Protecció Civil enviarà un missatge ES-Alert als mòbils aquesta tarda a les comarques de l’Alt Empordà, el Berguedà, el Ripollès i la meitat nord de la Cerdanya, per risc de ventades. L’episodi, amb ratxes que poden superar els 140 km/h, començarà a les set del matí de diumenge i es preveu que finalitzi a les quatre de la tarda. Així ho ha assegurat la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que ha demanat a la població que eviti desplaçaments i activitats a l’exterior en aquestes zones, així com "molta vigilància". També es preveu mala mar, amb onades de més de quatre metres, a l’Alt i al Baix Empordà.

El color vermell i taronja ha tenyit aquest dijous el mapa de bona part de Catalunya per una forta ventada, i la Generalitat ha optat per posar el fre de mà i paralitzar el gruix de les activitats arreu del país. Les imatges d'arbres desarrelats i infraestructures caigudes al mig dels carrers, sostres enfonsats, talls de llum i paralització a carreteres, trens i avions s'han succeït des de la matinada, sobretot a l'àrea de Barcelona, i vist des de l'àmbit estrictament tècnic, l'alerta de màxims estava justificada, segons els experts consultats per l'ARA. Es tracta d'un episodi excepcional que afecta zones molt poblades i amb molta mobilitat d'entrada i sortida, i poc habituades al fort vent. Però no tot el territori s'ha vist afectat de la mateixa manera, i aquesta aparent divergència entre la predicció i la realitat ha detonat queixes del món local dels extrems del país, que han lamentat que l'activació no fos territorialitzada, com sí que va passar amb els últims temporals que van afectar les comarques gironines i l'Ebre.

Aquest dijous es preveuen ratxes de vent superiors als 108 km/h de manera generalitzada a tot Catalunya, especialment a les comarques de Barcelona i la Catalunya Central. És un fenomen perillós i, per això, la Generalitat demana a la ciutadania que extremi les precaucions, eviti els desplaçaments que no siguin necessaris i l'insta a teletreballar sempre que sigui possible. Tot seguit us oferim una sèrie de recomanacions de Protecció Civil sobre què fer davant d'aquesta situació.

Els equips de rescat dels Bombers han localitzat aquest dimarts a la nit el cadàver d'un home que, a falta de la identificació, podria correspondre al veí de Fontanilles, d'uns seixanta anys, que hauria estat engolit amb el cotxe de bon matí a la riera de Palau-sator (Baix Empordà) a causa del temporal Harry. Si normalment baixa seca, l'alcalde del poble, Jordi Riembau, ha assenyalat que aquest dimarts duu "cinc o sis metres d'aigua" després de recollir-la pel massís de les Gavarres.

Fa poc més d'un any la dana va arrasar el País Valencià amb riuades i inundacions que es van emportar la vida de 230 persones. L'episodi va deixar escenes de persones enfilades en cotxes i balcons per fugir de l'aigua i, l'endemà, imatges de destrosses als carrers, a les cases i en diverses escoles. La falta de plans d'actuació davant la gota freda va provocar el caos també als centres educatius. De fet, fa poques setmanes el conseller d'Educació valencià, José Antonio Rovira, va arribar a preguntar-se si ell havia "de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents" valencians quan se li va retreure que el director d'una escola de Xest va morir tornant a casa després de quedar-se tota la jornada al centre el dia de les inundacions.

Era el 28 d'abril, un dilluns de primavera assolellat que es preveia tranquil. Va ser el dia escollit per Protecció Civil de la Generalitat per gravar un anunci sobre el kit d'emergència: és una motxilla que tothom hauria de tenir a l'entrada de casa amb els objectes imprescindibles per poder afrontar una crisi durant 72 hores. L'anunci explicava què s'havia de ficar dins la motxilla i per què era important tenir-la. El que va passar aquell dia evidencia encara més la necessitat d'aquests kits: de cop, els ploms de totes les cases van baixar, els trens es van aturar i la cobertura va començar a fallar en una apagada general a la península Ibèrica. La gravació de l'anunci es va posposar i la campanya s'ha acabat presentant aquest dilluns.

