<![CDATA[Ara.cat - il·legalització]]> 10 <![CDATA[Il·legalitzacions de partits: la dreta desperta el fantasma del cas Batasuna]]>

La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

]]> <![CDATA[17/9: Estranya abstenció]]> Vox va presentar al Congrés espanyol una proposta per il·legalitzar els partits independentistes. Només ells hi van votar a favor. La major part dels partits hi van votar en contra. Però Ciutadans i el PP es van abstenir. Està clar què pensen els que voten que sí: Vox pertany a una tradició política especialitzada en il·legalitzar. També sembla clar què pensen els que voten no. Però què carai deuen pensar els que s’abstenen? Quin missatge polític han volgut donar el PP i Ciutadans? L’abstenció és sempre una opció estranya: els partits grans tenen normalment una posició clara sobre les coses, o sí o no. S’absté qui dubta. O qui diu que allò li importa un rave. O qui se sent tan a prop del sí com del no. En qualsevol cas, si tries l'abstenció és que vols dir alguna cosa. Potser vols dir que això de la il·legalització de moment encara no, però algun dia ja en parlarem. O potser vol dir que aquests dos partits tenen abans un altre pla més subtil per desactivar els partits nacionalistes en la política espanyola: posar un topall mínim de vots a tot l'Estat, que un partit que es presenta només en algunes circumscripcions mai no podrà assolir. Per això es deuen abstenir: perquè comparteixen l’objectiu, però no el mètode. De moment.

]]> <![CDATA[Vox fracassa en l'intent de modificar la llei de partits per il·legalitzar l'independentisme]]>

Vox ha evidenciat aquest dimarts la seva marginalitat en la defensa de la il·legalització dels partits independentistes i s'ha quedat sol votant a favor de reformar la llei de partits. El partit d'extrema dreta només podia aspirar al suport del PP i Cs, però aquests dos partits opten per l'abstenció perquè plantegen altres fórmules per contrarestar la influència de l'independentisme. Sigui com sigui, la cambra baixa tombarà la proposició de llei de Vox perquè la resta de partits hi votaran en contra. De fet, el text proposat per l'extrema dreta se li ha acabat girant en contra i partits com el PNB, EH Bildu i Compromís han subratllat que es podria aplicar per il·legalitzar Vox.

]]> <![CDATA[L'Assemblea de Madrid insta el govern espanyol a "il·legalitzar partits separatistes que atemptin contra la unitat"]]>

L’Assemblea de Madrid -amb els vots de PP, Cs i Vox- es va mostrar partidària ahir de “la il·legalització immediata” dels partits independentistes. Com que el Parlament madrileny no té competències per iniciar un procediment d’aquestes característiques, la triple dreta insta el govern espanyol a fer-ho aplicant la llei o impulsant la reforma legal necessària per poder fer-ho. Ahir la proposta ja va ser rebutjada en bloc pels partits d’esquerres -PSOE, Más Madrid i Podem-IU-, que a l’Assemblea de Madrid estan en minoria.

]]> <![CDATA[Rivera, disposat a debatre la il·legalització de la CUP que planteja Casado]]>

El líder de Cs, Albert Rivera, s’ha mostrat disposat aquest dijous a debatre sobre l’aplicació de la llei de partits a la CUP, en la línia del plantejament que ha fet aquesta setmana el president del PP, Pablo Casado, tot i que ha demanat als populars que vagin més enllà i abordin la possibilitat de foragitar els partits independentistes del Congrés. "Si realment els preocupa el paper de partits que volen anar contra la Constitució, Cs planteja una qüestió que s'aplica a tot Europa pràcticament: que per ser al Congrés de Diputats has de tenir vots a tot Espanya, com a mínim un 3%", ha recordat en una entrevista a RNE.

]]> <![CDATA[5/7: El nou mantra]]> El nacionalisme espanyol sosté en públic que l’independentisme català ja ha estat derrotat. Però al mateix temps, paradoxalment, va traient-se del barret noves solucions màgiques que, aquestes sí, haurien de resoldre definitivament el problema. Senyal que tan derrotat no deu estar. Durant un temps, la fórmula màgica era l’article 155 de la Constitució, sense que estigués gens clar què volia dir. El 155 es va aplicar i som on som, que no els deu agradar prou. Suposo que perquè esperaven que la seva aplicació dura comportés automàticament la derrota electoral del sobiranisme. I no va passar. Ara, el nou mantra és il·legalitzar els partits independentistes. Suposo que està inspirada en l'adolorida constatació que feia Aznar fa uns dies: els independentistes, si els deixes votar, et guanyen. Perquè no et guanyin, o no els deixes votar, o no els deixes que es presentin. Cada vegada es treuen de la màniga una solució nova, senyal que l’anterior ha fracassat. I cada solució nova s’allunya un pas més no tan sols de l’esperit democràtic, sinó també del que pots explicar pel món i del que pots dotar d'una mínima cobertura legal. Quan fracassi la següent, fins on estaran disposats a arribar encara, en aquest allunyament dels mínims democràtics?

]]> <![CDATA[Manos Limpias demana al jutge la suspensió i la posterior il·legalització de l'ANC]]> Manos Limpias ha demanat al jutge la suspensió i la posterior il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El sindicat ultra ha presentat aquest dimarts al jutjat d'instrucció de Barcelona la querella contra la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, perquè considera que ha comès un presumpte delicte d'associació il·lícita i un altre de "provocació, proposició i incitació a la sedició".

