Pluja de milions a Espanya per avançar en el desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) i ampliar la infraestructura de centres de dades. El vicepresident d'afers legals d'Amazon, David Zapolsky, ha anunciat que augmentaran en 18.000 milions d'euros la inversió prevista a Espanya, cosa que farà que en total la inversió prevista per la companyia s'elevi fins als 33.700 milions d'euros. L'empresa ho ha anunciat en una conferència al Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, i ha explicat que l'objectiu de la inversió és reforçar la infraestructura de centres de dades i IA a l'Aragó, on té els seus centres de dades.

OpenAI ha tornat a sacsejar el tauler de la intel·ligència artificial (IA) amb l'anunci d'una roda de finançament sense precedents. La companyia presidida per Sam Altman ha captat 110.000 milions de dòlars en una operació liderada per tres aliats estratègics: Amazon, SoftBank i Nvidia. Amb aquesta injecció de capital, la valoració prefinançament de l'empresa es dispara fins als 730.000 milions de dòlars, xifra que la situa a l'elit de les corporacions més valuoses del planeta.

És molt fàcil comprar a Amazon, però moltes vegades un no és conscient de tot el que hi ha darrere. Al centre del Prat de Llobregat, queda clar. Amb un tràfec constant de caixes carregades de productes i paquets enllestits que van d'una cinta a l'altra al ritme de cada comanda electrònica, l'activitat no s'atura durant tot el dia i qualsevol millora en el procés logístic suma.

El govern espanyol s'ha proposat reforçar els controls a les importacions i els paquets de venda per comerç electrònic procedents d'Amazon, Shein o Temu de fins a 150 euros. Aquestes són algunes de les mesures que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha presentat als representants de les 17 autonomies a la reunió del Consell Interterritorial d’Internacionalització, celebrat al Palau de Pedralbes a Barcelona. Davant d'un context marcat per les polítiques aranzelàries dels EUA de Donald Trump, amb importacions, igual que les exportacions, a l’alça i, tot i que els controls a frontera funcionen i són exhaustius, "cal un pas més en matèria de productes industrials per garantir la competència i la protecció dels consumidors", ha explicat en una roda de premsa acompanyat pel conseller d'Empresa i amfitrió de la trobada, Miquel Sàmper.

Amazon ha anunciat una nova onada d'acomiadaments que afectarà 16.000 persones arreu del món, cap d'elles a Espanya. Es tracta del segon gran reajustament del gegant del comerç electrònic i la computació al núvol en els últims tres mesos, després que al gener comuniqués la sortida de 18.000 persones. D'aquests, 791 van ser a les oficines corporatives de Barcelona. La companyia atribueix aquesta segona onada al procés de reestructuració després de l'era de sobrecontractació derivada de la pandèmia.

Amazon ha decidit acabar no només amb tots els negocis dels carrers de les nostres viles i ciutats, sinó també amb un dels trets típicament i tòpicament anglesos: la jardineria, que més que una afició és una forma de vida idealitzada per molta literatura de les illes. Entre d'altres, i potser la més captivadora, la de Jane Austen. Els exemples són nombrosos en tota la seva obra. La quintaessencia del jardí austenià seria el de la seva casa de Chawton, un poble del comtat de Hampshire, al sud d'Anglaterra, uns 95 km al sud-oest de Londres. L'escriptora hi va viure set anys, i al jardí hi va cultivar flors i conrear hortalisses.

Continua la batalla per la sobirania tecnològica europea. Amazon Web Services (AWS) ha anunciat aquest dijous el llançament del seu núvol sobirà europeu (AWS European Sovereign Cloud), un nou núvol independent per a Europa situat dins de la Unió Europea (UE), i separat físicament i lògicament d'altres regions on opera AWS, amb infraestructura central articulada des d'Alemanya. Segons ha explicat la companyia a través d'un comunicat, es tracta de "l'únic núvol sobirà amb totes les funcionalitats, operat de manera independent i amb el suport de sòlids controls tècnics, garanties de sobirania i proteccions legals dissenyades per satisfer les necessitats dels governs i empreses europees pel que fa a dades sensibles".

