Encara no és aquí, però gairebé: el Girona va fer un pas de gegant cap a la permanència a Primera Divisió derrotant el Vila-real en un exercici de resiliència col·lectiva (1-0). Amb aquest triomf, els homes de Míchel disposen d'un marge de vuit punts respecte als llocs de descens quan en falten 24 per disputar. És a tocar.

"Sincerament, millor no saber quants diners m'ha costat, tot plegat", explica, entre rialles, Albert Martínez, que després d'un munt d'anys de recerca, té una col·lecció envejable d'articles del Girona. Entre ells, totes les primeres equipacions de la història del club gironí. "N’hi ha 55 –diu–. Dels primers quaranta anys, només quatre, perquè en feien servir una cada dècada. I, més endavant, una valia per dues temporades". Ha navegat entre antiquaris, venedors, jugadors de tots els temps i les seves famílies per fer-ho possible. Cada vegada que ha trobat una relíquia, abans de fer el pagament corresponent, trucava al Jota, l'encarregat de material fins al desembre passat, per confirmar que no l’enredaven. "Costa, perquè el club no en va posar a la venda fins al curs 2005-06", admet.

Montilivi s'ha posat dempeus per acomiadar Ounahi en el tram final d'un partit que ha guanyat gairebé ell sol. El marroquí ha estat clau en la important victòria del Girona contra l'Athletic (3-0), en què ha originat la jugada del gol de Rincón i ha fet el segon, ja a les acaballes. Entremig, Gazzaniga ha aguantat el resultat, amb diferents aturades de mèrit i, al final, Echeverri ha signat la golejada. Però l'estrella ha estat el marroquí, per al qual val la pena pagar una entrada, tot i els preus d'avui dia.

Les emocions fortes són reaccions psicològiques i fisiològiques intenses com la por, l'alegria extrema, la ràbia o la sorpresa, sovint viscudes en situacions d'alt risc, aventura o canvis vitals significatius. Diuen que aquestes experiències activen el sistema nerviós, alliberen adrenalina i generen una sensació d'alerta o plaer intensos. Gairebé el cent per cent dels assistents a un partit del Girona signen amb sang aquestes afirmacions, coneixedors del pa que s'hi dona, quan arriba el cap de setmana i el seu equip salta al terreny de joc. Aquest 2026 els de Míchel són l'equip que més partits han decidit, per a bé o per a mal, a partir del minut 85, juntament amb l'Elx.

Amb 20 anys, Vitor Reis (São José dos Campos, Brasil, 2006) ja ha viscut moltes més coses que les que viuran la majoria de les persones al llarg de tota la seva vida. “Amb 10 anys vaig fitxar pel Palmeiras, amb 15 vaig marxar de casa dels pares per anar a una residència amb diferents companys de l’equip i amb 16 vaig independitzar-me del tot i vaig anar a viure sol a un apartament”. La història continua amb el debut al Brasileirao amb 18 anys i el canvi de continent amb 19, després que el Manchester City es fixés en ell i hi invertís prop de 40 milions d’euros. I una cosa més, encara: fa mig any, just abans de ser cedit a Montilivi, també amb 19, es va casar. “És una sort tenir la meva dona al costat. Estic convençut que si no fos així jo no em sentiria tan bé a Girona”. Fa poc, la parella ha afegit un gos a la família.

Anava a tot drap, el Girona, que al descans es creia totpoderós per anar guanyant el Celta. No importava que fos l'únic xut que havia fet, ni que els gallecs haguessin estavellat dues pilotes contra el pal. Els gironins es veien capaços de tot, però quan va arribar l'encert visitant, el somni va arribar al final i van tocar de peus a terra (1-2). Aquesta mentalitat parla bé del Girona, esclar. I amb tot el que ha hagut de passar aquest curs, qui és ningú per dir-li com s'ha de sentir ara que està bé.

El Barça va perdre el lideratge a Montilivi en una nit negra (2-1), continuació de la golejada patida a la Copa contra l’Atlètic. Superat per un Girona que mai no va perdre la fe, es va aferrar a Joan Garcia per aguantar l’avantatge que li havia donat el gol de Cubarsí. Però no comptava amb la tossuderia gironina, que va remuntar amb gols de Lemar i Fran Beltrán, aquest en els últims instants. Girona trigarà a oblidar una jornada que passarà a la història.

