"Ses coses no són fàcils per ningú, dins d’aquest iglú, tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu", canta Antònia Font. Quin do que té Joan Miquel Oliver per crear imatges, per suggerir estats d’ànims i per jugar amb les paraules! Em resulta difícil trobar una definició de la vida més sintètica i ajustada que aquest iglú tan ple de finals.

Torí s'ha convertit en Budapest. Els fantasmes del passat han tornat per fer del Barça un equip irreconeixible que s'ha desfet davant un Lió contundent (1-3). Les blaugranes no han sortit amb un pla de partit clar, sinó amb un mig del camp caòtic que no ha sabut ordenar les idees. La desesperació ha tornat a desorientar les culers sobre la gespa, i el Lió, molt superior físicament, ha imposat el seu joc. Les franceses s'ha plantat al rectangle amb unes ganes ferotges de sotmetre el Barça. No han deixat marge al dubte, ni al futbol culer, i s'han imposat amb la vehemència del lleó ferit que vol recuperar la seva corona. Les culers no han sabut reaccionar i, a remolc durant els noranta minuts, han vist com les seves esperances s'anaven evaporant a cop de gol.

Torí es va tenyir de blaugrana. Després de més de 10 hores en autocar, caravana o cotxe particular, milers d’aficionats culers van conquerir la ciutat italiana abans de la gran final. Esperança, il·lusió i germanor: aquest era l’ambient prèvia a la desfeta del Barça davant l’Olympique de Lió. Famílies amb nens i grups d’amics i amigues van protagonitzar el primer desplaçament multitudinari del conjunt femení blaugrana. A Göteborg no hi van poder ser, i aquest cop no es volien perdre la cita.

El Barça pot aconseguir la Champions perfecta. L'equip dirigit per Jonatan Giráldez pot "tancar el cercle" i endur-se la seva segona Champions consecutiva superant l'Olympique de Lió (19 h, Tv3 i DAZN), equip que els va donar un cop de realitat del qual van ressorgir com a campiones d'Europa. "És per fer la pel·lícula perfecta. Aquest cicle va començar amb la derrota contra elles i ara podem revalidar el títol contra el mateix equip que ens va fer veure el nivell mínim per guanyar la Champions", reconeixia Alexia Putellas abans de la gran final. Per poder aixecar el trofeu, però, cal superar les franceses, que han vingut amb "moltes ganes de menjar-se-les".

Budapest, Göteborg i Torí. Tres escenaris, tres finals, i cadascuna en un context totalment diferent: el cop de realitat, el triomf i la confirmació d’una nova era (?). El Barça té l'oportunitat aquest dissabte (19 h, DAZN i Tv3) de consolidar-se com el referent del futbol femení a Europa i iniciar un nou regnat. El camí per arribar fins aquí, però, no ha sigut gens fàcil. Tot va començar entre els seients de la sala d'espera de l'aeroport de Budapest, en una reunió en què es van posar les bases de l’equip que pot aixecar la seva segona Champions consecutiva.

Hi ha coses que no es poden aprendre. N'hi ha que venen de sèrie, de naixement, que ningú no et pot ensenyar i que només aquells tocats per una vareta tenen la sort de posseir. Caroline Graham Hansen (Oslo, Noruega, 1995) és una d'aquestes persones. La seva forma de veure el futbol i d'entendre el joc va un pas més enllà. Ho veu tot a una velocitat més ràpida que la resta. La seva forma de ser, lluny de les ostentacions o el postureig, s'ha construït al voltant de la pilota. "Tot el que fa a la seva vida ho fa conscient que és futbolista. És molt professional", reconeixen fonts blaugranes.

El Barça és a la final de la Copa de la Reina. L'equip de Lluís Cortés n'ha aconseguit el pas després de fulminar el Madrid CFF (0-4) amb doblet d'Alexia Putellas i les dianes de Bruna Vilamala i Mariona Caldentey.  Després d’una primera part poc contundent, que ha acabat amb les blaugranes al capdavant en el marcador per la mínima, el conjunt català ha reaccionat en el segon temps per plantar-se a la tan anhelada final. A l'espera de rival, que sortirà del duel d'aquest dijous entre el Llevant i l'Atlètic de Madrid (20 h), el Barça només està a noranta minuts d'aixecar el triplet.

