El govern japonès ha aprovat una reforma que endureix notablement els requisits del visat de business manager (gestor empresarial), la via habitual i preferent per a estrangers que volen fundar i dirigir empreses al país. A partir d’aquest octubre, el llindar mínim de capital es multiplica per sis: passa dels cinc milions de iens (uns 29.000 euros) als 30 milions (172.500 euros). També s’exigeix contractar almenys un treballador a temps complet que sigui ciutadà japonès o resident de llarga durada, i es fixa un requisit mínim de competència en llengua japonesa. L’executiu defensa aquest enduriment com una mesura per frenar l’ús fraudulent d’aquest permís de residència.

La marca de roba Nude Project va néixer el 2018 a Barcelona de la mà de Bruno Casanovas i Álex Benlloch, un madrileny i un burgalès, i en només sis anys ha esdevingut tot un role model per a emprenedors novells. Tant, que el seu negoci core, principalment dessuadores i samarretes llises i un logo minimalista, generalment amb un to surfer, compta ara amb un bon grapat de competidors. Han passat de facturar 600.000 euros en el seu primer any de vida a tancar el 2023 amb vendes per valor de més de 26 milions d'euros i, en el darrer any, "la companyia ha quasi triplicat la plantilla, passant de 45 a 120 professionals i amb una taxa de retenció d'empleats en oficina del 92%", asseguren des de l'empresa.

Una granja de pollastres abandonada als Torms, un petit poble de les Garrigues. Aquest és el lloc que va escollir Joan Balcells per obrir a finals de setembre el seu primer projecte empresarial: un estudi de gravació.

"Un canal a la presó". Així definia un article de la revista de l'escola de dret de la Universitat de Boston la llista 30 under 30, realitzada anualment per la revista econòmica Forbes, que agrupa les persones més influents del món amb menys de 30 anys. El llistat, que justament aquest any ha complert 30 edicions, inclou diverses categories, des del món de l'espectacle fins al de l'empresa.

El 2016 vaig fundar una agència creativa amb seu a Nova York especialitzada en contingut de marca. Com que entre les agències creatives de l’època s’havien posat de moda noms que semblaven de bandes punks, per desgràcia vaig triar The Insurrection. Des de la setmana passada l’únic que ha envellit pitjor que el nom és l’elecció del banc: el Silicon Valley Bank, que ara s’ha convertit en l’exemple més espectacular de fallida bancària des de la crisi financera del 2008. (Vaig perdre breument l’accés als fons de la nostra empresa, però tot ha acabat bé; no eren gran cosa i me’ls ha cobert la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits.)

Després d’un trajecte de més de 3.396 quilòmetres en avió, l’Ousmane Ba va acabar treballant de lampista a l’aeroport del Prat. “Era un novell! Tot era enorme”, recorda. L’Ousmane té 32 anys i és de Koumpentoum, un poble al centre del Senegal, a pocs quilòmetres de la frontera amb Gàmbia. Va arribar amb 18 anys, gràcies a un procés de reagrupació familiar, per unir-se al seu pare, que treballava a Catalunya. Sense parlar català ni castellà, l’Ousmane va combinar la feina amb estudis de grau mitjà. Ha treballat de lampista, de jardiner i recollint maduixes a Huelva i olives a Jaén. L’any 2016 va decidir canviar de rumb i muntar un restaurant amb la Cristina, la seva dona. El seu ha estat un trajecte llarg, en tots els sentits, potser per això al costat de la porta del seu restaurant de Mataró, el Dem Dikk, hi ha una direcció que assenyala els quilòmetres que el separen del Senegal: 3.294. Allà encara hi viu la seva mare, que mai ha vingut a Catalunya.

Ha sigut una de les notícies de l'any al sector de les start-ups catalanes: Kantox, l’eterna promesa del fintech barceloní, ha fet el salt de ser adquirida per un gran banc. El comprador ha sigut el francès BNP Paribas, que ha pagat 120 milions per comprar el 85% que encara no controlava de la companyia, nascuda el 2011 a Barcelona (tot i que amb seu social a Londres). Els grans guanyadors, a banda dels fundadors, són els fons francesos Partech i Eurazeo (tenien un 23% del capital cadascun) i els fons de Luis Martín de Cabiedes i de Javier Santiso (Mundi Ventures), amb aproximadament un 6% cadascun.

