Sovint es parla dels partits polítics com a organismes autoconscients, determinats pel seu caràcter i fins i tot la seva “genètica”. Quan a ERC hi ha una crisi, com ara, els historiadors ens recorden les batusses entre Macià, Companys i Tarradellas, com si no hagués passat un segle. Quan Junts es posa maximalista, els enyorats de CiU branden el record del pactisme pujolista pensant que Puigdemont o Turull, al final, no podran trair el seu ADN. El cert, però, és que la història és un procés dinàmic, que rere les sigles hi ha individus concrets i que les circumstàncies pesen més que la tradició. Parlar de política en termes de genètica pot portar-nos a un determinisme absurd.

Josep Sánchez Llibre va aterrar a la presidència de la patronal Foment del Treball a finals del 2018 prometent allunyar la institució de la política. Nascut a Vilassar de Mar i membre del consell d'administració de Conservas Dani, que dirigeix el seu germà, l'empresari es va donar a conèixer públicament introduint-se al món polític: el 1987 va entrar al comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i ja no en va sortir fins a la desaparició del partit. Sánchez Llibre va ser la mà dreta de l'històric dirigent d'UDC Josep Antoni Duran Lleida i diputat al Parlament i posteriorment al Congrés de Diputats entre el 1993 i el 2015.

Com sempre, però potser més que mai a causa de la fluïdesa de l’escenari partidista, la proximitat d’unes eleccions –les catalanes del 14-F, en aquest cas– aguditza els moviments personals a la recerca de la millor ubicació dins la candidatura més acollidora i amb més perspectives de futur que estigui disponible. La setmana passada ja comentàvem aquí mateix alguns d’aquests desplaçaments que podríem qualificar de postideològics; però, aquell mateix dia, se n'anuncià un altre que deixava Lorena Roldán a les beceroles. Perquè, si canviar de jaqueta política és un art, la senyora Eva Parera hi ha assolit el virtuosisme, n’és una autèntica orfebre.

El conseller de Treball durant tres legislatures sota el mandat de Jordi Pujol i exdirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Ignasi Farreres ha mort aquest dilluns als 81 anys. Nascut a la Pobla de Segur i partidari de la tercera via, la seva trajectòria a la conselleria entre el 1988 i el 1999 va estar marcada per la creació del Servei Català de Col·locació (actual SOC), i també per la imputació posterior en dos casos de corrupció molt mediàtics, el cas Treball i el cas Pallerols, dels quals va acabar absolt.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat al director general d'Assumptes Religiosos, Enric Vendrell, que demà el cessarà del càrrec, cosa que ha causat estranyesa entre les confessions religioses i el malestar del mateix Vendrell, que no esperava aquesta mesura.

El secretari general d'UDC, Ramon Espadaler, ha advertit dels riscos que, al seu parer, suposaria un tripartit independentista de CDC, ERC i la CUP després de les eleccions catalanes del 27 de setembre, en un context polític en el qual ha reivindicat el "coratge de ser moderat".

Joan Josep Isern deixarà de ser aviat el director del Servei Català de Trànsit. Si aquest dilluns, com està previst, el president Artur Mas nomena els substituts dels tres consellers que han dimitit, entre els quals hi ha el seu superior, del departament d'Interior, Isern posarà el seu càrrec a disposició del substitut de Ramon Espadaler.

Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida s'han reunit aquest matí al Palau de la Generalitat per valorar les converses que CiU ha mantingut ja amb ERC i PSC per explorar l'escenari postelectoral sorgit de les eleccions del 25-N i que aboquen la federació nacionalista a un pacte estable. "Els dos han coincidit que l'única opció per garantir l'estabilitat i la governabilitat és ERC", ha assegurat el partit nacionalista en un comunicat.

La nova corrent de pressió independentista d'Unió s'ha constituït aquest dissabte sota el nom de Col·lectiu Independentista d'Unió. Encapçalat per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, aquest nou corrent ja compta amb més de 400 simpatitzants i busca la independència de Catalunya recuperant els orígens del partit i es basa amb un pensament "humanista, de recerca de justícia social, europeista i ecologista". De moment, ja ha acordat que participarà en la manifestació de la Diada sota el lema de l'Assemblea Nacional Catalana, "Catalunya, nou estat d'Europa". A partir d'ara, té previst treballar en la creació d'uns nous estatuts que portaria al congrés extraordinari d'UDC d'aquí a dos anys. El nou corrent intern d'Unió té com a màxim objectiu pressionar el partit perquè faci una deriva interna i defensi la independència de Catalunya. Segons el cap de la nova vessant, Josep Maria Vila d'Abadal, el corrent retorna als "orígens del partit d'Unió Democràtica" i defensa un pensament "català, independent i propi". Vila d'Abadal ha explicat que la nova vessant té en compte les dificultats econòmiques que pateix la societat actual i, per aquest motiu, es basa en un pensament humanista, de lluita contra les desigualtats socials i una ideologia clarament ecologista. "Aquests és un dels aspectes que s'han deixat de banda des del partit", ha apuntat Vila d'Abadal.

L'anunci, dilluns, que TV3 suprimirà la sèrie Infidels de la graella ha generat, a banda d'una allau de crítiques dels seguidors de la sèrie, diversos rumors que circulen per la xarxa i que apunten que Unió Democràtica hauria pressionat perquè es cancel·lés l'emissió d'una sèrie que transmet valors poc exemplars.

Si algú ha de passar la tisora, que sigui el govern espanyol. Així ho ha considerat aquest matí el líder d'Unió i representant català a les comissions Generalitat-Estat, Josep Antoni Duran i Lleida, en la roda de premsa posterior a la reunió del comitè de govern democristià. "La Generalitat no pot reduir més el seu pressupost perquè el 80% dels conceptes que inclou tenen a veure amb la sanitat, la seguretat, l'educació i les polítiques socials", ha assegurat Duran, al mateix temps que ha carregat contra l'executiu espanyol per "transferir el dèficit cap a les comunitats autònomes".

La política d'Unió Joana Ortega ha assumit poc després de les dues de la tarda la vicepresidència del Govern "amb il·lusió, rigor, confiança i austeritat". Ho ha declarat després de reunir-se durant uns deu minuts amb el seu predecessor, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, que l'ha obsequiada amb un ram de roses i el llibre El Nadal que no vam tornar a casa, escrit per exiliats republicans l'hivern del 1939. "Crec que és una notícia positiva des de la perspectiva de gènere que amb normalitat passem de vicepresident a vicepresidenta", ha considerat Carod. I la mateixa Ortega ha afegit: "Que una dona sigui la primera vicepresidenta del Govern de Catalunya m'omple d'una emoció especial".