Cada 15 dies, l’Adrián i el Daniel, dos joves amb discapacitat intel·lectual, van com a voluntaris a una residència d’Àvila per passar-hi la tarda amb la Luisa i el Luciano, dues persones grans, solteres i sense família propera. Ho fan gràcies a l’acompanyament de Respirávila i al seu projecte Jo també faig voluntariat, seleccionat a la Convocatòria de Projectes Socials Castella i Lleó 2024 de la Fundació "la Caixa". Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb discapacitat, la seva història ens convida a canviar la mirada: passar de veure les persones amb discapacitat com a simples receptores d’ajuda a reconèixer-les com a ciutadans amb ple dret i capacitat d’assistir altres persones.

Tret de sortida al Gran Recapte del Banc dels Aliments, que entre aquest divendres i dissabte vol recollir donacions a diversos mercats municipals i supermercats d'arreu del país. Simbòlicament, l'inici d'aquesta cita solidària s'ha fet aquest divendres al matí al Mercat del Ninot de Barcelona, en un acte que obre la veda a una campanya que enguany comptarà amb 15.800 voluntaris repartits en 2.000 punts de donació. Es manté el format mixt, amb la recollida física de productes i les donacions econòmiques destinades a la compra i posterior distribució d'aliments. A banda de les aportacions presencials a supermercats, també es pot donar a través de la web del Gran Recapte fins al 23 de novembre.

Manllevem la pregunta Qui, si no tu? del lema amb el qual el moviment d’esplais volia provocar els joves monitors en una trobada d’educadors. La intenció era responsabilitzar-los, procurar que prenguessin consciència de la seva responsabilitat personal a l’hora d’educar els infants a les colònies i als centres d’esplai. Aquesta expressió motiva la nostra reflexió en el Dia Mundial de la Joventut, evitant una anàlisi negativa, fins i tot realista, que enumeri les dificultats amb què es troben els joves avui: condicions laborals quan treballen, d’habitatge, ocupabilitat tot i els elevats nivells de formació que han rebut, lleure associat al consum de tòxics... Podríem reflexionar sobre tantes circumstàncies que els limiten, però preferim corresponsabilitzar els adults del seu futur i fixar-nos en les oportunitats que els sorgeixen en el moment actual. 

Girona s’ha convertit en un hub mundial del ciclisme en tota regla, sigui professional o amateur. I tot boom genera friccions. La primavera passada es va evidenciar en una pugna oberta a la ciutat entre el sector de la bicicleta i diversos ciutadans cansats de la inundació de turistes ciclistes que van protagonitzar manifestacions i van deixar una sèrie de pintades en comerços. Però d’aquella polèmica en va néixer un projecte que s’acaba de materialitzar i que pretén convertir el fet de tenir una comunitat ciclista estrangera potent, que sobretot prové de països anglosaxons o bé es relaciona en el seu dia a dia en anglès, en una oportunitat.

Els joves són solidaris? Es fan voluntaris? Es comprometen en causes socials? No és fàcil trobar dades. Ara bé, si la pregunta se'ls fa als responsables de les entitats solidàries, la resposta és que sí, que ho són, però que ho són d'una manera diferent. Per què? La realitat és que els joves econòmicament estan molt pitjor de com estaven els seus pares i avis a la seva edat. La precarietat laboral, la dificultat d'accés a l'habitatge i la necessitat d'allargar els estudis en aquells que es puguin pagar màsters i postgraus fa que hi hagi una implicació cívica menys regular, més a batzegades. Les fidelitats d'abans a un sol projecte o una sola institució ja no són gaire habituals. Si a això hi sumem uns interessos o prioritats diferents, i encara hi afegim la seva manca d'aversió al canvi permanent, el resultat és un desencaixament amb les organitzacions clàssiques de beneficència. D'una altra banda, a pesar d'elles mateixes, sovint aquestes entitats les dirigeixen cúpules d'edat avançada amb un funcionament més o menys burocratitzat, tot i que no impermeable als nous aires. De fet, el repte de moltes d'aquestes fundacions, ONG o associacions és precisament atreure talent i compromís juvenil, cosa no gens fàcil.

