Un tribunal austríac ha condemnat a cinc mesos de presó i 94.000 euros de multa un alpinista de 37 anys que va abandonar la seva parella enmig d’un temporal a Grossglockner, el pic més alt d’Àustria. Thomas Plamberger va deixar sola Kerstin Gurtner en una cresta exposada a forts vents, mentre anava a buscar ajuda a un refugi proper. Durant el judici, es va saber que Plamberger es va endur l’equip d’emergència que portaven: una manta tèrmica i un sac de bivac. Els fets van succeir el gener del 2025.

Viena, una capital cultural per als amants de la música, la història i el menjar. És un destí rodó, que ara a més a més està tenyit de tardor i de Nadal, que abraça tota la ciutat, ja que està inundada de natura. Si parlem des d’un punt de vista gastronòmic, hi ha dues joies de la corona que s’emporten una bona part de l’atenció: l’Schnitzel i el pastís Sacher. Pel que fa al gran llençol de carn arrebossada, cal tenir present que es fa arreu i que perquè estigui ben fet cal que l’arrebossat faci bombolletes i que la carn sigui ben fina i uniforme. Això voldrà dir que qui l’hagi preparat l’ha ben premsat amb la massa. Pel que fa al Sacher, el pastís de xocolata amb melmelada d’albercoc, es pot menjar al lloc “oficial”, esclar, que comparteix el mateix nom i on fabriquen 360.000 pastissos l’any, però el dolç es pot trobar arreu i en qualsevol dels cafès preciosos que hi ha a la ciutat. Jo prioritzaria fer-ho d’aquesta manera. Al costat mateix de Sacher hi tenim Gerstner K.u.K. Hofzuckerbäcker, per exemple, com una bona alternativa. Una altra alternativa seria la Conditorei Sluka, al carrer de vianants, comercial i supercèntric Kärntner Straße. Al seu costat, la millor que vaig tastar de totes: K.u.K. Hofzuckerbäcker L. Heiner. Una opció meravellosa per tastar un monumental strudel, o, si no us interessa el pastís de poma, qualsevol cosa que us cridi l’atenció. És tot exquisit. També us podeu animar i tastar un pastisset vienès que ve enforma de cub, és de color rosa i té una cirera en almívar al capdamunt: el punschkrapfen. Aquestes eren unes postres de reaprofitament en què hi posaven rom, i han acabat tenint entitat pròpia i un lloc d’honor al paladar vienès. Si us hi heu fixat, han aparegut dos K.u.K. És l’acrònim de kaiserlich und königlich, que vol dir "imperial i reial". Significa, doncs, que eren proveïdors oficials dels Habsburg.

Ja em permetreu exagerar, però aquest és segurament el prat més famós del planeta. No en conec altres que aconsegueixin cada any atraure milers de persones. A tot just 40 minuts en tren de Salzburg hi ha el poble de Werfen. Si baixes a la seva estació, et toca caminar uns 40 minuts i arribes al prat, amb unes imponents vistes dels Alps i la fortalesa de Hohenwerfen al fons. Aquí es va rodar una de les escenes més famoses de la història del cine, aquella de Somriures i llàgrimes amb Julie Andrews cantant allò de "Do-re-mi" a la mainada que acaba ballant pel prat.

Almenys onze persones han mort aquest matí en un tiroteig a l'institut professional Borg de Graz, a Àustria, segons ha confirmat l'alcaldessa de la ciutat, Elke Kahr. L'incident ha tingut lloc cap a les 10 del matí, al districte de Lend, quan un jove exalumne del centre, ha obert foc contra els estudiants que hi havia a dues aules amb una pistola i una escopeta. Set noies i tres nois han mort víctimes de l'atac i 12 persones més, estudiants i professors, han quedat ferides i han estat ateses en centres hospitalaris de la ciutat.

