La revista Time del 15 de febrer del 1999 mostrava en portada tres homes amb posat condescendent i el titular "El comitè per salvar el món". Al mig, Alan Greenspan, aleshores totpoderós president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), apareixia envoltat pel secretari del Tresor dels Estats Units, Robert Rubin, i el seu número dos, Lawrence "Larry" Summers. La revista va destacar el paper dels tres economistes per gestionar les recents crisis financeres a Mèxic, el sud-est asiàtic i Rússia.

Michael Burry tuiteja poc, parla menys i no es deixa veure gairebé mai, però quan ho fa és per alguna cosa. I aquesta setmana ha decidit fer pública la seva aposta contra la intel·ligència artificial.

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia de l’Educació Financera. El titular? A Espanya és baixa en comparació amb altres països europeus, sobretot els nòrdics. La mesura de l’educació financera es basa en el coneixement de tres grans conceptes: l’interès compost, la inflació i la diversificació del risc. No es tracta només de saber-los definir, sinó de saber incorporar-los en les decisions del dia a dia. Les persones que coneixen bé aquests conceptes tendeixen a tenir un fons per a emergències, estalvien més per a la jubilació i prenen més bones decisions.

Dimecres, el president dels Estats Units, Donald Trump, va desmentir en una roda de premsa que tingués previst acomiadar Jerome Powell, el president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà). Aquell mateix matí, diversos mitjans com Bloomberg i The New York Times havien publicat que Trump tenia un esborrany de carta per enviar al Congrés per fer fora Powell, la qual cosa va comportar la caiguda immediata del dòlar al mercat de divises i va posar la borsa nord-americana en números vermells. Només amb el desmentiment del president, pocs minuts després de la publicació, la situació als mercats es va normalitzar.

Barcelona i Madrid pateixen des de fa dos anys una bombolla al mercat de l'habitatge, segons un nou estudi. Entre les causes hi ha diversos factors, des de l'increment de població per l'arribada d'immigració i la manca de construcció pública i privada de nous habitatges fins a l'abaratiment del crèdit i l'entrada d'inversors de caràcter especulatiu.

El maig del 2019, l'agència immobiliària California Outdoor Properties va incorporar una propietat de luxe al seu catàleg per 6,4 milions de dòlars. Era un ranxo de luxe situat a Pescadero, un petit poble de la costa de Califòrnia que no arribava als 1.000 habitants. La parcel·la tenia 75 hectàrees amb boscos, tres estanys amb silurs, un torrent envoltat de salzes, camps verds fins a l'horitzó i una majestuosa casa d'estil europeu coronada per una torre amb terrassa. Dins l'immoble, quatre habitacions amb finestres panoràmiques, sis cambres de bany, una biblioteca i un despatx. Era la casa on, durant més de vint anys, va viure Dee Hock quan va decidir viure una vida més tranquil·la. Potser aquest nom no us diu res, però és el responsable que avui porteu a la cartera una targeta de crèdit o de dèbit amb un logotip concret: Visa. Qui era i com s'ho va fer per crear aquest gegant mundial del sector financer?

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

Va ser la gran convulsió econòmica a Catalunya el 2024 i serà, acabi com acabi, una de les grans notícies d’aquest 2025. L’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que suposa una amenaça existencial per a la quarta empresa de Catalunya, és una història que ha acompanyat els lectors de l’ARA en els últims dotze mesos. A l’Empreses hem volgut fer un recorregut cronlògic per aquest any frenètic posant la mirada en els comentaris dels nostres lectors. Aquesta és la pel·lícula de l’any tal com l’heu vist. 

La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

La gran diferència econòmica entre els Estats Units i Europa rau en la forma en la qual els estalviadors preparen la seva jubilació. Als Estats Units, compren accions en borsa i a Europa, ho confien tot als seus governs.

La Fundació La Caixa ha anunciat aquest dimecres que elevarà un 9% el seu pressupost aquest 2025 fins a situar-lo en els 655 milions d'euros, cosa que suposa "un rècord en la història de l'entitat", segons ha informat la mateixa Fundació.

"Estic buscant ofertes per comprar una casa. Quant pagues tu d'hipoteca?", em va preguntar una vegada un amic. Ràpidament, es va tapar la boca amb la mà. "Ho sento –em va dir–. Soc un maleducat".

Les autoritats xineses han restringit l'accés a informació sobre el total d'inversió estrangera a la borsa del país amb l'objectiu d'intentar camuflar la sortida de capital estranger, segons explica aquest dimarts el diari britànic Financial Times. La decisió arriba pocs mesos després que els reguladors ja reduïssin l'accés a altres informacions sobre la participació de fons estrangers als mercats financers.

L'ofensiva de les forces armades d'Ucraïna a la província russa de Kursk no només ha tingut repercussions militars, sinó també econòmiques. El ruble, la moneda russa, va tancar divendres la setmana amb una caiguda de valor del 5,72% respecte del dòlar des de l'inici de la incursió ucraïnesa en territori rus.

La retribució mitjana dels màxims executius de les cent empreses més grans de la Borsa de Londres va ser l'any passat d'uns 5 milions de lliures esterlines (més de 5,8 milions d'euros), segons ha informat el diari britànic Financial Times. Això suposa un increment de més de mig milió de lliures en comparació amb el 2022 i situa el sou dels consellers delegats del parquet londinenc al nivell més alt des del 2017.

El Nikkei, l'índex de referència de la borsa de Tòquio, es va ensorrar dilluns un 13% en una jornada, tot i que es va recuperar parcialment l'endemà amb un increment del 10%. Els números vermells de dilluns es van contagiar a la majoria de parquets de la resta del món. A Espanya, l'Ibex-35 va tancar el dilluns amb davallades de tots els valors, i les grans borses del món van estar en números vermells.

La Borsa de Tòquio ha rebotat amb força aquest dimarts després d'ensorrar-se dilluns. En la mateixa línia, els mercats europeus també han obert la jornada amb guanys moderats.

Només hi ha dues coses transparents en la monarquia britànica. Els comptes de la botiga de regals i objectes presumptament reials a tocar del palau de Buckingham –i de la resta de palaus– i l'assignació anual del govern a Carles III com a cap de la família. La resta és una "teranyina d'interessos molt difícil de desentranyar", diu Graham Smith, una de les veus republicanes del Regne Unit, sempre darrere de qualsevol protesta pública contra la institució, com la que es va viure en la prèvia de la cerimònia del King's Speech, el 17 de juliol passat, o com una de les més significades dels darrers anys, durant els actes de la coronació del monarca.

Preocupació al sector financer suís per la creixent competència d'altres països, com ara Hong Kong, Singapur o fins i tot els Estats Units. Segons el conseller delegat del banc UBS, Sergio Ermotti, el país alpí es troba en risc de perdre el lideratge mundial en la gestió de grans patrimonis.

És habitual que ens arribin notificacions o trucades del nostre banc del tipus “¿Vols tenir 3.000 euros a l'instant?” Aquestes operacions de finançament acostumen a estar preconcedides pel sistema de risc i, per tant, no hem d’aportar cap documentació addicional. En tot moment, el que fa el banc és aplicar un scoring (avaluació) del nostre crèdit.