Aquest 2024 es compleixen 50 anys de la fundació dels dos partits polítics més dominadors de la política catalana recent. Tots dos han evolucionat i han patit alts i baixos, però són un exemple de continuïtat històrica. Parlo de les dues convergències: Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Convergència Socialista de Catalunya (CSC), fundades el 1974, en vida del general Franco, i per tant en la clandestinitat, sense saber que estaven condemnades a repartir-se el poder electoral en una Catalunya democràtica i autònoma que encara estava per fer.

És entranyable veure de quina manera el xenòfob s’empassa tot el que li diuen per exorcitzar la seva por als estrangers. Ara li han anunciat que expulsaran quatre lladregots reincidents i amb això s’acabaran tots els seus problemes. El xenòfob, innocent, ha mossegat l’ham populista. L’escenificació que va fer Junts de la suposada gran victòria en matèria d’immigració ha fet creure a molta gent (ja són ganes de creure, ja) que realment hi haurà un abans i un després del pacte tan publicitat. "Ha vist quin gol els ha clavat el Puigdemont?", em preguntava un taxista l’altre dia minuts abans que jo li pagués la carrera amb els meus diners d’immigrant que no va pas rebutjar, tot i ser jo una d’aquestes impures dignes de ser posades sota la lupa d’un control social específic. Calla, va, calla, em vaig dir. No et posaràs ara a discutir amb aquest senyor. Però no me’n sé estar, perquè quan callo agafo contractures i el físio és molt car. “Si no fos per la immigració, Catalunya tindria dos milions d’habitants”, vaig dir jo, i va ser com obrir l’aixeta dels tòpics que va culminar amb no sé què sobre el Soros i el seu suposat objectiu de diluir les societats. 

Josep Antoni Duran i Lleida suma un nou càrrec al seu extens currículum com a membre de consells d'administració i òrgans institucionals. Aquest dijous l'expolític i advocat ha estat nomenat nou president de l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), un càrrec que fins ara ocupava el també advocat i fundador del bufet Garrigues, Antonio Garrigues. Per la seva banda, Garrigues assumirà la presidència d'honor.

Setmana a setmana es van acabant de detallar els noms que completen la transició del Govern de coalició al d'ERC en solitari. Aquesta setmana ha estat el torn de Lluís Salvadó com a nou president del Port de Barcelona. Alhora, Josep Antoni Duran i Lleida ja té substitut a Aena, Renault fa canvis en la direcció general a Espanya, el Consell Intertèxtil Espanyol tindrà nou president i BASF nomena un nou alt directiu.

No saben el pes que m’he tret del damunt aquesta setmana passada! I tot gràcies a una petita notícia apareguda a les pàgines d’economia i empreses dels diaris. Però comencem pels antecedents del cas.

L'exlíder del PP a Catalunya i actual senadora Alícia Sánchez-Camacho va donar el 2012 a l'excomissari José Manuel Villarejo una llista d'independentistes a qui s'havia d'investigar en el marc de l'operació Catalunya. Entre ells no només hi va situar l'expresident de la Generalitat Artur Mas, sinó també l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida i fins i tot l'aleshores director de la Fundació La Caixa i actual conseller d'Economia, Jaume Giró, segons revelen uns àudios publicats a El Món. Sánchez-Camacho justifica la inclusió de Giró en aquesta llista negra dient que "s'ha tornat totalment independentista" tot i cobrar entre "400.000 i 500.000" euros l'any. "Recorda't de Giró", insistia Sánchez-Camacho mentre passava els números de telèfon a Villarejo. Giró ja ha avançat que presentarà una denúncia davant la Fiscalia pel que considera una "una vulneració greu dels drets fonamentals".

Josep Antoni Duran i Lleida ha estat rebut aquest dimarts a la residència oficial de l'ambaixada d'Espanya a Bèlgica per presentar el llibre de Juan Prat i Coll, que va ser ambaixador d'Espanya a l'OTAN però també delegat de la Generalitat durant la primera etapa d'Artur Mas com a president. Sota el títol 'De Cataluña a Catalunya. Memorias de un embajador de España', Prat i Coll recopila les seves experiències com a ambaixador i defensa que "és compatible que un català dediqui tota una vida a representar Espanya i acabi la seva carrera professional com a representant de la Generalitat davant la Unió Europea mantenint el títol d'ambaixador del Regne d'Espanya". Un últim càrrec que va assumir a proposta de l'aleshores dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya Duran i Lleida al seu company de federació política Artur Mas. "La sentència s'haurà de respectar agradi o no agradi i sigui quina sigui", ha manifestat l'expolític d'UDC durant l'acte.

L'expresident d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida considera que el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem ha sigut "just i transparent", fet pel qual la sentència també serà "justa". Duran considera, però, que en lloc de resoldre el problema actual la sentència pot contribuir a "agreujar-lo". En el marc d'un curs d'estiu organitzat per la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid sota el títol 'Catalunya, hi ha solució?', l'advocat i polític català ha rebutjat la resposta a la sentència que ha plantejat Jordi Sànchez: "Si la gent es planta als carrers no contribuiran a generar un clima de diàleg".

