Haureu vist aquest anunci –el fan a tota hora– de les compreses per a les pèrdues. Fa molt poc, molt poc, un anunci sobre aquests productes hauria estat impensable. De fet, recordo molt bé els primers anuncis de compreses per a la regla. Hi havia una noia, embolicada amb una tovallola blanca, que s’acostava a la mare i li deia, enigmàtica, feliç i determinada: “Mamá... Ya...” Als diaris, a les novel·les, no fa pas tant que se’n parla.

D’aquell dia en recordo sobretot el so dels batecs. Els batecs d’aquells nadons que eren dins les panxes de les seves mares, mentre que a mi, aquell dia, m’havien dit que els de la meva ja no hi eren. Em van deixar durant hores en una sala plena de corretges, a mi sola per fer-me analítiques. Recordo aquells sons, i com em queien les llàgrimes per la seva sort i la meva pena, i sobretot per la indefensió d’estar vivint allò. El sistema sanitari no està preparat per atendre amb dignitat i cura les pèrdues gestacionals, no està prou humanitzat i cal fer-ho ja, perquè aquests detalls t’esquerden. Només cal analitzar-ho amb els ulls de qui pateix, de qui ha de rebre la mort en comptes de la vida. 

La tristesa i la culpabilitat són els dos sentiments que Mireia Aznar explica que van envair-la els dies posteriors al 27 de setembre del 2021, quan va perdre el nadó que esperava estant de gairebé nou setmanes de gestació. “Tot anava bé però tenia un hematoma que s'havia d'anar absorbint a poc a poc. La doctora no li donava gaire importància”, recorda. “Va ser molt dur, més que res perquè no t'ho esperes”, afirma Aznar. "La il·lusió t’envaeix des del primer dia i sempre penses que no et pot tocar a tu, tot i saber que 1 cada 4 dones tenen avortaments al primer trimestre”, afegeix.

Ens vam conèixer en un curs d'escriptura. Jo aprofitava per fer catarsi després d'un embaràs complicat i ella feia poc que havia deixat la seva feina d'advocada per fer un "salt al buit". Un any després Leticia Sala (Barcelona, 1989) ja havia publicat el seu primer llibre. Va començar publicant els seus escrits al seu compte d'Instagram, que llavors només seguien els seus amics i, al cap d'uns mesos, un editor li va proposar transformar els seus textos fragmentats en un llibre. Avui té més de 100.000 seguidors a Instagram, és autora de poemes i relats, escriu lletres de cançons per a músics i ha publicat tres llibres: Scrolling after sex, In real life i l'últim, Los cisnes de Macy's (Reservoir Books, 2023), un recull de relats autobiogràfics i de ficció on la maternitat –va ser mare d'una nena fa dos anys– es cola d'una manera o altra en alguns dels textos. Conversem sobre el postpart una tarda d'estiu, quan encara no havia esclatat el cas Pedroche a les xarxes.

Estava acabant el tercer mes de gestació. Havia passat els primers controls i ja no em trobava tan malament. Quedava poc per a la cita per a la primera ecografia i uns dies abans vaig començar a trobar-me malament. Res exagerat. Un malestar subtil, estrany. Aquell dia el vaig passar al llit i l’endemà van aparèixer petites pèrdues de flux marronós. A casa no vaig verbalitzar una preocupació especial, però vaig trucar al CAP i em van dir que no patís, que estigués atenta a l’olor i, sobretot, al fet que les pèrdues passessin del marró al vermell.

Aquell vespre mentre els pregoners de les Fires de Sant Narcís sortien imponents al balcó de l’Ajuntament, jo estava arraulida a casa dels meus sogres plorant la regla. Almenys, pensava que ho era. Feia mesos que seguia, com alumna que admira el mestre, les instruccions del doctor Bonaventura Coroleu: medicació hormonal a base d’injeccions subcutànies a la panxa per a l’estimulació ovàrica, dues intervencions sota sedació per a l’obtenció d’òvuls... Desitjàvem tenir una altra criatura. Dic una altra perquè el nostre primer fill, en Lluc, va morir mentre el gestàvem als cinc mesos i mig. Mentre jo em desvivia per oferir-li el millor aixopluc en la cavitat més reduïda de l’úter on s’havia proposat créixer (aleshores jo tenia una matriu doble separada per un septe) i el meu marit, en Xevi, s’encarregava d’amassar les meves pors, unes pèrdues van convertir-se en el preàmbul del pitjor pronòstic. En Lluc naixia sense vida un dissabte al matí a l’Hospital Josep Trueta mentre jo i el seu pare, plens de buidor, apreníem a unir a marxes forçades la pena i l’amor. Tot i el pas del temps, aquest nen, que a vegades apareix en forma de papallona blanca que ens rodeja, segueix ben present quan escric aquestes línies, mentre algú parla sobre la mort gestacional, conduint, comprant al súper i, òbviament, cada dia del nou embaràs.

Les restriccions derivades del covid van provocar que la Fundació Gala-Salvador Dalí perdés més 3 milions d’euros el 2020, quan els tres museus de l'Alt Empordà dedicats al pintor només van poder obrir cinc mesos (gener, febrer, juliol, agost i setembre). Aquest 2021 els seus responsables esperen tancar l’exercici “en equilibri o amb una lleugera pèrdua”, segons ha concretat el president de l’entitat, Jordi Mercader. Malgrat les xifres negatives -molt allunyades dels 3,9 milions de benefici del 2019-, Mercader ha augurat que el 2022 servirà per sortir dels números vermells: “Esperem portar la institució a uns resultats positius i obtenir uns 565.000 euros de benefici”, ha afirmat. 

