L’escriptora croata Dubravka Ugresic (1949-2023) va patir la fi de Iugoslàvia i va exiliar-se per acabar els seus dies als Països Baixos, després d’una vida nòmada exercint la docència en universitats de tot arreu. Un dia, quan ja era una dona madura, un admirador dels seus llibres li va deixar en herència una casa amb jardí no gaire lluny de Zagreb, la seva ciutat. Primer va pensar a renunciar-hi, però l’impost de successions era molt baix i la va acceptar. Hi va anar, va explorar la zona, va posar cortines i, fins i tot, la va compartir amb en Bojan, que havia deixat la seva carrera de jutge per desactivar les moltes mines que encara quedaven a la zona, vestigis de la terrible Guerra dels Balcans.

El think tank alemany Friedrich Naumann Foundation va batejar la campanya electoral de Croàcia com a duel entre "King Kong" i "Godzilla", per la talla de les figures mediàtiques que s’hi encaraven. D’una banda, l’actual primer ministre i cap de llista de la Unió Democràtica Croata, Andrej Plenkovic, que encarna la imatge dels escàndols de corrupció, però també de la gestió conservadora i alineada amb la política exterior de Brussel·les que fa vuit anys que du a terme des del govern. De l’altra, l’actual president de la república i cara visible del partit socialdemòcrata, Zoran Milanovic, que durant els últims anys ha anat esmolant el discurs populista i pro-rús oposant-se a l'expansió de l'OTAN i pronunciant-se en contra de l’entrenament de soldats ucraïnesos en territori croat.

El Mediterrani continua lluitant contra incendis devastadors, atiats per les altes temperatures d'aquest juliol. Un dels focs més intensos és encara el de l'illa italiana de Sicília, en una zona a prop de Palerm, que ha deixat ja tres víctimes mortals. Una parella d'uns 70 anys va morir quan les flames van arribar a casa seva, als afores de la capital siciliana, i una altra dona de 80 anys va morir perquè l'ambulància no va poder arribar a casa seva a causa de la virulència del foc. El president de Sicília, Renato Schifani, advertia que "la calor abrasadora i uns incendis devastadors sense precedents" feien viure a l'illa "els seus dies més difícils en dècades".

Luis de la Fuente, en tot just quatre partits com a seleccionador espanyol, ja ha guanyat un títol. La roja va derrotar Croàcia a la final de la Lliga de les Nacions a Rotterdam, a la tanda de penals d'una final més llarga que un dia sense pa, amb els dos equips cansats després d'una temporada eterna. La final, sense gols, va acabar amb Unai Simón aturant dos penals i Carvajal marcant el definitiu, el que significa que Espanya guanya la tercera edició d'aquest trofeu. Portuguesos i francesos havien guanyat la primera i la segona.

Leo Messi es posava les mans a la cintura i deixava anar un lleu sospir. Mirava fixament la pilota. Res més. Agafava impuls i xutava amb la cama esquerra. L'impacte era brutal, com si descarregués tota la ràbia acumulada a l'Argentina, l'angoixa d'un país que s'ha aferrat al Mundial com la panacea per superar una crisi econòmica, social i política de dimensions inimaginables. La pilota sortia disparada i entrava per l'escaire. Era el primer gol del partit. El primer pas cap a la gran final.

Croàcia segueix demostrant al món la solidesa d'aquesta generació: l'equip d'aquest petit país de poc menys de quatre milions d'habitants jugarà les semifinals d'un Mundial. La vigent subcampiona ha enviat a casa el Brasil de Neymar, la gran favorita, als penals (1-1, 4-2). L'astre brasiler, que havia signat un golàs, ha acabat un cop més fet un mar de llàgrimes defensant els colors de la canarinha.

