Des de dimecres passat, si el Txema Escorsa, 34 anys i professor de la secundària en lluita, encara és a casa seva, al carrer Sant Agustí de la Vila de Gràcia, és perquè aquell dia, ben d’hora, una gentada anònima, cos a cos i colze a colze, va impedir que comitiva judicial i dispositiu judicial executessin la feinada de fotre’l fora de casa seva. Tot es va aturar a peu de carrer i via mur humà, i d’això se’n diu sindicalisme social, desobediència civil i defensa comunitària. La innegable evidència aclareix, amb llums i taquígrafs, que el desnonament només el va blocar la multitudinària mobilització de la gent. És a dir, que el Txema es va quedar salvat per la iniciativa popular del Sindicat de Llogateres i no pas per cap serena i severa decisió política, judicial o policial. I això que el president de la Generalitat fins i tot va fer un tuit de suport –malgrat que caldrà alguna cosa més que una piulada–. La batalla contra el mercat global és sempre local i la imatge concentrava centenars de veïns contra un fons voltor estranger ubicat a Nova York, que vulnera i esbotza la legislació vigent i que va fent impunement colivings prohibits de lloguer d’habitacions, als quals ja cobra per cambra molt més del que paga el Txema per un pis sencer. Paradoxalment, els màxims representants dels especuladors eren, dimecres passat, la jutgessa i els policies –és a dir, el sistema institucional–, que venien a accelerar l’expulsió de veïns. I d’aquí plora la criatura. La comitiva judicial ha deixat per escrit que ho tornarà a intentar el 15 d’abril. La gent, indubtablement, també. 

La polarització de la societat ja no és un artefacte teòric sobre el qual alerten els sociòlegs. És una realitat palpable i, aparentment, inapel·lable. Toca mastegar-la cada dia per poder empassar-se el bombardeig informatiu al qual som sotmesos i no morir de la indigestió. La batalla dialèctica entre les diferents famílies polítiques –que no pas d’idees– fa que el diàleg assenyat sembli impossible, gairebé una relíquia del passat. La col·laboració? Impensable. I la solidaritat entre desconeguts? Ciència-ficció.

Malauradament, el càncer és una malaltia que toca molt de prop la majoria de la població, ja que es tracta d'un conjunt d'afeccions amb una gran incidència. Enguany, La Marató, que celebra la seva 34a edició, ha volgut donar un nou impuls a la investigació contra el càncer i per sisena vegada s'ha conjurat per recaptar fons que permetin reforçar una recerca que pot acabar sent essencial per salvar pacients i millorar-ne la qualitat de vida. L'últim marcador de la nit s'ha desvelat passades les dues de la matinada, en el moment d'acomiadar la gala presentada per Ramon Pellicer. La quantitat recaptada fins aleshores era de 9.741.627 euros.

“Aquest Nadal cada peça compta”. Amb aquest lema la quinzena campanya solidària de Nadal de l’Espai Gironès té per objectiu ajudar a fer créixer els projectes de la Fundació Amics de la Gent Gran, que ofereix acompanyament, suport emocional i integració social a les persones grans de Girona i ajuda a combatre l’aïllament i la soledat no desitjada. La campanya la van presentar el gerent del centre comercial, Pau Jordà; la directora de la Fundació, Laura López, i els padrins de la iniciativa: Marc Gasol, president del Bàsquet Girona; Pep Busquets, jugador del Bàsquet Girona, i Ainhoa López, jugadora de l’Spar Girona.

Sonen els primers acords del Last Christmas de Wham! i els gairebé 1.000 assistents ocupen les 90 taules que omplen la sala principal del Museu Marítim de Barcelona. Només uns minuts després, la llum esdevé tènue i unes ballarines il·luminades es passegen entre les taules mentre una coral entona l'Himne dels pirates del musical Mar i cel. Amb aquesta melodia tan apropiada per a l'espai, s'inicia el IV Sopar Solidari de Nadal d'Ametller Origen amb un objectiu clar: recaptar fons per una causa solidària. Aquest any l'entitat ha aconseguit aplegar 80.500 euros per a l’Hospital Sant Joan de Déu, concretament per al projecte SJD Pediatric Cancer Center Barcelona. 

Tret de sortida al Gran Recapte del Banc dels Aliments, que entre aquest divendres i dissabte vol recollir donacions a diversos mercats municipals i supermercats d'arreu del país. Simbòlicament, l'inici d'aquesta cita solidària s'ha fet aquest divendres al matí al Mercat del Ninot de Barcelona, en un acte que obre la veda a una campanya que enguany comptarà amb 15.800 voluntaris repartits en 2.000 punts de donació. Es manté el format mixt, amb la recollida física de productes i les donacions econòmiques destinades a la compra i posterior distribució d'aliments. A banda de les aportacions presencials a supermercats, també es pot donar a través de la web del Gran Recapte fins al 23 de novembre.