Aquest dilluns a les 10 hores els telèfons de més de cinc milions de persones han sonat a l'uníson. Protecció Civil ha enviat una alarma massiva en el marc d'un simulacre d'emergència a tots els telèfons mòbils amb cobertura i connectats a les antenes de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Això vol dir que afectava tothom que estigués en aquest territori, també si es trobaven de pas a la carretera o al transport públic en el moment de l'activació.

Després del seu pas, sense incidències greus, per Catalunya, el temporal de pluges està provocant algunes inundacions al País Valencià on ja se superen els 350 litres per metre quadrat a ciutats com Gandia. Els principals aiguats s'estan produint a la façana costanera de la demarcació de València, on les precipitacions no són constants, però sí d'intensitat torrencial. Destaquen municipis com Oliva, Xeraco, Cullera o Sueca on aquesta tarda s'ha negat diversos carrers. Amb tot, el fet que el temporal estigui afectant localitats properes a la mar –on els rius i rambles desaigüen ràpidament el seu cabal– descartaria escenaris semblants als de la DANA d'octubre passat, quan els aiguats es van localitzar a l'interior.

De cop, el mòbil emet un so estrident, al qual fins ara estàvem poc acostumats, i apareix un text de Protecció Civil de la Generalitat, sovint acompanyat del senyal de perill amb un signe d'exclamació. El contingut del missatge varia segons l’emergència: hi ha un incendi a prop i cal confinar-se, es preveuen aiguats i es recomana evitar activitats a l'exterior, hi ha hagut un accident que podria provocar un núvol químic… Es tracta de l’avís ES-Alert, que envia missatges emergents a tots els mòbils que es troben dins d’una àrea determinada de cobertura d’antenes. Fa poc va ser enviat a la gran majoria de la població catalana (a 37 de les 43 comarques) per les pluges torrencials de mitjans de juliol.

Prudència, seguir les recomanacions de seguretat i tenir un bany segur; aquestes són les tres recomanacions a les quals fa una crida el Govern de la Generalitat de Catalunya davant l’augment del nombre de persones ofegades tant a la platja com a les piscines de Catalunya aquesta campanya d’estiu. Per això el Govern de Catalunya, a través de Protecció Civil de la Generalitat, ha llençat la campanya “Bany segur, estiu tranquil” des del departament d’Interior i Seguretat Pública. Per fer una crida a la necessitat de seguir les recomanacions i també de prendre totes les mesures de seguretat possibles. I és que des del 15 de juny passat que es va iniciar la campanya de platges a Catalunya han mort ofegades tretze persones a les platges catalanes, hi ha hagut tres víctimes mortals en piscines i altres morts en aigües interiors (rius i embassaments). 

Davant el fort episodi de pluges que es preveu que afecti Catalunya durant les pròximes hores, el Servei Meteorològic i Protecció Civil han fet una crida generalitzada a la calma, però sense abaixar la guàrdia: caldrà ser curosos en els desplaçaments, evitar les zones inundables i estar pendents del temps si es fan activitats a l'aire lliure.

Set persones han mort ofegades a les platges catalanes des que va començar la temporada d'estiu el 15 de juny. Són set defuncions en dues setmanes, una mitjana d'una cada dos dies. "No és la pitjor xifra de la història, però sí una de les pitjors", afirma en declaracions a l'ARA el subdirector de programes de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado. Fa un any, al juny es van registrar cinc morts i la temporada d'estiu (que conclou el 15 de setembre) es va tancar amb 17 víctimes mortals al mar. Estem, doncs, per sobre dels registres de l'any anterior, i Delgado ho vincula directament a les altes temperatures, que fan que la gent vagi més a la costa.