A Zadar la vida sembla passar amb calma, especialment quan brilla el sol. La costa dalmàtica és preciosa i aquest port que durant segles va ser venecià, amb els seus campanars que imiten aquells de la plaça de Sant Marc amb lleons alats, fa anys que veu com els nens juguen a futbol a la plaça de l'església. Bé, potser juguen a waterpolo, com sol passar als ports croats. O a bàsquet, que no gaire lluny hi ha Sibenik, on va néixer Drazen Petrovic. "Ens agrada competir, ens agraden els esports. No ens agrada perdre", solia dir Daniel Subasic, fill de Zadar.

Respectar els drets dels homosexuals s’ha convertit en un assumpte incòmode per la FIFA, tan amiga de trobar-se a la llotja amb presidents i emirs, però poc valenta quan toca parlar de valors. La pressió sobre un bon grapat de seleccions europees que volien sortir a jugar amb el seu capità portant un braçalet reivindicatiu els ha funcionat, com ha passat amb Alemanya. Com que la FIFA estava decidida a multar econòmicament la federació i ensenyar una groga al capità si portava el braçalet amb el lema "One Love", els alemanys s'han fet la fotografia d'equip amb tots els jugadors tapant-se la boca. Com qui vol dir que hi ha censura i no els deixen dir el que pensen, al Mundial. Tot i que en altres casos no feia falta pressionar, ja que algunes seleccions mai s’han plantejat fer-ho, també a Europa. Com el cas dels polonesos, estat on desenes de poblacions han instal·lat a la porta del seu terme municipal cartells dient que els homosexuals no hi són benvinguts. O Croàcia, on alguns futbolistes han fet comentaris homòfobs els últims anys. Un d’ells, el defensa Dejan Lovren, titular avui en el partit contra el Marroc.

Segurament tots heu practicat alguna cosa semblant al picigin, però no ho sabeu. El que podria semblar un joc de platja innocent, a les costes croates és una tradició amb la qual no pots fer bromes. El picigin és un dels grans orgulls dels dàlmates, els habitants de la costa croata, especialment a la regió de Split. Els croats, ja ho sabem, solen ser bons en qualsevol esport col·lectiu, del bàsquet al futbol, passant per l’handbol i el waterpolo. I precisament un grup de joves que creien que no tenien prou traça per jugar a waterpolo van inventar-se aquest esport el 1908. Ara, s’organitzen campionats on participen cada any centenars de persones.

Una dona afganesa que intentava entrar a la Unió Europea a través de la frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia assegura que uns quants policies croats van abusar sexualment d'ella, li van robar, la van amenaçar de mort i li van pegar. La dona va relatar detalladament els fets a l'ONG Danish Refugee Council (DRC) que, amb el seu consentiment, els reprodueix al seu informe sobre violacions dels drets humans a la frontera bosniana corresponent als mesos de gener i febrer.

Un terratrèmol de magnitud 6,4 va deixar almenys set morts a Croàcia aquest dimarts. La localitat de Petrinja, d’uns 20.000 habitants, al centre del país, va ser una de les més afectades, i hi va morir una nena de 12 anys. A la veïna Glina hi va haver cinc morts i també va morir l’organista de l’església de Zazine, prop de Sisak, que es va ensorrar. Almenys hi ha una vintena de ferits, sis dels quals en estat crític segons informava al vespre la policia. L’epicentre del sisme, que es va produir al migdia, es va situar a 50 quilòmetres de la capital, Zagreb, on molts veïns van sortir al carrer en estat de pànic. En tancar l’edició encara es buscaven víctimes entre la runa. El terratrèmol es va notar en 12 països i va obligar a tancar per precaució una central nuclear a la veïna Eslovènia.

I ntuint el final de la Primera Guerra Mundial, el poeta Gabriele D’Annunzio es posava de mal humor. “Ja sento la pudor de la pau”, escrivia. El 1918 milions de persones esperaven el final del conflicte que havia convertit Europa en una gran trinxera, però amb 55 anys, D’Annunzio havia descobert que la guerra el rejovenia. Aquell poeta baixet, calb i lleig s’havia convertit en un home d’acció que s’enfilava als avions per bombardejar Viena amb pamflets escrits per ell mateix i participava en atacs nocturns a vaixells per torpedinar-los, amagat en petites naus motores. D’Annunzio no volia fer-se gran. I no volia la pau, que identificava amb els vells polítics, porucs i pactistes.