Un diumenge assolellat d'arrossada amb productes de proximitat, vermut, pica-pica i postres. Tot, amb la solidaritat com a protagonista. Aquest va ser el pla que, diumenge passat, va reunir més de 1.200 persones a l'espai El Xampany de Cervelló, al Baix Llobregat. No volien perdre's la primera Arrossada Solidària de Bonpreu i Esclat, una jornada festiva i familiar organitzada amb un objectiu ben clar: recaptar fons per a una de les iniciatives més ambicioses que té entre mans la cadena catalana de supermercats. Es tracta del projecte de beques menjador.

Sense perdre glamur ni poder de convocatòria, la gala People in Red ha assolit aquest dilluns la quinzena edició, una xifra rodona que es va celebrar un cop més convocant a sopar una llarguíssima llista de famosos a la sala oval del MNAC. Provinents de tots els àmbits socials, els gairebé 800 assistents de la vetllada –molts d'ells ben coneguts pel gran públic– van voler col·laborar amb el doctor Bonaventura Clotet en la seva recollida anual de fons per finançar projectes de recerca contra les malalties infeccioses, que actualment suposen la quarta causa de mortalitat per malaltia al món. I és que al llarg d'aquests quinze anys la gala del doctor Clotet ha passat de recaptar fons només contra la sida a dirigir la mirada cap al gran ventall d'afeccions que s'apleguen sota l'epígraf de malalties infeccioses. La gala va fregar gairebé el milió d'euros recaptats. El marcador final va quedar en 978.456 euros, una xifra que supera la recaptació de l'any passat, que va ser de 815.000 euros.

Hi ha moltes maneres d’anar en bicicleta, i pedalar també pot convertir-se en un motor de canvi. Després d’un cap setmana en què la gran efemèride mundial de bicicleta de gràvel, The Traka, ha estrenat a Girona el gran repte de fer 560 km i gairebé 10.000 metres de desnivell en poc més d’un dia, un jove corrector de novel·les valencià de 28 anys resident a Girona, se’n proposa un de similar aquest cap de setmana però amb una gran dosi solidària. Álvaro Muñoz canviarà durant dos dies la correcció per la seva gran afició, el ciclisme de carretera. El 9 de maig sortirà de Girona i recorrerà 600 km en dos dies fins al seu poble natal, Torrent (País Valencià), per tal de recaptar fons per a una entitat que treballa amb la bicicleta per a joves en risc d’exclusió social i que encara està afectada per les conseqüències de la DANA.

Tret de sortida a la cinquena edició del festival Vallviva, una edició molt especial perquè serà la primera sense el seu fundador, Eudald Morera, que va traspassar el novembre passat als 59 anys. Morera va decidir organitzar aquest festival en un moment en què la seva vida passava per una situació molt complicada, amb un càncer diagnosticat en fase avançada i en contra de l'opinió de la seva família i del seu entorn més proper. Des que s'ho va proposar fins a la primera edició van passar deu setmanes. "Evidentment serà una edició molt i molt especial. Tens una sensació agredolça, estàs feliç per veure que el seu projecte, el llegat que ens ha deixat, segueix endavant, però ens falta moltíssim. La figura del director que acabava prenent les decisions... Bé, assumir aquest rol és assumir més responsabilitats i més càrrega emocional, però molt contents i feliços de seguir tirant endavant i fer brillar el projecte, com ell hauria volgut", diu Mireia Morera, filla gran del fundador, que amb 27 anys es posa al capdavant del projecte.

Sembla broma, però no ho és. La floridura tòxica que va aparèixer a les cases que l'ONG de Brad Pitt va construir a Nova Orleans després de l'huracà Katrina portarà l'actor als tribunals. Malgrat que l'exmarit d'Angelina Jolie ha fet de tot per lliurar-se'n, aquesta setmana hem sabut que això no li serà possible i que li tocarà testificar en una causa en la qual els demandants li reclamen a ell i a la seva entitat solidària més de 20 milions de dòlars pels efectes de salut adversos que els han produït aquestes cases defectuoses, que ell va promocionar a so de bombo i platerets davant les càmeres de tot el món l'any 2006. Quan va començar la polèmica, semblava que tot quedaria completament diluït pel pas del temps i per bons advocats, però com va dir Mateu Montsolís a la seva inoblidable germana Eulàlia a Nissaga de poder: "El passat sempre torna, Eulàlia".