El Bloemendaal ha demostrat per què és el millor equip del continent des de fa anys. Amb contundència i superioritat s'ha endut la final de l'Euro Hockey League (1-4) davant un Atlètic Terrasa que ha intentat disputar-li el partit, però que ha notat greument la diferència de nivell.

Els Friendship Sound s'han coronat avui com a guanyadors de la quarta edició d''Oh happy day', el 'talent show' musical de TV3, en una gran gala en directe en la qual s'han imposat als altres dos finalistes, Sound Six i Not Named. Com a les finals anteriors, aquesta nit el jurat no ha decidit, sinó que ha estat el públic –a través de la web, Twitter i Facebook– qui ha escollit el grup favorit d'aquesta edició. En segona ronda, els espectadors del programa han atorgat al duet un 57,8% dels vots i els han permès aconseguir el premi, consistent en una gira de concerts per Europa que passarà per Malta, Grècia i Croàcia.

No deu ser fàcil veure com la policia deté el teu pare. No deu ser gens fàcil quan tens 12 anys i esteu sols a Madrid. No deu ser gens fàcil quan, a més, ets en un altre país i el teu pare té les entrades per a una final de Copa. Això és el que va sentir el Harbor durant vint minuts als voltants del Vicente Calderón. El seu pare, sense samarreta, lluint els tatuatges, estava sent escorcollat per tres policies mentre el nen s'ho mirava des de la distància, sense deixar de picar amb el peu a terra, neguitós, i rosegar-se les ungles per temperar els ànims.

Igual que fa amb els seus recursos al Tribunal Constitucional, el govern espanyol ha reduït a una qüestió purament "tècnica" la decisió de la seva delegada a Madrid, Concepción Dancausa, de prohibir l'exhibició d'estelades a la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla que diumenge es jugarà a l'estadi Vicente Calderón de la capital espanyola. "La delegació del govern ha pres la decisió amb criteris tècnics i operatius, no polítics", ha afirmat aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría per sortir al pas d'una polèmica que fins i tot ha creat controvèrsia al PP.

Avui Antoni Bassas analitza la prohibició d'estelades a la final de la Copa del Rei i la relació estat espanyol-Catalunya.

A Berlín. El Bayern ja té bitllet per a la final de la Copa alemanya del 21 de maig en què s’enfrontarà al guanyador de l’Hertha-Borussia Dortmund, que es juga aquest dimecres. L’equip de Pep Guardiola s'ha desfet d’un eixerit Werder Bremen (2-0) i s’il·lusiona encara més amb un triplet de Bundesliga, Copa i Champions que depèn només de sis partits.

La junta directiva de la Federació Espanyola ha decidit que la final de la Copa del Rei es disputarà el diumenge 22 de maig al Vicente Calderón. Una decisió que ja estava prevista, després que el concert de Bruce Springsteen al Santiago Bernabéu, previst per al dissabte 21, tanqués qualsevol porta perquè el partit entre el Barça i el Sevilla es jugués a l'estadi madridista.

La intenció de l'article no és treure mèrit al Barça o aigualir la festa, ara que arriba una nova final de Copa. Però cal ser coherent i defensar que aquesta Copa, l'espanyola, és possiblement la pitjor Copa d'Europa, amb el permís de la copa italiana, la grega o la turca.

Nova Zelanda i Austràlia es preparen per la gran cita esportiva de l’any, que serà alhora la primera final oceànica d’una Copa del Món de rugbi. A més, aquesta es disputarà a l’estadi de Twickenham, considerada la catedral d’un país, Anglaterra, que fou el bressol del rugbi (17 h / Canal + deportes).

El número 1 Mundial, Novak Djokovic, buscarà guanyar per primer cop el Màsters de Cincinnati després de superar a les semifinals la resistència de l'ucraïnès Alexandr Dolgopolov en tres sets 4-6, 7-6 (5) i 6-2. El serbi no ha guanyat mai aquest torneig i ha jugat en foc durant el segon set d'un partit molt exigent.