A mig camí entre Logronyo, Vitòria, Sant Sebastià i Bilbao hi ha Miranda de Ebro, un municipi de poc més de 35.000 habitants reconegut per ser un pol industrial -ara en declivi- i un nus de comunicacions, sobretot ferroviàries. “Forma part de la província de Burgos, però ni se t’acudeixi dir-los que són burgalesos. Tampoc se senten bascos. Ells són de Miranda. Els nens van a l’escola amb la samarreta de l’equip del poble, el Mirandés, no pas amb la del Barça o la del Madrid. És com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix”, sentencia Pablo Alfaro, exjugador del Sevilla i el FC Barcelona, entre altres equips, i entrenador del Mirandés entre 2017 i 2018.

El Barça Atlètic haurà d’aconseguir l’ascens seguint un camí més llarg, el del play-off, després de quedar-se sense opcions de pujar directament. L’equip entrenat per Rafa Márquez va perdre el gran duel contra el Deportivo de la Corunya en un estadi de Riazor ple amb més de 30.000 persones. Els blaugranes, que van reclamar dos penals a la primera part, van plantar cara a tot un gegant com el Dépor, però van acabar derrotats per culpa d’un gol del veterà Lucas Pérez de falta. Després de quatre temporades a la Primera RFEF, l’equip de la Corunya aconsegueix sortir del pou en una temporada en què l’altre ascens directe també l’ha aconseguit un històric, el Castelló. Els dos últims ascensos arribaran a través del play-off, amb la presència de dos equips catalans, el Barça Atlètic i el Gimnàstic de Tarragona. Quan falten dues jornades per al final de la Primera RFEF, dos equips catalans ocupen zona de descens, el Sabadell i el Cornellà.

El Girona és nou equip de Primera Divisió. Deien que només les primeres vegades eren especials i que mai se sentia res semblant. Era mentida, cada vegada és preciosa. Perquè en el seu segon ascens el Girona va obrir les portes del paradís. Va resistir a tot per coronar-se, després d’un any complicat, eliminant el Tenerife a la final del play-off (1-3). Míchel i una plantilla increïble ho han aconseguit. Per fi.

Es posarà la samarreta de l’ascens del 2017, agafarà la mà a la Judit, la seva dona, i anirà a casa d’uns amics de tota la vida. Així viurà el definitiu Tenerife-Girona (21 hores, #Vamos) Jordi Guerrero (Arbúcies, 1968), el segon entrenador de l’equip blanc-i-vermell l’any de la proesa esmentada i ara al cos tècnic del Galatasaray, fent parella amb Domènec Torrent.

“Volem fer història i sentim que la ciutat i tota la demarcació està al nostre costat”, explica Míchel Sánchez, que d'aquí unes hores es podria convertir en el segon entrenador que fa pujar el Girona a Primera Divisió. Per assolir-ho, haurà de guanyar a Tenerife (21 hores, #Vamos); perquè cap altre resultat li val, després del 0-0 de l’anada a Montilivi. L'equip, conjurat per aconseguir l'ascens, ja ha aterrat a Tenerife. "Molta sort demà", els hi deia el pilot en baixar les escales. L’Heliodoro estarà ple a vessar, tal com ho va estar l’estadi blanc-i-vermell l’altre dia, el qual estarà representat per 250 valents que han desafiat els preus i les dificultats logístiques per acompanyar el seu equip cap a l’elit. L’ocasió s’ho val i qui hi sigui ho recordarà tota la vida.

El Girona ha passat un llarg camí en què han caigut entrenadors, han marxat futbolistes i ha variat el model. Un recorregut en què el cor s’ha anat trencant, una vegada i una altra. S’han arribat a estripar carnets, sota impulsos de ràbia. Perquè les decepcions provoquen que t’ho qüestionis tot. Menys una cosa, esclar: el sentiment. Proveu de fer entendre als 11.303 aficionats gironins que no somiessin, si feia una setmana que compartien il·lusions. Proveu-ho si us atreviu, perquè encara queden set dies plens d’instants en què tothom idealitzarà el futur. L’empat davant el Tenerife (0-0) provoca que l’eliminatòria es resolgui a l’Heliodoro, en què als blanc-i-vermells només els val la victòria si volen pujar a Primera.

