La manca de talent i personal qualificat per cobrir llocs de treball no és només un problema de les empreses, sinó que també afecta el creixement econòmic. La patronal vallesana, Cecot, ha llançat avui aquest crit d'alerta i ha plantejat a través d'un informe titulat Cap a un mercat de treball sostenible 38 propostes per afrontar el problema, que té diferents vessants, que van de la demogràfica als canvis en el mercat laboral. Entre les propostes hi ha adequar l'horari escolar al laboral, promoure la jubilació activa i reversible i fomentar més el teletreball, entre altres destinades a atraure més talent a les empreses.

Espanya va ser el segon país del món (després de l'URSS) a legislar la jornada de vuit hores laborals. Va ser el 1919, com a conseqüències de la vaga de La Canadenca. Aquest objectiu havia estat una constant del moviment obrer al llarg del segle XIX, ja que la Revolució Industrial es va realitzar amb jornades típicament molt més llargues. Des d’aleshores, la jornada laboral s’ha reduït eliminant un dia de la setmana (passant de les 48 hores setmanals a les 40) i introduint les vacances pagades (típicament, quatre setmanes l’any). Malgrat això, el nivell de vida dels treballadors ha pujat prodigiosament, els impostos han escalat encara més ràpidament –la qual cosa ha permès finançar un generós estat del benestar–, les contribucions socials han permès mantenir els pensionistes durant la seva cada vegada més llarga jubilació, i tot això sense que els inversors hagin deixat de cobrar beneficis, sovint també generosos.

El ministeri de Drets Socials ha iniciat la tramitació d'una nova licitació del programa de viatges de l'Imserso i, enguany, incorpora dues novetats importants: una tarifa plana de 50 euros per a aquells pensionistes amb unes prestacions més baixes, i la possibilitat de viatjar per primer cop amb animals de companyia, tal com ha informat el ministeri a través d'un comunicat de premsa aquest dimarts. Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa ara fa 40 anys, més de 4,6 milions de persones hi han participat.

Una de freda i una de calenta. Aquesta és la conclusió que s'extreu del primer gran examen de la reforma de les pensions que el govern espanyol va iniciar el 2020. Aquest dilluns l'Autoritat Fiscal (Airef) ha publicat els resultats de la prova de foc –l'organisme té el mandat d'avaluar cada tres anys les mesures– i, si bé confirma que es compleix amb la "regla de despesa" del sistema de les pensions, en qüestiona la sostenibilitat: "No ha millorat", ha afirmat la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en roda de premsa. En canvi, el govern espanyol veu en les conclusions de l'Airef un aval a tots els canvis aprovats. De fet, des del ministeri de la Seguretat Social parlen "d'èxit" de la reforma. Per què opinen tan diferent?

Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.

Joaquín Aguirre, un dels jutges que més titulars ha acaparat els últims anys, es jubila. Ja no podrà dictar més interlocutòries sobre la suposada ingerència russa en el Procés ni sobre el presumpte suborn a àrbitres per afavorir al Barça. Marxa als 66 anys –ha decidit no allargar la carrera fins als 72, com permet la llei– amb les seves últimes grans investigacions arxivades o aturades i només un mes després que l'Audiència de Barcelona l'acusés d'intentar un frau de llei amb les seves resolucions.

El Parlament de Catalunya ha arribat a un acord amb els funcionaris de la cambra per acabar amb el litigi judicial que els treballadors havien presentat fruit dels intents de retallar algun dels privilegis laborals que mantenen. El premi de jubilació –una anualitat sencera que cobraven en el moment de jubilar-se– és un dels que protagonitzaven l'estira-i-arronsa entre les parts. Finalment, es mantindrà fins al 2050, tot i que aplicant un topall: els que es jubilin fins a finals d'aquest any cobraran 89.667 euros com a màxim (la majoria dels treballadors no passa d'aquesta xifra, però alts càrrecs de la cambra tenen sous superiors als 200.000 euros anuals) i la xifra s'anirà reduint progressivament fins al 2050. El 2029, per exemple, serà de 57.387 euros. Abans d'aquest any s'hauran jubilat una setantena de funcionaris de la cambra. El 2040 la xifra màxima serà de 25.000 euros i el 2049 de 2.500.

Cada edat té la seva conversa: a partir dels 60, el tema és la jubilació. Entre altres raons, perquè algú de la conversa ja s'ha jubilat i viu en un núvol en què no sona el despertador i et mira des del cel amb una mica de llàstima quan el diumenge al vespre li dius que demà és sant tornem-hi. Si passats els mesos d’eufòria experimenta alguna mena de buit existencial, ja són figues d’un altre paner.

Decisió històrica del govern xinès per elevar per primera vegada l'edat de jubilació des de la dècada dels cinquanta. La crisi demogràfica que amenaça el sistema de pensions, unida a l'alentiment de l'economia, ha obligat l'executiu a adoptar una mesura socialment controvertida.

