Al Barça cada dia sembla festa major. El vent bufa a favor d’un equip engrescador que emociona en la seva recerca del triplet. Contra el Celta, en un partit jugat encara amb el dolç regust del vi de la Champions als llavis, l’equip de Hansi Flick va aixecar un partit que semblava perdut i va demostrar que, quan les cames no hi arriben, hi arriba el cor. En pocs minuts el Barça va passar de perdre 1-3 a alçar-se victoriós amb Raphinha marcant de penal en el temps afegit. En pocs mesos, Hansi Flick ha aconseguit construir un Barça que fa caure de genolls tots els seus crítics, un darrere l’altre. De mica en mica, tots els que van dubtar del tècnic alemany cauen del cavall i es converteixen, canvien de fe. En queden pocs, que encara reneguin d’un equip amb un cor ben gran que per un moment va semblar que ensopegaria, cosa que hauria permès al Madrid il·lusionar-se amb llepar-se les ferides de la Champions enganxant-se a la lluita per la Lliga. Li tocarà esperar, aquest Barça no li vol deixar ni les engrunes.

Un nano de 21 anys, que només ha jugat un grapat de partits a Primera, va acabar enduent-se una sonora ovació a Balaídos. Potser és la darrera ovació que l'estadi del Celta li podrà dedicar a Gabri Veiga, perquè, amb una clàusula de 40 milions d'euros i després d'un primer curs per emmarcar a l'elit, és un dels caramels que el club gallec veurà com li pispen aquest estiu. Amb un rostre encara d'adolescent, Veiga va fer els dos gols del seu equip en una nit en què el club que l'ha vist créixer des que era petit es jugava la permanència.

Final rere final. El Barça comença aquest dissabte el seu particular Tourmalet en l'intent de tornar a aixecar el títol de Lliga a l'estadi del Celta (17.00 h, Movistar+ LaLiga). La seva condició de segon classificat, sempre a l'expectativa de l'efectivitat del Reial Madrid, ha convertit el calendari en un tot o res en el tram calent de la temporada: Atlètic de Madrid, Vila-real, Espanyol, Valladolid, Osasuna i Alabès. L'aturada per la pandèmia de coronavirus ha igualat forces i premia els equips de mecanismes més rodats.

El València continua sense trobar la seva millor versió en aquest inici de temporada. El conjunt de Marcelino García Toral és víctima de la inestabilitat institucional que envolta el club. Que les coses no funcionin als despatxos està afectant al rendiment sobre la gespa. Els valencianistes han sumat aquest dissabte una nova relliscada a la Lliga contra el Celta (1-0).

El Barça tancarà el 2018 fidel al que ja és un costum les últimes temporades: acomiadar l’any instal·lat en la primera posició de la Lliga. L’última víctima dels blaugranes enguany va ser el Celta, que va marxar del Camp Nou derrotat per la societat letal que formen Jordi Alba i Leo Messi (2-0). Un Nadal més, els aficionats culers menjaran torrons i brindaran per l’entrada d’un 2019 satisfets amb el rumb del seu equip al campionat de la regularitat. I també es faran un bon propòsit d’any nou, el mateix que volen tota la plantilla blaugrana i, especialment, Leo Messi: guanyar la Lliga de Campions aquesta temporada.

S’han acabat els pronòstics. Europa és el destí, però ja no hi ha terminis. L’Espanyol inicia aquesta tarda (18.15 h, BeIN LaLiga), a Balaídos, l’era Rubi, que arrencarà marcada per una paradoxa: no calen promeses europees ni fitxatges per recuperar la il·lusió generada ara fa dos anys precisament amb reforços de renom i pronòstics ambiciosos. Després de dos cursos amb Quique Sánchez Flores en què l’equip blanc-i-blau va anar de més a menys, Chen Yansheng i Òscar Perarnau han decidit virar el rumb d’una entitat que encara s’està refent d’alguns errors comesos en els primers anys de gestió amb el mandatari xinès: salaris excessius, jugadors veterans sense possibilitat de revalorització i, sobretot, una proposta de joc que va funcionar puntualment en alguns partits però que no s’adequava al perfil dels jugadors de la plantilla ni els treia tot el rendiment possible.

El Reial Madrid segueix fent aigües. Ni el 0-3 del clàssic va esperonar un equip que juga perdut, immers en una versió irregular i inconsistent. El Celta, sempre intens, ho ha aprofitat aquest diumenge per signar un empat 2-2 que allunya els blancs 16 punts del Barça. La distància creix a bon ritme i, davant el rendiment madrileny, amb arguments. Els locals han començat molt més endollats, recuperant la possessió i organitzant l'acció de contraatac de la mà de Iago Aspas.