En quatre dècades, l'anomenada indústria de la solidaritat ha passat de promoure grans esdeveniments globals per posar el focus en un problema concret –l'exemple paradigmàtic és el Live Aid, de Bob Geldof i Midge Ure (1985, Londres i Filadèlfia), per recollir fons per pal·liar la fam a Etiòpia– a buscar i oferir pràcticament a mida i a la carta ajuda financera i treball voluntari a través de mitjans digitals. Són noves solucions que permeten que una empresa determinada que vulgui sobresortir exercint la seva responsabilitat social corporativa –també els seus empleats i fins i tot els seus clients, si s'hi volen comprometre–, pugui adreçar els seus esforços solidaris a un camp específic del seu interès.

De l'associació mediambientalista Extinction Rebellion, creada el 2018, n'ha sorgit End Fossil, impulsada per un grup de joves en la vintena que, després de l'èxit d'una tancada, van decidir emancipar-se i formar la seva pròpia entitat. També Càritas, concretament Càritas Jove, ha muntat el que han anomenat grups motors per aconseguir captar voluntariat jove. Aquest és, ara mateix, el gran repte de l'associacionisme social de Catalunya: el rejoveniment, tenint en compte que la joventut es resisteix a ingressar a estructures que es regeixen per models que en molts casos consideren "rígids".

Milers de nens i nenes sobreviuen com poden als camps de refugiats del Sàhara Occidental, en condicions precàries, sense un sostre digne i sota la pressió de temperatures altíssimes. Viure en aquesta situació és realment difícil i cruel per a tota la canalla, però encara més per als infants amb algun tipus de diversitat funcional, que requereixen una atenció especial i un seguiment mèdic que, al mig del desert, malauradament no poden tenir.

La joventut és el futur i el motor del canvi. Una frase que exemplifica a la perfecció Àlex Martín. Aquest gestor bancari de 26 anys de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb gran vocació social, dedica bona part del seu temps lliure a aconseguir una societat més justa i igualitària participant en activitats de voluntariat.

La universitat és molt més que la formació reglada a dins de les aules. És també un espai on forjar professionals compromesos. Això ho té molt clar la Universitat de Girona (UdG), que fa 13 anys va posar en marxa un programa de voluntariat que l’ha convertit en un dels centres de referència a l’Estat pel que fa al compromís social dels seus estudiants. Des del curs 2010-2011, quan la universitat va començar a fer de pont entre entitats socials arrelades a les comarques gironines i els estudiants, més de 18.500 estudiants han format part dels programes de voluntariat. Una iniciativa que no ha fet més que créixer: si abans de la pandèmia un de cada 10 alumnes de la UdG havia participat en alguna acció de voluntariat, ara ja són el 15%.

L'educació financera és una eina fonamental per al benestar social. Com gestionar les finances individuals o el pressupost familiar, la importància d'estalviar o com cal fer determinats tràmits formen part del dia a dia de tots els ciutadans. Aspectes bàsics per als quals, moltes vegades, falta formació i ajuda.

Les dones tenen cada cop més presència en el voluntariat de Catalunya. Actualment, les voluntàries representen un 65% del col·lectiu, un 5% més que fa cinc anys. També ha incrementat l'edat dels voluntaris. El 2017 la franja d'edat més present era d'entre 60 i 69 anys, mentre que ara és de 65 cap amunt, amb un 25,9%.

"El fet de poder-lo acompanyar i estar amb ell m'ha ensenyat a ser més positiva. Ell sempre veu les coses des d'un angle molt positiu. Si alguna cosa se li espatlla, de seguida diu: «No passa res». I és veritat, relativitzes el que passa, quan en un altre moment hauria pensat que havia de buscar una solució immediata. Ell ho calma tot per després continuar". La Lourdes explica com l'ha ajudat a ella fer de mentora d'en Brahim, un noi que forma part del programa Referents, pel qual s'ofereix a joves en situació de vulnerabilitat la possibilitat de conèixer una persona perquè l'acompanyi durant 10 mesos. En aquest temps, rep ajuda en diferents nivells com l'emocional, l'educatiu o el laboral durant el seu procés d'emancipació. L'associació Punt de Referència, creadora del programa, ha presentat aquest dijous un estudi sobre els efectes de la mentoria social sobre els voluntaris.