L'edat efectiva de jubilació ha pujat poc més d'un any (1,1) en una dècada i des d'aquest 2024 ja supera els 65 anys. L'evolució va en la línia de la reforma impulsada pel govern espanyol: igualar al màxim possible l'edat legal de jubilació amb l'edat efectiva de retirar-se de la feina. De fet, les jubilacions ajornades –les que es demanen més tard de l'edat legal– van en augment i ja són el 9,9% del total, mentre que les jubilacions anticipades cauen en picat i si el 2019 eren el 40% del total ara són el 28,5%.

Segon gran acord entre el govern espanyol, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i la patronal (CEOE) en un any i mig. Després de mesos de negociació, el ministeri de la Seguretat Social i els agents socials han consensuat retocar alguns elements de la jubilació, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

El ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha proposat ampliar de dos a tres anys la possibilitat d'avançar la jubilació parcial general –dels 63 als 62 anys–, amb alguns condicionants "que contribueixin al manteniment de l'equilibri del sistema", segons han informat des del departament que dirigeix Elma Saiz.

Més que vellesa, "oportunitat". Ho diu Irene Lebrusán, doctora en sociologia. Les persones grans que arriben a aquesta etapa viuen els últims anys de la seva vida amb determinació. Falcats per una resiliència inusual, solen emprendre nous projectes i superen els reptes que se’ls presenten. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), actualment l’esperança de vida als 65 anys és superior als 21 anys, davant els 15 que hi havia el 1975. També hi arriben més persones: el 2020 el 21% de la població tenia 65 anys o més, mentre que el 2001 només el 16%.

A la porta hi ha un petit rètol plastificat: "Senyora Victoria". És com el de les bústies d'una escala, però el cartellet de la Victoria Expósito no dona la benvinguda a un pis. Està enganxat a la porta d’una habitació: l'habitació on dorm, l’únic espai totalment seu. Expósito viu en un principal a la ronda Universitat de Barcelona, propietat de Càritas i compartit amb altres persones grans que no es poden permetre pagar un habitatge sencer en aquesta etapa de les seves vides.

Tinc 55 anys i treballo en una gran multinacional. Darrerament m'he sorprès estant molt pendent que s'obri un programa de prejubilacions. És normal el que em passa? Soc pitjor professional si ja penso a plegar?

En un episodi de Los Soprano, una popular sèrie de televisió que es va començar a emetre als anys 90, un gàngster li diu al Tony, de la família titular, que es vol retirar. "Què ets, un jugador d'hoquei?", respon ràpidament el Tony. Els no delinqüents no ficticis que es plantegen posar fi a la seva vida laboral no s'han de preocupar per dits trencats o altres danys corporals. Però encara han d'enfrontar-se a altres pèrdues potencialment doloroses: d'ingressos, finalitat o, el més punyent, de rellevància.

Les pensions contributives incrementaran un 3,8% el 2024. Així ho anticipen des del ministeri de la Seguretat Social, després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) hagi donat a conèixer la dada anticipada de la inflació interanual d’aquest mes de novembre, que se situa en un 3,2%. Fonts del ministeri, però, recorden que es tracta d’una dada pendent de confirmar-se per part de l'INE i tot i que és probable que no canviï, ja que la xifra anticipada sol coincidir amb la confirmada, la revalorització definitiva de les prestacions no se sabrà fins al 14 de desembre, quan l'INE publiqui la dada definitiva.

L'any 2021, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va declarar la guerra a les jubilacions anticipades. Aquesta va ser una de les mesures estrella de la primera part de la reforma del sistema de pensions, que tot just s'ha culminat aquest 2023. Ara, les mesures desplegades per incentivar que s'allargui la vida laboral i penalitzar la decisió de jubilar-se abans de l'edat legal comencen a donar els seus fruits, o com a mínim així ho veuen des de la Seguretat Social, que defensen que s'ha "consolidat" la tendència a endarrerir la jubilació anticipada voluntària.

En el dia a dia d'una bombera forestal hi pot haver l'extinció d'un incendi, però també caminades sota el sol per netejar pistes rurals o treballs manuals per desbrossar la vegetació fent servir una motoserra, feines totes igual de necessàries per prevenir les flames. Tasques físiques com aquestes són assumibles per a una persona relativament jove i que ha superat unes proves físiques per entrar en aquest cos d'emergències, però què passa quan ja supera els 60 anys? Aquesta és la pregunta que es fa aquest col·lectiu professional que reclama una equiparació de les seves condicions amb les dels bombers d'entorns urbans per aconseguir avançar l'edat de jubilació, tenint en compte el grau de perillositat de la feina.

Aquesta setmana el Círculo de Empresarios (pàgina web en castellà i en anglès) ha tingut el seu minut de fama al proposar retardar l’edat de jubilació en un tram entre els 68 i els 72 anys. Si et jubiles abans, retallada de la pensió, i si et jubiles després, incentiu. Diu que està molt amoïnat per la viabilitat del sistema de pensions. Només li ha faltat dir que també està molt amoïnat per la sostenibilitat del sistema de sanitat universal i que, a veure si un cop jubilats als 72, la gent fa el favor d’anar desfilant més aviat que tard, per no haver de pagar una penalització si es passa dels 85. Que fàcil que és fer plans amb la vida dels altres.