La Generalitat estudia la incorporació de serveis bàsics i infraestructures rellevants, com els operadors ferroviaris i algunes companyies petrolieres i elèctriques, a la xarxa RESCAT, el sistema de radiocomunicacions d'emergència i seguretat de la seva propietat. L'objectiu és garantir el contacte intern (dins els mateixos serveis) i extern (amb Protecció Civil) en cas que es declari una emergència que comprometi les xarxes de comunicació convencionals. Segons ha pogut saber l'ARA, aquesta és una de les mesures que hi ha sobre la taula del govern de Salvador Illa de cara a poder donar una resposta integrada que garanteixi la continuïtat dels serveis estratègics en "situacions de fallada generalitzada", com la causada fa dues setmanes per l'apagada general a la península Ibèrica.

Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil, rep l'ARA al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), a la conselleria d'Interior, des d'on dilluns passat va encapçalar la gestió de la gran apagada.

Amb l'apagada va arribar la desconnexió. La cobertura es va esfumar. Milers de persones van quedar atrapades, sobretot en trens i ascensors. Els semàfors es van quedar a les fosques, amb el risc que en qualsevol intersecció hi hagués un xoc. I a la seu dels Bombers ràpidament va començar a emergir un temor: "El dubte era: «La gent ens està trucant? Entren trucades al 112?»", afirma David Borrell, inspector en cap dels Bombers de la Generalitat. Admet que "segurament" algunes trucades no van arribar, però que no tenen constància que els hagi passat per alt cap situació de risc. Hi coincideix la subdirectora de Protecció Civil, Imma Solé, que afirma que no es va detectar una impossibilitat generalitzada de contactar amb el telèfon d'emergències.

Un ampli dispositiu d'emergències busca per tercer dia consecutiu una dona de 83 anys que va desaparèixer el dia de Sant Esteve a Garriguella (Alt Empordà). La seva família va ser qui va alertar emergències divendres 27 al trobar-la a faltar des del dia abans, i la recerca es va activar el mateix divendres al voltant de les vuit del vespre i aquest diumenge continua en marxa centrada al municipi on se la va veure per última vegada i en diversos pous de la zona.

L’emergència per la DANA de València ha tornat a evidenciar l’impuls d’ajudar de la societat quan hi ha una catàstrofe. Es tracta d'un impuls que, si no està ben organitzat, pot acabar sent ineficaç. Les crides d’alcaldes dels pobles afectats dient que no necessitaven més aliments se succeïen alhora que a tota la geografia sorgien punts de recollida d’aliments i de roba. “Sempre hi haurà recollides solidàries, això és així”, afirmen des d’una petita entitat que va haver d’obrir el local a les donacions que els veïns els feien arribar, malgrat que no hi estaven d’acord. València, com la pulsió de grups de voluntaris anant a recollir menors ucraïnesos a la frontera a l’inici de la guerra, són lliçons per evitar.

Tot just s'acaba l'asfalt i un carrer es converteix en una pista de terra per recórrer en paral·lel el riu Anoia, a Martorell. A banda i banda, les vores s'omplen de barraques, tapades amb plàstics, lones o tanques metàl·liques que fan guanyar intimitat a tot el que passa portes endins. És una de les zones inundables que Protecció Civil ha detectat a Catalunya en el seu pla especial d'emergències Inuncat. En un escenari en què els experts alerten que fenòmens com les riuades o les DANA seran més habituals, ¿qui s'encarrega de vetllar per la seguretat de les persones que s'hi han instal·lat? Amb la llei a la mà, són els ajuntaments els que tenen competències, però també són els que sovint els neguen el reconeixement de veïns i l'empadronament. "Encreuem els dits perquè no passi mai res", admet un ex alt càrrec del Govern, preguntat per què passaria si les inundacions escombressin lleres de rius com ha passat a València.

La magnitud d’una catàstrofe natural la determina els estralls que causa i les dificultats de reconstrucció, però els estralls estan directament relacionats amb la fragilitat del sistema contra el qual impacta la tragèdia. Fragilitats territorials i fragilitats de l’organització dels serveis públics.