Sense brillantor i amb un gol a pilota aturada. Sense engrescar, però amb pragmatisme (i supervivència). El Barça n'ha tingut prou amb una bona estona de rauxa a la primera meitat i amb les aturades d'aquest tresor sota pals anomenat Joan Garcia per superar (1-0) un Rayo Vallecano amb més energia que els blaugranes. Els de Hansi Flick han sabut treure petroli d'un gol de Ronald Araujo a la sortida d'un córner per aconseguir els tres punts quan falten nou jornades per al final de la Lliga i, així, afegir pressió a un Reial Madrid que aquesta nit (21 h) rep l'Atlètic de Madrid.

Després de l'estirada d'orelles de Manolo González de dijous, l'Espanyol ha reaccionat a la Lliga per guanyar el Rayo (1-0) i ha mostrat una imatge completament oposada a la de l'eliminació a la Copa davant l'Atlètic Balears. Els blanc-i-blaus han recuperat la intensitat, l'energia i el coratge que tant els caracteritza aquesta temporada i continuen amb el seu somni europeu. Un gol de Roberto des del punt de penal deixa l'equip de Manolo cinquè en solitari a quatre punts de les posicions Champions. Això sí, amb un partit menys que el quart classificat, l'Atlètic de Madrid.

Setmana negra del Reial Madrid, que després de perdre (1-0) a Anfield davant el Liverpool entre setmana a la Champions League, avui no ha pogut passar del 0-0 davant el Rayo Vallecano a Vallecas. I gràcies. Amb aquest resultat, l'equip de Xabi Alonso deixa escapar dos punts i li dona l'opció al Barça de posar-se a només tres punts si aquest diumenge és capaç de derrotar el Celta de Vigo a Balaídos abans de l'aturada pels partits de seleccions. Així, el Rayo ja ha aconseguit empatar contra el Barça, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid aquest curs.

Una lliga no es guanya només amb talent. Per acabar fent festa grossa calen més coses. I Hansi Flick ho sap prou bé, com havia anat dient els últims dies. En un partit frustrant, el Barça va patir la primera ensopegada de la temporada, un empat merescut, ja que el Rayo va jugar un partit majestuós. De fet, si algú mereixia guanyar era l'equip local. El Rayo té una idea clara de joc i va saber treure de polleguera un rival que no va adaptar-se mai a un escenari del partit impropi d’un partit professional. "Ens ha mancat intensitat", deia Lamine. I era una de les causes de l'empat.

Tot i no haver nascut al barri, Isaac Isi Palazón (1994) s'ha convertit en un dels ídols de Vallecas després de cinc temporades i mitja al Rayo Vallecano, pròxim rival del Barça aquest diumenge a la Lliga (21.30 h, DAZN). “Em considero de Cieza, de El Bierzo i de Vallecas”, va afirmar el murcià el passat mes de març en una entrevista a la Cadena SER. Isinho, nom d’usuari a Instagram, s'ha guanyat el cor de tots els aficionats del conjunt madrileny, un club de barri que és molt especial per “la proximitat que té l'afició de poder estar amb els jugadors”, tal com descriu el mateix futbolista.

Tothom mirava al cel, espantat per la calorada que faria a Montilivi, i tothom va deixar de mirar a la gespa, on hi ha el veritable problema d'un Girona que va començar la Lliga de manera fosca, golejat sense ni tenir temps de pronunciar paraula. Els gironins, amb tots els reforços dividits entre la banqueta i la llotja presidencial, van dimitir en una primera meitat condicionada per les errades del porter Paulo Gazzaniga, que va regalar un gol i va ser expulsat per fer un penal. Amb les butxaques buides d'arguments i sense xutar a porteria, el 0-3 del Rayo Vallecano va ser curt. L'orgull de l'únic gironí, Joel Roca, va permetre retallar les diferències (1-3), però si no arriben fitxatges importants, costarà recuperar l'alegria.

La Lliga arrenca aquest divendres amb un Girona-Rayo Vallecano a Montilivi (19 hores, Movistar LaLiga). L'equip de Míchel arriba a l'inici del campionat amb molts fronts oberts i un munt d'enigmes per resoldre, tant pel que fa a la part esportiva com a la social. Per què no ha invertit cap euro en fitxatges? Quants jugadors falten per arribar? I per sortir? Com és que la gran venda que necessita encara no s'ha produït? L'equip aconseguirà competir amb continuïtat, a diferència de l'any passat? I del projecte del nou estadi, se'n sap alguna cosa? Preguntes sense resposta quan falten poques hores perquè la pilota torni a rodar en competició oficial i quan d'aquí a una mica més de dues setmanes es tanca el mercat.

L’Espanyol comença a veure rajos de llum el dia que es disfressa de tempesta. Els blanc-i-blaus van sumar una valuosíssima victòria a Vallecas (0-4), on van firmar el millor partit de la temporada i, segurament, també el més inspirat en anys. Un cop de puny sobre la taula davant d’un Rayo Vallecano que, tot i revifar tímidament a la segona meitat, es va veure clarament superat. Un triomf capital que podria haver estat encara més gran i que allunya provisionalment els espanyolistes del descens. 

