Amb una coberta de tons verdosos, L’orella escapçada és un àlbum de les aventures de Tintín que va aparèixer en llengua catalana l’any 1965, gràcies a la traducció del genial Joaquim Ventalló i sota el segell de Juventud, l’editorial de Josep Zendrera Fecha (a qui vam dedicar un perfil en aquesta sèrie). La història transcorre a les repúbliques de Nuevo Rico i San Teodoro, dos països ficticis de la Llatinoamèrica andina. Un dels personatges que hi apareix és un enigmàtic home de negocis anomenat Basil Bazaroff, que pot semblar sorgit de la imaginació d’Hergé, però que en realitat és el transsumpte d’un personatge real, el traficant d’armes Basil Zaharoff, el més important del món de la seva època.

Som a finals dels seixanta. Un jove periodista belga vola en direcció a Sidney a l’avió privat d’un magnat de caràcter agre. Pocs minuts després d’haver-se enlairat de Jakarta, un petit escamot de segrestadors pren el control de l’aparell i el fan aterrar a una illa diminuta del Pacífic. A partir d’aquell moment, l’aventura del periodista i la resta de passatgers es veu amanida amb drogues, fenòmens paranormals i, fins i tot, extraterrestres. El personatge que pren el lideratge al tram final dels esdeveniments és el contactat –intermediari entre humans i extraterrestres– Mik Ezdanitoff, articulista de la revista Comète.

"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

Encara era un nen quan Georges Remi (1907-1983) va començar a dibuixar les primeres vinyetes. Omplia els quaderns de matemàtiques de ninots que ja dibuixava en horitzontal. "Allà va començar tot", deia el mateix artista en una entrevista l'any 1978. Era l'única manera, amb un llapis i un paper a les mans, que era capaç d'explicar una història. D'aquelles primeres vinyetes en va sortir el Georges Remi que va convertir-se anys més tard en Hergé, el creador de Tintín i pare del còmic europeu. Ara el Círculo de Bellas Artes de Madrid ret homenatge a l'artista belga i a tota la seva obra, que va més enllà de les històries de Tintín i el gos Milú, perquè Hergé també va fer incursions en el món de les arts plàstiques, en la publicitat i la il·lustració.

A la cúspide de la piràmide hi ha el rei. Això passa perquè sempre són aquests els que encarreguen les piràmides. Per exemple, al més semblant que aquí vam tenir a una piràmide social, i que es deia 13, Rue del Percebe, també hi havia un rei instal·lat a les golfes del terrat, al damunt del tot. Era el rei del món bruguerià: el gran Vázquez. La seva relació amb els diners era la mateixa que té qualsevol rei amb més ambició que fortuna, i que s'ha mantingut sempre d'aquesta manera. Al cap i a la fi, un rei no necessita diners, només li cal fer gasto. En la història moderna, es diferencien dos tipus de llinatge reial: el que sempre hi és i el que entra i surt. Això no defineix pas els llinatges sinó els seus països. Fins no fa gaire, l'alternativa a tenir un rei era tenir una república, però actualment també hi ha països on en comptes de tenir un rei el que han fet és tenir-ne dos. Aquesta situació és coneguda com l'efecte Manuel Luque. Amb els papes, que són reis de Roma, passa el mateix. I amb els presidents de govern i, fins i tot amb països sencers, es pot donar així mateix aquest cas de duplicitat. Vivim en un món d'oferta.

L'editora Conxita Zendrera, que va publicar per primera vegada els llibres de Tintín en català i castellà a través de l'Editorial Joventut, ha mort aquest dijous als 100 anys. Zendrera, que va traduir ella mateixa Tintín al castellà, va ser una figura destacada de l'edició de literatura infantil i juvenil durant la postguerra espanyola, responsable també de la publicació de sèries tan populars com Els cinc d'Enid Blyton i dels llibres il·lustrats de Mitsumasa Anno.

Fa uns anys vaig fer una descoberta que m’obsessiona des de llavors. Va caure a les meves mans la primera edició en castellà de L’illa negra, una de les aventures de Tintín que més m’agraden. Quina sorpresa descobrir que la portada era diferent, de color groc i marró, no pas amb els tons blaus que sempre havia vist a la portada de l’edició que tinc des de petit, la mítica edició de lloms grocs que tants hem gaudit i devorat una vegada i una altra. Aquesta primera edició espanyola -de l’abril del 1961- té, esclar, el proverbial llom de tela i l’interior és una màgica descoberta. Els dibuixos no tenen res a veure amb els que apareixen a partir de la segona edició. Quin gust, quina meravella, descobrir que Hergé es va preocupar per actualitzar, rejovenir, modernitzar la seva obra.

Els pares de Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) li van comprar el seu primer Tintín, El Temple del Sol, amb només cinc anys i, amb 7 anys, el besoncle Fernando li va regalar Don Quijote de la Mancha. Des d’aleshores no ha parat de rellegir, estudiar, publicar articles i llibres i comissariar exposicions sobre Hergé i Cervantes. No ha sigut fins ara, però, que els ha unit en l’assaig Del Quijote al Tintín. Relaciones insospechadas entre un libro de “burlas” i un tebeo “infantil” (Cal·lígraf), una mena de diccionari bilingüe Quixot-Tintín, Tintín-Quixot en què cada lletra recull una similitud o coincidència entre els dos universos. “Em sorprèn que no se m’acudís relacionar-los abans”, s’estranya l’autor.

