Un dels avantatges del model de finançament acordat entre el govern espanyol i ERC està relacionat amb la gestió. I és la desaparició de les bestretes per aquelles autonomies que així ho desitgin. Això vol dir que passarien a rebre el que recapten en temps real en lloc de mitjançant bestretes i amb una liquidació feta al cap de dos anys. Actualment, les comunitats reben el 98% dels recursos a través de les bestretes estimades per l'Estat i la resta al cap de dos anys. A la liquidació definitiva, les autonomies poden o bé rebre més recursos o bé haver-ne de retornar, en funció de si les estimacions van ser massa optimistes o massa pessimistes. Per al 2025, la liquidació es va fer amb la recaptació de 2023.

"Soc optimista". Així s'ha expressat el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón, sobre la recaptació tributària que assolirà el govern espanyol aquest 2023. Gascón ha deixat entreveure que aquest serà un nou exercici de rècord històric pel que fa als ingressos per la via dels impostos, com ja ho van ser els anys 2021 i 2022. Aquest últim va tancar amb una recaptació tributària anual de més de 255.000 milions d'euros.

L'últim cop que es van veure uns nivells de recaptació similars a l'actual per l'impost de societats estàvem en plena bombolla immobiliària, l'any 2005. Ara, gairebé vint anys després, l'Estat recapta per aquest tribut una xifra que equival a les registrades durant aquella primavera econòmica que, temps més tard, s'acabaria convertint en un miratge. En concret, l'any 2022 es van recaptar fins a 32.176 milions d'euros a través de l'impost de societats, un 20,8% més en comparació amb el 2021, segons dades de l'Agència Tributària recollides a l'informe mensual de recaptació del mes de desembre.

"Moderada". Així és com els principals organismes supervisors –des del Banc d'Espanya fins a l'Airef– han definit la previsió d'ingressos tributaris del govern espanyol de cara a aquest 2022. El cert és que les dues entitats no anaven mal encaminades. Des de principis d'any, la recaptació tributària ha avançat a tan bon ritme que aquest novembre ja ha superat el rècord històric registrat el 2021 i s'ha situat en els 239.789 milions d'euros, segons l'últim informe publicat per l'Agència Tributària.

Espanya va recaptar 223.385 milions d’euros el 2021. No només és un 15% més que el 2020, sinó també una xifra històrica que ha portat diferents veus de l’àmbit econòmic a preguntar-se quins motius hi pot haver al darrere d’uns ingressos tan elevats quan no hi ha hagut grans canvis fiscals. Diferents experts consultats per l’ARA coincideixen en el fet que hi ha múltiples elements que ho expliquen, i anticipen que tenint en compte que el 2020 va ser un any “peculiar” encara és aviat per extreure conclusions sòlides. Però d’entre els motius plantejats destaca una hipòtesi: ¿està desapareixent l’economia submergida?

Brots verds als comptes del govern espanyol. L'any 2021 ha superat les expectatives del ministeri d'Hisenda pel que fa a la recaptació tributària, que ha augmentat un 15% en termes interanuals respecte al 2020, segons ha anticipat el ministeri aquest dijous. Cal tenir en compte, però, que aquell va ser el pitjor any de la pandèmia de coronavirus, fet que explica part del fort creixement interanual registrat un any després. Sigui com sigui, el govern espanyol ha aconseguit ingressar a través de diferents impostos un total de 223.382 milions d'euros al llarg del 2021, una xifra que supera en 1.275 milions la previsió que l'executiu recollia als pressupostos generals de l'Estat de l'any passat i que alhora supera el nivell de recaptació d'abans de la pandèmia.

A mesura que passen les setmanes, diferents xifres van formant el retrat exacte de la magnitud d’una crisi que, segons avisen des de les institucions, només té precedents si retrocedim fins a la Guerra Civil. Aquest divendres es va publicar una altra d’aquestes dades impactants: el dèficit públic de l’administració central s’ha situat en un 4,36% del PIB: cinc vegades més que el juny del 2019 i l’equivalent a 48.767 milions.

