Més d'un any després de la catàstrofe natural de la dana i de la seva qüestionada gestió, el president valencià, Carlos Mazón, dimiteix. Ho ha anunciat aquest dilluns sense ni tan sols fer servir aquesta paraula per fer un pas al costat. "Ja no puc més", ha afirmat Mazón en una compareixença a primera hora del matí i íntegrament en castellà. El president valencià plega fent autocrítica, però també culpabilitzant el govern espanyol de la gestió de la gota freda. Ara bé, no convocarà eleccions, sinó que deixa en mans del seu partit pactar amb Vox el seu successor. Un escenari que no serà senzill per a Alberto Núñez Feijóo, a qui la renúncia de Mazón li arriba en un dels pitjors moments per al PP, amb unes enquestes estancades i amb Vox disparat. De fet, els de Santiago Abascal han deixat en l'aire que estiguin disposats a arribar a un acord amb els populars.

Es pensa que fins que ell no es lleva el sol no surt. Aquesta dita resumeix bé el tarannà de Pedro Sánchez, que ha aconseguit situar tots els focus sobre ell gràcies a la insòlita performance de la setmana passada, quan va dimitir de les seves obligacions durant cinc dies, tancat a la Moncloa, i va fer veure que meditava sobre la seva continuïtat com a president. A fora, el PSOE aguantava la respiració fiant-ho tot a l’única carta que tenen, i el PP tenia el cava a la nevera per celebrar aquest desgavell.

Es pot discutir si el gest del president Sánchez respon a motius polítics o a una reacció personal; si és el fruit d’un càlcul o d’una exasperació; si és una finta tàctica o una renúncia. A mi em sembla que la persona ha manat sobre el personatge, però cadascú és lliure de fer la seva suposició. A Sánchez l’acusaran –ja l’acusen– de victimisme, de fer-se el màrtir per tal de suscitar una reacció de suport. Dilluns, quan el president del govern faci pública la seva decisió, obtindrem una resposta, o una indicació, que confirmarà o no les distintes hipòtesis.

De les coses que va dir Pedro Sánchez durant la jornada de dimecres n'hi ha tres que són clau. La primera no surt escrita a la carta que va publicar a través de les xarxes socials, sinó que la va dir a la tribuna del Congrés dels Diputats: “Fins i tot en un dia com avui, segueixo creient en la justícia del meu país”. Tal vegada és la manera menys el·líptica, més clara, que pot tenir un president de govern d'expressar que Espanya té un problema amb la seva justícia. Un problema greu. Que el jutge titular d'un jutjat d'instrucció admeti a tràmit una denúncia d'una organització ultra com el fals sindicat Manos Limpias és una anomalia, amb independència de si la persona denunciada és Begoña Gómez o qualsevol altra. Una anomalia que ho diu tot sobre un poder judicial en què trobar magistrats que actuen de part a favor de la dreta ultranacionalista és freqüent. Un país en què, al judici pel Procés –que es va presentar com un test de resistència de la democràcia espanyola–, l'acusació particular l'exercia el partit d'extrema dreta Vox (amb el qual el PP governa en diverses comunitats autònomes, amb un estil confrontatiu i autoritari).

Liz Truss, aprenent de Thatcher, haurà estat l'estadant més efímer de Downing Street. El càrrec només li ha durat quaranta-cinc dies. Ara sols li queda esperar que li trobin un relleu. L'ombra allargada del Brexit, que ha anat acumulant un llast cada cop més pesant, amb la pandèmia i la guerra d'Ucraïna com a crisis concurrents, ha pogut més que la seva pretesa segona revolució liberal-conservadora, amb un intent maldestre d'abaixar impostos a les rendes altes i endeutar el país. La "lluitadora" Truss, com ella mateixa s'havia definit tot just vint-i-quatre hores abans de plegar, ha hagut de tirar la tovallola després d'avergonyir i espantar el mateix conservadorisme britànic i, naturalment, també els mercats. El caos polític i econòmic en què està immersa la Gran Bretanya, al qual Truss ha contribuït activament en el mes i mig que ha portat les regnes del país –els seus experiments han fet pujar les hipoteques per a milions de britànics, han fet caure el valor de la lliura i han disparat els interessos dels bons del Tresor–, finalment ha fet inviable la seva estantissa continuïtat.

Tot just unes hores després que el primer ministre Mario Draghi presentés la seva dimissió, va començar a filtrar-se als mitjans italians una llista de ministres d'un hipotètic executiu encapçalat per Germans d'Itàlia. Per a sorpresa de molts, la majoria dels noms pertanyien a tecnòcrates externs al partit com Elisabetta Belloni, candidata a succeir Sergio Mattarella com a presidenta de la República abans que aquest acceptés un segon mandat, que podria canviar la prefectura dels serveis secrets pel ministeri d'Exteriors. O potser no hauria de sorprendre tant, perquè el partit Germans d'Itàlia és, bàsicament, Giorgia Meloni. “Estem llestos. Aquesta nació necessita desesperadament recuperar la seva consciència, el seu orgull i la seva llibertat”, va afirmar en un missatge amb què donava per inaugurada la campanya electoral amb el cadàver de Draghi encara calent.

M’encantaria veure Boris Johnson al Tot és comèdia, un dels millors programes culturals de l’Estat. Acostumada a entrevistar escriptors i artistes, Rosa Badia ho tindria molt més fàcil amb el recentment dimitit primer ministre del Regne Unit –pocs estan a la seva altura de gran comediant.

