El Reial Madrid s'ha deixat tres punts d'or a Mallorca (2-1) en un altre mal partit del conjunt d'Álvaro Arbeloa. Un gol de Muriqi al descompte ha desfet l'empat que havien aconseguit els blancs uns minuts abans i ha deixat via lliure a un Barça que de moment té quatre punts d'avantatge i que pot ampliar-los aquesta nit si guanya l'Atlètic de Madrid al Metropolitano.

Portu va acabar amb bosses de gel a les cuixes. Dempeus, des de la banqueta. Al seu costat, Stuani. Emociona veure el seu amor per un Girona que, per fi, tres mesos després, va tornar a guanyar el Mallorca (1-0). El pas cap a la salvació és gegant: té un marge de sis punts i en queden dotze en joc.

Un Barça ple de rotacions fetes pensant en la final de Copa contra el Reial Madrid va fer una mossegada més al títol de Lliga després de guanyar (1-0) un Mallorca sostingut per les aturades del seu porter Leo Román. El talent de Dani Olmo, Pedri i Lamine Yamal va guiar un conjunt blaugrana experimental en què Ansu Fati va tornar a ser titular sis mesos després i va rebre l’escalf de l’afició i els companys. També va jugar d’inici Héctor Fort, i Eric Garcia va demostrar la seva polivalència fent de lateral dret i va servir una assistència.

L’Espanyol marxa de Son Moix amb les mans buides després de patir un arbitratge nefast. El Mallorca va necessitar tres penals, alguns dels quals força rigorosos, per acabar tombant (2-1) al temps afegit el conjunt de Manolo González en una nova exhibició de Joan Garcia, que va tornar a recordar a Luis de la Fuente que mereix anar a la selecció absoluta. El porter blanc-i-blau va aturar dos penals, un a Muriqi i un altre a Abdón, però no va poder amb el tercer, que va ser repetit i va acabar sent transformat pel punta kosovar. 

L'afició del Mallorca que es va desplaçar fins a Jidda (Aràbia Saudita) per veure l'equip a les semifinals de la Supercopa d'Espanya va viure un autèntic calvari on el futbol no va ser el protagonista. Després del partit en el qual el club balear va perdre per tres gols a zero contra el Reial Madrid, va començar l'horror per als mallorquinistes. Sense cap mena de seguretat, alguns aficionats del Madrid i espectadors locals seguidors del club madridista que hi havia a l'estadi varen insultar-los i agredir-los, i feren fotos i tocaments a les dones.

Fran Sandaza era un davanter que va formar part del Girona les temporades 2014-15 i 2016-17. Van ser anys bons, a Montilivi, que es va acostumar a ser un gran de Segona que flirtejava amb ascendir a Primera. Un conjunt forjat a còpia de garrotades que es va guanyar un lloc al cor dels aficionats, que el compadien per tot el que patia. Sandaza, un nou corpulent poc amic de les floritures, era d'aquells que anaven per feina i es barallava amb qui fos en defensa dels seus. Aquesta manera de fer la va aprendre a Escòcia, d'on va sortir amb mitja cara de titani perquè es va trencar la mandíbula i un pòmul en un xoc amb un oponent. El metge, en veure'l, es va pensar que havia tingut un accident de trànsit.

El Barça respira. Després d'estar embussat les darreres setmanes, torna de Mallorca amb tres punts i cinc gols de gran valor. En un estadi on pocs equips guanyen, trenca la mala ratxa a la lliga amb una golejada liderada, esclar, per Lamine Yamal. No li cal marcar, al jove maresmenc, per ser el millor. Amb ell el Barça fa més por als rivals. Sense fer un partit rodó, l'equip de Flick va sortir viu de l’infern del Mallorca en un partit on Lamine va mortificar els adversaris amb el seu talent. Encara no ha afinat la punteria, però és el gran líder d’un equip que el necessitava. Bàsicament, perquè sempre necessites els millors a la gespa. I ell ho és.

L’Espanyol afrontarà l’aturada per seleccions amb un triomf balsàmic i també simbòlic. El conjunt blanc-i-blau ha derrotat el Mallorca (2-1) en la que és la victòria número 1.000 a Primera Divisió. Una fita fins ara només a l’abast d’un selecte i reduït nombre de clubs: Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, Athletic Club, València i Sevilla. La victòria serveix per recordar la història d’un club que s’encamina cap als 125 anys de vida fent de la resistència la seva bandera. També per allunyar els blanc-i-blaus d’unes posicions de descens que espera trigar a tornar a trepitjar. 