És un problema endèmic de l'administració, especialment feixuga en el sud llatí. Encara que les generacions actuals no en tinguin la referència concreta, ha continuat ressonant fins avui en l'imaginari popular el "vuelva usted mañana" decimonònic de Mariano José de Larra. Seria injust dir que no hi ha hagut una millora des d'aleshores: l'administració és avui molt més eficaç que en els orígens del fallit estat liberal espanyol. Però si fa un segle i mig llarg hi havia centralisme i precarietat, avui hi ha sobretot complexitat reguladora i descoordinació entre administracions, a més d'una desconfiança excessiva en el ciutadà disfressada d'igualitarisme i garantisme. El resultat és una burocràcia que frena i entorpeix la iniciativa privada en tots els camps, amb especial incidència en el món de l'empresa i els autònoms. Espanya ocupa el lloc 30 en el rànquing del Banc Mundial sobre la facilitat per fer negocis, molt per darrere del pes que té la seva economia en el món. Catalunya és la comunitat autònoma que més normatives noves va crear l'any passat: 50. Els emprenedors ho tenen complicat: a més d'idees, els cal paciència per navegar en els turbulents mars de les exigències i la lentitud administrativa. Ni claredat, ni simplicitat, ni celeritat, ni seguretat jurídica, com fa temps que demanen els agents econòmics (i en un altre terreny, també les entitats socials i culturals). La famosa finestreta única fa anys que no passa de ser un eslògan.

La pandèmia va tenir un efecte devastador per a tota mena d'iniciatives i negocis que requerien presencialitat. Aquest fet explica que l'associació d'empreses digitals Tech Barcelona prengués la decisió de tancar el club d'emprenedors que va inaugurar el juliol del 2020, quan la primera onada s'havia superat però abans de l'impacte de les que seguirien aquell mateix any. El club social estava ubicat a El Palauet, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, en un espai que cedia l'hotel que hi ha a l'edifici modernista.

Els centres educatius privats Learnlife ultimen una nova operació de finançament per consolidar la seva expansió. El projecte impulsat per l'emprenedor i inversor alemany Christopher Pommerening ha obert una ronda de fins a 4 milions d'euros, en la qual una part del capital ja està compromesa, i que es completarà amb una campanya per a petits inversors a la plataforma d' equity crowdfunding Crowdcube. Aquesta injecció està lligada als plans d'internacionalització d'aquesta xarxa d'escoles basades en un "nou paradigma de l'aprenentatge" centrat en l'alumne. L'octubre passat Learnlife va obrir un primer centre a Zuric (Suïssa), el qual gestionaran socis locals, i preveu obrir-ne vuit més al llarg d'aquest 2022 en països com Alemanya, Grècia, Austràlia o Zimbàbue, també amb aquest model externalitzat.

Si fa deu o quinze anys ens haguessin dit que estaríem així hauríem firmat amb els ulls tancats: les start-ups catalanes ja donen feina a 19.300 persones, segons l’últim recompte de la Generalitat. Això és una quarta part més que els 15.034 empleats de Seat, la primera empresa catalana per nombre de treballadors. Evidentment, són magnituds incomparables: Seat és una única empresa (amb multitud de proveïdors que donen feina a moltes altres persones) mentre que les start-ups són un eixam de gairebé 2.000 empreses en molts sectors diferents, des de la salut a l’alimentació passant pels esports o els videojocs. Però la dada revela que Catalunya ha aconseguit un grup d’empreses que es retroalimenta. Un ecosistema, en diuen al sector. I reconegut com un dels millors d'Europa, segons els diversos barems que recopila Startup Heatmap Europe. Això és el que volíem, i ho tenim. O almenys ens hi anem acostant.

Pluja de milions per als directius i treballadors de Glovo que cobressin part del seu sou en accions de la companyia. Aquest tipus de remuneració, coneguda com a stock options i molt habitual en les start-ups, es pot cobrar en determinats moments, com per exemple quan la companyia canvia de propietari. És el cas de Glovo, que durant el Cap d’Any va ser adquirida per Delivery Hero.