No havia de ser un partit qualsevol, i no ho ha estat. En la contraposició d’estils, l’Espanyol ha sabut sobreviure en un primer temps de patiment, però no ha sabut rematar a un Celta amb deu quan ha pogut (2-2). En un preciós intercanvi de cops en el primer temps, ha pegat igual de fort que els viguesos, que fins l’expulsió de Fontàs abans del descans han proposat un partit boig que impedia a l’espectador parpellejar. Si ho feia, corria el risc de perdre’s algun gol, pal, o expulsió.

"Aquesta setmana centrifugarà l'equip". Quique Sánchez Flores té clara l'"exigència màxima" a què es veurà sotmès en els propers dies l'Espanyol, que visita aquest dimecres el Celta (21.30 h, BeIN LaLiga) i, dissabte el Vila-real. Dos duels davant "dos clubs a imitar" que suposaran "un gran desgast" pels constants viatges i sessions de recuperació.

Visiblement descontent amb la falta de reacció dels seus homes, i preocupat per la seva mentalitat, el tècnic espanyolista Quique Sánchez Flores ha lamentat que l'Espanyol no aconsegueixi treure's els fantasmes de sobre: "Encara no som capaços de donar la volta a aquestes situacions, seguim patint perquè pugui passar quelcom dolent en els minuts finals, és difícil d'explicar".

Amb una part amb més patiment que futbol i una segona farcida de gols, el Madrid ha derrotat el Celta gràcies a una ràfega de gols a la segona part, que ha castigat la falta d'encert en el remat del Celta, millor que els blancs al primer temps. Els gallecs, protagonistes d'inici, han vist com primer un gol de Pepe els enviava al descans al darrere en el marcador de forma immerescuda i després un Cristiano Ronaldo picat amb l'afició ha decidit resoldre el partit amb quatre dianes seguides.

Quinze minuts per emmarcar, quinze minuts de funció trepidant que actualment només es pot gaudir al Camp Nou. El Barça va exhibir en l’últim quart d’hora totes les seves virtuts, especialment la connexió màgica entre un trident que cada dia sorprèn amb una nova acció del seu inacabable repertori. Després d’un partit travat contra l’exigent Celta de Berizzo, la tripleta atacant va deixar detalls que amplien encara més l’inabastable imaginari culer. Cada jugada era una instantània única, inesborrable i eterna. Una lambretta un dríbling de Messi o una definició de Suárez. Detalls que van tenir el punt climàtic en el quart gol. Penal que s’inventa Messi després de marejar Jonny, i l’argentí deixa la pilota morta a prop del punt de penal perquè entri des del darrere Neymar, però l’uruguaià se li avança per fer el seu hat trick. 33 anys més tard, el Barça revivia el famós penal indirecte que es van inventar Johan Cruyff i Jesper Olsen amb l’Ajax el 1982.

Luis Enrique era un tècnic satisfet després del partit contra el seu anterior equip, el Celta. Del partit, l'asturià ha dit que "contra el Celta no hi ha ni partits fàcils ni accions tranquil·les". "Considero que hem fet una bona primera part, encara que hem estat poc precisos. Ens ha faltat una mica de finura als últims metres, però hem generat moltes situacions de superioritat. A la segona part hem seguit al mateix ritme, hem estat més espectaculars i efectius, i quan aquests jugadors arriben a situacions profitoses… tot i el que digui el resultat, ha estat un partit molt complicat, és una victòria que ens reforça i manté líders".

El Barça de Luis Enrique només ha perdut nou partits, dos dels quals contra el Celta. El conjunt gallec, que avui visita el Camp Nou (20.30, C+ Liga), és l’únic equip que ha sigut capaç de derrotar els blaugranes dues vegades. “És un equip atractiu, atrevit, valent i descarat. És cert que té algunes baixes, però manté la seva idea de joc. Serà un rival de màxima dificultat”, advertia Luis Enrique.

Al voltant d'una taula, un grup d'argentins parlava de futbol. Un d'ells va criticar la forma d'entrenar de Marcelo Bielsa i Eduardo Berizzo, amb educació, el va interrompre. “Dispensi. Li vull fer saber que els enemics de Bielsa, són els meus enemics”. Acte seguit, el tècnic del Celta es va acomiadar de tots i va marxar.

El Sevilla s'ha classificat per a la final de la Copa del Rei tot i empatar contra el Celta (2-2). Els andalusos han fet valer el 4-0 de l'anada i han passat ronda. El rival a la final serà el Barça.

Per la porta gran i deixant en evidència la gairebé sempre fiable defensa de l'Atlètic, el Celta ha donat la sorpresa en derrotar a domicili els homes de Diego Simeone (1-3), convertint-se a més en el primer equip aquest curs que aconsegueix anotar tres gols al feu matalasser. Com l'any passat, l'Atlètic torna a caure als quarts de final. Llavors, el seu botxí va ser el Barça. Aquest cop, ha estat el Celta que ha tingut en el bigolejador Pablo Hernández i en Guidetti els dos principals artífex d'un triomf inesperat.