Ara fa una setmana, va avisar els veïns que aquella era l’última vegada que hi anava. El distribuïdor que duia aigua en cisternes als barris de Vallpineda i la Rierada de Molins de Rei, a Collserola, s’ha plantat i no tornarà per aquells camins que, diu, li fan malbé el camió. Almenys no al mateix preu. Mentre el recorregut no estigui asfaltat no pensa tornar a servir en aquesta zona on treballava des de fa un mes, després que morís l’anterior distribuïdor. En aquests barris sense xarxa de subministrament ni clavegueram hi viuen uns 500 veïns, que fins ara pagaven 55 euros per cada tanc de 10.000 litres, un preu subvencionat per l’Ajuntament, ja que assumia el cost del transport. Mentre reclamen al consistori una solució urgent, a una vintena de famílies ja no els queda aigua als dipòsits i alguns es plantegen contractar pel seu compte una empresa que els porti aigua en cisternes, amb tarifes que arriben fins als 390 euros pels mateixos litres que rebien habitualment.

Europa es prepara per a un hivern amb poc gas. Amb la mirada posada al gasoducte Nord Stream 1—aquest dijous s'hauria de reactivar després de dies aturat per tasques de manteniment—, la Comissió Europea ha preparat un pla de contingència de cara a l'hivern. L'objectiu: reduir-ne el consum i, si cal, preparar-se per si Rússia en talla el subministrament. El problema és que aquest pla no convenç tothom. Poques hores després de l'anunci, Espanya ha mostrat la seva disconformitat amb els plans de Brussel·les. La ministra Teresa Ribera ha dit que Espanya "a diferència d'altres països, no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic". A més, ha afirmat que els plans de la Comissió Europea perjudicarien Espanya, França i Portugal i ha assegurat que —a diferència del que contempla el pla de Brussel·les— el govern no aplicarà cap tall de gas ni d'electricitat.

La patronal de les petites i mitjanes empreses, la Pimec, ha alertat aquest dijous que l'elevat preu de les primeres matèries, com l'energia, i la falta de subministraments que s'estan produint durant la recuperació de la crisi del covid es poden convertir en "estructurals". "Han vingut per quedar-se", ha deixat clar el president de la Pimec, Antonio Cañete, tot i que ha matisat que hi haurà "possiblement alguna correcció". Per a Cañete aquesta situació és fruit de diversos factors i ha posat com a exemple el transport: abans que s'arribés a aquesta falta de subministraments un contenidor de 20 peus costava 1.500 dòlars i la setmana passada ja s'havia disparat fins als 15.000 dòlars.

Ja no ens queda la tardor per a la nostàlgia. Ara el viatge d’aquesta estació és per anar d’una angoixa a una altra, sense gaires transports alternatius. Hi ha vaga d’esperança. Tornarà el canvi d’hora i la foscor de tarda sense metàfora. Segur que serà una bona temporada de bolets, però segur, també, que assistirem al col·lapse de cistells perquè queden pocs llocs on gaudir d’una tarda sense haver d’emportar-se res. De tot se n’ha de treure alguna cosa i aviat de tant de treure ens quedarem amb les mans buides. Ja les hi tenim. Però continuem amb la il·lusió de viure en una vida embolicada. Hi ha regals que s’acaben fonent.

La factura de l'aigua canvia de forma notable en funció de la ciutat on es viu, fins al punt que el preu final pot variar fins a un 480%. La diferència s'extreu de l'últim estudi de l'associació de consumidors Facua que compara les tarifes d'aquest 2021 entre 57 ciutats de tot Espanya.

La CUP de la Seu d'Urgell ha explicat en un comunicat de premsa que "el bloc d'habitatges de la Plaça Europa de la Seu d'Urgell es quedarà imminent sense corrent elèctric i els seus ocupants sense habitatge on ser reubicats, ja que l'Ajuntament no disposa de cap habitatge social". La formació detalla que des del mes de gener del 2021 l'empresa PEUSA té un ordre judicial per tallar el subministrament de llum, amb l'argument que ha de vetllar per la seguretat de les persones que hi viuen, ja que en cas que es produeixi un accident que provoqui danys a les persones, l'empresa seria la responsable davant la justícia. Des de la CUP consideren que mantenir el bloc sense llum "deixaria als seus ocupants en greus condicions d'habitabilitat i de seguretat". També expliquen que PEUSA "ha mostrat la seva preocupació per haver de tallar la llum a aquests vuit habitatges sense que l'Ajuntament ofereixi abans una alternativa habitacional a les afectades". No obstant, afegeixen que el fet de tenir responsabilitats davant la justícia en cas d'accident fa que l'empresa no pugui posposar més el tall.

Més de 60.000 famílies vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona podran beneficiar-se d'una bonificació del 100% en els dos primers trams de la factura de l'aigua amb una tarifa social, la qual cosa suposarà un augment progressiu de l'1,5% de mitjana per a la resta d'usuaris.

Primers entrebancs de subministrament de la vacuna de Pfizer per a Europa. L'Institut Noruec de Salut Pública (NIPH) ha assegurat aquest divendres que els països del continent rebran menys vacunes de les que s'esperava a partir de la setmana vinent, una circumstància que hi pot complicar encara més el lent desplegament d'immunitzacions. Hores més tard que s'hagi fet pública la notícia, la mateixa companyia ha confirmat al govern espanyol que Espanya rebrà només el 56% de les dosis previstes la setmana que ve (el 67% si es compta que de cada vial en surten sis dosis). Això vol dir unes 196.000 vacunes.

