Aquest 2024 es compleixen 50 anys de la fundació dels dos partits polítics més dominadors de la política catalana recent. Tots dos han evolucionat i han patit alts i baixos, però són un exemple de continuïtat històrica. Parlo de les dues convergències: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Convergència Socialista de Catalunya (CSC), fundades el 1974, en vida del general Franco, i per tant en la clandestinitat, sense saber que estaven condemnades a repartir-se el poder electoral en una Catalunya democràtica i autònoma que encara estava per fer.

Després de l’aval unànime de la cúpula del PSC a l’amnistia, arriba la benedicció dels seus últims cinc màxim líders. Els primers secretaris del PSC des de 1996 fins al 2011 –la llista l’obre Raimon Obiols i la tanca Miquel Iceta– firmen aquest diumenge un article conjunt en defensa de la mesura que ha permès al líder del PSOE, Pedro Sánchez, tornar a ser investit president del govern espanyol gràcies als pactes amb ERC i Junts. "L’amnistia és un bon camí per al retrobament entre els catalans i per al millor encaix de Catalunya en el marc d’Espanya i de la Unió Europea", defensen al text, a la publicació socialista Endavant. A més d’Obiols i Iceta, firmen la declaració l'exministre i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l’expresident de la Generalitat José Montilla i Pere Navarro.

El Partit dels Socialistes és un partit seriós. I saben que tenen atractiu. Ahir hi havia fato gros a la seu del carrer Pallars del Poblenou. El motiu de celebració era la presentació del nou llibre de Raimon Obiols, que porta per títol El temps esquerp (Arcàdia) i que porta per subtítol Dotze apunts contra la decepció política. I és justament això. Fullejant ràpid el volum que presenta qui ho ha estat tot al PSC es detecta ràpidament una defensa de la política com a servei públic, posant la prudència com a valor i la imaginació per sobre la fantasia. Molt ben travat.

Raimon Obiols (Barcelona, 1940) acumula més de sis dècades en política. Membre fundador del PSC i primer secretari del partit (1983-1996), va ser diputat al Congrés, candidat a la presidència de la Generalitat, diputat al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu, cambra de la qual va ser vicepresident el 2004. Acaba de publicar El temps esquerp. Dotze apunts contra la decepció política (Arcàdia).

Noves veus en la crida per demanar a la direcció del PSC que no doni suport a l'aplicació de l'article 155. Quan ja hi ha una trentena d'alcaldes adherit al comunicat de Núria Parlon, Jordi Ballart, Josep Mayoral i Ignasi Giménez contra la intervenció de l'autonomia, històrics del PSC ha fet públic un altre text on es demana que els socialistes catalans se situïn "enèrgicament contra la brutalitat irresponsable del govern del PP i contra l'aplicació que pretén de l'article 155".

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha obert la porta aquest dissabte al matí a pactar punts en comú al programa electoral de les eleccions europees entre tot el bloc sobiranista a favor de la consulta. "És una fórmula que pot portar beneficis", ha assenyalat Junqueras, que ha recordat que una aliança és complicada perquè "ICV ja ha dit que no vol anar amb CiU, i Unió ja ha deixat clar que no té intenció d'anar amb ERC".

L'històric dirigent del PSC Jordi Font ha reconegut aquest dilluns en un article a 'El Pais' titulat 'Què ocorre amb Catalunya?' que dóna per impossible el federalisme i que ja dóna suport a l'estat propi. Segons Font, no és cert que no hi hagin federalistes fora de Catalunya, ja que "el nou Estatut va ser aprovat per una majoria de la Cambra espanyola", però que, després del "linxament i la mutilació extraparlamentària del text legal", els dirigents del PSOE van ser incapaços de seguir-lo defensant i això "els va portar a posar-se de perfil i a dissimular". "Els federalistes catalans havíem estat derrotats, però no pel nacionalisme català, sinó per Espanya. Davant l'evidència d'estar vivint en casa aliena i en la impossibilitat d'una casa comuna, no hi ha més sortida que la casa pròpia. Només Espanya podria revertir-ho, tot i que sembla utòpic que vagi a fer-ho", conclou el text.