El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha multat 32 operadors de joc amb més de 33 milions d'euros, incloent-hi sancions molt greus a sis empreses estrangeres que funcionen sense llicència a Espanya, a les quals se'ls han bloquejat els portals.

Hi ha criatures que juguen molt a la vora de l’adult. No marxen lluny, no exploren pel seu compte. Quan el joc compartit no sorgeix, l’adult pot sentir-se inquiet, dubtar i tenir la temptació d’intervenir. El més recomanable, en aquests casos, és aturar-nos un moment per aprendre a diferenciar si l’infant que estem acompanyant és introvertit o tímid.

Netflix ha adquirit els drets del joc de taula Catan per traslladar-lo al món audiovisual. La companyia d'estríming i l'empresa Asmodee faran pel·lícules, sèries i formats de no-ficció basats en l'univers d'aquest popular joc d'estratègia. La plataforma defineix els futurs continguts inspirats en aquesta marca com produccions ambientades "en un lloc on els colons han de navegar per molts escenaris i han de gestionar recursos limitats i aliances que canvien".

¿Qui no voldria tornar a aquelles tardes de jocs interminables, on la imaginació era l’ingredient principal i on res era més important que divertir-se i improvisar? Quan som petits, el fet de jugar és un instint primari que ens surt naturalment i que es converteix en una eina clau per al nostre desenvolupament. Passa que, a mesura que ens fem grans, ens oblidem del plaer que ens aporta el joc i tots els beneficis associats.

Cirsa, l'imperi del joc, s'estrenarà a la borsa el 9 de juliol. Serà la segona gran sortida al parquet del 2025, després de la protagonitzada al febrer per HBX Group, proveïdora d'agències de viatges. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aprovat aquest dimarts el fullet de l'operació, cosa que ha propiciat que la companyia posi data a l'estrena.

L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

No hi ha un dia especial per a les escurabutxaques, qualsevol és bo. És un dilluns de febrer i a l’Hotel Seaford de Frankston –un suburbi uns cinquanta quilòmetres al sud del centre de Melbourne– hi ha un grapat de parroquians jugant després de sopar. Les màquines s’apilen en fileres, totes amb un tamboret davant. El terra és de moqueta, no hi ha finestres, ni rellotges, només quatre taules per fer el toc fins ben tard.

Un nen que no ha corregut mai el risc d'esquinçar-se els pantalons amb la branca d’un arbre, ha tingut infància? 

Volem nenes lliures, adultes amb criteri, que es moguin pel món amb seguretat i sense por. Defensem la igualtat, firmem manifestos, ens escandalitzem amb les dades sobre la bretxa de gènere i la violència masclista. I, tanmateix, el joc, el primer espai en el qual infants i societat es troben, segueix ple d’estereotips.

Cada criatura habita un paisatge intern fet d’imatges, records, pors i desitjos. No sempre es pot explicar amb paraules; s’insinua i es manifesta en el joc, en la manera d’ordenar peces, en la forma de xutar una pilota o de cuidar una nina. El pediatre i psicoanalista *Donald W. Winnicott, a qui potser coneixeu pel concepte d'“objecte transicional”, ho va descriure com “l’espai potencial”.

Els nostres desitjos per a aquest curs:

Diuen que el joc és necessari per portar una vida humana, però crec, més aviat, que el joc és la vida humana. Òbviament, no estic pensant en divertiments lúdics, sinó en el joc seriós i esforçat. En un partit de futbol contra un rival potent en un camp enfangat, per exemple.

Malgrat la legislació que en regula la publicitat i els avisos públics que fa anys que difonen les autoritats i dels quals es fan ressò els mitjans de comunicació, l’addicció al joc continua augmentant. En tres anys, els atesos en unitats especialitzades en addiccions vinculades al comportament han pujat un 30%. L’any passat es van començar 953 tractaments per addiccions comportamentals a Catalunya i tres de cada quatre eren pels jocs d’apostes. Entre els adolescents, amb els telèfons mòbils, durant l'última dècada aquesta mena d’addiccions han crescut un 50%, alerta el psicòleg clínic Jordi Verdaguer. 

El 28 de maig és el Dia Internacional del Joc, un dret reconegut a l’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants, de tots ells, els que gaudeixen de salut i juguen a casa i també dels que pateixen una malaltia i estan hospitalitzats.

El Tribunal Suprem ha anul·lat diversos articles del decret que limita la publicitat de jocs i apostes, impulsat per l'exministre de Consum Alberto Garzón, perquè entén que "no tenen la necessària cobertura legal". La sala contenciosa administrativa estima en part el recurs de l'Associació Espanyola de Joc Digital contra el reial decret de comunicacions comercials de les activitats del joc, aprovat el novembre de 2020 i que enduria la regulació dels anuncis d'apostes i jocs d'atzar online. Els jutges han eliminat la limitació que només permetia l'emissió de publicitat d'apostes entre la una i les cinc de la matinada, amb l'excepció de les retransmissions esportives.

Recentment es van publicar els primers resultats d’un estudi realitzat per les arquitectes poloneses Ewelina Jaskulska i Honorata Grzesikowska, i avui, que venim d’uns dies de reivindicació femenina, trobem més que adient parlar d’aquest tema. Es tracta d'una investigació sobre la mobilitat espacial, la planificació de gènere i la democratització de l'esport #womeninsport.

No ens deixa de sorprendre que la majoria de consultes de joc que rebem són de mares i pares que volen consells per fer que els seus fills juguin a coses a què no juguen.

A tota la càrrega mental que suposa ser pares, des de fa uns anys s’hi ha afegit una exigència més: la suposada necessitat de fer de companys de joc de les criatures pels beneficis que, en teoria, aporta.

En algun moment de la seva infantesa, voldran o necessitareu que facin activitats extraescolars. Us proposem una petita guia per fer-ho respectant les seves necessitats vitals.

¿A les nenes se’ls permet jugar assumint els mateixos riscos que els nens?