A menys de cent metres del Museu Britànic, a l'icònic establiment de la London Review Bookshop, un dels primers títols amb què el client es troba tot just franquejar l'entrada és la nova edició d'un clàssic del 1979, The Palestinians, que va signar el periodista Jonathan Dimbleby i que va il·lustrar el fotògraf Don McCullin. El pròleg s'iniciava amb la justificació de per què era necessari aquell llibre en aquell moment. Paraules que, gairebé mig segle després, continuen ressonant amb força.

Com en les millors pel·lícules de robatoris (Atracament perfecte, de Stanley Kubrick), en què és imprescindible la col·laboració d'un insider per dur a terme la malifeta, el Museu Britànic ha patit el robatori d'alguns dels seus tresors a càrrec, presumptament, d'un dels seus treballadors. Una operació que només s'ha conegut públicament en les últimes 24 hores, però de la qual la institució va tenir coneixement oficial a principis d'aquest 2023, si bé els primers indicis de les anomalies s'haurien comunicat a la direcció el 2016 per part d'un especialista en antiguitats.

¿És possible fer una gran exposició sobre un monument mundialment famós sense que es pugui veure in situ? És un repte, sens dubte. I és el que ha intentat el Museu Britànic amb El món de Stonehenge, un dels habituals espectacles blockbuster de la quasi tricentenària institució londinenca que suposa, pràcticament, el seu retorn a la normalitat prepandèmica. La mostra, la primera dedicada al Regne Unit a posar en el context del seu temps els impressionants monòlits, s'ha dut a terme en col·laboració amb el Museu Estatal de Prehistòria de Halle/Saale, a Alemanya.

Una delegació del govern autònom de l’illa de Pasqua, encapçalada per la governadora Tarita Alarcón Rapú, es va entrevistar fa poc amb representants del Museu Britànic per demanar el retorn del moai conegut amb el nom de Hoa Hakananai’a, que es pot veure a la galeria de benvinguda de la institució, al barri londinenc de Bloomsbury. El museu conserva l’estàtua de roca basàltica, de 2,5 metres d’alçada i quatre tones de pes, des de fa un segle i mig, quan el capità de l’armada reial Richard Powell la va treure de l’illa sense permís de cap autoritat local i la va transportar a Londres per oferir-la com a regal a la reina Victòria.

Dotzenes d'objectes recuperats entre les restes de les ciutats romanes de Pompeia i Herculà s'exposaran al Museu Britànic de Londres. Sepultades l'any 79 per una erupció del Vesuvi, les peces sortiran d'Itàlia per primera vegada la propera primavera. Més de 250 objectes, entre ells joies, mobles i restes de menjar carbonitzat que es van conservar sota les cendres del volcà, formen una exposició que mostrarà com era la vida pública i privada de la gent de fa 2.000 anys en les dues ciutats, ubicades a prop de Nàpols.

En paral·lel als esdeveniments esportius dels Jocs Olímpics, Londres està bullint d’una intensa activitat cultural. El gran protagonista d’aquesta Olimpíada cultural és William Shakespeare.

A canvi, Grècia oferiria a la institució britànica una selecció del seu millor art clàssic, cosa que permetria al museu londinenc canviar anualment els objectes en exposició, segons informa avui el diari The Times.