La pandèmia ha fet estavellar-se el cinema. Un sector que seguia una tendència a l'alça ha caigut un 72% respecte al tancament del 2019. Les pèrdues del 2020 es xifren en 446 milions, segons dades facilitades per la consultora ComScore i recollides per Europa Press. La taquilla a Espanya ha tancat l'any amb un total de 169,7 milions d'euros de recaptació i 28,2 milions d'espectadors el 2020.

L'impacte de la crisi sanitària que fa mesos que s'intueix sobre les entitats socials ja té xifres. Segons les dades de l'Anuari Covid-19 que ha elaborat la patronal de les entitats, La Confederació, el 94% de les entitats no lucratives que presten serveis d'atenció a les persones tancaran el 2020 amb pèrdues. Només un 6% esperen tancar en números verds: "És un impacte molt important", assegura el president de la patronal d'entitats, Joan Segarra.

Inditex anava com un transatlàntic fins que ha xocat amb el coronavirus. La pandèmia ha portat la companyia d’Amancio Ortega a registrar pèrdues per primer cop des que va sortir a borsa, l’any 2001. Durant el primer trimestre (que en el seu cas va de l’1 de febrer al 30 d’abril) el grup ha perdut 409 milions d’euros. És una caiguda en picat si es té en compte que en el mateix període de l’any passat va obtenir un benefici rècord de 734 milions.

El conseller delegat de l'aerolínia noruega de baix cost Norwegian, Bjorn Kjos, deixarà d'exercir aquest càrrec a partir d'aquest dijous i passarà a ser assessor del president de la companyia, Niels Smedegaard. Kjos, de 72 anys, en porta 17 a la companyia i n'és un dels fundadors. Segons un comunicat emès per la mateixa organització, serà substituït de forma interina per l'actual director financer de l'empresa, Geir Karlsen, fins que es nomeni un successor.

A Wall Street fa setmanes que ja es parla del 2019 com de l'any dels unicorns, que és com s'anomenen en l'argot les 'start-ups' que aconsegueixen valer més de 1.000 milions de dòlars. Alguns d'aquests unicorns havien mantingut les seves xifres tancades amb pany i forrellat, però ara comencen a sortir a borsa i això les força a despullar-se davant dels inversors. Un dels primers que apunta en aquesta direcció és Uber. La plataforma de mobilitat ja ha presentat a la SEC –el regulador de la borsa dels EUA– el fulletó per preparar l'aterratge als parquets. Aquest document, que obliga les empreses a mostrar un retrat fidedigne de la seva situació actual i futura perquè els inversors puguin decidir si hi inverteixen, permet entendre molt millor com estan empreses habitualment hermètiques.

Cellnex continua posant per davant la inversió al creixement, encara que això suposi quedar-se en números vermells.. La multinacional de telecomunicacions va tancar el 2018 amb unes pèrdues de 15 milions d'euros, segons ha informat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest divendres. La companyia ha justificat els resultats per la provisió de 55 milions d'euros comptabilitzada el primer trimestre de l'any passat per fer front als expedients de regulació d'ocupació (ERO) de dues filials espanyoles, Retevisión i Tradia Telecom.

El grup energètic Naturgy (abans Gas Natural Fenosa) va tancar el 2018 amb unes pèrdues de 2.882 milions d'euros, segons ha fet públic l'empresa aquest dimecres. El resultat negatiu, però, es deu a una circumstància extraordinària lligada al nou pla estratègic de la companyia: el deteriorament d'actius per un valor de 4.905 milions d'euros anunciat a mitjans de l'any passat per Naturgy, que ja va avisar els inversors que tancaria l'exercici amb pèrdues. Descomptant aquesta depreciació d'actius, el benefici ordinari va augmentar un 57%, fins als 1.243 milions d'euros.

“Hi ha coses més importants que els diners”. Això diu Josep Bou, fundador i president de Jaime Bou SA, quan li pregunten si es penedeix d’haver entrat a Empresaris de Catalunya, plataforma fundada el 2014 i de la qual és president des del 2015. ¿I per què se n’hauria de penedir? Perquè, segons diu, això li ha costat 900.000 euros.

Gas Natural, recentment batejada amb el nom de Naturgy, va registrar unes pèrdues de 3.281 milions d'euros durant el primer semestre d'aquest any, una xifra allunyada dels 550 milions d'euros de beneficis que la companyia va registrar durant el mateix període de l'any passat.

La política torna a fer trontollar la borsa. Només una hora després que obrissin els mercats, les 35 empreses de l'Íbex ja s'havien passat al color vermell i, en conjunt, el selectiu ha arribat a caure més d'un 2,3% aquest matí, fins a perdre la barrera dels 9.600 punts. La tensió s'ha mantingut també durant la tarda, i finalment el selectiu espanyol ha tancat amb un 2,5% de pèrdues i ja acumula una davallada de més del 6% en una setmana.

El multimilionari Warren Buffett, la segona persona més rica del món, també perd diners. La seva companyia, Berkshire Hathaway, a través de la qual articula bona part de les seves inversions, ha anunciat aquest dissabte que en el primer trimestre de l'exercici va tenir unes pèrdues de 1.140 milions de dòlars. Un any abans el resultat, positiu, va ser de 4.060 milions.

El BBVA reconeix un impacte negatiu de 1.123 milions d'euros sobre el resultat atribuït corresponent a l'exercici 2017 com a conseqüència de les minusvàlues latents de la seva participació del 6,96% a Telefónica, segons va informar ahir la mateixa entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Les empreses de l'Íbex-35 mouen menys diners però creix el seu benefici. Aquest és el diagnòstic que es desprèn de l'índex de referència al mercat borsari espanyol després que quasi tot el selectiu hagi presentat els seus resultats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).