Amazon i els sindicats han tancat un acord per a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb 791 acomiadaments a les oficines corporatives de Barcelona, un 19% menys dels anunciats inicialment al principi d'aquest procés. Segons ha informat CCOO en un comunicat aquest dimecres, la principal causa de l'expedient és l'automatització de processos a causa de la implementació de la intel·ligència artificial, però també la deslocalització a altres països "amb normatives laborals més laxes". A les oficines d'Amazon a Barcelona hi treballen unes 2.800 persones, de manera que els acomiadaments afectaran un 28% de la plantilla.

El panorama tecnològic del segle XXI s’ha construït amb una mentalitat d'“el guanyador s’ho endú tot”. Aquesta va començar amb el quasi monopoli del Windows de Microsoft a finals dels anys 90. Des de llavors, Google –propietat d’Alphabet– ha acaparat les cerques a internet i Amazon s’ha convertit en el rei del comerç electrònic. Meta també ha estès les seves xarxes socials arreu del planeta, tot i que el 18 de novembre un jutge de Washington la va salvar de la humiliació de ser declarada formalment un monopoli.

Molts analistes veuen similituds entre el boom de les inversions en intel·ligència artificial (IA) i el que va passar el 2000 amb les .com. Després d’una etapa d’eufòria i preus a l’alça, es va produir aleshores la punxada de la bombolla de les .com. Eren anys en què internet s'anava popularitzant. Les empreses rebien inversions milionàries a la borsa sense que quedés clar si acabarien tenint els beneficis esperats. Moltes van desaparèixer quan va esclatar la bombolla, quan les expectatives es van desbocar i va arribar una recessió que va posar les coses a lloc. D'altres, com ara Amazon o eBay, per exemple, després d’una època de pèrdues, van acabar sent gegants tecnològics. Ara molts analistes hi veuen paral·lelismes. I amb el temor que, en cas de crisi, la dimensió econòmica serà molt més gran que l’anterior. De fet, una sola de les companyies implicades, Nvidia, val a la borsa avui l’equivalent a tot el que es va perdre en aquella crisi.

Les grans plataformes digitals (les big tech) dominen l’economia. La tecnologia digital s'ha fet imprescindible, ja sigui per a la cerca d’informació, les xarxes socials, el comerç electrònic, els sistemes operatius o els telèfons intel·ligents. Cadascun d’aquests camps està dominat per poques empreses. Els lideratges són de Google amb el seu motor de cerca; Meta a les xarxes socials amb WhatsApp, Facebook i Instagram; Amazon en el comerç; Microsoft amb Windows i aplicacions; i Apple en el telèfon mòbil. Els costos fixos elevats, els efectes de xarxa i les economies d'escala dinàmiques (per exemple, en la corba d’aprenentatge) fan que les big tech siguin dominants. L’acumulació de dades porta a efectes de retroalimentació, en què més producció i més vendes indueixen més dades i més efectes de xarxa que fan que l’empresa sigui més eficient, millori els productes i serveis, i segueixi per davant dels competidors. Són, doncs, mercats que basculen cap a un guanyador que s’emporta tot el mercat o la major part (winner-takes-all o winner-takes-most).

En pocs dies hi ha hagut dues notícies relacionades amb l’empresa Amazon: una reducció de plantilla prou substancial per requerir un ERO i un acord milionari amb OpenAI, la companyia darrere de ChatGPT. No és casualitat. Quin és l’objectiu a llarg termini d’Amazon? Doncs prescindir de tres quartes parts del seu personal, entre automatització i intel·ligència artificial. D’aquesta manera, se suma al camí que ja han emprès altres tecnològiques: esprémer la tecnologia per reduir costos laborals i augmentar la productivitat.

Amazon, a través de la seva filial AWS, subministrarà serveis de computació al núvol a OpenAI en virtut d'un acord plurianual valorat en uns 38.000 milions de dòlars (uns 33.000 milions d'euros segons el canvi actual). Gràcies a l'aliança, el creador de ChatGPT tindrà accés a centenars de milers de processadors gràfics Nvidia per entrenar i executar els seus models d'intel·ligència artificial.

