Quan era petita, tots els dimecres els meus germans i jo passàvem la tarda amb la meva àvia, que ens portava al parc i, sobretot, ens explicava contes mentre sopàvem. Un dels meus preferits, era el de la sal. És el d'aquell rei que pregunta a les seves filles quant l'estimen, i que està molt content quan la primera li diu que l'estima com el vi i la segona que l'estima com el pa, però que s'indigna amb la petita, que l'estima com la sal. Com la sal? Però com és possible, una cosa tan insignificant! La princesa és tancada ipso facto a una torre, de la qual no sortirà fins que el seu pare descobreixi que als àpats pot passar sense pa i sense vi, però que els aliments no tenen gust de res sense la sal (perdoneu-me, hipertensos del món, per treure el tema).

L'actriu Dakota Johnson va fer una broma al Saturday night live de fa un parell de setmanes sobre la seva nova pel·lícula, que s'estrena aquest dimecres: “Es diu Madame Web, està dins de l'univers Marvel i també hi surt Sydney Sweeney. És com si una intel·ligència artificial generés la pel·lícula favorita del teu nòvio”. Un cop vista la pel·lícula, l'acudit és més graciós perquè resulta que és veritat: Madame Web, que ha dirigit la realitzadora amb currículum televisiu S.J. Clarkson, sembla generada per un algoritme i està plena de decisions absurdes que potser tenien sentit en un informe de projeccions d'ingressos però no en la pàgina d'un guió cinematogràfic. És possible que no sigui la pitjor pel·lícula de superherois –una competició cada vegada més renyida–, però sí que marca una fita pel que fa a l'absurd essencial del projecte. I no és que a partir d'una idea sense cap ni peus no pugui sortir una pel·lícula decent, entretinguda o fins i tot brillant, però no és el cas. Madame Web és un despropòsit sense alegria, sèrie B sense esperit lúdic; sobretot, un símptoma de l'esclerosi del gènere superheroic, que cinc anys després de l'èxit d'Endgame sembla abocat al col·lapse.

Quan fa una dècada es va filtrar que Sony preparava una pel·lícula animada de Spiderman, el projecte semblava una maniobra desesperada de l'estudi, que acabava de fracassar en l'intent de llançar una franquícia aràcnida amb Andrew Garfield de protagonista. Només generava un cert optimisme que els productors fossin Phil Lord i Chris Miller, responsables de la magnífica La Lego pel·lícula. Ningú s'imaginava, doncs, que Spider-Man: un nou univers (2018) acabaria sent rebuda com la pel·lícula més rodona de la franquícia, una sorpresa amplificada per l'atrevida elecció del protagonista –Miles Morales, un Spiderman adolescent, afroamericà i llatí– i per una animació absolutament trencadora que barrejava estils i dialogava amb el llenguatge visual de la historieta. Spider-Man: un nou univers fins i tot va guanyar l’Oscar al millor film animat, l'únic obtingut en l’última dècada per una pel·lícula no produïda per Disney o Pixar.

El més semblant al grup de protagonistes d'Estamos todos de puta madre (novel·la de Daryl Gregory, a l'editorial Gigamesh, col·l. Breve, 2020) és la Patrulla-X. Ho ha deixat ben clar l'il·lustrador a la tapa del llibre (totes les il·lustracions són de l'historietista Luis Bustos, que ha dibuixat ¡García! i l'adaptació de Fariña, entre altres títols).

A Sony li deu haver costat pair que, tot i que pràcticament va inventar el cinema modern de superherois amb el primer Spiderman de Sam Raimi, fa més d'una dècada que Marvel li passa la mà per la cara amb les seves pel·lícules. Mentre l'Univers Cinematogràfic Marvel es convertia en la franquícia més reeixida del Hollywood contemporani, Sony es veia obligada a avortar la saga del Spiderman d'Andrew Garfield i a cedir les regnes del personatge a Marvel, que l'ha tornat a convertir en el superheroi més popular del planeta amb Spiderman: sin camino a casa.