Era la presentació d’un llibre però per moments va semblar un míting. Josep Antoni Duran i Lleida és avui dia un militant de base d’un petit partit, Units per Avançar, però pel públic congregat dilluns, unes 300 persones, a la presentació de les seves de memòries polítiques, El risc de la veritat (Proa, 2019), es diria que hi ha un públic que l’enyora i el veu com un líder potencial. I ell es deixa estimar. “Un polític no és algú que quan un veu una manifestació corre a posar-se a primera fila sinó algú que fa el que creu que és millor per al país. Calen dirigents que no diguin el que la gent vol sentir sinó la veritat. És l’hora dels estadistes per reconduir la situació, el problema és que jo no en veig cap”, va etzibar amb el seu to sec habitual. “El Procés és un fracàs col·lectiu”, va sentenciar.

Al llibre l’he trobat irritat, susceptible, malhumorat i al mateix temps agraït a la vida.

L'exlíder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha mostrat dolgut aquest dimecres en una entrevista a Catalunya Ràdio per la desaparició de CiU. "Convergència i Unió ha autodestruït el seu espai polític", ha assegurat. "Algú hi ha tingut més responsabilitat que altres", ha afegit.

Josep Antoni Duran i Lleida va deixar el lideratge d’Unió forçat per dues derrotes electorals que abocaven el partit a la irrellevància i irritat pel Procés. “Van ser els anys més durs de la meva vida”, confessa a les seves memòries ( El risc de la veritat, Proa), que va presentar ahir a Madrid. Tot i que apunta que no vol “venjança”, les més de 500 pàgines en què repassa la seva trajectòria estan plenes de dards.

Quan Josep Antoni Duran i Lleida era el portaveu de Convergència i Unió al Congrés, una de les seves peticions més recurrents al govern espanyol de torn en els debats parlamentaris era la cessió a la Generalitat de la gestió de l’aeroport del Prat. El líder d’Unió va criticar en múltiples ocasions el model de gestió centralista d’Aena, que deixa de banda sistemàticament la Generalitat. “Quan un pare o una mare de família no s’ocupa dels seus fills, la societat pot retirar-li la tutela. Doncs bé, l’Estat, a través d’Aena, té una tutela sobre els aeroports de Barcelona, Reus, Girona i Sabadell. I malgrat tenir-ne la tutela i, per tant, la responsabilitat, no se n’ocupa”, va proclamar el 2011. Duran acostumava a ser així de contundent en les seves interpel·lacions parlamentàries quan era diputat i els partits catalans demanaven les competències en aeroports.

El consell d'administració d'Aena, la companyia que presideix Maurici Lucena, ha escollit com a nou membre l'expolític d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, que ha acceptat el càrrec, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Josep Antoni Duran i Lleida ha afirmat aquest dijous que "el procés independentista està derrotat" i augura que, si Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no resolen les seves discrepàncies, s'anirà "a noves eleccions".

L'exlíder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Josep Antoni Duran i Lleida ha assegurat aquest dimarts que la separació de Catalunya d'Espanya seria un "tumor per a Europa que provocaria metàstasi". Així s'ha expressat en un esmorzar informatiu del Fórum Europa celebrat a Madrid, en el qual ha exposat els motius pels quals no és independentista. "No ho sóc per sentiments", ha engegat Duran, que ha recordat els seus orígens de la Franja de Ponent. Seguidament, ha subratllat que per motius "racionals" tampoc és independentista i ha argumentat que avui "no és possible" que això succeeixi. "Si no et reconeix ningú, de què serveix?", s'ha preguntat l'exdiputat al Congrés, que ha assenyalat que la independència provocaria "empobriment", "trencaria la cohesió social" i provocaria que Catalunya "deixés de formar part de la UE". Ha sigut quan s'ha declarat "europeista" que ha comparat la independència amb el càncer.

Falta un mes i un dia per a les eleccions, i ja comença a haver-hi enquestes. Segons la d’‘El Periódico’, la suma de les llistes d’Esquerra Republicana, la del president Puigdemont i la de la CUP obtindria la majoria absoluta justeta, amb menys vots que el 2015. I la suma de Ciutadans, PSC i PP es quedaria lluny de la majoria absoluta, amb Iceta millorant molt els resultats del PSC gràcies a la seva jugada de fitxar Duran i Lleida com a persona interposada i fer una llista del gust dels moderats, els autonomistes d’ordre, especialment els de l’Upper Diagonal, alguns dels quals, qui els ho havia de dir, acabaran votant PSC. Les seves expectatives milloren tant (dels 16 diputats d’ara als 24 o 25) que frenaria clarament Ciutadans, que quedaria més o menys igual que ara.

Josep Antoni Duran i Lleida ha concedit la seva primera entrevista a Televisió Espanyola (TVE) des de l'anunci d'aliança electoral entre el PSC i Units per Avançar, el partit hereu de l'extingida Unió i del qual és "només militant de base".