Crit d'ajuda d'una noia de Terrassa, la Marta, que viu a Seattle (EUA). Segons explica en un vídeo, el dia 11 va tenir un accident elaborant cosmètica natural i es va esquitxar la cara amb sosa càustica, cosa que li va provocar cremades de gravetat a la boca, al nas i als ulls. Per intentar recuperar la vista, els metges li han fet una primera operació però l'han avisat que necessitarà més intervencions i un possible trasplantament de còrnia, perquè les té cremades.

Per una abraçada és la campanya que ha engegat l'Hospital Clínic - Idibaps per recaptar fons per lluitar contra el coronavirus. "L'objectiu és avançar en la recerca per conèixer millor el nou coronavirus, descobrir els seus punts febles i posar fi a l’actual situació d’emergència", destaquen en un comunicat.

"Catalunya començarà a recaptar quan el procés estigui madur". Són paraules del secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, en una entrevista a 'El matí a Catalunya Ràdio'. La clau per arribar a aquesta fase passa per celebrar el referèndum i tenir "una participació molt important i una victòria clara". No obstant, no ha donat detalls sobre quin ha de ser aquest percentatge.

'Dumping' fiscal? Com a mínim moltes diferències entre les diverses comunitats de l'Estat, on sempre Madrid és on pagar impostos surt més a compte per al contribuent, segons un estudi realitzat pel Registre d'Assessors Fiscals i el Consell General d'Economistes.

El ministeri d'Hisenda i Funció Pública preveu batre aquest any el rècord de recaptació tributària del 2007 gràcies al fet que tots els impostos, excepte el de societats, aconseguiran uns ingressos històrics. D'acord amb el document 'Estratègia de política fiscal' publicat per Hisenda, la recaptació prevista per a aquest any arriba als 202.593 milions d'euros, fet que suposa un 7,8% més que en l'estimació del 2016 i implicarà superar, una dècada després, el rècord de 200.676 milions anotat el 2007 abans de l'esclat de la crisi.

La Comunitat de Madrid prepara una rebaixa fiscal per atreure directius estrangers. Els plans de la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, consisteixen a situar el tipus màxim de l’IRPF en només el 39%. Això deixaria l’impost en un nivell molt més baix del que té actualment a qualsevol altra comunitat, inclosa la de Madrid, on ara el tipus màxim és del 43,5%, i per suposat de Catalunya, on el tipus màxim que es paga és del 48%.

Més de 10.000 persones participaran el proper 28 de febrer a la tercera edició de la Magic Line, una caminada solidària organitzada per l’Obra Social de Sant Joan de Déu que té per objectiu recaptar diners per ajudar les persones més vulnerables. En les dues primeres edicions s’han aconseguit 362.000 euros, que han servit per finançar 36 programes diferents.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha avançat aquest dijous al ple del Senat que les dades provisionals que maneja l'Agència Tributària llancen un increment de la recaptació per impostos "per sobre del 5%" en taxa interanual.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha retret al govern espanyol que quan parla de recuperació econòmica s'oblidi de traslladar-la a les finances autonòmiques. "Parlen d'augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l'Estat i que estan subestimades", s'ha queixat el conseller. Segons els càlculs de la Generalitat, l'any passat haurien d'haver arribat a Catalunya 900 milions més de la recaptació d'impostos.

Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) reconeixen que els resultats en la lluita contra el frau fiscal han millorat però lamenten que aquests resultats només suposen un 23,3% del total de l'evasió fiscal anual, cosa que vol dir, que tres quartes parts del frau queda “impune”.

Espanya segueix a la cua d'Europa en recaptació tributària. Tot i els augments d'impostos, els ingressos per aquest concepte són dels més baixos de tot el continent. En concret, els impostos que es paguen a Espanya van generar el 2012 uns ingressos que equivalien a un 32,5% del seu Producte Interior Brut. Així ho mostren els registres que ha publicat aquest dilluns l'oficina europea d'estadística, Eurostat.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dimecres que la reforma del mapa de tributs que el seu executiu preveu posar en marxa no serà "recentralitzadora" i donarà "més coresponsabilitat" a les comunitats autònomes i a les administracions locals, però servirà també per "ordenar i distribuir" els tributs de manera que "no afectin la unitat de mercat".