Estem parlant d'un negoci milionari. I és que el guanyador de l'Open dels Estats Units no és un tenista. És un còctel i es diu Honey Deuce.

Entrar al Santa Mònica aquest estiu és com trepitjar un terreny de joc insòlit que uneix art i esport. El centre d’arts, ubicat al final de la Rambla de Barcelona, presenta, fins al 14 de setembre i de forma gratuïta, ‘CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM’, una gran exposició que posa el focus en un tema actual però poc representat en el món de l’art: l’esport de competició.

Pep Guardiola és una llegenda blaugrana. Jugador del Dream Team, va tocar el cel amb un sextet en la seva primera temporada com a entrenador a l’elit. Una etapa al Barça de quatre temporades que als aficionats culers se’ls va fer curta. Des que va fer les maletes del Camp Nou el 2012, molts blaugranes han somiat amb el seu retorn, però Guardiola té clar que el seu futur no passa per la banqueta del Barça. “Es va acabar per sempre. Va ser bonica, però es va acabar”.

Fa mitja vida que Anna Carbó voga per la Costa Brava. Quan tenia 12 anys va fer-se del club de rem Es Pescadors de Lloret de Mar. "Va ser el camí natural perquè també van començar a entrar-hi les meves amigues de l'esplai", recorda. Ara n'és la presidenta i la timonera de l'equip masculí sènior. Aquestes darreres setmanes tenen més entrenaments dels habituals. A l'emblemàtica platja de sa Caleta, als peus de l'inconfusible castell d'en Plaja, els turistes es barregen amb la tradició mentre descarreguen el tradicional llagut català per posar-lo a la mar. És el preàmbul del dia que els lloretencs recuperen la platja als turistes en ple estiu: el 24 de juliol, Santa Cristina, la seva patrona. I també la constatació de la febre que hi ha a Lloret de Mar per vogar (com en diuen de remar). Hi coexisteixen un total de nou entitats, el municipi de Catalunya amb més clubs de rem per habitant.

Els caminants i runners que matinen el diumenge per fer exercici a la riba del riu Besòs se sorprenen quan veuen que, a l’altura del barri badaloní d’Artigues, un grup de nois i noies corren amunt i avall amb un bastó de PVC entre les cames i diversos tipus de pilotes a les mans que llancen contra companys, i intenten encistellar en sis cèrcols a diferents altures, que semblen de circ, disposats estratègicament sobre la gespa que hi ha entre l’aigua i el carril bici. “N’hi ha que ens pregunten a què juguem, uns altres ens graven indiscretament i alguns ciclistes que ens criden ‘Harry Potter!’”, diu rient Brais Costoya, un dels habituals a les sessions dominicals de la selecció catalana de quadbol, una disciplina que va néixer el 2005 als Estats Units inspirada pel quidditch, l’esport fictici de la sèrie Harry Potter i que es practica a Barcelona des de fa anys.

El pàdel ha deixat de ser només un esport de moda per convertir-se en un motor econòmic ambiciós. Amb 30 milions de jugadors aficionats a tot el món i un mercat que no para de créixer, la indústria que gira al voltant d’aquesta disciplina busca consolidar-se. En aquest context, Barcelona, una de les grans capitals mundials de l'esport, esdevé l’epicentre global amb la segona edició del Padel World Summit (PWS), que arriba al recinte de Gran Via del 27 al 29 de maig.

Una de les curses més emblemàtiques de Barcelona arriba aquest diumenge, 11 de maig, de la mà d'El Corte Inglés. Hi ha 40.000 participants inscrits, per sobre dels 30.000 de l'any passat, i un recorregut ja habitual que travessarà la ciutat des de la Diagonal fins a plaça Catalunya. Aquesta 45a edició destinarà els fons recaptats a la Fundació Xana.

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

El dia del partit és un dia especial, un dia diferent de tots els altres. Durant unes hores, un grup de monges provinents dels seus respectius monestirs dispersos per tota la península italiana deixen de banda la túnica per posar-se la samarreta, els mitjons i els pantalons curts de la selecció transalpina. Amb un xiulet d'inici i la pilota al centre, la màgia comença. A partir d'aquest moment es viu la pura energia futbolística: vitalitat, esperit competitiu i una carrera incessant per donar el millor de si mateixes per al seu equip. Les monges no es guarden res, són veritables jugadores de futbol que lluiten cada pilota i busquen, amb aquest joc d’equip, guanyar les adversàries.

Raül Romeva (Madrid, 1971) va dedicar bona part del temps que va ser a la presó per la seva participació en el procés de l’1 d’octubre a fer la seva segona tesi doctoral: Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya. Tot i ser conegut pel seu vessant polític i acadèmic, Romeva és una persona molt vinculada a l’esport. Va ser jugador de waterpolo i nedador al CN Sabadell, club del qual és soci. I els seus fills competeixen, l’Elda en atletisme i en Noah en waterpolo. Ara publica Esport per a tothom (Editorial Base), on reflexiona sobre el present i el futur de l’esport català.

