L'elèctrica Iberdrola va obtenir uns beneficis rècord de 6.285 milions d'euros l'exercici 2025, cosa que representa un increment del 12% respecte als 5.612 milions d'euros de l'exercici anterior, impulsada per unes inversions de 14.460 milions d'euros durant l'any, segons ha informat aquest dimecres la companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán. Excloent la plusvàlua per la venda de comptadors intel·ligents al Regne Unit, de 379 milions d'euros, i el reconeixement de costos passats als Estats Units, de 389 milions d'euros; però incloent ajustos negatius per 465 milions d'euros al negoci de generació renovable i clients, el benefici net ajustat va ser de 6.231 milions d'euros, amb un increment del 10,5%.

La pugna als tribunals d'Iberdrola contra Redeia, la matriu de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, per la gran apagada del 28 d'abril de l'any passat s'ha revifat. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la denúncia per competència deslleial que va interposar l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán per atribuir-li, encara que sense citar-la expressament, la responsabilitat per l'apagada, segon informa El País-Cinco Días i ha pogut confirmar l'ARA.

La responsabilitat rere l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat encara no s'ha esclarit, però les grans companyies elèctriques sempre han posat en el punt de mira l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, i aquest dijous hi han tornat. Durant la seva compareixença a la comissió del Senat que investiga els fets, els consellers delegats d'Endesa i Iberdrola, José Bogas i Mario Ruiz-Tagle, respectivament, han assenyalat de nou l'operador del sistema com a únic responsable d'uns fets que van deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica. "No va actuar amb l'agilitat suficient ni en la previsió, ni en la programació, ni en la correcció dels errors", ha sentenciat Bogas, d'Endesa. Ruiz-Tagle, el directiu d'Iberdrola, ha descartat que l'apagada es produís per una causa "multifactorial" i ha assenyalat un "únic" motiu: "Un error de planificació dels elements per controlar la tensió", ha dit en referència implícita a Red Eléctrica (REE).

Un jutjat del districte de Massachusetts ha atorgat la mesura cautelar sol·licitada pel megaprojecte d'eòlica marina Vineyard Wind 1. Es tracta d'una societat propietat d'Iberdrola –a través de la seva filial nord-americana Avangrid– i del fons danès Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP). S'ha atorgat aquesta mesura davant de l'ordre de suspensió del mes de desembre passat de l'Oficina de Gestió d'Energies Marines (BOEM, per les seves sigles en anglès) del departament d'Interior del govern de Donald Trump, segons han informat fons de l'empresa que presideix Ignacio Sánchez Galan.

El 2025 és un any de rècords a la borsa espanyola. Per primera vegada, cinc empreses cotitzades superen un valor de 100.000 milions d'euros. Es tracta de quatre companyies de l'Íbex-35, la principal referència borsària del país: Inditex (175.218 milions), Banco Santander (148.347 milions), Iberdrola (122.466 milions) i BBVA (114.055 milions); a les quals s'afegeix Airbus (155.430 milions), al mercat continu, en un parquet que marca rècords històrics i és un dels més rendibles del món, segons destaca l'últim informe de Bolsas y Mercados (BME), que gestiona les borses espanyoles. Entre totes cinc sumen gairebé la meitat del que valen les 130 companyies del mercat continu, tres quartes parts del qual es concentren a l'Íbex-35.

Iberdrola, l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, s'ha posat entre cella i cella créixer als Estats Units. És, de fet, un dels seus mercats estratègics juntament amb el Regne Unit ara que aspira a ser reconeguda com una empresa "global espanyola". Una aposta que pot sorprendre si es té en compte la política energètica de Donald Trump i el negoci sobre el qual l'elèctrica sempre ha tret pit: mentre que el mandat del primer està marcat pel pols contra les renovables i el desmantellament de la política climàtica, per a la companyia, aquestes tecnologies –l'eòlica en particular en el cas nord-americà– són un dels pilars del seu negoci. Aleshores, per què Sánchez Galán continua mirant a l'altre costat de l'Atlàntic? Una de les claus està en el negoci de les xarxes elèctriques de transport i distribució, desconegut per al públic en general, però no per a l'empresa. Aquesta activitat suposa un gruix dels seus ingressos i inversions al país nord-americà. De fet, és el 80% del negoci.

Les quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

Iberdrola tancarà l'any anotant guanys històrics, segons ha anticipat la mateixa companyia aquest dimarts, coincidint amb la presentació dels resultats dels nou primers mesos de l'any (entre gener i setembre). Tot i que la primera elèctrica a l'Estat ha anotat un benefici net de 5.307 milions d'euros entre els mesos de gener i setembre, cosa que suposa un descens d'un 3% respecte als nou primers mesos del 2024 (tenint en compte desinversions i deduccions), i preveu per al conjunt de l'any superar els 6.600 milions de benefici net ajustat, tal com ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mentre que el resultat net se situarà en els 6.200 milions (no es tenen en compte els 389 milions d'euros ja cobrats pels costos del passat de la xarxa elèctrica als Estats Units).

Iberdrola emprendrà accions legals contra la presidenta de Red Eléctrica Espanya (REE), Beatriz Corredor, després que atribuís a l'incompliment de grups convencionals la responsabilitat de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril. Segons han confirmat a Efe fonts jurídiques i ha avançat aquest dilluns el diari El Mundo, l'elèctrica sosté que unes declaracions de Corredor de l'11 de setembre suposen un "atac al seu honor", tot i que la presidenta de l'operador del sistema elèctric espanyol no va esmentar la companyia en cap moment.