]]> <![CDATA[El fiscal general de l'Estat afirma que només il·lagalitzarà l'ANC si vulnera la llei de partits]]> El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha assegurat aquest dimecres que la fiscalia no ha obert cap investigació sobre l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ha precisat que són la llei de partits i la Constitució les que fixen les normes que, en cas de ser vulnerades, suposarien l'inici d'un procés d'il·legalització. Torres-Dulce ha negat tenir constància que hagi ingressat cap demanda d'il·legalització de l'ANC a la Fiscalia General.

]]> <![CDATA[Manos Limpias demana que s'il·legalitzi l'ANC davant del fiscal general de l'Estat]]>

Manos Limpias ha presentat una denúncia al fiscal general de l'Estat en la qual li demana que insti el procés d'il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana. De la mateixa manera el sindicat ultra li demana que insti un procediment penal contra la mateixa entitat per un presumpte delicte de proposició a la sedició. També li demana que n'insti un altre per un presumpte delicte de malversació de cabals públics "en la cooperació conjunta del Govern de la Generalitat i l'ANC".

]]> <![CDATA[El delegat del govern espanyol al País Basc afirma que parlar de "presos polítics" pot dur a la il·legalització]]>

El delegat del govern espanyol al País Basc, Carlos Urquijo, considera que l'ús de l'expressió "presos polítics" per referir-se a reclusos d'ETA "pot conduir, sumat a altres conductes, a la il·legalització d'un partit polític ". En una entrevista a Efe, Urquijo subratlla que "no és de rebut en una democràcia" utilitzar aquest terme perquè els presos d'ETA "no estan a la presó per un delicte d'opinió", sinó per haver "matat, extorsionat i amenaçat". "Em sembla un insult a la democràcia espanyola i una ofensa a les víctimes del terrorisme", ha assenyalat.

]]> <![CDATA[Fernández Díaz amenaça Bildu amb la il·legalització]]>

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha advertit aquest dimarts que la condemna de Bildu a les detencions de membres d'ETA d'aquest cap de setmana a França pot posar en marxa el "comptador" de la seva il·legalització. Segons Fernández Díaz, Bildu ha perdut una nova oportunitat de condemnar ETA i ha "travessat una línia vermella" dictada pel Tribunal Constitucional, que va establir un "decàleg de conductes" que són "susceptibles de produir un incident d'il·legalització sobrevinguda". Aquest error, ha dit, "pot portar Bildu a una situació d'aquestes característiques". Segons Fernández Díaz, ETA "ha estat derrotada" i si no es dissol a les bones l'Estat "ho farà per força".

]]> <![CDATA[El Congrés votarà demà si se sol·licita la il·legalització de Bildu i Amaiur]]> p { margin-bottom: 0.21cm; } El Congrés dels Diputats debat i vota demà la moció d'UPyD que insta al Govern "a iniciar immediatament el procés d'il·legalització d'Amaiur i Bildu perquè considera que existeixen nombroses evidències que converteixen ambdues formacions en la marca blanca d'ETA". La moció és fruit de la interpel·lació del passat dimecres dirigida al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en la qual es va avançar que el govern espanyol esperarà que el Tribunal Constitucional resolgui primer el recurs interposat per Sortu abans de comunicar la seva posició davant Bildu i Amaiur.

]]> <![CDATA[El Parlament insta el TC a revocar la il·legalització de Bildu]]> La Junta de Portaveus del Parlament ha aprovat una declaració que insta el Tribunal Constitucional a revocar la il·legalització de les candidatures de la coalició Bildu a les eleccions municipals. Amb els vots a favor de CiU, ICV-EUiA, ERC i SI, la declaració fa incidència en el fet que és un "principi cabdal i irrenunciable" de la democràcia que totes les opcions que no emprin o s'emparin en la violència per imposar-se es puguin presentar lliurement a les eleccions per tal que els ciutadans puguin exercir lliurement els seus drets de participació. A més, apunta que "en cap cas és legítim ni legal" impedir que es presenti a les eleccions una opció política per motius ideològics o d'interès electoral.

]]> <![CDATA[El govern espanyol i el PP celebren que el Suprem barri el pas a Sortu]]> Les reaccions a la decisió –no pas per unanimitat– del Tribunal Suprem de no permetre la legalització de Sortu han estat si més no previsibles. El govern espanyol i el PP han celebrat la decisió, mentre que el lehendakari Patxi López ha optat per una posició pública més moderada i ha instat el nou partit abertzale a “convèncer” ara el TC del seu trencament amb ETA.

]]> <![CDATA[Batasuna espera que la sentència d'Estrasburg sigui "l'últim aval" a la il·legalització]]> El portaveu de l'esquerra abertzale Santi Kiroga ha dit avui que confia que la sentència del Tribunal d'Estrasburg que avala l'anul·lació de 133 candidatures d'ANV a les eleccions del 2007 sigui "l'últim aval en aquesta història macabra" d'il·legalització de partits al País Basc.

]]> <![CDATA[El Tribunal Europeu ratifica l'anul·lació de candidatures d'ANV]]> El Tribunal Europeu de Drets Humans ha ratificat les decisions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem de l'Estat espanyol d'anul·lar 133 candidatures de la formació Acció Nacionalista Vasca (ANV) que es presentaven a les eleccions a Euskadi i Navarra el 2007.

]]>