Amb els anys i l’experiència se m’ha anat fent més fàcil gestionar la meva gran família. Comparant la meva manera d’educar amb la d'altres pares, crec que dono menys importància a les coses.

Els esportistes d’elit i els esports de masses, així com els esportistes que més cobren i més projecció mediàtica solen tenir, sempre han estat, tradicionalment, homes. Com que es tracta d’una causa de naturalesa principalment cultural, perpetuada des de fa temps, cal empoderar les nenes i les joves a l’hora d’iniciar-se i consolidar-se en aquells esports que els agradin. Però com es pot fer? Alejandra Domínguez, directora de Women’s Sports Institute (WSI), suggereix començar “proporcionant informació veraç”. I és que, sosté, “tendim a donar per fet que les diferències salarials entre esportistes homes i dones obeeixen a algun tipus de discriminació, quan allò que passa amb l’esport, com amb qualsevol negoci o indústria, també està sotmès a les lleis del mercat i, per tant, per accedir-hi hem de sotmetre’ns a les seves regles”. Això no vol dir, aclareix de seguida, “que no es pugui fer res per millorar o que no hi hagi res a fer”. De fet, segons el seu parer, tot allò que quedi al marge de la concepció de la indústria esportiva com a negoci ha de gaudir d’una protecció especial. “Hem de vetllar perquè l’accés a la pràctica esportiva esdevingui una realitat per a qualsevol persona”, subratlla.

No hi ha cap porter vigilant la porta perquè ja tens una entrada exclusiva. El passi en qüestió és una espècie de golden ticket que et submergeix en una experiència curiosa. Hi ha nevera amb refrescos, sucs, ginger shots a dojo i, fins i tot, alguna cervesa. També roba promocional a la venda. Amb dress code adient, t’acompanyen fins a la sala. Al passadís vermell, unes lletres mòbils anuncien on ets. Entres en la foscor, prens lloc entre una vintena de persones, el DJ s’asseu, posa la seva pròpia llista de música –des de Rosalía fins a tecno i reggaeton– i, de sobte, s’encenen llums fluorescents arreu. Els miralls et retornen el reflex perfecte per a un selfie. No pots parar de moure’t, però sorpresa: t’adones que estàs damunt d’una bicicleta estàtica i que qui tens davant no és Martin Garrix o David Guetta, sinó l’entrenador assignat a la classe.

Ens hem trobat a la botiga ViconVino del carrer Diputació per fer l'entrevista. Perquè malgrat que ets conegut sobretot per la teva faceta com a periodista esportiu, aquesta botiga també forma part de la teva vida. Quanta estona passes entre aquestes parets?

Si et trobes entre els milions de persones que amb el nou any s'han proposat fer més exercici o menjar millor, aquí tens una raó més per complir-ho: fent-ho pots protegir el teu cor.

Aquest dimarts, Alfa5, un dels poliesportius més mítics de Catalunya, ha tornat a cobrar vida. Però no de la mateixa manera que quan es va inaugurar per primera vegada el 1985. Sota el nom d'Alfa5 XR Sports, l'antic poliesportiu del Poblenou s'ha transformat en el centre d'esports ampliats més gran del món, però mantenint l'essència i la història de l'antiga instal·lació. Aquest espai situat al carrer Almogàvers 169, al barri del Poblenou, compta amb més de 2.000 m², i està equipat amb nou experiències interactives. "Combinen l’esport tradicional físic amb les tecnologies immersives punteres de realitat virtual, metavers o projeccions interactives", diu Ana Oliveras, directora d'Alfa5.

“Moltes vegades no m'entreno a la meva hora predilecta, però haig de trobar un equilibri entre la meva afició, la feina i la família, i això fa que hagi de treure hores de sota les pedres per poder arribar a tot", explica Pau Duran, CEO de l'estudi Darq Arquitectes, pare de dos nens i aficionat a córrer per la muntanya i a anar en bicicleta.

Yasmina del Haro (Sabadell, 1984) porta tota la seva vida lligada a l'esport i des de fa 14 anys es dedica al ball en barra, o pole dance, disciplina que ensenya a la seva acadèmia, Exotik Souls Studio, i en la qual competeix internacionalment. Llicenciada en Biologia, assegura que aquest esport, que va començar a la dècada dels 80 i que durant molt temps ha estat menystingut i sexualitzat, és apte per a qualsevol, fins i tot per a persones que mai han fet exercici abans. Del Haro rep a l'ARA a la seva acadèmia on, a banda de parlar-nos del pole dance, ens fa diverses figures a la barra amb una facilitat que fa pensar que realment, sí, el pole dance està a l'abast de tothom qui s'hi vulgui atrevir.

Cada cop se’ns fa menys estrany veure grans avingudes, com per exemple la Diagonal de Barcelona, amb el carril central per a vianants ple de corredors, de patinadors, de caminadors o de ciclistes. Tot i que sempre han estat força transitats, els camins de Collserola també estan més plens de persones que practiquen algun tipus d’activitat física. I, si bé ens fixem en aquests dos indrets concrets, podem parlar de moltes altres artèries principals o raconades a prop de diferents ciutats de més o menys grandària del territori.

Ara ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.