Fa un any, després que el Barça s'acomiadés de la Champions amb una derrota estrepitosa al camp del Bayern Munic, en un duel en què els blaugranes depenien d'ells mateixos per passar ronda, Xavi Hernández es va reunir amb Joan Laporta. El tècnic va demanar una temporada extra per poder fer créixer l'equip i competir amb els grans d'Europa, i el president es va comprometre a invertir en fitxatges. Un any i 77 dies després, però, l'equip blaugrana torna a marxar cap a casa amb el cap sota l'ala, apartat de la Champions després de trobar-se de nou amb els bavaresos a la fase de grups i desnonat definitivament de l'Europa League a mans del Manchester United. "L'any passat no tenim equip ni per competir. Aquest cop ho hem fet i hem donat la cara. Hem estat molt millor. Ens queda tornar-ho a intentar la temporada vinent", resumia l'entrenador del Barça a Old Trafford.

El Barça, eliminat de l'Europa League. Els blaugranes es van avançar al marcador a la primera meitat, però van veure com el Manchester United els remuntava després del descans gràcies als canvis d'Erik ten Hag, que va col·locar un extrem pur a la banda dreta –Antony– per desactivar les pujades de Balde. A continuació, uns apunts en calent.

Gran partit al Camp Nou entre dos colossos europeus en procés de tornar a jugar les rondes finals de la Lliga de Campions. Empat a 2 entre el Barça i el Manchester United en l'anada dels setzens de l'Europa League. Tot es resoldrà a Old Trafford dijous que ve. A continuació, uns apunts en calent.

Europa és com un jutge implacable que et posa al teu lloc. I el Manchester United li ha recordat al Barça de Xavi que tot el que ha fet a la Lliga està molt bé però que si vol seguir creixent s'hi haurà d'esforçar més. Massa nerviós i inestable, el Barça ha aconseguit un empat que permet arribar amb opcions al duel d'Old Trafford. Europa sembla disfrutar torturant el Barça, fent-lo patir, posant-li bastons a les rodes. La solidesa defensiva que l'equip demostra cada setmana a la Lliga s'evaporava cada cop que Marcus Rashford agafava la pilota i feia de les seves en un partit caòtic, amb moments de bellesa però sense ordre. Aquest equip té fam i s'aferra amb dents i ungles a la competició. Al final, gairebé guanya un partit que fa uns mesos, hauria perdut segur.

En les hores prèvies a la disputa de la final de l'Europa League que es juga a l'estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, la Policia Nacional va detenir diversos seguidors de l'Eintracht de Frankfurt i del Glasgow Rangers per disturbis i agressions. Els fets es van produir partir d'una baralla multitudinària als carrers de Sevilla. La capital andalusa està plena de seguidors dels dos equips, molts d'ells sense entrada per assistir a un final que s'acabaria decantant pel conjunt alemany als penals (1-1, 5-4).

“Entenem que el club no és culpable, tot i que és el màxim responsable” de la presència massiva d’aficionats alemanys en el partit de l’Europa League contra l’Eintracht de Frankfurt. Així sentenciava Joan Laporta en la compareixença per explicar què va fallar en el partit de tornada dels quarts de final, quan uns 30.000 seguidors de l’equip rival van entrar al Camp Nou. Una nit en què es van registrar incidents a la graderia però que, sobretot, va acabar amb una derrota estrepitosa a la gespa que deixava el Barça sense l’únic títol que tenia realment a l’abast.

"No hem fet una bona eliminatòria". Ras i curt. Així va definir Xavi el pas enrere del seu equip en els darrers partits. En l'anada contra l'Eintracht, l'equip va salvar la cara amb un empat, però si els alemanys haguessin estat més precisos, el conjunt català ja hauria pogut caure llavors. Entremig, una victòria soferta a casa del Llevant, amb Ter Stegen aturant un dels tres penals en contra i amb Luuk de Jong vestint-se de nou amb la capa de superheroi amb un gol en el temps afegit. Xavi va parlar llavors de desgast acumulat, no només a les cames, sinó també "psicològic", pel fet d'estar disputant una eliminatòria europea i no tenir marge d'error a la Lliga si no es vol veure compromesa la classificació per a la Champions. Malgrat que amb l'eliminació el Barça ha aigualit part de les il·lusions que s'havien desfermat —sobretot, amb el rotund triomf al Bernabéu—, des del vestidor es defensa que s'està avançant "pel bon camí".

El Barça té un problema amb la gestió de les entrades al Camp Nou des de fa massa temps i això no ha afectat la junta de Joan Laporta com un bolet inesperat. No haver prioritzat canviar dinàmiques endèmicament dolentes només entrar al club ha esclatat a la cara del nou govern –que, per cert, ja no és tan nou–. Hi ha un entramat de turoperadors oficials i no oficials, grups organitzats de revenda i màfies diverses que campen sense control com paràsits de l’entitat sense que ningú els freni, perquè la pela és la pela i donen diners. Hi eren amb Rosell –accionista de Viagogo–, van seguir amb Bartomeu i també hi són amb Laporta. Han canviat els presidents, però la tendència s’ha agreujat en plena decadència pandèmica i amb una massa social en crisi. Mirar cap a una altra banda, fer caixa…, fins que un dia t’envaeixen la casa i et vomiten a sobre. 