El Partit Popular d'Àustria (ÖVP), el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i el partit liberal NEOS han arribat finalment a un acord de coalició per formar govern. Després d'intenses negociacions, els partits han aconseguit el pacte que buscaven per deixar fora de l'executiu la formació d'extrema dreta Partit de la Llibertat (FPÖ), que va ser la força més votada a les eleccions del 29 de setembre, amb el 28,8% dels vots. L'ultradretà Herbert Kickl va fracassar en el seu intent de formar govern amb els conservadors.

El govern austríac ha titllat aquest diumenge d’"atemptat islamista" l'atac d'ahir dissabte en què un jove de 23 anys de nacionalitat siriana va apunyalar en ple carrer amb un ganivet diversos vianants a la localitat de Villach, prop de la frontera amb Itàlia i Eslovènia. Un menor de catorze anys va morir i cinc persones més van resultar ferides. Arran de l’atemptat, el ministre de l'Interior d'Àustria, el conservador Gerhard Karner, ha anunciat en una roda de premsa aquest diumenge que es faran controls massius sense motiu previ als sol·licitants d'asil de Síria i l'Afganistan, perquè cal “tancar” i “deportar”.

Un menor de catorze anys ha mort i quatre persones més han resultat ferides aquest dissabte a la tarda després que un home els hagi apunyalat en ple carrer a la localitat austríaca de Villach, a uns 350 quilòmetres al sud de Viena, prop de la frontera amb Itàlia i Eslovènia. L'agressor és un home de 23 anys de nacionalitat siriana que tenia permís de residència i que ha estat detingut. La policia desconeix de moment els motius de l'agressió i està investigant si l'atacant ha actuat sol o tenia un còmplice i també si tenia alguna relació amb les víctimes. Segons l'agència de notícies APA, l'home no tenia antecedents policials.

El líder d'extrema dreta austríac Herbert Kickl ha passat de ser considerat “un risc per a la seguretat”, en paraules de l'excanceller Karl Nehammer, a estar en camí de convertir-se en el nou “canceller del poble” i en el pròxim maldecap de Brussel·les. Volkskanzler (canceller del poble, en alemany) és un terme polèmic a Àustria i Alemanya perquè la propaganda nazi el va fer servir a la dècada del 1930 per referir-se al dictador d'origen austríac Adolf Hitler, que el 1938 va annexionar Àustria a l'Alemanya nazi.

Contents de saludar-los aquest any, també. Som a 7 de gener, l’any 2025 ja té una setmana però encara no té pressupostos, ni del govern de la Generalitat ni del govern espanyol. I aquest matí podem dir-los que això va per llarg, perquè per als comptes del govern Illa, Esquerra vol avenços en la negociació per al nou finançament.

L'extrema dreta austríaca, el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), una formació amb arrels nazis i una trajectòria llarga i tumultuosa, ha rebut l'encàrrec de formar govern, i els conservadors de tota la vida, el Partit Popular d'Àustria (ÖVP), han fet un gir brusc –i un canvi de líder– i s'hi han posat bé. El fracàs en l'intent de l'ÖVP de pactar un executiu de coalició amb socialdemòcrates i liberals dona pas a un escenari inèdit en democràcia al país centreeuropeu. Per primera vegada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els hereus del nazisme poden tornar a encapçalar un govern en un país germànic. Setanta anys després, l'ombra del feixisme torna a recórrer el cor d'Europa.

El president federal austríac, Alexander van der Bellen, ha encarregat aquest dilluns al controvertit líder d'extrema dreta Herbert Kickl la tasca de negociar amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP) per formar govern, després que els conservadors s'obrissin aquest diumenge a negociar amb els ultres, malgrat les reticències inicials. S'obre així la porta perquè Àustria tingui per primera vegada en democràcia un cap de govern d'extrema dreta.

El president federal austríac, Alexander Van der Bellen, es reunirà aquest dilluns amb el controvertit líder d'extrema dreta, Herbert Kickl, per buscar una sortida a la crisi política que viu Àustria des de fa tres mesos, l'endemà que els conservadors austríacs hagin obert la porta a negociar amb el Partit de la Llibertat, d'extrema dreta, la formació d'un nou govern.