Mónica Oltra ha anunciat aquest dimarts que dimiteix com a vicepresidenta del govern valencià i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives arran de la seva imputació en el cas que investiga el possible encobriment del seu departament de l'abús a una menor tutelada per part del seu exmarit Luis Eduardo Ramírez. La dirigent de Compromís ha justificat el seu canvi de posicionament –divendres passat va reiterar que no deixaria el càrrec– perquè els socialistes no comptin amb un argument per expulsar la coalició de l'executiu valencià. "Que quede ben clar, que jo no vaig a ser la coartada, i que si tiren Compromís del govern, de segur que no serà per mi", ha emfatitzat. El mateix president, Ximo Puig, s'havia mostrat reticent a la continuïtat d'Oltra.

L'alcalde de Sort, Raimon Monterde, ha anunciat aquest dimarts al matí que deixa l'alcaldia, quan encara queden dos anys del seu segon mandat. Monterde ho ha comunicat a través de les xarxes socials i després, en declaracions als mitjans de comunicació, ha deixat clar que els motius són únicament "personals i laborals, no va més enllà". Monterde ha deixat clar que continuarà amb el projecte de Som Poble i donant suport a la candidatura "treballant en el que pugui amb els projectes que s'han dissenyat per afrontar aquesta legislatura, però ho faré des del carrer".

L'alcalde de Llívia, Elies Nova, i l'única regidora que la formació republicana tenia a Bellver de Cerdanya, Ramona Bragulat, han deixat la militància d'Esquerra Republicana. En el cas de Nova, a més, s'ha afiliat a Junts per Catalunya, tal com ha confirmat en declaracions a l'Ara Pirineus. Nova ha explicat que els motius d'aquesta decisió han estat diversos. El malestar amb la direcció nacional del partit, ha indicat, va començar amb la constitució del Consell Comarcal de Cerdanya, el juliol del 2019. Esquerra havia arribat a un acord amb la formació independent Endavant Cerdanya, amb qui sumaven majoria, un fet que hauria desbancat a Junts-PDECat de la presidència de l'ens comarcal. El dia de la votació, però, tres conselleres comarcals d'Esquerra i tots els consellers comarcals de Junts-PDECat van votar a la republicana Roser Bombardó, que es va convertir en presidenta del Consell Comarcal pels primers dos anys de mandat, amb el compromís que els darrers dos anys, la presidència l'ostentaria Albert Piñeira, del PDECat.

El nou director dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, que va prendre el càrrec després de la dimissió del seu antecessor, Andreu Martínez, just abans de l'1-O, ha enviat una carta a tots els agents en la qual assegura que és "conscient" dels moments de dificultat "excepcional" que viu el cos i es compromet a "respectar l'àmbit de decisió operativa i les actuacions que es derivin de les funcions de policia judicial".

El fins ara director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, ha enviat una carta de comiat com a cap polític del cos a tots els agents en la qual critica que hi hagi "veus dissonants que vulguin contribuir a la crispació". La setmana passada Martínez va presentar la seva dimissió, al·legant motius personals i que ja havia complert amb els objectius que s'havien proposat, com ara la convocatòria de noves places i la incorporació dels Mossos a l'organisme de lluita antiterrorista CITCO.

Pere Ferrer, fins ara cap de gabinet del conseller d’Interior Miquel Buch i dels seus predecessors Joaquim Forn i Jordi Jané, és des d’aquest dimarts el nou director general dels Mossos d’Esquadra. Després d’un any i tres mesos en el càrrec, el fins ara cap polític del cos, Andreu Martínez, ha presentat la dimissió, que arriba a les portes d’una tardor que es preveu tensa per al cos i que pot arribar a desgastar-ne la imatge tenint en compte que els agents hauran d’afrontar avui mateix les possibles mobilitzacions derivades del segon aniversari de l’1-O i, sobretot, la reacció a la sentència del Procés, que es preveu també per a aquesta primera quinzena de mes.

Ricardo Rosselló, el qüestionat governador de Puerto Rico, ha tirat la tovallola, cedint a la pressió de centenars de milers de persones que han sortit als carrers de l’illa en l’última setmana en contra de la seva continuïtat al poder. Rosselló abandonarà el càrrec el divendres 2 d’agost i serà substituït per Wanda Vázquez, ministra fins ara de Justícia, i la següent en la línia de successió del màxim dirigent, després que la setmana passada renunciés el secretari d’Estat al veure’s involucrat en l’escàndol dels xats homòfobs i sexistes i un cas de corrupció a gran escala en un país que va haver de declarar-se en fallida.

La companyia de telecomunicacions Cellnex ha anunciat aquest dimarts la dimissió del seu president, Marco Patuano, que ostentava el càrrec des de juliol de l'any passat.

Escàndol polític a Noruega. El ministre de Justícia d'aquest país nòrdic, Tor Mikkel Wara, ha anunciat aquest dijous la seva dimissió després de saber-se que la seva parella hauria estat simulant amenaces i atacs contra ell per afavorir la popularitat del polític. En els últims mesos, Wara havia sigut víctima de diversos incidents: principalment pintades a casa seva i amenaces contra la seva persona, però fa uns dies aquests suposats atacs van anar una mica més enllà i el seu cotxe familiar va aparèixer calcinat a causa d'un incendi provocat.

Haití està al caire de l'abisme després de dies de protestes per demanar la dimissió del seu president, Jovenel Moïse, que va decretar una pujada del preu del gas l'estiu passat. A més, el país ha deixat de rebre petroli de Veneçuela. Les carreteres, el transport públic, les indústries, el comerç, l'administració pública... tot està aturat. No funciona res. Al centre de la capital, Port-au-Prince, i a Delmas, la tercera ciutat més poblada del país, els ciutadans saquegen i cremen botigues.