Iberdrola ha presentat el seu nou full de ruta per als pròxims quatre anys (2025-2028) i ho ha fet en un mercat clau per al seu creixement: el Regne Unit. La companyia, que és la primera elèctrica europea, ha celebrat el seu Capital Markets Day a Londres i ha anunciat una inversió rècord de 58.000 milions d'euros durant aquest període (un 30% més que els últims quatre anys). També ha promès el repartiment de 20.000 milions en dividends als seus accionistes.

Iberdrola es reafirma en la seva aposta pels Estats Units. I també pel Regne Unit. La primera elèctrica a l'Estat ha tancat una ampliació històrica del seu capital de 5.000 milions d'euros per afrontar les inversions en aquests dos mercats, tal com ha informat aquest dimecres a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Davant l'anunci, el supervisor borsari espanyol ha decidit suspendre la seva cotització a borsa. Una ampliació de capital es produeix quan una empresa decideix incrementar els seus recursos per finançar nous projectes, com és el cas d'Iberdrola, o reduir el seu deute, i es pot fer de diferents maneres (des d'emetre noves accions fins a utilitzar els beneficis no distribuïts). Per entendre la magnitud de la xifra plantejada per Iberdrola, cal tenir en compte que suposa un 5% del seu valor a borsa, que ronda els 100.000 milions d'euros.

Endesa i Iberdrola han mogut fitxa per allargar la vida útil de les centrals nuclears, entre elles la central d'Almaraz I, a Càceres, que és la primera que s'hauria d'apagar, al novembre del 2027. De moment, però, l'intent ha descarrilat. Les dues companyies han presentat una proposta al ministeri per a la Transició Ecològica que aquest rebutja –segons expliquen fonts d'aquesta cartera a l'ARA– perquè "no compleix les línies vermelles" que l'executiu de Pedro Sánchez ha posat damunt la taula per valorar l'allargament de la vida útil d'aquesta tecnologia. En concret, les tres línies vermelles del govern espanyol són: que es garanteixi la seguretat per a les persones i la seguretat de subministrament, i que la decisió no suposi un cost més elevat per als ciutadans.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

L'any 2024 va estar marcat, des del punt de vista energètic, per la fi de la gran crisi provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Els preus, tant de l'electricitat com del petroli, es van moderar i, en el cas de la llum, fins i tot es va arribar a dies amb preus negatius en el mercat majorista, cosa que no havia passat mai a Espanya. Però les grans energètiques que formen part de l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van superar el tràngol de la moderació de preus amb uns guanys importants. Les quatre grans companyies del sector –Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy– van obtenir conjuntament un benefici net d'11.157 milions d'euros, quasi un 4,3% més que el 2023.

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

Vist per a sentència. Així ha quedat el judici celebrat aquest dijous a Santander sobre la demanda d'Iberdrola contra Repsol i l'ecoblanqueig que, a ulls de l'elèctrica, practica la petroliera per captar clients. És la primera batalla judicial per aquest motiu que arriba a un tribunal espanyol i que esquitxa dues de les companyies més grans del sector.

Iberdrola ja ha guanyat durant els nou primers mesos de l'any més diners que tots els que va guanyar al llarg del 2023. L'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán ha obtingut un benefici de 5.471 milions fins al tercer trimestre, superant així els 4.803 milions d'euros que va guanyar l'any passat, tal com ha informat aquest dimecres al matí a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Si es compara amb el mateix període del 2023, els guanys registrats fins al mes de setembre són un 50% superiors.

7.603 milions d'euros entre el gener i el juny o 42 milions diaris. És el que han guanyat entre les quatre grans energètiques de l'Íbex-35 –Naturgy, Repsol, Endesa i Iberdrola– el primer semestre. Es tracta d'uns beneficis que mantenen la bona ratxa dels resultats de les principals companyies del sector –són un 77% superiors en comparació amb el mateix període del 2023– i que lidera Iberdrola, que, juntament amb Repsol i Endesa, ha presentat els resultats corresponents als primers sis mesos de l'any aquest dimecres. Ahir dimarts ho va fer Naturgy.

El 70% de la contaminació atmosfèrica industrial de Catalunya prové de deu instal·lacions dels sectors energètic, químic i mineral, sobretot per les seves altes emissions de CO2. Tres d’aquestes plantes, a més, estan en una mateixa població: la Pobla de Mafumet, de 4.000 habitants. Ho indiquen les dades agregades del Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants (E-PRTR) de l’Agència Europea de Medi Ambient, que es van començar a recopilar l’any 2007 i arriben fins al 2022. Amb aquestes dades, l’ARA ha analitzat les instal·lacions industrials que han emès més gasos d’efecte d’hivernacle, en el marc d’una investigació europea en diversos països coordinada per CORRECTIV.Europe.

Tres empreses de l'Íbex-35 han sigut víctimes d'un ciberatac per sostreure'n les dades en només dues setmanes. La informació de milers de clients es va filtrar a fòrums d'internet i va quedar exposada com un trofeu pels autors d'aquests delictes digitals. Durant l'últim mes els delinqüents informàtics han sumat entre les seves víctimes corporacions de la mida de Telefónica, Banco Santander o Iberdrola, que van haver d'informar d'aquests accessos "no autoritzats" a les seves dades. Les grans empreses no s'escapen de l'auge dels hackejos, cada cop més sofisticats i difícils d'esquivar gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, en són les víctimes més cotitzades. És per això que la majoria han incrementat la seva inversió en ciberseguretat i ara dediquen una part important del seu pressupost en tecnologia a prevenir aquests atacs.