El Barça continua liderant la Lliga tot i la suspensió del seu duel de dissabte contra l'Osasuna. El triomf del Reial Madrid davant del Rayo Vallecano (2-1) significa que els dos equips queden empatats a punts, però amb els homes de Hansi Flick per davant amb un partit menys. L'Atlètic de Madrid, que tenia l'oportunitat de situar-se primer en solitari, ha perdut de forma sorprenent al camp del Getafe en un partit que guanyava per 0-1 a 15 minuts del final. La vermella a Ángel Correa, que no podrà jugar aquest pròxim cap de setmana precisament contra el Barça a la Lliga, ha estat l'inici de l'enfonsament dels matalassers, que han concedit dos gols en cinc minuts, tots dos de Mauro Arambarri (2-1).

A vuitens de final de la Champions League, a semifinals de la Copa del Rei i líder a la Lliga. El triomf (1-0) davant el Rayo Vallecano amb un gol de penal de Robert Lewandowski situa el Barça al capdavant de la classificació. A continuació, uns apunts en calent.

No fa gaire el Barça aixecava la vista i veia com el Reial Madrid s’allunyava a la classificació, amb un coixí de vuit punts sobre els homes de Hansi Flick. Ara el tècnic alemany mira cap endavant i no hi veu ningú, ja que tots els rivals el segueixen a la classificació. El Barça, després de les ensopegades del Madrid i l’Atlètic, sabia que si aconseguia derrotar el Rayo Vallecano recuperaria la primera posició. I així va fer-ho, tot i que va tocar pedra, contra un bon rival com és l'equip entrenat per Iñigo Pérez (1-0). Unes setmanes després el Barça torna a manar a la Lliga, però després d’un fart de patir en un partit en què va mancar constància. Els campions han de saber guanyar també quan no tenen el dia, oi?

Míchel va passar-se un munt de setmanes, entre principis d'octubre i finals d'any, justificant la pobra evolució futbolística del Girona per la impossibilitat de fer entrenaments de qualitat, entre les nombroses baixes i un calendari atapeït, amb tres competicions. El tècnic del Girona sempre ha defensat la seva plantilla, llançant pilotes fora cada cop que se'l qüestionava per les mancances existents, especialment per l'absència de figures de pes en la zona de creació. Públicament, no s'ha queixat mai per no tenir aquest tipus de perfil, sinó que ha reivindicat que les individualitats, i, per tant, el conjunt, creixerien amb el temps.

Tres joves vinculats als Boixos Nois del Barça han esquivat la presó en un judici per haver intentat matar d'una pallissa un bukanero, és a dir, un aficionat del Rayo Vallecano. Malgrat que han arribat al banc dels acusats amb una petició d'onze anys de presó, la seva confessió i un acord amb la Fiscalia ha fet que aquest dilluns al matí sortissin de l'Audiència de Barcelona amb condemnes mínimes d'entre un i tres anys i que no hauran de complir si no tornen a delinquir.

Si de París a València Míchel va fer vuit canvis de cop, contra el Rayo Vallecano en va fer set. Continua a la recerca d'una tecla que no acaba de trobar, davant la incertesa dels que l'envolten, que si alguna cosa destaquen d'ell és la seva fiabilitat. El tècnic fa escarafalls constantment, no demostra tenir les coses sota control. I l'entorn, inconscient, s'impacienta una mica, exigint a futbolistes que no tenen segons quins registres que facin coses que no saben fer. Volen repetir la fantasia que es vivia no fa gaire a l'estadi. I és comprensible, perquè ¿qui no vol que allò torni? Les dues últimes setmanes, però, s'estan fent bola: encadena quatre partits sense guanyar i tres sense marcar. La darrera mostra, l'empat a res contra els madrilenys (0-0).

"Els partits de Champions s'acaben el mateix dia. No els analitzaré en profunditat. El que ens ocupa és la Lliga, aquest és el focus. Europa és per gaudir". Són paraules de Míchel Sánchez, que va aparcar de pressa la derrota a París, la més feliç de la història del Girona, però no la de Mestalla. Allà, de fet, va emetre la seva preocupació. Contràriament al que es pugui pensar, les queixes no assenyalen l'estressant calendari dels blanc-i-vermells, sinó la manca de futbol que els ha dut a acumular tres derrotes consecutives sumant la del derbi contra el Barça. "Pel que fa a punts, és una mala setmana. I, pel que fa al joc, estic preocupat. El nostre ritme és lent. A València vam tenir el 70% de la possessió, però no vam generar suficient perill. La circulació de pilota no fa mal als rivals i això em té intranquil. No superem les pressions, no som capaços de canviar de costat amb velocitat per generar superioritats. Vam dur el partit a una moneda a l'aire, i no és el que volem que passi. Estem lluny de la nostra idea, actualment", confessava en calent.

L’Espanyol va retrobar-se amb el gol i amb la victòria a Primera gràcies a la insistència d'un argentí que va trobar premi després de 96 minuts de lluita al fang. Un gol d'Alejo Veliz al temps afegit va servir per remuntar i firmar un triomf agònic, el primer del curs (2-1), contra un Rayo Vallecano que va estar ben a prop d'esgarrapar la victòria a l'RCDE Stadium. Contra els madrilenys havia estat l'últim triomf a Primera (21 de maig del 2023) i contra ells va estrenar el marcador de victòries aquest any.

El Barça va mostrar dues cares a Vallecas davant el Rayo Vallecano. Una primera part insípida i preocupant i una segona notable amb un culpable principal: Dani Olmo. La reacció va servir per guanyar (1-2) amb un gol de Pedri i un altre del terrassenc que van remuntar l'inicial d'Unai López. A continuació, uns apunts en calent.