Comencem per fixar posicions: ningú, per molt que s’hi esforci, no trobarà en cap fonoteca, videoteca, hemeroteca ni biblioteca una frase meva que justifiqui, disculpi o minimitzi els atemptats comesos per ETA després de la fi del franquisme. Tampoc no he participat mai de l’embadaliment d’una part del nacionalisme català envers el món abertzale, ni he tingut el senyor Arnaldo Otegi entronitzat en cap altar, per més que l’acarnissament repressiu de l’Estat contra ell em semblés escandalós. També li ho semblà al Tribunal Europeu de Drets Humans. 

La reunió entre l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que es va celebrar el 8 de setembre però que va transcendir aquest cap de setmana després que ho publiqués el diari 'El Correo', s'ha convertit en un nou element de la lluita partidista a Espanya. Tant el PP com Ciutadans van córrer a censurar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l’activitat política del seu predecessor i company de partit, i això va obligar a la Moncloa a aclarir que l’expresident no havia informat de la trobada.

El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, no espera "absolutament res" de l'Estat espanyol després del comunicat d'ETA d'aquest divendres en què fa un reconeixement del dany causat. No obstant això, exigeix al govern de Mariano Rajoy que almenys compleixi "una paraula que ha donat públicament": "Que posaria fi a la dispersió de presos polítics bascos en el moment que ETA desaparegués. Que vagi preparant els trasllats perquè se'ls acaba el temps", ha afirmat, i ha afegit que, a partir d'aquí, "es generaran les condicions com per abordar un full de ruta que permeti un horitzó de llibertat per als reclusos".

El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest dimarts en una roda de premsa a Sant Sebastià, que la millor manera i la "més eficaç" per ajudar el poble català és "posar en marxa un procés sobiranista" al País Basc. Per a Otegi, aquesta seria "la inversió més rendible i l’acte de solidaritat més contundent".

Tan bon punt l’1 de març Arnaldo Otegi va sortir de la presó, la pregunta sobre si podria ser el candidat de l’esquerra abertzale a les eleccions basques es va convertir en una de les claus per interpretar el futur de la política basca. A dues setmanes perquè comenci la campanya electoral a Euskadi, la Junta Electoral de Guipúscoa va dictaminar ahir que Otegi no pot presentar-se a les eleccions del 25 de setembre perquè sobre ell pesen sentències judicials que, interpreta l’ens electoral, l’inhabiliten per poder anar a la llista d’EH Bildu. A la tarda, l’esquerra abertzale anunciava que recorreria la decisió i subratllava que Otegi “era, és i serà” el seu candidat a lehendakari.

El ple de l'Eurocambra ha començat aquest dimecres amb l'esbroncada per la visita d'ahir i avui a la institució europea del secretari general de Sortu i exlíder de Batasuna, Arnaldo Otegi. Al ple s'han sentit crits d'"assassí" i "pocavergonya" quan l'Esquerra Unitària Europea ha defensat la presència del dirigent abertzale a Brussel·les.

Otegi ja és lliure. Després de sortir de la presó de Logroño passades les vuit del matí, el líder de l'esquerra abertzale ha fet un primer discurs davant els centenars de persones que esperaven la seva excarceració. Ha estat un parlament breu -primer en euskera i després en castellà- però amb un marcat contingut polític. Aquestes han estat les principals frases:

L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi ha visitat aquest diumenge la seva família al seu domicili d'Elgoibar (Guipúscoa), gràcies al permís penitenciari extraordinari concedit el divendres passat amb motiu de la mort de la seva sogra.

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional ha ordenat al jutge Fernando Andreu reobrir la investigació d'un acte celebrat el gener del 2012 davant de la presó de Logronyo en què els seus participants, com ara el diputat d'ERC Joan Tardà i els set diputats d'Amaiur al Congrés, van reclamar la llibertat d'Arnaldo Otegi. En un acte, la sala estima el recurs de Dignidad y Justicia contra l'arxiu d'aquestes diligències decretat el març del 2012 pel jutge Andreu, ja que, segons el tribunal, aquest arxiu es va basar exclusivament en un informe policial i no es van investigar judicialment els fets.

El dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi ha difós aquest dimecres, des del seu compte personal a Twitter, un missatge de suport a la CUP de cara a les eleccions al Parlament del 25 de novembre. Des de la presó, Otegi ha fet arribar el seu posicionament en un missatge publicat en euskera, castellà i català i dirigit a la CUP: "Només vull dir-vos que desitjo que irrompeu amb tota la força! Somrieu! Guanyarem!".

L'advocada Jone Goirizelaia, que representa a Arnaldo Otegi, ha recorregut davant del jutge de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional, José Luis Castro, la sanció que va imposar al líder abertzale la comissió disciplinària de la presó de Logronyo per haver gravat des del centre penitenciari un missatge de suport a EH Bildu que es va emetre en un míting de la formació a Barakaldo. El recurs ha aturat l'execució del càstig de 12 dies d'incomunicació per una falta molt greu i la privació de tres dies de passeig per una infracció lleu, segons han informat fonts penitenciàries.

Arnaldo Otegi es mostra convençut, en una entrevista exclusiva al diari ARA contestada des de la presó de Logronyo, que "l'esquerra abertzale primer assolirà el govern i després constituirà l'estat basc", després de valorar els resultats de la coalició EH Bildu a les passades eleccions basques. Otegi referma el seu compromís amb les vies polítiques i amb el "rebuig i l'oposició a l'ús de la violència armada" i admet que "tenim pendent el diàleg amb les víctimes, que seria molt beneficiós per a tothom".

El líder de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi fa un pas més en el procés de normalització política del País Basc i de reconciliació social. En un llibre que ha fet des de la presó i que sortirà a la venda el pròxim 28 (el diari 'Gara' en publica alguns fragments aquest diumenge), Otegi analitza l'estat del procés de transformació de l'esquerra abertzale i demana perdó a les víctimes d'ETA: "L'esquerra abertzale ha reconegut i reconeix el dolor causat, i jo vull anar més enllà i dir que si en la meva condició de portaveu (i parlo en nom de tots els portaveus de Batasuna) he afegit dolor, sofriment o humiliació a les famílies de les víctimes d'accions armades d'ETA, vull demanar-los des d'aquí les meves més sinceres disculpes, acompanyades d'un 'ho sento de tot cor'".

L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi, pres a la presó de Logronyo, també ha abandonat avui la vaga de fam que va començar el dia 12 per reclamar la posada en llibertat del pres etarra Iosu Uribetxebarria, segons han informat fonts penitenciàries.

L’esquerra abertzale està de mudances. La il·legal Batasuna es prepara per omplir la closca encara buida de Sortu, dissenyada per l’advocat Iñigo Iruin amb l’ajut d’Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Rafa Díez per complir la Llei de Partits i tornar a fer política normalitzada, un cop les armes d’ETA han callat. Les bases independentistes han de donar forma, contingut i vida a la nova formació legalitzada la setmana passada pel Constitucional. Sortu, de moment, no passa de ser unes sigles i uns estatuts.