La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran ha desestabilitzat tot l’Orient Mitjà, ha infligit un enorme cost humà i ambiental i ha provocat una de les majors oscil·lacions del preu del petroli mai registrades. Ara que els efectes sacsegen els mercats globals i encareixen el deute públic, els dirigents polítics han d’assumir que aquest tipus de xoc energètic no és una crisi puntual i de curta durada; és la nova realitat.

A la política no tot han de ser proclames i gestualitat. També cal pragmatisme. En resum, ser pràctics perquè els ciutadans, els administrats, tinguin la sensació que no se'ls deixa de banda quan van mal dades. I aquesta sembla que és la via que ha emprès el govern espanyol amb el paquet de mesures destinat a pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. El conflicte, el final del qual s'entreveu llunyà, ha fet disparar els preus del gas i del petroli i, per tant, de tot el que se'n deriva, com ara els carburants i les tarifes de la llum. És per això que les mesures anunciades per Pedro Sánchez suposaran uns 5.000 milions d'euros, lluny dels més de 20.000 milions mobilitzats el 2022 arran de la invasió d'Ucraïna –però encara som als inicis i ignorem quant pot durar la guerra.

El govern espanyol es reunirà divendres en un consell de ministres extraordinari per fer front als efectes econòmics de la guerra a l'Iran i aprovar un paquet de mesures. Fonts de la Moncloa expliquen que el pla de resposta per a la guerra a l'Orient Mitjà inclourà decisions conjunturals i estructurals, tal com ha confirmat la mateixa vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. Però d'entrada no seran mesures generalitzades com es va fer amb la guerra d'Ucraïna en els carburants, sinó que es prioritzaran els sectors econòmics més afectats i també els "més vulnerables".

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

El País Basc, Catalunya i el País Valencià són les tres comunitats amb una proporció més baixa de generació renovable sobre el total d'electricitat que produeixen, segons les dades publicades aquest dimecres per Red Eléctrica de España, la companyia participada per l'Estat que opera el sistema elèctric espanyol. Així, al País Basc només un 17% de l'energia que es genera és d'origen renovable, a Catalunya és un 18% i al País Valencià és un 20%.

El govern espanyol no creu que hi hagi un problema de saturació a la xarxa de transport elèctric d'alta tensió, la que gestiona Red Eléctrica, sinó un "acaparament indegut" de les demandes de connexió, segons han indicat fonts de l'executiu espanyol. Aquest divendres, Red Eléctrica (REE) ha publicat els seus mapes de capacitat, que indiquen que hi ha un 25% de disponibilitat de connexió a la xarxa.

Les energies eòlica i solar van generar més electricitat que els combustibles fòssils a la Unió Europea (UE) per primera vegada l'any 2025. Les dues fonts d'energia en conjunt van assolir un rècord del 30% de la generació d'electricitat a la UE, davant dels combustibles fòssils, que van representar el 29%, segons l'informe anual de referència European Electricity Review, del think tank britànic Ember, que ofereix un panorama complet del sistema elèctric a Europa.

El sistema elèctric ha perdut prop de 2,8 gigawatts (GW) de capacitat disponible en només dos mesos –entre l'octubre i el novembre del 2025–, i ha deixat gran part del territori de l'Estat sense marge tècnic per a nous projectes, segons l'anàlisi feta per Fòrum Indústria i Energia (FIE) i Opina 360 des de l'octubre sobre el mapa de capacitat d'accés a les subestacions elèctriques, que xifra el grau de saturació en el 85,7%.

Endesa Energía ha reconegut un accés no autoritzat a la plataforma comercial que ha donat com a resultat l'extracció de dades dels clients relacionats amb els seus contractes, inclosos el document d'identitat i els mitjans de pagament. Un actor maliciós ha sobrepassat les mesures de seguretat implantades per l'empresa a la plataforma comercial en un incident de seguretat recent, del qual ja ha començat a notificar als usuaris afectats a través d'un correu electrònic.

Més del 90% dels telèfons utilitzats per fer trucades a possibles clients en nom d'Endesa són sospitosos de frau. Així ho revela el buscador que va posar en marxa la companyia energètica per donar eines als consumidors per evitar el frau telefònic.

Les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del segle XX van ser una època en què l’electrificació es va posar de moda. La presa de consciència que els salts d’aigua pirinencs podien ser una font d’energia va canviar per sempre tant el paisatge com l’ecosistema empresarial del país. Alguns homes clau d’aquell procés van ser Carles Montañès Criquillion, Frederick S. Pearson o Emili Riu Periquet, entre d’altres. Però menys conegut avui dia i amb la mateixa capacitat d’emprenedoria que els altres, hi havia l’enginyer Lluís Rouvière Bula, que no només es va dedicar a l’electricitat, sinó que també va dissenyar projectes ferroviaris de gran rellevància.

