Una de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.

L'Euríbor està encarint les hipoteques, una de les conseqüències dels efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. Aquest indicador, que és la referència dels préstecs per adquirir un habitatge amb interès variable, però que també afecta els nous que surtin al mercat, ha tancat el març en una mitjana del 2,565%, amb la pujada mensual més gran en tres anys després d'arribar al 2,870% l'últim dia del mes. A conseqüència d'aquesta evolució, els titulars d'hipoteques a interès variable amb revisió anual, que són la majoria, patiran la primera pujada de quota des de l'abril del 2024 perquè l'Euríbor d'aquest mes se situa per sobre del de fa un any, que era del 2,398%. Els que la tenen semestral ja pateixen pujades des de l'octubre.

L'Institut Català de Finances (ICF), la banca pública de la Generalitat, ha concedit fins al dia d'avui 846 préstecs a joves de 18 a 35 anys per obtenir l'entrada per a un pis. La mitjana atorgada és de 36.332 euros i un preu mitjà de l'habitatge de 189.908 euros amb una mitjana d'edat dels beneficiaris de 29,4 anys, segons les dades presentades pel secretari general d'Economia i president de la junta de govern de l'ICF, Juli Fernández i la consellera delegada de l'entitat Vanessa Servera.

Des del 2008, hi ha hagut un veritable tsunami a la banca. Les entitats financeres han tancat 6.000 oficines a Catalunya des d'aleshores i, per tant, s'ha incrementat el risc d'exclusió financera, segons un informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco). Ha estat un procés produït per diferents processos de concentració, com l’absorció de Bankia per part de CaixaBank. A conseqüència d'això, Catalunya, juntament amb Andalusia i Madrid, les comunitats autònomes més poblades, són les que tenen menys oficines d'entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons les dades que es desprenen del Banc d'Espanya.

Més població, menor densitat d'oficines bancàries. Catalunya, juntament amb Andalusia i Madrid, les comunitats autònomes més poblades, són les que tenen menys oficines d'entitats de crèdit per cada 100.000 habitants, segons les dades que es desprenen del Banc d'Espanya. I territoris com Extremadura, la Rioja o Aragó, amb menor població o més dispersa, es troben entre els que en tenen més. Amb tot, tant en uns casos com en els altres, la reducció de les xarxes i de l'oferta, amb la desaparició de les caixes d'estalvis a través de la seva transformació o bé mitjançant la seva absorció per altres entitats, ha estat dràstica des del pic al qual es va arribar el 2008, l'any en el qual va esclatar la crisi financera.

La consellera delegada de Bankinter, Gloria Ortiz, continua veient "irracionalitat" en el mercat hipotecari i ha tornat a descartar entrar en cap mena de guerra pels préstecs per comprar habitatges. En la presentació dels resultats del 2025, en què l'entitat ha superat per primera vegada els 1.000 milions de benefici, ha denunciat que algunes entitats venen hipoteques al 2% o al 2,20% quan la corba swap a 30 anys es troba actualment entorn del 3%.

Encara hi ha qui recorda la meva etapa al consell de govern del Banc d’Espanya i em demana per l’enfonsament del sistema de caixes durant la crisi, des de l’enyorança i el necessari reposicionament financer de l’economia productiva catalana. Esclar que alguns, per aquest motiu, voldríem una nova banca, totalment pública, més enllà del que són les actuals tasques de l’Institut Català de Finances: una banca pública que, ara com ara, no acabo de veure. En tot cas, voldria destacar aquí una interessant intervenció recent del governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, a l'assemblea general de l'Associació Europea de la Banca Cooperativa, tot i que referint-se al sector de crèdit cooperatiu a Espanya.

Canvis al comitè de direcció de CaixaBank. El consell d'administració ha decidit que Jordi Mondéjar sigui el nou director de negoci de l'entitat, en substitució de Jaume Masana, que assumirà el càrrec de director general de SegurCaixa Adeslas en substitució de Javier Murillo. Per la seva banda, Mariona Vicens mantindrà la direcció de transformació digital i advanced analytics i, a més, assumirà la responsabilitat de CaixaBank Payments & Consumer (CPC) i Imagin.

En 25 anys el panorama financer ha canviat: de xarxes extenses d'oficines s'ha passat a la banca digital i desertització de sucursals, que ha portat les administracions, com la Generalitat o la Diputació de Barcelona, a posar en marxa la concessió del servei de banca mòbil. Del 2010 a avui dia han desaparegut dos terços de les oficines bancàries. De fet, hi ha les mateixes que hi havia el 1970. I s'han perdut més de 100.000 llocs de treball al sector. Quan va néixer Fibanc, l'entitat fundada el 1983 pel financer Carles Tusquets, la competència entre els bancs consistia en veure qui tenia més sucursals, exactament el contrari que avui dia. I, a finals del 2000, molt abans de la crisi financera que va escombrar una part del sistema financer, Tusquets va optar per integrar-se amb el banc italià Mediolanum. Era una entitat que havia acabat de néixer uns quatre anys abans, el 1997, de propietat familiar i la direcció d'Ennio Doris –avui el seu fill Massimo és el conseller delegat de la matriu i la seva germana Sara la vicepresidenta i també de la filial a Espanya–.

Caixa Enginyers tancarà aquest any amb uns 4.000 socis més, fins a arribar als 220.000. El de 2025 serà un nou exercici de rècords, segons ha explicat el director general de l'entitat, Juanjo Llopis,. en una trobada amb la premsa per fer balanç del seu primer any al càrrec en el qual va rellevar Joan Cavallé. De fet, està previst que el resultat superi el de l'any passat, que va ser de 24 milions d'euros. L'objectiu del pla estratègic Transforma 2026 és acabar aquest període en 230.000 socis.