L'escrutini gairebé complet dels vots emesos aquest diumenge en les eleccions legislatives a Croàcia confirmen la clara victòria del partit conservador Unió Democràtica Croata (HDZ) del primer ministre Andrej Plenkovic, que es mantindrà en el poder després d'accedir-hi el 2016. Segons el resultat publicat aquest dilluns per la Comissió Electoral Estatal, amb el 99,96% dels vots escrutats la HDZ s'imposa amb un 37,26% dels sufragis, un punt més que l'obtingut en els comicis anteriors, i comptarà amb 66 dels 151 escons del Parlament, cinc més dels que tenia fins ara.

L'ex primer ministre socialdemòcrata Zoran Milanovic ha sigut el candidat més votat a les eleccions presidencials de Croàcia d'aquest diumenge però, com que no ha superat el 50% dels sufragis, haurà d'enfrontar-se en una segona volta a la conservadora Kolinda Grabar-Kitarovic, que opta a un segon i últim mandat. Amb tot, les enquestes apunten que el progressista ho tindrà difícil per imposar-se a les urnes el 5 de gener.

Croàcia assumirà a partir de l'1 de gener la presidència rotatòria del Consell d'Europa amb el risc que encara no hagi resolt la incògnita de qui recollirà el relleu de la flamant primera ministra finlandesa, Sanna Marin. Tres són els candidats que tenen possibilitats per a les eleccions presidencials de demà diumenge però les enquestes donen uns resultats tant ajustats que aboquen a una segona volta, el 5 de gener del 2020.

La ruta dels Balcans és una de les vies a través de les quals milers de migrants i refugiats sirians, iraquians i afganesos, entre d'altres, intenten trobar una nova vida a Europa. Però la UE ja fa temps que ha endurit les seves fronteres i aquest dimecres Amnistia Internacional aporta un informe més sobre les vulneracions de drets que han implicat aquestes polítiques. Aporta desenes de testimonis que denuncien maltractaments i violència policial a la frontera de Croàcia i acusa la UE de ser-ne còmplice perquè no controla quin ús s'està fent dels fons europeus que concedeix a Croàcia per "protegir" la frontera de la UE.

El regnat de Luis Enrique a la selecció espanyola comença amb una primera decepció. Després de guanyar els dos primers partits de la fase de grups de la Lliga de les Nacions contra Anglaterra (1-2) i Croàcia (6-0), Espanya va perdre els dos següents partits contra els anglesos (2-3) i els croats (3-2), i va quedar condemnada a veure ahir per televisió el duel entre Anglaterra i Croàcia, en què només un empat permetia a Espanya classificar-se com a primera de grup per la final four. Però Anglaterra es va imposar a Wembley per 2-1, gràcies a dos gols en els últims minuts de Lindegaard i Kane, i va deixar amb un pam de nas Luis Enrique, que ho va veure a Las Palmas, on Espanya jugava un amistós contra Bòsnia i Hercegovina. “És una decepció, sobretot després de guanyar els primers partits, però el grup era dur i l’equip ha competit bé”, va relativitzar l’asturià, que també va afirmar que “sempre pots fer-ho pitjor. El veritable objectiu és ser a la pròxima Eurocopa”. La fase de classificació d’aquest torneig començarà el pròxim 2019.

Relliscada fatal d’Espanya a Croàcia (3-2), on la selecció de Luis Enrique va desaprofitar una oportunitat d’or per deixar sentenciat el grup 4 de la Lliga de les Nacions. En un partit per oblidar, el conjunt espanyol va arribar a igualar dos cops un avantatge dels croats, que van acabar guanyant gràcies a una diana final de Jedvaj al minut 93. Espanya manté el liderat, però per conservar-lo després de diumenge necessita que Anglaterra i Croàcia empatin a Wembley. En cas contrari, si una de les dues seleccions guanya, s’endurà la primera posició del grup i disputarà la 'final four' que es jugarà al juny.