Gairebé unes setmanes abans que es decretés l’estat d’alarma per la pandèmia, és a dir, moments abans que la vida deixés de ser normal, Joan Manuel Soldevilla va publicar a Edicions Cal·lígraf, de Figueres, Del Quijote a Tintín. Relaciones insospechadas entre un libro de “burlas” y un tebeo “infantil”. Per tant, aquest és encara un llibre normal, que reflecteix i conté una manera normal de conèixer, i és per això que ara ens fa tanta falta. Perquè la normalitat és mostrar interès i respecte per tot allò que a un li agrada i també tractar-ho amb amor, sense discriminar, o jerarquitzar, per raons alienes a aquests sentiments.

Les aventures de Tintín són viatges, mobilitat, no parar quiet ni un sol instant. Per això els mitjans i mètodes de transport juguen un paper tan important en els vint-i-quatre àlbums del reporter més famós del món, que aquest any celebra el seu norantè aniversari. En totes aquestes peripècies, el periodista de qui no hem llegit mai cap crònica agafa tota mena de vehicles per travessar la terra, els oceans i fins i tot viatjar cap a la Lluna: vaixells, avions, hidroavions, submarins, trens, llanxes, canoes, carros, taxis, coets, motos i, sobretot, cotxes. Alguns fent autoestop.

N i una arruga. Ni un pèl de menys. Els anys sembla que no passin per a Tintín. El personatge de còmic creat pel dibuixant belga Hergé va néixer a les pàgines del suplement juvenil d’un diari catòlic de Brussel·les un 10 de gener de 1929. I 90 anys després Tintín és com si fos al país de la vida eterna. El miracle és possible gràcies als 230 milions d’àlbums venuts de Les aventures de Tintín des de la creació del personatge. A gairebé totes les cases és fàcil trobar-ne un. L’obra ha estat traduïda a un centenar de llengües i dialectes. I entre àlbums, una sèrie de televisió, una pel·lícula de Steven Spielberg, un museu a Bèlgica i un extens catàleg de marxandatge, constantment renovat, la flama de Tintín es manté viva.

A l’equipatge dels primers astronautes de la història, en alguna de les butxaques mai hi faltava un llapis per poder fer anotacions durant el viatge. Però en el seu cas portar a sobre un objecte tan quotidià com aquest era tota una temeritat: el grafit de les mines té propietats conductives i és inflamable, o sigui que, si es trencava la punta i un trosset que sortia flotant s’introduïa en algun equip elèctric, podia esclatar tot en mil bocins. Per aquest motiu, quan va començar la carrera científica que va culminar amb l’arribada de l’home a la Lluna, la NASA va decidir destinar 4.328,50 dòlars de l’època a dissenyar un llapis que es pogués utilitzar a l’espai de forma segura. La societat nord-americana dels anys 60 va criticar molt la inversió, però el cert és que precisament aquest diminut objecte va ser el que va salvar la missió de l’Apollo XI.

Els fans de Tintín tenen ara una ocasió immillorable per aconseguir la col·lecció completa de les pel·lícules protagonitzades per l'intrèpid periodista creat per Hergé.

L'emissora de ràdio FranceCulture, amb la col·laboració de la Comédie-Française, una de les institucions teatrals més antigues del món, tornarà a emetre un programa radiofònic protagonitzat per Tintín i la resta de personatges creats pel dibuixant belga Hergé. L'encarregat de crear aquesta "espècie de film radiofònic" és el cineasta Benjamin Abitan, acompanyat dels actors de la Comédie-Française i d'una creació musical original de Olivier Davidaud, interpretada per l'Orquestra Nacional de França.

Els hereus d'Hergé, creador de les aventures de Tintín, han patit un revés en els tribunals. Un jutge holandès ha sentenciat que els drets d'imatge del personatge de còmics no els pertanyen, després que un document revelés que Hergé va deixar els drets al seu editor. Moulinsart S.A., la companyia que fins ara ha controlat el negoci de Tintín, va portar el 2012 als tribunals a una associació holandesa de seguidors de l'autor, Hergé Society, al·legant que no tenien els drets per publicar extractes de les seves publicacions.

La major subhasta de còmics mai realitzada, amb obres d'Hergé i Uderzo entre d'altres, va aconseguir aquest cap de setmana a París la suma rècord de 7,46 milions d'euros per un miler de lots, segons ha informat la casa Artcurial, que també ha remarcat "la modernitat i dinamisme" del sector, majoritàriament format per compradors joves.

Dos anys després de l'estrena de 'Les aventures de Tintín: el secret de l'unicorn', que va recaptar 373 milions de dòlars arreu del món, el director de la cinta, Steven Spielberg, va anunciar ahir que la segona part arribaria al voltant del Nadal del 2015. Aquesta vegada, com estava previst, Peter Jackson s'encarregarà de dirigir la pel·lícula i Spielberg només la produirà.

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València s'acostarà, a partir d'aquest dijous, a l'univers creatiu d'Hergé amb la mostra 'Tintín making-of', creada a partir de la col·lecció del periodista Jordi Tardà. L'exposició reflecteix de manera didàctica el procés de creació de la portada d'un àlbum de Tintín, 'El Museu Imaginari de Tintín', a través de vuit pàgines. Inclourà la planxa original d'una pàgina, la número 27 de 'L'afer Tornassol' i la manera com neix un llibre de Tintín sencer, 'Vol 714 a Sidney'. Com a complement, es mostren 33 quadres més, esbossos preparatoris a llapis i dibuixos a tinta xinesa, planxes amb textos, dibuixos addicionals, dedicatòries i instruccions d'Hergé. Destaca també, dins d'aquesta mostra, el lletratge del títol 'El cetro de Ottokar' i el de 'Las aventuras de Tintín' en castellà, els únics lletratges que Hergé va fer exclusivament per a l'estat espanyol.