En una població de prop de 900 habitants, el consistori no es podria permetre gestionar professionalment un teatre, però, en canvi, amb el model de voluntariat municipal s’aconsegueix garantir una oferta cultural atractiva i de qualitat i, a la vegada, s’implica i es deleguen responsabilitats a la ciutadania. El dissabte 5 de març, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, els veïns i l’Ajuntament de Lladó (Alt Empordà) van presentar públicament el nou Teatre Sindicat, situat a la segona planta del bar de la plaça Major. La inauguració oficial del teatre és especialment rellevant per al municipi perquè no només suposa l’obertura d’un equipament cultural totalment renovat, sinó que posa en marxa un model de gestió col·lectiva completament única i particular. I és que el Teatre Sindicat, en efecte, és propietat de l’Ajuntament de Lladó, que s’ha encarregat de les obres de reforma i cobreix el pressupost dels espectacles, però la gestió diària i la programació artística recau en una associació de veïns voluntaris, sense ànim de lucre.

I ara què? “A viure tranquil·let, perquè no penso tornar a dins”, respon Mario Casterás, que és per primer cop en molts anys un home lliure. Carregat amb només dues bosses de plàstic, el 6 de gener del 2021 va sortir de Can Brians, l’última de les presons on ha anat sumant condemnes en dues tongades: una primera del 1980 al 1994 per una sèrie d’atracaments amb el seu germà, i una segona que va arrencar el 1996 per un intent d’assassinat que es va encadenar amb la de l’assassinat d’un altre pres. “M’he guanyat a pols tota la condemna, sense ni un dia de permís”, explica aquest lleidatà de 62 anys fent un cafè al centre de Barcelona. No va tenir cap permís perquè en els primers anys –detalla– la junta de tractament els hi denegava un a un i a la recta final va ser ell qui els rebutjava. “Total, per fer què?”

La coordinadora territorial de Joventut a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran, Lourdes Ravetllat, conjuntament amb la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran i alcaldessa d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amorós, han presentat aquest dilluns en roda de premsa l'oferta i les principals novetats de camps de treball que la Direcció General de Joventut (DGJ) organitza a la demarcació per a aquest estiu. També les ha acompanyat Fina Ponsich, regidora del consistori i hi ha assistit també una persona en representació del Centre d'Estudis d'Isona i la Conca Dellà, entitat gestora del camp de treball de la localitat.

“En Loauy era el més petit de tots, tenia 16 anys”, explica Albert Roig. “Al camp de Súnion hi havia uns 19 nois que havien arribat sols. En Louay era un d’ells”, diu. Ara té 21 anys i està des de fa uns mesos amb la seva parella a Copenhaguen (Dinamarca), on viu arreglant i venent bicis. Abans va provar sort a Milà, però el confinament el va obligar a marxar després d’haver intentat obrir un bar que no va prosperar. Des que va arribar aquí no ha pogut tornar a casa, ni veure, excepte a través de la pantalla, la seva família, que segueix patint la guerra de Síria. El trajecte que duria l'Albert a conèixer en Louay i a obrir un centre cultural al camp de refugiats ja no operatiu de Súnion (Grècia) inicialment havia de començar a Jafre per acabar a Idomeni. Mesos abans de fer aquests quilòmetres, l'Albert i el seu company Àlex van decidir constituir-se com a voluntaris independents i comprar una furgoneta.

La pandèmia de covid-19 no va impedir que al llarg del 2020 s'incrementés l'activitat en l'àmbit de l'orientació empresarial que fa l'Associació Gironina d'Orientació Empresarial, aGOe, integrada per empresaris, directius i professionals que a l'arribar a l'edat de jubilació mantenen la vida activa per, de manera voluntària, transmetre la seva experiència professional o coneixements en gestió empresarial a les persones o empreses que ho necessitin i que per la seva situació no poden concórrer als serveis professionals en condicions de mercat. Les limitacions imposades per la pandèmia van obligar, però, a fer bona part de les sessions a través de videoconferència. En total, els voluntaris d'aGOe van atendre 98 sol·licituds d'orientació empresarial, a les quals van dedicar un total de 596 hores. El nombre de sol·licituds ateses suposa un increment del 29% respecte a l'any 2019. De les sol·licituds d'orientació, 63 corresponen a empreses i 35 a projectes d'emprenedoria, i majoritàriament es demanava consell en l'àmbit econòmico-financer.

El Programa de Voluntariat de CaixaBank a Catalunya impulsa el projecte d'Acompanyament en la lectura entre 51 nens i nenes d'entre 9 i 12 anys en risc d'exclusió social, que pertanyen a diverses entitats socials i escoles. Al voltant de 50 voluntaris de CaixaBank comparteixen setmanalment sessions online de comprensió lectora amb els petits, adaptant-se a seu progrés i interessos.