El 13% dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver consumit cocaïna almenys un cop a la seva vida. Això és un de cada vuit ciutadans. Fa 25 anys aquest percentatge era només d'un 3,1%. És una de les conclusions de l'últim informe Edades sobre consum d'alcohol i altres drogues. La cocaïna, tal com va advertir dijous Nacions Unides, és la droga que més ha crescut durant els últims anys a escala mundial. Polítics, esportistes, advocats, periodistes... la cocaïna és present a tots els estrats socials, i l'estat espanyol –Catalunya inclosa– és el país d'Europa que més en consumeix. "Va lligat a la nostra cultura de l'oci. Ens droguem per socialitzar, mentre als països del nord d'Europa ho fan per evadir-se", explica el responsable de toxicologia de l'hospital Clínic, Emilio Salgado, que considera que en la cultura mediterrània la prohibició no seria la solució a aquesta problemàtica. "Drogar-nos forma part de la nostra naturalesa", afirma.

A banda de la seva tasca sanitària, l'Hospital Clínic de Barcelona és propietari i gestiona blocs de pisos a la capital catalana, fruit de les donacions que els ciutadans fan al centre. L'agost passat, l'hospital va comunicar la intenció de vendre's (a través d'una subhasta, és a dir, al millor postor) cinc d'aquests edificis on viuen un total de 55 famílies. L'objectiu del centre, segons indica el plec de condicions, és aconseguir com a mínim 12,75 milions d'euros amb l'operació, tot i que el preu pot augmentar si hi ha diversos compradors interessats.

Cinc dies després del ciberatac, l'Hospital Clínic de Barcelona continua treballant de manera manual, amb paper, segons ha explicat Antoni Castells, director mèdic del centre, però ja ha recuperat bona part de la seva activitat i preveu recuperar la normalitat abans de dimarts. I les coses estan més clares, també, pel que fa a l'autoria de l'atac. El Govern no té dubtes que el mòbil és econòmic i que l'atacant és RansomHouse, que ja ha demanat un rescat de 4,5 milions de dòlars per alliberar les dades segrestades. La Generalitat, però, reitera que no pagarà ni un cèntim i ja treballa en l'escenari que els cibercriminals puguin fer públiques les dades de què disposen per intentar vendre-les al mercat negre: els Mossos estan fent ciberpatrullatge per intentar, primer, que no es publiquin les dades i, després, que desapareguin com més aviat millor de la xarxa. I admeten que, rebutjada la possibilitat de pagar un rescat, hi ha un risc "molt alt" que les dades acabin sent publicades.

"Fa un any que em van operar del cor i avui tenia la primera visita amb el cirurgià. El meu cas és particular perquè tinc els òrgans girats i sempre hi ha complicacions. Ja venia angoixat, feia un any que esperava la visita i ara em diuen que cap a casa, cap a Sabadell". Rafael Polo és un dels molts afectats pel ciberatac informàtic que va partir diumenge al matí l'Hospital Clínic de Barcelona i que sembla que farà trontollar sine die l'activitat del centre. Tenia visita a les consultes del carrer Casanova –l'atac també afecta els tres centres d'atenció primària del CAPSBE, Casanova, Borrell i les Corts, i l'institut d'investigació Idibaps– i quan ja marxava, indignat, l'han avisat que podia entrar tot i que ningú sabia com el podrien atendre. Molta de l'activitat s'ha de fer ara a l'antiga, amb paper i bolígraf, per la impossibilitat d'accedir als historials o de passar informació digitalitzada d'un departament a un altre. I tot i que al llarg del dia l'equip tècnic ha pogut reactivar una part del sistema informàtic afectat i la previsió és que aquest dimarts es puguin recuperar entre el 40% i el 50% de les operacions no urgents i fins a un 10% de les consultes externes, la resolució de la incidència s'albira complexa. "Per ara no hi ha data per arribar a la situació anterior a l’atac", admeten fonts governamentals. Per això, els pacients amb més risc vital, com els d'ictus i infarts, que han d'arribar en transport sanitari, es continuaran derivant a altres centres de Barcelona.

Ni l'edat, ni les condicions físiques, ni un sol petit detall. De la pacient de sida que fa anys que està en seguiment mèdic a l’Hospital Clínic de Barcelona no se’n sap massa res perquè ha volgut mantenir l’anonimat, i metges i investigadors l'hi han respectat escrupolosament. El que és públic és que es va infectar fa anys del virus de la sida, que va passar per una fase aguda greu i que va rebre tractament amb antiretrovirals i ciclosporina A, un immunosupressor d’eficàcia més que provada en el trasplantament d’òrgans. El seguiment posterior, de 15 anys, ha evidenciat que la càrrega viral s’ha fet indetectable, per bé que continua tenint VIH viable als reservoris del virus. Aquest cas, tan únic com excepcional, es presenta aquest dimecres a la Conferència Mundial AIDS 2022 que se celebra a Mont-real, Canadà. La pacient porta 15 anys sense rebre cap mena de medicació, cosa que es considera una curació funcional. La primera d’aquest tipus que es presenta públicament al món.

Nou avenç en el funcionament del colesterol dins el nostre organisme. Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l'Hospital Clínic - Idibaps han descobert un mecanisme molecular implicat en el transport del colesterol dins les cèl·lules: una fita que podria convertir-se en una diana terapèutica contra malalties com ara la de Niemann-Pick de tipus C, causades per disfuncions precisament en el transport del colesterol entre les cèl·lules.