Quan Jaime Gil de Biedma entrava en una llibreria solia expressar, molt decebut: “¡Qué horror! ¡Todo novedades!” I és que, com a home de lletres amb una sòlida cultura, li hauria agradat trobar, al primer taulell que topava, llibres de la tradició clàssica: no és que els llibres d’actualitat hagin de ser per força de menor qualitat que els llibres de la tradició, però així se solia entendre quan la producció literària quedava estàlvia de la mercadotècnia.

Zendaya i Tom Holland, de 25 anys tots dos, són la nova parella estrella de Hollywood, amb tota una nova generació seguint els seus passos. Després de molts rumors i anys d'una amistat gestada al rodatge de Spiderman: sin camino a casa, finalment la seva història es va convertir en un idil·li que recentment s'ha donat a conèixer públicament, cosa que ells han confessat que preferirien que no hagués passat però que no poden canviar. De fet, la seva intimitat es va veient cada cop més frustrada, a mesura que als seus companys els pregunten pel tema en les entrevistes que concedeixen. L'última ha sigut Amy Pascal, la productora de les pel·lícules de Spiderman, que ha explicat que va aconsellar als actors que no comencessin una relació fora del plató, tal com ha explicat al New York Times.

Mentre West Side story es desploma poc després de l'estrena i El callejón de las almas perdidas de Guillermo del Toro tampoc aconsegueix bons resultats, Spiderman sí que imposa la seva xarxa aràcnida. Es tracta del primer blockbuster que funciona a nivells prepandèmics, cosa que no havia passat amb l'esperat James Bond.

'Spiderman: sin camino a casa'

(3,5 estrelles)

Direcció: Jon Watts. Guió: Chris McKenna i Erik Sommers. 148 minuts. Estats Units (2021). Amb Tom Holland, Zendaya, Marisa Tomei i Benedict Cumberbatch. Estrena als cinemes

]]>

El mem més conegut de Spiderman –i potser de tot l'univers superheroic– és una imatge de la sèrie animada dels 60 en què dos Spiderman s'apunten mútuament amb el dit. L'escena ressona amb força a Spiderman: Sin camino a casa, tercera entrega de les aventures de l'heroi amb Tom Holland sota la disfressa; és a dir, des que Sony va cancel·lar la saga amb Andrew Garfield de protagonista i va entregar les regnes de la franquícia a Marvel. El més important d'aquell moviment empresarial van ser les implicacions per al personatge, que deixava de ser l'únic superheroi del seu món per convertir-se en un engranatge més de l'univers cinematogràfic Marvel que apareixia en pel·lícules d'altres superherois (Capità Marvel: Civil war) i fins i tot lluitava amb Els Venjadors contra Thanos. Aquesta continuïtat argumental entre les aventures dels diferents herois –una clau fonamental de l'èxit dels còmics i les pel·lícules de Marvel– no havia estat possible per als Spiderman de Garfield o Tobey Maguire per un senzill motiu: Marvel (l'estudi de cinema) no té els drets audiovisuals de Spiderman, venuts a Sony a finals dels 90.

]]>

No hi ha dècada més terrible en el còmic modern de superherois que la dels 90, però fins i tot en aquest anys marcats pel protagonisme dels dibuixants estrella i la cobdícia de les editorials es van escriure bones històries que molts aficionats al gènere ens vam perdre perquè va ser llavors que vam abandonar els còmics amb el segell de Marvel, deprimits per l’escassa qualitat dels guions i la pirotècnia sense ànima dels dibuixos. Per això és tan bona notícia que Panini reediti en un sol volum El niño que llevas dentro, la saga de sis números publicada el 1991 a The spectacular Spiderman (del 178 al 183) que va suposar el retorn a l’univers de Spiderman de J.M. DeMatteis, el guionista d’un dels millors arcs narratius en la història del personatge, La última cacería de Kraven (1987).