Descarbonitzar sectors estratègics, impulsar l’autoconsum i reduir la dependència energètica de l’exterior. Aquests són tres dels grans reptes que afronta el sistema energètic de Catalunya, però també tres oportunitats decisives per repensar-lo de dalt a baix. Per fer-hi front i avançar cap a un model més net, eficient i sobirà, hi ha una peça clau: l’electrificació de la demanda. Aquesta va ser la premissa de partida de la tercera edició de les Converses ARA-CEEC, una jornada coorganitzada pel diari ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), amb la col·laboració d’Estabanell, que va reunir experts, institucions i empreses per analitzar com transformar el consum energètic del país en clau sostenible.

Des de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril que va deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica, l'operador del sistema, Red Eléctrica, funciona en "mode reforç". Aquest mode consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles combinats (centrals de gas) es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema.

Iberdrola emprendrà accions legals contra la presidenta de Red Eléctrica Espanya (REE), Beatriz Corredor, després que atribuís a l'incompliment de grups convencionals la responsabilitat de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril. Segons han confirmat a Efe fonts jurídiques i ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, l'elèctrica sosté que unes declaracions de Corredor de l'11 de setembre suposen un "atac al seu honor", tot i que la presidenta de l'operador del sistema elèctric espanyol no va esmentar la companyia en cap moment.

Enric Brazís Caubet (Palma, 1969), enginyer industrial i amb estudis d'especialització a Esade, és el director d'Endesa a Catalunya, la principal companyia elèctrica del territori tant en generació com en distribució i en comercialització. La xarxa de distribució, precisament, està en el punt de mira, tant per la gran apagada del 28 d'abril passat com per les queixes d'usuaris per accedir-hi.

El camí perquè una part de la indústria substitueixi els combustibles fòssils que avui utilitza implica de ple l'electrificació, o com a mínim aquesta és l'aposta de l'Estat. Ara bé, això requereix que les infraestructures que fan possible el consum d'energia elèctrica estiguin preparades per a aquest canvi, però també per a l'arribada de noves activitats industrials que pressionaran a l'alça la demanda elèctrica. És per això que serà clau la proposta de planificació de la xarxa elèctrica 2026-2030, amb una inversió de 13.600 milions d'euros (encara no hi ha una distribució per territoris). Aquest dijous el ministeri per a la Transició Ecològica ha posat el document a audiència pública, i hi serà fins al 16 de desembre, i d'entrada la Generalitat hi presentarà al·legacions, segons confirmen fonts del Govern.

La indústria s'ha convertit en el gran motor del consum elèctric de Catalunya, que clarament lidera la despesa en electricitat a l'estat espanyol. I dins d'aquest consum elèctric, destaca especialment la província de Barcelona, segons es desprèn de les dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), recollides per la companyia Papernest, especialitzada en l'assessorament i gestió de subministraments. De fet, fonts del sector apunten que l'augment del consum elèctric industrial obeeix, en principi, al creixement de l'economia –el PIB català ha crescut per sobre de la mitjana espanyola des del quart trimestre del 2023 i, sobretot, europea, ja que la debilitat econòmica d'Alemanya i França ha frenat el creixement de la UE.

Hi ha qui apunta que gràcies als petits incendis provocats pels llamps els humans van poder començar a utilitzar i dominar el foc, que va ser crucial perquè l'espècie tingués taxes de supervivència més elevades, induís a un canvi en la dieta i afavorís un desenvolupament tècnic de l'espècie. Però, malgrat la importància d'aquest fenomen i el milió d'anys de progrés humà, els científics encara no han acabat d’aclarir què provoca que caiguin del cel descàrregues elèctriques de gran intensitat.

La crida a la "sensatesa i el sentit comú" de la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, aquest dimarts al migdia, perquè el Congrés dels Diputats votés a favor del decret energètic per reforçar el sistema elèctric, ha servit de ben poc. El PP, Vox, UPN i una bona part dels socis d'investidura (Junts, Podem i el BNG) hi han votat en contra evidenciant, de nou, la debilitat de Pedro Sánchez a la cambra baixa espanyola i la inestabilitat a la qual està immersa des de fa temps la legislatura actual.

Hi ha un debat tècnic que des de fa mesos sobrevola el sector elèctric i que ara entra en una fase decisiva: ¿quant s'haurà de pagar els pròxims anys per desplegar i millorar la xarxa elèctrica que permet que la llum ens arribi a les cases? La pregunta implica una part important de les empreses del sector, així com Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric, però també la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Entre les companyies i la CNMC, però, la resposta difereix, i molt. Un dels motius de fons és el fet que és el consumidor qui es veu esquitxat directament per la decisió que s'acabi prenent: el cost de la xarxa es trasllada al rebut de la llum.