El canceller austríac, Karl Nehammer, ha anunciat aquest dissabte que dimitirà en els pròxims dies, després que les converses entre els dos partits de centre més importants d'Àustria per formar un govern de coalició sense l'extrema dreta hagin fracassat. L'anunci arriba després que aquest divendres el tercer partit que formava part de les negociacions, el liberal NEOS, es retirés de les converses, culpant les altres formacions de no haver tingut prou ambició de país.

El partit de centre La Nova Àustria i Fòrum Liberal (Neos, per les sigles en alemany) ha anunciat per sorpresa aquest divendres que posava fi a les converses per formar un govern de coalició a Àustria amb el conservador Partit Popular (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ).

El febrer del 2000 vaig aterrar a Viena per cobrir l’arribada de l’extrema dreta austríaca al govern del país gràcies a un acord amb el Partit Popular d'Àustria de Wolfgang Schüssel. Es tractava d’una coalició sense precedents en la història de la integració europea. El Parlament Europeu va aprovar una resolució que advertia que el nou executiu “legitimava l'extrema dreta a Europa”, i països com França o Bèlgica, preocupats per la seva pròpia realitat política, van pressionar la UE per aprovar unes sancions diplomàtiques contra Viena que van quedar superades en qüestió de mesos. La ràpida erosió del consens europeu contra l'FPÖ (Partit de la Llibertat d'Àustria) de Jörg Haider ja deixava intuir, però, les profundes divisions entre les elits polítiques europees que marcaria les dues dècades posteriors. 

Herbert Kickl no és tan carismàtic com l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, però ha aconseguit segellar una victòria històrica per al Partit de la Llibertat (FPÖ), només tres anys després de prendre les regnes d'aquest partit d'extrema dreta. L'FPÖ, fundat per exnazis el 1959, ha guanyat les legislatives de diumenge amb el 28,8% dels vots, per davant dels dos grans partits tradicionals del país: el democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), que han obtingut el 26,3% i el 21,1%, respectivament.

L’èxit d’aquesta nit de l’extrema dreta a Àustria està basat en el disc ratllat que explota a tot el món, que és la immigració. Bé, per ser precisos, el que explota és la por a la immigració.

La victòria de l'extremista FPÖ a les eleccions austríaques, encara que tingui poques possibilitats de governar, envia un missatge molt preocupant a Europa, on les formacions d'extrema dreta antiimmigració no fan més que millorar els seus resultats comicis darrere comicis. En aquest cas, a més, la cara visible del partit, Herbert Kickl, és algú que no amaga la seva simpatia pel líder rus Vladímir Putin i demana que s'aturi l'ajuda militar a Ucraïna (que és el mateix que posar una catifa vermella als russos cap a Kíiv). En el passat, a més, Kickl havia estat condescendent amb el nazisme i la seva oratòria és inflamada i tendent a l'astracanada. No és, per tant, un llop amb pell de xai, sinó directament un llop.

Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta s'ha imposat en unes eleccions parlamentàries a Àustria. El Partit de la Llibertat (FPÖ), liderat per l'ultranacionalista Herbert Kickl, ha estat la formació més votada en els comicis que s'han celebrat aquest diumenge per renovar la cambra baixa del Parlament austríac. L'FPÖ ja va guanyar les eleccions europees del juny, però mai no havia quedat en primera posició a escala nacional. Kickl ha aconseguit el millor resultat nacional d'aquest partit ultradretà, superant fins i tot el que va tenir el 1999 l'històric dirigent Jörg Haider (1950-2008).

Els austríacs votaran aquest diumenge en unes eleccions generals en què el Partit de la Llibertat (FPÖ), una formació ultradretana i ultranacionalista, parteix com a favorit en els sondejos. El controvertit Herbert Kickl, líder de l'FPÖ, aspira a aconseguir la primera victòria electoral nacional per a aquest partit ultra i a convertir-se en el pròxim canceller federal d'Àustria.