]]>

'Spiderman. Un nou univers'

Vinyetes en moviment

Si ets un superheroi de còmic amb certa popularitat, posem per cas Spiderman, és probable que en un moment o altre experimentis un desdoblament a través del qual el teu jo es col·loca en cronologies diferents i altera la teva raça, el teu sexe i fins i tot la teva espècie… Continua llegint

]]>

El dibuixat de còmic Steve Ditko, conegut sobretot per ser el creador de Spiderman, un dels superherois més populars de la història, va ser trobat mort el 29 de juny a la seva casa de Manhattan. Tenia 90 anys. Ditko, juntament amb el dibuixant Jack Kirby i l’escriptor i editor Stan Lee, va ser un dels principals responsables a la dècada dels 60 del fenomen Marvel Comics. Més de 50 anys després, molts dels personatges de Marvel continuen arrasant a la televisió i al cinema.

]]>

A Steve Ditko li agradava estar a l'ombra. Va dibuixar superherois tan famosos com Spiderman o el Doctor Strange, però va desaparèixer de tot acte públic el 1964. Només concedia entrevistes telefòniques i no hi ha cap fotografia seva recent. La seva reclusió i la pàtina obscura d'alguns dels seus personatges el van convertir en un home envoltat de misteri. Ditko va ser trobat mort al seu apartament de Nova York el 29 de juny. Tenia 90 anys i la seva desaparició també té un punt obscur. Alguns mitjans, com 'Hollywood Reporter', assenyalen que hauria mort dos dies abans que el trobessin.

]]>

El tràiler més esperat dels últims mesos ja ha arribat. El primer avançament d''Avengers: Infinity war' [Els venjadors: La guerra de l'Infinit] va ser projectat a la Comic-Con de San Diego a l'estiu, però la resta de mortals s'han hagut d'esperar fins a aquest dimecres. Els dos minuts i mig de metratge de la nova aventura d''Els venjadors' confirmen que l'equip de superherois, trencat després de l'enfrontament entre Capità Amèrica i Iron Man a 'Civil War', s'haurà de recompondre per plantar cara a una amenaça de dimensions còsmiques: Thanos, un dels malvats més imponents de l'Univers Marvel.

]]> Si bé el subtítol d’aquest nou 'reboot' de Spiderman fa referència al tradicional ball anual dels instituts nord-americans, també amaga un segon significat simbòlic claríssim: l’home aranya ha hagut de tornar a casa, al bressol de la Marvel i al seu univers expandit, per recuperar el ganxo i la 'joie de vivre' superheroica. És de justícia reconèixer que l’anterior saga, 'The amazing Spider-man', no era del tot fallida –sobretot la segona entrega, que posseïa un dels papers femenins més potents de la història del gènere, la Gwen Stacy d’Emma Stone–, però és ara quan el personatge pot emmirallar-se en la millor pel·lícula que s’ha fet sobre ell: l’'Spider-man 2' de Sam Raimi, que, tretze anys després de la seva estrena, encara manté el tipus com una de les millors cintes de superherois modernes.

]]>

Dilluns al migdia, la Guàrdia Urbana esperava al capdamunt de l'Hotel Meliá Barcelona Sky Alain Robert amb una multa. L'escalador de 54 anys, conegut com l'Spiderman francès, hi havia pujat enfilant-se per la façana cap a les dotze amb l'objectiu de salvar els 116 metres de l'edifici sense cordes. Tan sols va tardar 20 minuts. Robert haurà de pagar entre 100 i 600 euros de sanció per incomplir la llei de seguretat ciutadana, una norma que prohibeix escalar edificis.

]]>

Stan Lee, creador de superherois del còmic com Spiderman, els quatre fantàstics, Thor, Hulk, els venjadors, Silver Surfer i Dare Devil, ha estat hospitalitzat al Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles per motius que no han transcendit, segons avança el portal TMZ.

]]>

Després de sobreviure a un tsunami devastador i aconseguir reunir-se amb tota la seva família, a Tom Holland li espera un repte encara més gran: convertir-se en el tercer Spiderman cinematogràfic i carregar amb el pes d'una franquícia superheroica. Holland, amb 19 anys, és conegut sobretot pel seu paper a 'Lo imposible', on interpretava al fill de Noami Watts i Ewan McGregor. L'actor només tenia 14 quan va actuar al film, pel qual va guanyar el premi de millor intèrpret jove per al Cercle de Crítics de Londres i el d'actor revelació per al National Film Board. També va estar nominat al Goya.

]]>