“Hem patit un trauma i els traumes són complicats de curar”, reflexionava Quique Cárcel (Barcelona, 1974) a l’ARA mesos després del descens a Segona del Girona. La ferida ja no té la profunditat d’abans, perquè tenen raó els que asseguren que el temps ho cura tot, però encara existeix. Afortunadament, el club batega amb força i està disposat, un cop més, a guarir-la del tot. El director esportiu blanc-i-vermell torna a atendre l’ARA hores abans de l’anada de la final del play-off contra el Tenerife (21 hores, #Vamos).

11.810 aficionats del Girona ja senten les papallones a l’estómac. L'anada de la final del play-off per l'ascens a Primera ha arribat i ells hi seran. Ompliran de gom a gom Montilivi, la capacitat del qual s’ha hagut d’ampliar pels problemes que hi va haver en la venda d’entrades. Si l’error del club va ser dels grossos, la capacitat de resposta també, ja que després d’haver venut més entrades de les que podia assumir, ha decidit instal·lar fileres addicionals perquè ningú no es perdi el partit. Perquè contra el Tenerife (21 hores, #Vamos) no només hi juga l’equip; tothom tindrà el seu paper. Especialment, l’afició, designada com el jugador número dotze.

Quan va arribar al Girona, Míchel Sánchez va demanar als treballadors que s'encarreguen de la publicitat al club que posessin dos cartells al vestidor. En un s'hi pot llegir "orgull gironí"; en l'altre, "fes història". Orgull i història, dos conceptes que a Ipurua van resultar determinants per classificar els gironins per a la tercera final del play-off consecutiva, la cinquena en total. El tècnic ha trobat estímuls sentimentals que complementin el nou model de joc, d'una ruptura absoluta amb el que es practicava. "Necessito que els futbolistes ho vegin cada cop que entrin per la porta, perquè sempre hem considerat important intentar generar un feedback positiu en el dia a dia", diu Míchel.

A veure qui és l’atrevit que li diu al Girona que no somiï, després de remuntar espectacularment a Ipurua (0-2) i plantar-se a la final del play-off, que disputarà contra el Tenerife. S’ha dit per activa i per passiva que la fe mou muntanyes, però no ens hauríem imaginat mai que la del Girona les mogués d’aquesta manera: lluitant contra tot, forçant la pròrroga i decidint amb un gol de Stuani.

Si el Girona tanca els ulls, en el fons creu en la remuntada. “Esclar que vam acabar tocats, però només es tracta de guanyar un partit. Com diu la llegenda, la ciutat és tres vegades immortal. Girona no mor, el club tampoc; sempre s’ha aixecat i ho tornarem a fer”, explica Míchel. L’equip blanc-i-vermell està contra les cordes en el play-off després del 0-1 de l’anada i haurà de vèncer l’Eibar per dos gols a Ipurua (18.30 hores, #Vamos). En cas de guanyar d’un en el transcurs dels 90 minuts, la semifinal es resoldrà a la pròrroga. I si a l'acabar la victòria encara fos mínima, el conjunt basc seria el classificat per haver tancat la Lliga en millor posició. Si no hi ha ni triomf, no cal fer càlculs.

Si pujar a Primera és complicat, saber que has de guanyar de dos gols a Ipurua per classificar-te per a la final del play-off encara t'ennuvola més la vista. Aquest és el resultat al qual haurà d’aspirar el Girona, que no va poder encarar les eliminatòries amb bon peu i va perdre contra l’Eibar (0-1). Tant de bo això sigui com acaba i no com comença.

"Ens hem guanyat el dret a somiar", defensa Laia Fernández, abonada del Girona, expressant en veu alta el desig d'una ciutat que afronta el setè intent de pujar a Primera pel camí de les eliminatòries. Cap altre club ho ha intentat tantes vegades sota el format actual; de fet, aquest és el tercer play-off consecutiu. I sempre ha sortit creu. Però potser no serà així eternament. "Tots recordem els traumes del passat, però per què aquest any no podem viure el contrari? Tenim il·lusió, la gent transmet positivisme. Últimament els equips que han somrigut han sigut els d'un tarannà discret, tal com estem ara nosaltres. Hem de confiar, i tant que hem de confiar", diu Cristóbal Sánchez, president de la Federació de Penyes del Girona.