Fa setmanes que barris de diverses ciutats catalanes pateixen talls de llum de manera reiterada. N'hi ha hagut, entre altres llocs, als barris del Raval i la Barceloneta, a Sant Roc (Badalona), a Sabadell, Terrassa, Montcada i Reixac o al barri de Montserrat d'Igualada, entre altres localitats. Ara els ajuntaments de Sabadell i Terrassa han decidit emprendre accions legals per depurar responsabilitats per aquest problema, que arriba, a més, en plena onada de fred.

L’economia i les empreses tenen una oportunitat econòmica i de negoci en la declaració d’emergència climàtica feta per la Unió Europea i en la descarbonització. Aquesta és la principal conclusió del debat sobre energia mantingut ahir en el marc de la Trobada d’Economia de S’Agaró. El punt de partida el va deixar clar Rafael Mateo, conseller delegat d’energia d’Acciona. “El sector elèctric és l’únic que té clar cap on va”. Durant 200 anys, va explicar, l’energia s’ha aconseguit mitjançant la combustió, ja fos de llenya, carbó, petroli o gas. “Ara les fonts renovables són les més competitives i les que tenen menys cost pel que fa a la generació”, va afegir. A més, són locals i ilimitades.

El 6 de novembre del 2012 el consell metropolità de l’AMB, presidit pel convergent Xavier Trias i amb el socialista Antoni Balmón a la vicepresidència, va acordar la concessió per gestionar l’aigua en baixa -la que arriba a les llars- a una societat controlada pel grup Agbar. La concessió es feia sense concurs públic i va arribar just uns mesos després d’una altra operació que va convertir-se en la privatització més gran de la història de Catalunya: la venda de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), encarregada de gestionar l’aigua en alta, és a dir, d’agafar-la de la natura, potabilitzar-la i dur-la fins les empreses que s’encarreguen de la distribució a les llars. S’hi va presentar Agbar, però el concurs el va guanyar Acciona. Finalment, el Tribunal Suprem va revocar aquesta concessió.

La triomfant -i bel·ligerant- conferència d’Àngel Simón dilluns passat a la seu central de La Caixa tenia una segona lectura més enllà dels seus retrets a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha sigut la seva oponent en la denominada guerra de l’aigua. La visita del president d’Agbar arribava no només cinc dies després de la històrica sentència que dona la raó a l’empresa per seguir servint l’aigua a l’Àrea Metropolitana, sinó enmig d’una rumorologia creixent sobre un possible interès del primer grup català (en aquest cas a través del seu hòlding industrial, Criteria) per comprar l’empresa d’aigües.

Al ritme de crits com ara "Volem llum" i del soroll d'una cassolada, un centenar de veïns del bloc Venus de la Mina (Sant Adrià de Besòs) han bloquejat aquest dissabte des de les 5 de la tarda la circulació d'autobusos i del tramvia entre la Mina i Barcelona, a l'altura del parc del Besòs amb el carrer Cristòfol Moura.

El consell executiu ha aprovat en la reunió d'avui el nou ens a través del qual la Generalitat assumirà la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), després que el Tribunal Suprem anul·lés la privatització aprovada el 2012 per prop de 1.000 milions d'euros. El nou organisme rep el nom d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat i Damià Calvet, conseller de Territori –departament al qual quedarà adscrit–, ha assenyalat que preveu que la nova companyia estigui operativa abans de l'1 de gener del 2019.

La comissió de preus de la Generalitat ha donat el vistiplau a les noves tarifes de l'aigua impulsades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que suposen una rebaixa de l'1,65% en el preu d'aquest servei, amb la qual cosa els habitants dels 23 municipis metropolitans als quals dona servei la societat mixta Aigües de Barcelona s'estalviaran en total uns 5 milions d'euros, segons ha informat aquest dimecres l'AMB.

El jutjat contenciós administratiu número 16 de Barcelona ha donat la raó a l’Ajuntament de Sabadell, que va imposar una sanció a la companyia Endesa per haver tallat l’any 2016 el subministrament de llum a una veïna del municipi que es trobava en situació de vulnerabilitat. D’aquesta manera, el consistori veu avalat el seu procés sancionador a empreses que interrompen el subministrament, iniciat arran de l’aprovació de la llei 24/2015 del Parlament sobre emergència habitacional i pobresa energètica. El més destacat de la sentència, però, és el fet que, per primera vegada, un jutge dona potestat als ajuntaments per sancionar les empreses subministradores.

El govern espanyol va posar en marxa el Mibgas, el mercat ibèric majorista del gas, ara fa un any. Però el funcionament d’aquest organisme no acaba d’arrancar, fins al punt que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha demanat al ministeri d’Indústria, Energia i Agenda Digital que adopti mesures. I en concret, demana al titular del ministeri, Álvaro Nadal, que impliqui en el funcionament d’aquest mercat les dues grans empreses del sector, Gas Natural i Endesa.

La Guàrdia Civil ha desarticulat a diversos indrets de l'Estat, Barcelona entre ells, una xarxa de distribució de substàncies de dopatge per a esportistes que ha comportat la detenció de divuit persones i la imputació d'onze més, a banda del comís de milers de dosis de substàncies prohibides en l'esport. A alguns dels detinguts se'ls atribueixen també delictes de narcotràfic. Tot plegat arrenca el juny del 2011 després d'analitzar la documentació d'una altra organització desmantellada que també es dedicava a les substàncies de dopatge en l'esport.