La trucada és per un problema del rúter, ja que l'internet no acaba de funcionar. Quan ja s'han fet les gestions necessàries, l'operador vol dir una darrera cosa abans de penjar: pregunta al client si té alarma a casa, i deixa caure que tenen una oferta difícil de rebutjar. Una altra persona acudeix a un banc per domiciliar la seva nòmina. La conversa vira, de nou, cap a una alarma: també tenen una oferta que n'abarateix molt el preu. Són dues situacions anecdòtiques, però que demostren com les alarmes per evitar robatoris estan presents en el nostre dia a dia. N'ofereixen les companyies telefòniques, els bancs, i en alguns casos són necessàries per poder firmar una hipoteca.

Aquest diumenge tenim un dossier especial amb consells per evitar l'entrada de lladres a casa durant les vacances, un dels perills que acompanyen tots els estius. Analitzarem el cas de les segones residències i l'efectivitat de les empreses d'alarmes.

La venda d’alarmes està cada vegada més estesa. Els motius són diversos, des de la inclusió de les alarmes en productes financers com assegurances i hipoteques fins a l’estratègia de les companyies de seguretat. L'increment en la contractació de sistemes de seguretat per al domicili també va de la mà de la presència periòdica de l’ocupació d’immobles en el debat públic, un fenomen molt magnificat en alguns mitjans. El mateix passa amb els robatoris a les llars, que són un problema real en alguns municipis o barris, però que, en general, no passen de ser un fenomen puntual a la majoria d’indrets del país.

Alerta de la Comissió Europea als governs de la Unió perquè evitin costi el que costi que es repeteixi la situació de confinament dur de la primavera passada a causa del coronavirus. Davant l'augment de casos arreu d'Europa, Brussel·les poc més pot fer que fer sonar l'alarma: "Pot ser l'última oportunitat de prevenir que es repeteixi l'última primavera", ha dit la comissària de Salut, Stella Kyriakides, mentre demanava mesures de prevenció i control arreu.

Quinze dies més d'estat d'alarma a Espanya després que aquest dimecres el Congrés aprovés la quarta pròrroga del decret. El govern espanyol no hi veu alternativa per evitar que decaiguin les mesures extraordinàries per contenir el covid-19 –que inclouen la limitació de drets i llibertats bàsiques– i al·lega que a tot Europa els països han optat per estratègies similars. França i Itàlia són els exemples més coincidents. També Portugal, que ara comença a rebaixar el nivell d'alarma al país. A Bèlgica, al Regne Unit i a Suècia no hi ha una figura constitucional similar, però això no ha estat obstacle perquè es concedís autoritat especial als executius. Però també hi ha el cas d'Alemanya que, tot i poder-ho fer, ha preferit evitar l'estat d'emergència. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, alumna avantatjada de la cancellera Angela Merkel, ha recordat precisament als estats de la UE que les mesures extraordinàries "no poden durar indefinidament".

El conseller de l'Interior, Jordi Jané, ha reclamat que l'Estat deixi exercir als Mossos d'Esquadra les competències pròpies en matèria de lluita antiterrorista. En declaracions al canal 3/24, Janer ha recordat que és precisament una llei orgànica de l'Estat, l'Estatut, que atorga a la Policia de Catalunya les competències en matèria de lluita contra el crim i el terrorisme. "No hem de demanar permís a ningú per exercir les competències pròpies", ha dit també Jané aquest diumenge al programa 'El suplement' de Catalunya Ràdio, per bé que també ha reclamat a l'Estat que tingui present l'ordenament competencial vigent.

Alarma del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, davant la possibilitat d'un atac jihadista a Catalunya després dels atemptats simultanis de l'Estat Islàmic a París. Per al ministre, a Catalunya hi ha un risc "singular" per la seva situació geogràfica. "No negaré que Catalunya, per la seva situació geogràfica, té un nivell de risc singular", ha admès, per bé que també considera que "el nivell és comú a tot Espanya", perquè "Catalunya no té des d'aquest punt vista cap element diferencial". De fet, tant a Catalunya com a Espanya es manté el nivell màxim d'alerta antiterrorista –nivell quatre de cinc–, que només podria incrementar en cas que la policia tingués constància d'un atemptat imminent.

"El ministre Montoro està utilitzant i portant a l'arena política dades fiscals que ni tan sols hauria de conèixer". Així s'ha manifestat aquest dimecres en declaracions a l'ARA el secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, José Maria Mollinedo. Es referia així a la filtració constant de dades fiscals de contribuents que tenen un sol element en comú –al marge d'eventuals delictes fiscals–, que definia el mateix Mollinedo: "Tots s'han mostrat crítics amb el govern". Parla de casos com el del número tres de Podemos, Juan Carlos Monedero, però també de les filtracions que hi ha hagut al voltant de la família Pujol i que ha "airejat" el mateix ministre en intervencions al Congrés.

Uns ciutadans que han confós una embarcació amb la cua d'un avió, i el servei d'emergències que ha donat credibilitat a la notícia. És tot el que ha calgut per mobilitzar els serveis d'emergència a Gran Canària, convençuts que un avió de passatgers havia caigut al mar. Després d'uns minuts de confusió, Aena ha desmentit l'accident.

L'endemà que el sindicat Metges de Catalunya convoqués una vaga de dos dies del personal mèdic, les farmàcies catalanes han expressat el seu malestar per la situació "insostenible" que pateix el sector. Així ho ha qualificat Josep Esteve, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), que juntament amb Jordi de Dalmases, president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, han posat xifres aquest dimarts a les dificultats que pateix el sector. Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya tenen problemes de viabilitat econòmica. El rendiment net d'aquests establiments no arriba a cobrir el salari d'un farmacèutic estipulat per conveni.