 El nou banc català 11Onze començarà a operar l'1 d’octubre. L’entitat, que acollirà dipòsits i emetrà targetes de dèbit, obrirà les portes a partir d’aquell dia a les 5.000 primeres persones que vulguin convertir-se en clientes seves, segons ha explicat en un comunicat. Les persones que no hi accedeixin en aquesta primera tongada quedaran registrades en una llista d’espera i "no se sap amb quina rapidesa hi aniran entrant", segons explica un portaveu de la nova fintech catalana. Originalment, l’entrada s’està oferint a les persones que estan registrades a La Plaça, una xarxa social on interactuen els clients de la companyia.

L’emprenedor català Elies Campo, conegut per ser un dels pocs treballadors que tenia WhatsApp quan Facebook la va adquirir, ha decidit llançar un nou tipus de fons d’inversió per invertir en start-ups fonamentalment amb seu a Califòrnia. “La majoria d’inversions seran a Silicon Valley, però estic obert a invertir també a Barcelona”, explica a l’ARA Campo, que des de fa anys treballa a Telegram.

Fer pa casolà s'ha convertit en un dels entreteniments preferits del confinament. I el forner Waldo González, que regenta un petit negoci de trenta metres quadrats –obrador inclòs–, ha decidit fer arribar a qualsevol punt de la Península Ibèrica "els millors ingredients" per elaborar artesanalment el pa típic de Mondoñedo, a Lugo. La seva idea, per ara, sembla que ha caigut en gràcia.

Entre els sis socis que supervisen les inversions de Smart Tech Capital sumen més de 50 anys d’experiència emprenent i creant companyies digitals. Des de fa dos anys, executius del sector com Pere Vallès (Exoticca i Scytl), Patricio Hunt (Intelectium), Sergi Figueres (Worldcoo), Oriol Lobo (Ona Capital), Marcos Aubeso (Advira Capital) i Lluís Vidal (Exoticca) han passat de fer el paper d’emprenedors a posar diners també en els projectes d’altres. Aquest club d’inversió per a business angels té una desena de companyies i al llarg del 2020 haurà invertit més d’un milió d’euros en petites injeccions de fins a 100.000 euros per empresa. A la seva cartera hi caben start-ups de sectors tan diversos com Verse -pagaments entre particulars a través del mòbil-, Psious -realitat augmentada aplicada a les teràpies psicològiques- o Quality Clouds, un softwareper gestionar al núvol projectes d’enginyeria. Com passa també en els fons d’inversió, de moment només ha desaparegut una start-up del seu catàleg, el comparador de pisos turístics Appartum.

Els emprenedors de la ciutat de Tarragona i la seva àrea d’influència disposen de diversos programes per preparar millor el seu projecte empresarial i reforçar àrees com la fiscalitat o el màrqueting, en què acostumen a anar més fluixos de preparació. Els premis Empresa Tarragona Impulsa i les beques dels programes d’incubació i acceleració empresarial Explorer i Open Future culminen aquests projectes que s’han desenvolupat durant el curs. La dotació econòmica dels guardons puja a 25.000 euros.

El 2013 els homes emprenedors a Catalunya eren gairebé el doble que les dones. Cinc anys després, crear el teu propi negoci ja no és una activitat tan rotundament masculina. Així ho reflecteixen les dades de l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM), presentat ahir per la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.

El BizBarcelona es prepara per fer un salt endavant en la novena edició. El congrés per a pimes i emprenedors organitzat per Barcelona Activa i Fira de Barcelona oferirà prop de 200 activitats de formació, assessorament i recursos per a empreses i autònoms. La fira -que se celebrarà el 12 i el 13 de juny- comptarà amb 70 expositors i espera prop de 14.000 visitants. L’esdeveniment vol fer de la ciutat de Barcelona un referent internacional per als emprenedors i les companyies tecnològiques, segons va explicar ahir Lluís Gómez, el president del saló, durant la presentació.

La combinació de les paraules càncer i negoci al cercador de Google és la porta d’entrada a un cau de teories de la conspiració, estadístiques poc contrastades i pàgines web de gurus de la pseudomedicina. La realitat, però, és que darrere de les solucions contra aquesta malaltia hi ha una base d’empreses biotecnològiques que no para de créixer. El tàndem universitat-empresa ha propiciat que cada cop més investigadors facin el salt del laboratori als negocis per convertir la seva recerca en un producte viable.