge personalitzat.

]]>

M’expliquen que l'última tendència nadalenca és no embolicar els regals, no pas per reciclatge, sinó per no causar estrès i ansietat en el receptor. Es veu que el moment d’estripar el paper o de treure el paquet d’una bossa, aquest moment fatídic, pot fer patir per les expectatives en un sentit o en un altre. Sempre recordo, rient, l’escena de Deconstructing Harry on la noia jove i guapa li entrega a Woody Allen una capsa de cartró, d’un pam quadrat. Ell l’agafa i diu, veient-ne la mida: “Què és? Un altre jersei?”. Llegiu aquest "altre" en cursiva. El regal no pot ser millor. És una pilota de beisbol firmada per tots els membres de l’equip. Vol dir que la noia ha tingut en compte el que a ell li agrada, ha acceptat que el que a ell li agrada són els esports, i ha decidit treballar-se el regal.

]]>

S’acosta Nadal i encara no tens clar què regalar? En aquest article et donem la solució que trien desenes de milers de persones de tot el món cada any. Si busques un regal per a ella, per a ell o per als més petits, aposta per un clàssic que no passa mai de moda: les sabatilles d'estar per casa. Les slippers de Toni Pons representen la perfecta combinació d’estil i comoditat per a la llar. Amb un catàleg de més de 400 models, Toni Pons ofereix un regal pràctic i funcional que sempre agrada.

]]>

Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

]]>

El teatre fa l'agost per Nadal. L'hivern arriba carregat d'espectacles atrevits i punyents. Es podran veure des de clàssics reinterpretats fins a reposicions d'espectacles de nova creació. També hi haurà adaptacions de clàssics contemporanis i molta autoficció. Sorpreses? El retorn després de catorze anys d'un dels textos d'autoria catalana contemporània més representats, El principi d'Arquimedes de Josep Maria Miró, Pere Arquillué dirigint un text de Yasmina Reza i el debut teatral del cineasta David Trueba.

]]>

238a Fira de Santa Llúcia

]]>

CARLES BOLDE, bomber del Parc del Terrassa: “L’esperit nadalenc es nota, sovint hi ha més complicitat per part de la gent, valoren que estiguis treballant mentre ells estan gaudint de la festa”

]]>

Les festes nadalenques són sinònim de despesa assegurada. Dinars i sopars d’empresa o amb grups d’amics, amics invisibles, àpats dins o fora de casa amb propostes i productes que per aquestes dates s'encareixen i, és clar, els regals que cauran a casa d’un gran gruix de famílies, bé sigui perquè els ha cagat el tió, bé perquè els porten el Pare Noel la nit de Nadal o Ses Majestats els Reis d’Orient la nit del 5 de gener. Sigui com sigui, és una de les èpoques de l’any que s’enduen un pessic més gros del pressupost familiar. Ho apuntava l’Observatori Cetelem al seu estudi Zoom Navidad 2023. El gasto de los españoles, que revelava que durant les festes de l’any passat cada espanyol va destinar una mitjana de 471 euros a les compres nadalenques. Un 45% dels enquestats hi van destinar el mateix pressupost que el 2022, mentre que el 28% declaraven haver destinat un pressupost més gran que dotze mesos enrere. Destaca com els consumidors d’edats compreses entre els 35 i els 39 anys eren els que més despesa havien fet, amb un desemborsament mitjà de 599 €, un 27% més que la mitjana.

]]>

El dinar del dia 25 de desembre no és un dinar qualsevol. Per començar les famílies sovint han d’alterar l’espai, moure mobiliari, ampliar l’extensió de la taula o aconseguir més cadires per encabir tota la gent convidada. Fins i tot la taula es guarneix per a l’ocasió amb estovalles, coberts i vaixella diferents, i es decora amb espelmes o detalls florals. “Revestim la taula per convertir-la en una mena d’altar familiar. Al voltant d’aquesta taula se celebrarà l’àpat de Nadal, que té la funció de reunir al que anomenem família. La seva utilitat és fer visibles els seus membres, renovar els vincles entre ells i sobretot redefinir el grup familiar amb possibles incorporacions i baixes”, comenta l’Amadeu Carbó, folklorista i autor del llibre Celebrem el Nadal. Encara que el concepte de família hagi evolucionat, segueix sent una construcció dinàmica, que aprofita aquest moment de l’any per fer balanç, tancant un temps vell i redefinint-se per afrontar el temps nou que vindrà. La jerarquia segueix estant present a les taules, situant a les zones preferents els més grans de la família i deixant a una de les puntes els més petits, que acaben tenint un paper destacat. “En especial quan diuen el vers, finalitzen les converses simultànies i se centra l’atenció en la canalla, que passa a ser protagonista, és un moment gairebé litúrgic perquè s’està visibilitzant la continuïtat del grup familiar, per això és tan important”, apunta Carbó.

]]>

Les festes de Nadal tenen un marcat caràcter religiós que es manté gairebé intacte dos mil·lennis després. En paraules del folklorista Amadeu Carbó, el Nadal d’arrel profundament religiosa “alhora despassa els aspectes devocionals i litúrgics”. A parer seu, el naixement del Messies –el motiu principal de celebració, almenys originalment– “desborda tots aquests límits”. I és que, sosté el també autor del llibre Celebrem el Nadal, celebrem el naixement “d’un mite fundacional i, per tant, l’origen de tota una cultura, l’occidental”. Carbó subratlla la impossibilitat d’entendre Europa sense cultura cristiana i nosaltres, assenyala, “en som deutors i hereus, per a bé i per a mal”. En aquest sentit, el folklorista fa un apunt clau: “Molts cops dissociem religió de cultura, i aquí rau l’error i allò que genera ignorància, ja que religió és cultura”.

]]>