Torna el maleït play-off a Montilivi, aquella barrera gairebé inhumana que ha impedit que el Girona jugués més temporades a Primera Divisió de les que va ser-hi. Aquest cop, a la semifinal es troba l'Eibar (19 hores, #Vamos), un conjunt que semblava imparable fins que va deixar de ser-ho i ara està en depressió per haver deixat escapar l'ascens directe. El rival, però, no és cap altre que el mateix conjunt gironí, que haurà de netejar la ment –perquè si recorda edicions passades es frustrarà– per afrontar de la manera més sincera possible l'enèsim assalt a la màxima categoria. 

 “Cal ser realistes i no podem amagar-ho: a la primera part el Rayo Vallecano ens ha fotut una repassada, ens ha superat. Haurem de ser molt humils durant el partit de tornada perquè ells en mitja hora ens han demostrat de què són capaços”, argumentava Francisco Rodríguez, l’entrenador del Girona, minuts després de l’important triomf assolit a Vallecas (1-2), que el deixa en una situació molt favorable per aconseguir l’ascens a Primera. Però que sigui una situació molt favorable no significa, ni de bon tros, que l’equip ja no s’hi hagi d’esforçar. La tornada de la final del play-off d’aquest diumenge a Montilivi determinarà si els gironins mantenen el llistó i recuperen la categoria somiada, aquella que van perdre fa dues temporades sota el mandat d’Eusebio Sacristán, en un final de curs per oblidar, amb nou derrotes en els últims deu partits.

El CE l’Hospitalet és nou equip de Segona Divisió B després d’empatar 1-1 ahir contra el Terrassa a la final del play-off d’ascens que es va disputar a l’Estadi Municipal de Badalona. El conjunt dirigit per Jonathan Risueño va fer bona la condició de líder de la fase regular per promocionar de categoria (la normativa va descartar les pròrrogues i les tandes de penals).

Tres de tres. Els tres equips catalans que aspiren a l'ascens a Segona han superat el primer torn a la fase final d'Andalusia. Si dissabte ho va fer el Cornellà, avui ha estat el torn del Barça B i el Sabadell. Els arlequinats ho han fet patint, als penals contra l'Atlètic de Madrid B. Al segon torn, el Sabadell jugarà contra la Cultural Leonesa, el Barça B contra el Badajoz i el Cornellà, contra el Cartagena o l'Atlètic Balears. El segon torn es juga entre dimecres i dijous.

La Unió Esportiva Cornellà afronta la fase d’ascens a la Segona Divisió més difícil dels últims anys, ja que es jugarà a seu i partit únics. Dissabte, l'equip verd jugarà el primer torn contra l'Eivissa-Ibiza. Si guanya, encara hauria de superar dos torns per pujar per primer cop a Segona. Després de tres play-off consecutius, Álex Talavera, el seu president, ha portat el club des de la Tercera Divisió fins a convertir-se en un dels equips més competitius de la Segona Divisió B.

Els equips catalans ja coneixen els seus rivals en la fase d'ascens a Segona A. En el primer torn, el Barça B jugarà contra el Valladolid B el diumenge 19 de juliol. El Sabadell, per la seva banda, es veurà les cares amb l'Atlètic de Madrid B el diumenge 18 de juliol. I el Cornellà, que juga el play-off per tercer any consecutiu, s'enfrontarà amb l'Eivissa el 18 de juliol a Màlaga. Els tres equips catalans han de superar tres eliminatòries si volen pujar a Segona. Tots els partits es jugaran en diferents ciutats andaluses les últimes setmanes de juliol.

La fase d'ascens a Segona A, amb la presència del Barça B, el Sabadell i el Cornellà, es jugarà a Marbella, Màlaga i Algesires, segons ha informat aquest dimarts la Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Els tres clubs catalans que aspiren a l'ascens, que aquests dies ja han començat a fer entrenaments en grups de 10 futbolistes, encara no tenen rivals a la primera fase d'aquest play-off. El sorteig serà el 25 de juny.