Els joves són solidaris? Es fan voluntaris? Es comprometen en causes socials? No és fàcil trobar dades. Ara bé, si la pregunta se'ls fa als responsables de les entitats solidàries, la resposta és que sí, que ho són, però que ho són d'una manera diferent. Per què? La realitat és que els joves econòmicament estan molt pitjor de com estaven els seus pares i avis a la seva edat. La precarietat laboral, la dificultat d'accés a l'habitatge i la necessitat d'allargar els estudis en aquells que es puguin pagar màsters i postgraus fa que hi hagi una implicació cívica menys regular, més a batzegades. Les fidelitats d'abans a un sol projecte o una sola institució ja no són gaire habituals. Si a això hi sumem uns interessos o prioritats diferents, i encara hi afegim la seva manca d'aversió al canvi permanent, el resultat és un desencaixament amb les organitzacions clàssiques de beneficència. D'una altra banda, a pesar d'elles mateixes, sovint aquestes entitats les dirigeixen cúpules d'edat avançada amb un funcionament més o menys burocratitzat, tot i que no impermeable als nous aires. De fet, el repte de moltes d'aquestes fundacions, ONG o associacions és precisament atreure talent i compromís juvenil, cosa no gens fàcil.

Amin Maalouf, recentment guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, afirma que l’art mai no és superflu, sinó essencial. Per això cal apropar-s’hi. Aquests dies, a la Sala Gran del TNC, es pot veure la representació artística d’Anna Karènina de Lev Tolstoi. En aquesta escenificació, la primera frase del llibre, que és brillant com tota l’obra, ressona en anglès a través de la veu d’una actriu belga d’origen ruandès: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Aquesta hibridació cultural connecta amb el teló de fons de l’obra de Maalouf, que posa èmfasi en la diversitat i en la necessitat de coneixement de les altres cultures.

En quatre dècades, l'anomenada indústria de la solidaritat ha passat de promoure grans esdeveniments globals per posar el focus en un problema concret –l'exemple paradigmàtic és el Live Aid, de Bob Geldof i Midge Ure (1985, Londres i Filadèlfia), per recollir fons per pal·liar la fam a Etiòpia– a buscar i oferir pràcticament a mida i a la carta ajuda financera i treball voluntari a través de mitjans digitals. Són noves solucions que permeten que una empresa determinada que vulgui sobresortir exercint la seva responsabilitat social corporativa –també els seus empleats i fins i tot els seus clients, si s'hi volen comprometre–, pugui adreçar els seus esforços solidaris a un camp específic del seu interès.

L’emergència per la DANA de València ha tornat a evidenciar l’impuls d’ajudar de la societat quan hi ha una catàstrofe. Es tracta d'un impuls que, si no està ben organitzat, pot acabar sent ineficaç. Les crides d’alcaldes dels pobles afectats dient que no necessitaven més aliments se succeïen alhora que a tota la geografia sorgien punts de recollida d’aliments i de roba. “Sempre hi haurà recollides solidàries, això és així”, afirmen des d’una petita entitat que va haver d’obrir el local a les donacions que els veïns els feien arribar, malgrat que no hi estaven d’acord. València, com la pulsió de grups de voluntaris anant a recollir menors ucraïnesos a la frontera a l’inici de la guerra, són lliçons per evitar.

De l'associació mediambientalista Extinction Rebellion, creada el 2018, n'ha sorgit End Fossil, impulsada per un grup de joves en la vintena que, després de l'èxit d'una tancada, van decidir emancipar-se i formar la seva pròpia entitat. També Càritas, concretament Càritas Jove, ha muntat el que han anomenat grups motors per aconseguir captar voluntariat jove. Aquest és, ara mateix, el gran repte de l'associacionisme social de Catalunya: el rejoveniment, tenint en compte que la joventut es resisteix a ingressar a estructures que es regeixen per models que en molts casos consideren "rígids".

La resposta massiva de voluntaris anant a peu cap als pobles escombrats per la DANA és una imatge per a la història: milers de persones autoorganitzades per ajudar, un formigueig de gent amb l'objectiu de donar un cop de mà per netejar, per portar aigua, aliments i roba. Una onada de solidaritat que ha deixat encara més en evidència el caos i la ineficàcia del govern valencià, no només per no haver estat capaç d'alertar a temps la població, sinó també per haver fet tard a l'hora d'afrontar la situació un cop consumat el desastre.

El meu treball periodístic es basa en escoltar i transmetre amb respecte, rigor i honestedat històries de persones que deixen casa seva a la recerca d’un futur a Europa. I cada vegada ho fan més dones amb criatures.

Avui, a part de l’obertura de l’any judicial i Pedro Sánchez prometent que hi haurà més diners per a totes les autonomies, la notícia és al Parlament, on té lloc el primer debat parlamentari del president Illa.

Amb un concert de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) –120 músics damunt l'escenari– i amb la participació de Manu Guix, Beth, Mariona Escoda, Joan Garrido i La Pau –i amb les entrades ja exhaurides–, s’enceta la quarta edició del festival Vallviva, que se celebra des d'aquest dimecres fins al diumenge 14 de juliol a la Vall d’en Bas. Aquest festival solidari, que destina tots els beneficis a la investigació contra el càncer a l’Hospital Vall d’Hebron, enguany creix un dia i arriba fins al diumenge, on la programació es concentrarà a la tarda i serà totalment familiar, amb activitats infantils i un concert d’El Pot Petit amb la Black Music Big Band.