Igual que Doctor Strange amb la màgia o Daredevil amb els baixos fons criminals, Thor ha sigut sempre el referent de Marvel pel que fa a mitologia: guerres entre divinitats, incursions en regnes mítics, criatures llegendàries... Seu és el territori de les històries èpiques i grandiloqüents, i així ho va entendre Kenneth Branagh quan el 2011 va portar Thor al cinema, però la falta d'entusiasme per aquell film i la mala rebuda de la seva erràtica seqüela (Thor: El món fosc, del 2013) van obligar Marvel a canviar de pla i reinventar la saga i el personatge. És per això que les pel·lícules de Thor ja no són sinònim d'heroisme èpic sinó de disbauxa i diversió. De fet, Thor: love and thunder, que s'estrena aquest divendres, és la pel·lícula més explícitament còmica –i fins i tot autoparòdica– de l'Univers Cinematogràfic Marvel (UCM).

Actualment gaudim d'infinitat de protagonistes de còmic femenines, però fa relativament poc que les trobem a les historietes americanes de DC i de Marvel. El precedent més clar és Wonder Woman, creat l'any 1941 pels psicòlegs William i Sadie Marston com a exemple per a les joves americanes de la dècada dels quaranta, però el personatge de Diana Prince no va tenir una vida gaire inspiradora per a les feministes després de la mort primerenca de William Marston. Com molt bé expliquen Anabel Vélez a Superheroínas (Redbook, 2017) o Elisa McCausland a Wonder Woman, el feminismo como superpoder (Errata Naturae, 2017), les dones en els còmics de superherois eren considerades com la xicota, la filla, la neboda o la germana d’algun superheroi. No es van començar a veure dones empoderades fins a la dècada dels setanta, amb personatges com la Vídua Negra o Spider-Woman, però no va ser fins a l'arribada dels mutants de Chris Claremont, amb heroïnes com Kitty Pryde o Tempesta (o els joves cadells dels Nous Mutants), que les adolescents van començar a tenir un reflex molt ampli de diverses sensibilitats feministes. Després de la tornada a la cosificació més barroera al final dels vuitanta i principis dels noranta, autors com Greg Rucka, Gail Simone, James Robinson o Brian Michael Bendis van començar a introduir nous personatges femenins que tenien un protagonisme propi en comptes de ser eternes princeses segrestades per un drac esperant el rescat d'un cavaller amb malles. Els Marston i la seva Wonder Woman han inspirat molts joves creadors a inventar moderns referents feministes per a les noves generacions de lectores i lectors de còmics de superheroïnes.

Stan Lee, creador de superherois del còmic com Spiderman, els quatre fantàstics, Thor, Hulk, els venjadors, Silver Surfer i Dare Devil, ha estat hospitalitzat al Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles per motius que no han transcendit, segons avança el portal TMZ.

L'editorial Marvel ha revolucionat el món del còmic amb l'anunci del canvi de sexe d'un dels personatges més mítics de la casa. A partir de l'octubre, Thor serà una dona. I no es tractarà d'un encanteri de Loki o d'una operació de canvi de sexe del fill d'Odin, sinó d'un nou personatge femení que reclamarà el martell màgic de Mjölnir i, per tant, passarà a encarnar la figura del Déu del Tro.

Tom Hidlleston és un dels joves actors britànics més prometedors dels darrers anys, però els seus petits èxits a la televisió i el teatre feien preveure que de cop i volta formaria part de Thor, una de les grans superproduccions de l'any i del pròxim film d'Steven Spielberg. La culpa la té, en part, el seu company a la sèrie de televisió Wallander i a l'obra de teatre Ivanov: Kenneth Branagh. Segons comenta Hiddleston a The Guardian, el primer que va fer quan va saber que Branagh dirigiria l'adaptació cinematogràfica del personatge de còmic Thor és presentar-se al camerino amb un improvisat martell. "No facis broma", li va dir el director, "No se sap mai".

Aventures, efectes especials, músculs i èpica, molta èpica. El primer tràiler de la pel·lícula Thor demostra que els estudis Marvel han apostat fort per aquesta adaptació del còmic que narra les aventures del poderós déu nòrdic del martell. Kenneth Branagh, conegut principalment pels seu films basats en texts shakesperians, ha estat l'escollit per dirigir la pel·lícula. El realitzador anglès ja va demostrar tenir bon pols amb les escenes d'acció a Enric V, precisament una versió de l'obra homònima de William Shakespeare.