He llegit en diversos mitjans que Amazon planeja acomiadar 1.200 empleats a les seves oficines de Madrid i Barcelona. I que Google, Microsoft, Meta… van pel mateix camí. S’esgrimeix “una correcció del sector tecnològic” després del boom de la pandèmia. Com si el món digital s’hagués desinflat. De debò?

El gegant del comerç electrònic Amazon ha engegat un procés d'acomiadament col·lectiu que afectaria un màxim de 1.200 treballadors de les oficines corporatives que té a Espanya, segons han informat a Europa Press fonts coneixedores d'aquest procés. La multinacional nord-americana ha anunciat aquesta setmana una reducció de plantilla a escala global que afectarà 14.000 persones i ara també ha obert dos expedients de regulació d'ocupació (ERO) a Espanya.

Plataforma per la Llengua ha fet pública una discriminació lingüística entre dos mossos del magatzem d'Amazon a la Zona Franca i un transportista. Els dos treballadors es negaven a descarregar el camió si el transportista no els parlava en castellà, amb l'argument que no és veritat que a Catalunya sigui obligatori garantir l'atenció oral en català. El transportista va intentar mantenir el català fins que va veure que el conflicte escalava i necessitava deixar la càrrega o s'arriscava que la seva empresa perdés 10.000 euros. 

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

Aquest estiu, en el món de les sèries, L'estiu que em vaig enamorar ha aconseguit monopolitzar part de la conversa a les xarxes. Només cal fer una mica de scroll a Instagram o a TikTok per trobar-hi vídeos que pregunten als usuaris si són "equip Conrad o equip Jeremiah". És el dilema que planteja aquesta sèrie adolescent d'Amazon, que segueix els problemes sentimentals de la jove Belly (Lola Tung), que ha de decidir-se entre dos germans que coneix des de petita, el Conrad (Christopher Briney) i el Jeremiah (Gavin Casalegno). La plataforma està emetent actualment l'última temporada de la sèrie –en publica un capítol per setmana– i, a mesura que s'acostava el final, que està disponible des d’aquest dimecres a la plataforma, el debat a xarxes no ha deixat de créixer. Fa unes setmanes el responsable de sèries d'Amazon MGM Studios, Vernon Sanders, assegurava que L'estiu que em vaig enamorar s'ha convertit en la punta de llança de la seva estratègia de ficcions juvenils, un gènere que fa temps que va desaparèixer a la televisió lineal però que està demostrant ser molt efectiu en l'estríming. Mostra del triomf de la sèrie és l’anunci d’una continuació en format pel·lícula que es va fer públic ahir, aprofitant l’estrena del darrer episodi i l'esdeveniment que va reunir el repartiment a París.

Sentir vertigen davant els desenvolupaments tecnològics és d’estúpids. Així et fa sentir el manifest tecnooptimista que es va viralitzar el 2023. Un document impulsat per Marc Andreessen, un emprenedor en sèrie que destaca per ser pare del navegador Netscape i de Facebook. Aquest manifest utilitza un to èpic per exposar un seguit d’afirmacions en què la premissa és que el progrés tecnològic és l'única esperança per als grans problemes de la humanitat. Per poder salvar-la, cal deixar fer als emprenedors, en completa llibertat, confiant en el bon funcionament dels mercats lliures que al llarg del temps han mostrat capacitat per adaptar-se i evolucionar. Entronitzant els diners com la força motora d’un creixement econòmic que no pot parar. Des de la mirada del manifest, pensar en les conseqüències socials, possibles desigualtats o injustícies, són pors injustificades que només ho dificulten. De fet, el document qualifica la regulació, la sostenibilitat, la responsabilitat social i l’ètica com '“idees zombi”, un residu del comunisme.

La Generalitat ha imposat una multa pionera a la multinacional Amazon per amagar els algoritmes que controlen els seus treballadors, segons ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l'ARA. La sanció s'ha imposat perquè l'empresa s'ha negat a revelar als empleats amb quins paràmetres funcionen els sistemes digitals que mesuren la productivitat o distribueixen tasques al centre logístic del Prat de Llobregat.