L'Hospital Clínic de Barcelona liderarà un projecte de recerca sobre immunoteràpia i covid-19 a través d'un consorci europeu d'hospitals. La immunoteràpia consisteix en reactivar el sistema immunitari perquè combati una malaltia. És un tipus de teràpia molt associat al càncer, perquè hi pot marcar un canvi de paradigma, però es pot utilitzar en altres malalties. L'element central que analitzarà el projecte són els limfòcits T, el tipus de cèl·lula que controla la resposta immunitària, com uns "directors d'orquestra", ha comparat el cap del servei d'immunologia del Clínic, el doctor Manel Juan. El Clínic-IDIBAPS (Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) ha signat aquest dimecres un conveni amb la multinacional Cellnex, que aportarà 5 milions d'euros en dos anys en aquest projecte.

La María José ha pogut ser mare quan ja havia perdut tota esperança després de dos anys intentant-ho amb altres mètodes. Diagnosticada de menopausa precoç quan tenia 30 anys, a finals d’agost, amb 32, va donar a llum una nena gràcies a una tècnica pionera al món que ha permès que dones amb símptomes evidents de menopausa avançada hagin pogut tornar a ovular. La fita, realitzada per un equip de ginecòlegs de l’Hospital Clínic de Barcelona liderats per Francesc Fàbregues i Francesc Carmona, millora una tècnica que ja s’havia practicat al Japó, però l’equip del Clínic ha aconseguit que es faci en una sola intervenció i no amb dues com s’havia fet en alguns casos al país nipó.

Qui no s'ha posat nerviós abans d'entrar a un quiròfan per primer cop? Els focus de llum, la llitera freda i una munió de cares desconegudes. Entrar a un quiròfan per primer cop impressiona. Fins i tot, pot crear angoixa. És per això que l'Hospital Clínic utilitzarà la realitat virtual per reduir l'ansietat que, en molts casos, pateixen els pacients que per primera vegada s'han de sotmetre a una operació.

L'Hospital Clínic i l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona figuren un any més entre els cinc millors hospitals públics d'Espanya.

La diputada de la CUP Isabell Vallet i la candidata de Capgirem Barcelona, María José Lecha, han presentat aquest dimecres el plec d'al·legacions al departament de Salut en contra la creació del nou model de gestió de l'Hospital Clínic, que preveu "la connivència público-privada" i es tracta d'una "privatització encoberta". El nou model de gestió obra la porta al fet que un 49% de l'activitat del Clínic sigui privada.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i el de Sant Joan de Reus estan per sota dels estàndards d'eficiència general, mentre que l'Hospital Clínic i el Dr. Josep Trueta de Girona els superen. Així es desprèn dels informes de la central de resultats 2013 presentats aquest dijous pel departament de Salut i que inclouen per primera vegada una classificació dels hospitals catalans en funció del temps d'ingrés dels pacients, el nombre de cesàries practicades, les hospitalitzacions potencialment evitables i la gestió d'urgències. Segons aquest rànquing, hospitals com el de la Vall d'Hebron, el Germans Trias i Pujol de Badalona o el de Granollers estarien dins els estàndards i, per tant, dins la mitjana establerta pels resultats dels 64 centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).

La mort d'un home de 50 anys després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra té indignats alguns veïns del carrer Aurora de Barcelona. La seva versió dels fets no s'assembla gens a la de la policia. Un veí del carrer assegura que els agents van reduir l'home dissabte a la nit després d'una baralla i que el van apallissar injustificadament. Els mossos afirmen que va ser detingut perquè estava "molt agressiu" i que va ferir dos policies.

Una entitat sense ànim de lucre que garanteixi "un alt compromís i participació dels professionals" en la direcció serà l'encarregada de gestionar l'Hospital Clínic de Barcelona, els treballadors del qual mantindran el mateix règim laboral que tenen ara "en el marc d'un conveni col·lectiu propi". Així ho ha anunciat el conseller de Salut, Boi Ruíz, en una resposta parlamentària en la que explica que el seu departament està ultimant els criteris per determinar la gestió d'aquest hospital, que l'Estat va traspassar a la Generalitat en l'any 2008.

Un estudi realitzat, entre d'altres, per investigadors catalans, ha relacionat per primera vegada el càncer amb errors en la protecció dels cromosomes. La investigació està centrada en les mutacions que afecten un dels gens implicats en la protecció dels extrems dels cromosomes. Quan aquest gen pateix una mutació no pot exercir la seva funció i deixa el cromosoma queda sense protecció. Els resultats de la recerca podrien ser rellevants per al tractament, entre d'altres, de la leucèmia.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Jaume Torruella té 82 anys i s'expressa amb una claredat envejable. Li van diagnosticar Parkinson fa només quatre anys, després que ell mateix constatés que ja no podia seguir el pas del seu fill i que utilitzar el tornavís per fer rodar un cargol era una missió impossible. Els tremolors evidenciaven l'impacte de la malaltia, però la seva vida estava més condicionada per altres símptomes. Ja feia anys que havia perdut el sentit de l'olfacte, no podia reprimir l'impuls de col·lecionar objectes que buscava als contenidors –fins i tot una bicicleta sense rodes– i era ben conscient que, si s'acostava a les màquines escurabutxaques, no podria parar de jugar. Són tres dels trastorns amb els quals havia de conviure abans de saber que tenia Parkinson. El cas d'aquest pacient barceloní il·lustra la nova prioritat dels neuròlegs: la detecció dels trastorns no motors facilita la predicció del Parkinson. Els especialistes asseguren que la malaltia es pot començar a manifestar anys i dècades abans del diagnòstic a través de diversos símptomes que no associem directament al tremolor del Parkinson.