Tan vell com és, el Camp Nou ha viscut una de les seves nits més fosques. Una doble derrota, primer a la graderia i després a la gespa. Mentre milers d'alemanys feien seu un estadi menys blaugrana que mai, l'Eintracht de Frankfurt ha tallat les ales de l'equip de Xavi Hernández i l'ha deixat fora de combat de manera inesperada d'una Europa League que el Barça s'engrescava en guanyar per primer cop (2-3). Un torneig que havia de ser un símbol del renaixement blaugrana, però que ha acabat convertint-se en la corona d'espines d'un equip que, després de fer sonar música celestial al Santiago Bernabéu, ha perdut màgia. Un cop dels que fan mal, dels que et deixen sense aire, en un racó. El primer que rep Xavi, que afirmava que calia guanyar i convèncer, sense saber que tocaria perdre i decebre. El Barça és així, exagerat. Quan guanya, com el dia de Madrid, guanya de manera exuberant. I quan cau, queda trencat en mil bocins.

Nit per oblidar al Camp Nou. De les més fosques de la centenària història de l'entitat blaugrana. Més de 20.000 aficionats alemanys van poblar l'estadi culer, malgrat que el Barça només havia facilitat a l'Eintracht les 5.000 entrades corresponents segons la quota reglamentària de la UEFA. Però a Barcelona van viatjar uns 30.000 alemanys, molts dels quals van aconseguir entrades a través d'altres canals, malgrat les mesures del club per evitar la venda a aficionats rivals, com bloquejar les transaccions en línia fetes des d'Alemanya o la compra d'entrades amb targetes d'aquell país. Però hi ha diverses maneres d'obtenir tiquets, ja sigui mitjançant turoperadors independents, comprant-los amb targetes no domiciliades a Alemanya i amb la revenda. El resultat: la seguretat del Camp Nou desbordada, milers i milers d'alemanys arribant en massa a l'estadi i actituds deplorables: aficionats beguts i dempeus a les grades, fumant a l'estadi quan està prohibit, encenent bengales, homes omplint els serveis habilitats per a les dones...

Empat i gràcies del Barça a Frankfurt contra l'Eintracht. Els de Xavi Hernández van patir la intensitat local i hauran de millorar al Camp Nou la setmana que ve per aixecar l'eliminatòria. A continuació, els apunts en calent del matx.

Un instant de llum per treure el Barça de la foscor. Una mica de joc col·lectiu, per poder abaixar els fums a un Eintracht que posant-hi més pulmons i més cames va arribar a somiar en imposar la seva llei. Encara que no sigui la Champions, Europa continua plena de paranys. I com si fos un avís per a navegants per evitar qualsevol tipus de relaxació, el Barça va acabar donant com a bon resultat l’empat a Frankfurt (1-1), on durant bona part del partit va fer mèrits per sortir escaldat. Els canvis de Xavi, just quan va acabar-se la gasolina dels alemanys, van evitar la trencadissa en un partit en què el Barça va demostrar que també té molt de cor i amor propi. Cal tenir-ne per guanyar títols, ja que no sempre pots jugar com els àngels.

Peter Fischer (1956) és un dels dirigents del futbol alemany més valorats al país. I no només perquè presideix l’Eintracht Frankfurt des de fa 22 anys, sinó pels seus clars posicionaments contra l’extrema dreta. La classe política el convida sovint a actes contra el racisme, el feixisme, l’antisemitisme o l’homofòbia. Fa pocs dies va estar reunit amb el canceller Olaf Scholz i la ministra alemanya d’Interior, Nancy Faeser. És una mena de ministre d’Exteriors de l’Eintracht: representa el club en les altes esferes i dona representació a l’emblemàtica cultura del fan. L’afició de Frankfurt està embogida per la visita del Barça. En aquesta entrevista Fischer explica per què.

El sorteig de l'Europa League ha sigut benèvol amb el Barça. Havent eliminat el Galatasaray a vuitens de final, el rival a quarts serà l'Eintracht Frankfurt. Els alemanys viuen una fase de transició després de canviar l'entrenador, Adi Hütter, que els va portar a les semifinals del segon torneig continental el 2019. Els jugadors més determinants d'aquell Eintracht van marxar. Ara al Barça se li presenta una bona oportunitat per plantar-se a les semifinals, que disputaria contra el guanyador de l'eliminatòria entre el West Ham i l'Olympique de Lió, amb la tornada al Camp Nou.

De vegades, els poetes han de baixar a l’infern. Quan Pedri juga, la manera com cuida la pilota sona a poesia. És un poeta capaç de no perdre el cap quan les flames ja et cremen la pell. Ben poc li van importar els crits i les bengales, a Turquia. No va fer cas ni dels petards ni dels rivals que, vestits de vermell i groc, com si fossin dimonis, li mossegaven els turmells amb cara de pocs amics, torturant-lo. La màgia del canari va salvar el Barça quan més complicat semblava tot, a Istanbul. L’aventura europea continua en una competició que semblava una condemna i ara engresca després d’un triomf ben treballat al camp del Galatasaray (1-2). El torneig ara il·lusiona, no tant pel valor de la copa que s’entregarà al camp del Sevilla, sinó perquè no deixa de ser un símbol del renaixement d’un Barça que sap que les millors coses no arribaran aquesta temporada. Vindran més endavant.

El clàssic, a les portes de la primavera, sempre s’havia presentat com una oportunitat per allunyar-se del Reial Madrid o escurçar distàncies a la classificació. A quatre dies de tornar al Bernabéu –i les ganes que mostrava Laporta en campanya–, el Barça viatja a Istanbul per intentar continuar viu en l’única competició en què els blaugranes tenen opcions reals d’alçar un títol aquesta temporada. “Per a nosaltres és una final, és un cara o creu. El partit més important ara és aquest”, comentava Xavi Hernández. L'entrenador egarenc no oblida que "l'objectiu és estar a la Champions l'any vinent". Per fer-ho, però, el primer pas és superar el Galatasaray aquest dijous (18.45 hores, Movistar Liga de Campeones) i seguir vius a l'Europa League.