Qivalis és el nom del consorci de 10 bancs europeus, entre els quals CaixaBank, que llançaran una moneda digital pròpia durant la segona meitat de l'any que ve. En concret, una stablecoin, és a dir una moneda digital lligada en aquest cas a l'euro. La stablecoin permetrà fer pagaments i liquidacions gairebé instantanis, de baix cost i disponibles les 24 hores del dia els set dies de la setmana, incloent-hi transaccions transfrontereres, millores en la gestió de la cadena de subministrament i liquidació d'actius digitals com valors i criptomonedes.

En aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

A les portes de tancar un any rècord en la firma d'hipoteques, que pot superar les 500.000 a tot Espanya –als nivells de fa quinze anys–, comença un canvi de cicle amb pujades dels interessos. "La majoria de les entitats financeres estan apujant els interessos dels préstecs per habitatge" perquè no s'espera cap altra baixada a curt termini dels tipus per part del Banc Central Europeu (BCE), expliquen des del comparador HelpMyCash.

Nou rècord de beneficis del Banc Sabadell. L'entitat va guanyar entre el gener i el setembre d'aquest any un total de 1.390 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 7,3% respecte al mateix període del 2024. Els del tercer trimestre són els primers resultats del banc després del llarg procés de l'opa del BBVA, que va ser rebutjada en aconseguir el suport només del 25,47% dels drets de vot. I es presenten quan encara es viu amb eufòria haver superat l'operació del banc d'origen basc i s'apropa la festa privada d'aquest dissabte, per a la qual ha llogat el palau Sant Jordi de Barcelona i s'hi esperen unes 9.000 persones de la plantilla per celebrar la resolució del cas i agrair-los l'esforç fet durant aquest temps.

CaixaBank va tancar els primers nou mesos de l'any amb un benefici net de 4.397 milions d'euros, cosa que suposa un 3,5% més que durant el mateix període de l'any anterior. Aquesta evolució es deu a l'impuls de l'activitat comercial tot i la tendència a la contenció dels tipus d'interès, segons l'entitat. A conseqüència dels resultats, el consell del banc ha aprovat un dividend a compte de 0,1679 euros que suposa el 40% del benefici del primer semestre, amb càrrec als beneficis del 2025, que es pagarà el 7 de novembre. També ha decidit llançar un nou programa de recompra d'accions, el setè, per valor de 500 milions d'euros.

CaixaBank ha decidit sumar-se a uns altres vuit grans bancs europeus —ING, Banca Segella, KBC, Danske Bank, DekaBank, UniCredit, SEB i Raiffeisen Bank International— per crear una stablecoin vinculada a l'euro, dissenyada de conformitat amb el Reglament de Mercats de Criptoactius (MiCA) de la Unió Europea. La stablecoin és un tipus de criptomoneda dissenyada per minimitzar la volatilitat del seu valor –com passa amb criptoactius d'aquesta mena com el bitcoin–, lligant-lo a un actiu o diversos actius amb valor estable. En aquest cas es tracta de l'euro.

Amb la tornada de les vacances, l'opa del BBVA al Sabadell s'ha revifat. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha autoritzat l'operació aquest divendres, després d'analitzar el fullet presentat pel BBVA. El període d'acceptació per als accionistes serà de trenta dies naturals, que començaran a contar el pròxim dilluns dia 8, el que significa que el termini acabarà el 7 d'octubre. "A partir d'ara és el moment dels accionistes", un cop el govern espanyol va posar les seves condicions relacionades amb l'interès general, ha afirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, després de participar en una jornada a la seu de Pimec a Barcelona.

En plena recta final de l'opa del BBVA, el Banc Sabadell retribueix aquest divendres els seus accionistes amb 370 milions d'euros, a raó de 0,07 euros per títol (0,0567 euros nets, un cop descomptada la retenció d'Hisenda). Aquesta suma forma part dels 6.300 milions que té previst distribuir tant en efectiu com a través de la recompra d'accions entre el 2025 i el 2027, les dates del seu nou pla estratègic. S'hi inclou un dividend extraordinari de 2.500 milions d'euros per la venda de la filial britànica TSB (50 cèntims per acció) –ratificada massivament pels accionistes a principis d'agost– i que es distribuirà a principis del 2026.

Objectiu assolit. La gran banca torna a finançar la Generalitat tretze anys després. CaixaBank, Banc Sabadell, el BBVA i el Santander són quatre de les sis entitats financeres que han permès el Govern completar "amb èxit" el procés de refinançament parcial del fons de liquiditat autonòmica (FLA) 2023 a un tipus d’interès inferior al vigent per import de 3.500 milions d'euros. A conseqüència d'aquesta operació, l'administració catalana s'estalviarà 127,6 milions en interessos en onze anys, fins al 2035, segons els càlculs de la Conselleria d'Economia. És la primera operació amb el sector financer privat per finançar deute a llarg termini que es produeix des del 2012, l'exercici en què es van tancar els mercats per a les autonomies i van néixer els instruments per proporcionar-les-hi liquiditat i recursos per pagar els proveïdors. El BBVA ha signat un acord per refinançar 1.000 milions i el Santander, al voltant de 700 milions. CaixaBank i el Sabadell no han facilitat les quantitats facilitades.

La morositat de la banca espanyola va caure al juny per sota del 3% per primer cop des de l'octubre del 2008, segons les dades difoses pel Banc d'Espanya. L'índex de crèdits morosos es va situar en el 2,97%, un percentatge molt similar al 2,92% de l'octubre del 2008, quan l'economia va tocar sostre abans de la crisi financera.