L'esperada llei de cambres de comerç comença a caminar. Més de deu anys després, la proposta de llei de cambres, consensuada per les 13 cambres de comerç catalanes, s'ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text. Així, el PSC, ERC, Junts i el PP han registrat la llei, que ara entra en tràmit parlamentari i s'espera que s'aprovi a finals del 2025 o principis del 2026.

El Consell General de Cambres de Catalunya –l'organisme que agrupa les tretze cambres de comerç del país– ha expressat alarma per la gestió dels fons de recuperació Next Generation des del govern espanyol. Concretament, exigeix en un comunicat més transparència a l'Estat i posa el focus en els terminis de presentació de sol·licituds, que considera que poden afavorir empreses més grans i arraconar les pimes. La declaració dels ens camerals es produeix només una setmana després que la patronal Pimec –que representa les empreses petites i mitjanes catalanes– també fes arribar el seu "neguit i preocupació" a l'executiu estatal per la gestió dels terminis.

¿Què té a veure una institució medieval, nascuda el segle XIII, amb els conflictes que avui dia viuen els propietaris de locals comercials i els seus llogaters? Aparentment, no gaire, però la Cambra de Comerç de Barcelona està convençuda que sí.

Les cambres catalanes fa més de cinc anys que esperen una nova llei que les reguli i no volen que passi una altra legislatura sense tancar el debat. Ho han expressat aquest divendres representants dels ens camerals i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Joan Canadell, en un acte unitari a la Llotja de Mar. El també president de la Cambra de Comerç de Barcelona ha acusat les patronals i els sindicats d'entorpir l'aprovació del decret llei, al qual només queden dos plens del Parlament de marge per veure la llum.

El Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, la patronal vallesana Cecot –associada a Foment del Treball– i el RACC han criticat que el govern espanyol vulgui compensar les concessionàries d'autopistes de peatge de l'Estat, tal com ha explicat l'ARA. El govern va aprovar la setmana passada un decret llei que estableix les compensacions que aquestes concessionàries poden rebre per l'afectació del covid-19. Aquestes compensacions implicaran que els peatges de l'AP7 i de l'AP-2, que s'haurien d'acabar el 31 d'agost de l'any vinent, finalment s'allarguin una mica més, tot i que no n'hi ha cap data encara.

El grau d'inserció laboral dels estudiants de formació professional que es graduen continua frenant-se després d'uns anys de recuperació. Durant els anys més durs de la recessió hi va haver una forta caiguda, però la inserció dels estudiants de FP es va anar recuperant amb el temps, tot i que en els darrers tres anys s'ha estancat i ha crescut a un ritme modest.

El president de la Cambra de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya, Joan Canadell, ha assegurat que el model econòmic d'Espanya condemna Catalunya "a la pobresa", per la qual cosa és necessari implementar un canvi de paradigma econòmic i apostar per un estat propi.

Creixen les tensions entre les cambres de comerç de Barcelona i d'Espanya arran de la declaració institucional de suport a una resposta unitària contra la sentència al judici de l'1-O, aprovada la setmana passada per la institució empresarial barcelonina.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha estat escollit aquest divendres nou president del Consell General de Cambres de Catalunya. En l'acte de constitució del plenari d'aquesta institució, Canadell ha demanat potenciar-la i "abandonar la idea d'una Cambra de Catalunya" que planteja la Generalitat.

El consum intern va ser el motor de l'economia catalana el 2018, en un moment de desacceleració pronunciada del sector exterior, que havia liderat el creixement els últims anys, segons la Memòria Econòmica de Catalunya per a l'any passat, elaborada pel Consell General de Cambres de Comerç.

La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, ha anunciat aquest dimarts que el Govern vol reduir "a la mínima expressió" els seients que les empreses contribuents tenen als plens de les cambres de comerç. Segons Chacón, la nova llei, que es tramitarà després d'obrir un procés de diàleg amb els responsables de les cambres que surtin de les eleccions de la setmana passada, buscarà rebaixar el pes de les empreses que hi estan representades "pel fet de pagar".

Els candidats de les patronals catalanes Cecot i Pimec tenen tots els números per acabar presidint les dues cambres de comerç més disputades en les eleccions, a banda de Barcelona. La Cecot ha aconseguit 19 vocalies de les 30 que estaven en joc a la cambra de Terrassa, mentre que la candidatura de l'ANC ha sigut la segona més votada en deu cadires. El seient restant ha sigut per a un independent, segons expliquen a l'ARA fonts patronals.

Durant molt de temps, els líders de totes les institucions empresarials i sindicals de Catalunya s’han escollit, tret d’alguna excepció, sense eleccions. Totes aquestes organitzacions disposen de sistemes electorals en cas que més d’un candidat opti a liderar-les, però això no acostuma a passar mai. Els líders de les grans patronals i sindicats catalans ostenten el càrrec sense haver batut ningú a les urnes. Però això ha començat a canviar, i el millor exemple en seran les votacions per triar president a les 13 cambres de comerç catalanes, i en particular a la de Barcelona, la més important per mida i la que ha despertat l’interès de més candidats.

La introducció per primera vegada del vot electrònic a les eleccions de les cambres de comerç del 8 de maig continua sent un punt de conflicte entre la Generalitat i el govern central. Segons ha pogut saber l’ARA, el Govern manté la seva intenció que per emetre el vot remot només es requereixi un certificat digital, tot i que la secretaris d’estat de Comerç va enviar ahir un requeriment per escrit perquè hi hagi una doble autenticació. Una reclamació que han fet alguns dels candidats, com Ramon Masià o Carles Tusquets.

Quatre entitats independentistes, entre les quals l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Cercle Català de Negocis (CCN), han presentat aquest dimecres la seva llista de candidats a les eleccions de les cambres de comerç catalanes, que tindran lloc el 8 de maig. Concretament, les organitzacions sobiranistes presentaran llistes pròpies a la cambra més gran, la de Barcelona, i també a les de Manresa, Terrassa i Sabadell.

L'entitat empresarial sobiranista Cercle Català de Negocis (CCN) impulsarà candidatures independentistes a les pròximes eleccions a les cambres de comerç, que se celebraran el 8 de maig, segons un comunicat de l'entitat. L'organització empresarial se suma així als esforços de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que també dona suport a la creació de llistes de caràcter independentista per dirigir les cambres.

Les eleccions a les cambres de comerç catalanes es tornen a complicar. Aquests comicis, que acumulen cinc anys de retard, en principi s’han de fer al maig, però constantment apareixen nous obstacles. Segons ha pogut saber l’ARA, l’últim és una ordre ministerial que sembla que pretén impugnar o corregir la convocatòria d’eleccions realitzada per la Generalitat en un punt clau: el vot electrònic.

Les eleccions a les cambres de comerç catalanes es podran celebrar sense cap impediment legal. Un elector havia intentat aturar el procés electoral argumentant que les eleccions, que per primer cop permetran el vot electrònic, no preveien el vot per correu postal. Per aquest motiu, l'elector (que manté l'anonimat) havia demanat al jutge que, cautelarment, suspengués el procés electoral.

L'empresari Josep Lluís Bonet ha sigut reelegit sense oposició president de la Cambra de Comerç d'Espanya, segons ha informat aquest dimecres la institució empresarial en un comunicat.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha demanat aquest dijous al Govern que hi hagi diàleg per a l'elaboració de la futura llei de cambres de Catalunya.