[Introit: em proposo exposar el meu decantament clar pel Mallorca en la final de Copa sense caure en retrets, rancúnies ni insults cap a l’Athletic. També em proposo exposar-ho sense plantejaments de Super Risk i allunyat de la cosmovisió de Jaume I. Seria un motiu de satisfacció arribar a la fi de l’article sense enganyar els lectors, sense decebre’m a mi mateix. La cosa del Bilbao costarà, però som-hi.]

Han hagut de passar 40 anys perquè l'Athletic Club torni a guanyar una Copa. D'aquell títol del 84, que es recorda més per la batussa final amb els jugadors del Barça de Maradona, el conjunt basc havia disputat sis finals, totes perdudes. Aquesta vegada partia com a favorit contra un Mallorca que s'havia plantat a la darrera ronda contra pronòstic i que va estar a punt d'esguerrar la festa als d'Ernesto Valverde. Res pitjor que un rival que no té res a perdre per complicar-te les coses i que s'avançava amb un gol de Dani Rodríguez. Però els nervis i la por per acumular un altre fracàs començaven a desaparèixer a la segona meitat amb un gol de Sancet, i s'acabaven a una tanda de penals on l'Athletic no en perdonava ni un (1-1, 4-2). La Gabarra ja té permís per recórrer triomfal la ria de Bilbao.

En un més dels incomptables absurds de la Lliga espanyola i del futbol modern en general (¿van veure l’Ath. de Bilbao jugant de blanc al Bernabéu perquè el Madrid volia vendre una samarreta nova?), aquest cap de setmana no hi ha competició a Primera Divisió perquè es juga la final de Copa. Si el que volen és solemnitzar la competició dedicant-li una data en solitari, que facin com anys enrere i juguin la final just quan acabi la Lliga i deixin de marejar els aficionats.

"En aquell moment no ets feliç. Ets lliure. La felicitat ve més tard", sospira Sergi Darder (Artà, 1993), ahir a l'Espanyol i avui al Mallorca, revivint el penal definitiu de la tanda que va resoldre la semifinal de la Copa del Rei contra la Reial Societat. La final, la quarta per al club de Son Moix, és aquest dissabte (22 h, La 1), contra l'Athletic Club a Sevilla. Darder no havia tirat mai un penal a l'elit i el cos tècnic de Javier Aguirre li va guardar el cinquè: "Si m'haguessin preguntat quin volia, no hauria dit el cinquè. Potser el segon o el tercer, per protegir-me una mica". No va fallar. Aquella nit no va dormir gens. "Si ja és gairebé impossible un dia normal, amb tantes emocions, més". Contesta mentre escura un cafè. Mentre intenta "aturar aquests dimonis que tens al cap i que s'imaginen coses que no t'has d'imaginar".

El Barça ha guanyat per 1-0 el Mallorca a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Els blaugranes consoliden la seva posició en llocs de Champions League i segueixen amb la llunyana esperança de lluitar pel títol de Lliga gràcies a una genialitat de Lamine Yamal en el segon temps. A continuació, els apunts en calent del partit.

Sense inspiració al cap ni la fluïdesa de cames que acostuma a acompanyar el Girona, els punts se'ls havia de quedar el Mallorca (1-0). Lluny de Montilivi, els gironins comencen a tenir fred i encadenen tres derrotes consecutives que l'han allunyat del Reial Madrid a set punts i l'obliguen a estar més pendent del retrovisor del que voldrien. Perdre encara no significa res en la seva lluita per la Champions, tot i que el dipòsit de gasolina comença a buidar-se.

Tenia il·lusió el Girona per continuar trencant barreres en una competició on arribar a la final semblava accessible. Però ningú havia pensat en el Mallorca, un conjunt que, quan el sorteig el va emparellar amb els gironins, va fer una ganyota. Els catalans, satisfets perquè havien evitat els peixos grossos i no intuïen cap trampa, somreien. Res a veure amb el desenllaç final d'uns quarts de final de Copa que signifiquen una oportunitat perduda. D'aquelles que, amb el pas del temps, provocarà una forta estirada de cabells. El Mallorca ha superat en tot el Girona (3-2), que ha quedat eliminat, maltractat i amb un pam de nas. La reacció final ha estat insuficient.

Que fàcil que sembla, però que complicat que és encadenar victòries. El Girona va sumar la tercera consecutiva, que situa el somni europeu ben a prop, gràcies a l'aparició del davanter de moda a Montilivi, Taty Castellanos, que ha marcat sis gols en els últims tres partits. Amb la permanència més que feta, Montilivi va viure una altra nit plena d'alegria contra el Mallorca (2-1): Bernardo va avançar els gironins, Muriqi va empatar de penal i l'argentí va desfermar l'eufòria de l'estadi amb una gran rematada al minut 84.