Quan menys s'ho imaginava, el Girona va escapar-se de la derrota amb un gol èpic de Vitor Reis en el temps afegit. El Getafe havia tret de polleguera Montilivi, empipat amb les decisions arbitrals, el rival i el món. Sort de l'aparició del central, que va rematar amb coratge una pilota que allarga la imbatibilitat dels gironins aquest 2026, i de la de Ter Stegen, que va evitar l'1-2 en la darrera acció. El descens continua lluny, a quatre punts.

La segona victòria consecutiva del Girona va acabar a mastegots. Lass i Aimar van iniciar una baralla que va fer saltar suplents, entrenadors i agents de seguretat, malgrat que l'origen no fos gran cosa: el migcampista gironí va placar el de l'Osasuna, que va perdre els nervis perquè veia com se li escapava el partit. La gespa es va envair d'empentes, cops, insults i targetes, vermella a Lass inclosa. Els de Míchel, això sí, es van quedar amb els punts (1-0). I això que la plantilla no ha millorat, perquè totes les operacions estan aturades.

Si s'ha passat la majoria del 2025 perdent, no és gens estrany que el Girona hagi acomiadat l'any amb una nova derrota. A Montilivi, malauradament, ja s'han acostumat a patir decepcions. Contra l'Atlètic de Madrid, a més, pràcticament no ha presentat ni oposició i els punts ja havien volat abans del descans (0-3). Caldrà fer-ho molt millor el 2026, perquè els de Míchel es menjaran el raïm des de la zona de descens, i afinar durant el mercat d'hivern, en què s'esperen reforços per canviar la situació actual.

“No sabia que estava sonant a Montilivi”, reconeix, amb sorpresa, Javier Parra (Vitòria, 2000). O, més ben dit, Vaskan, un DJ i productor de música electrònica que va reversionar l'himne del Girona coincidint amb el segon ascens a Primera, l’any 2022. Vaskan és conegut per transformar clàssics espanyols i mundials en hardstyle, els quals sumen més de 50 milions de reproduccions a tot el món.

Quina nit va viure Montilivi, reconciliat amb les gestes d'un Girona que va frenar el Reial Madrid de Mbappé a còpia d'esforç, talent i cor (1-1). Els gironins van passar molts minuts al davant en el marcador, gràcies a un gol d'Ounahi, però les aturades de Courtois i un error d'Hugo Rincón, que va fer un penal evitable, van impedir que els tres punts es quedessin a casa. El Girona no surt del descens, però el Madrid perd el lideratge, ara a mans del Barça.

Diferents esdeveniments van tenir lloc el 2005: l’huracà Katrina va provocar danys catastròfics als Estats Units; Londres va ser atacada amb els atemptats terroristes al metro i un autobús que van deixar 52 morts i més de 600 ferits; el Papa Joan Pau II va morir, sent Benet XVI el successor; Angela Merkel es va convertir en la primera dona canceller d’Alemanya; YouTube es va donar a conèixer al món; i a Espanya es va aprovar el matrimoni igualitari.

Quan va arribar al Girona, la seva filla encara no tenia el carnet de conduir, perquè era menor d’edat. Ara té 27 anys. “L’evolució de la meva vida personal ha anat de bracet amb la del club, sí. Tot ha canviat molt”, reconeix Santi Pou (Vic, 1966), integrant de l’àrea esportiva, adjunt a Quique Cárcel; del cos tècnic del primer equip, amb Míchel Sánchez, i durant una dècada cap de metodologia del planter blanc-i-vermell. “Han sigut moltes hores de pencar, però ara gaudim d’estabilitat i bonança. La família no ha tingut més remei que entendre-ho, perquè deu anys continuats treballant al Girona volen dir estar amb els professionals al matí i amb els nanos a la tarda. Però ho he fet, i ho continuo fent, amb passió”, admet.

El Girona ha tingut un talismà a la graderia en les dues victòries d'aquest curs a la Primera Divisió, ambdues a Montilivi: es tracta d'Elinilma Pereira, la mare de Savinho, el futbolista estrella del super-Girona 2023-24 que va trencar tots els rècords de la història del club gironí i ara al Manchester City. "Cada vegada que tinc l'oportunitat d'acompanyar l'equip, ho faig amb molt plaer", explica a l'ARA. Elinilma es mou discretament per l'estadi. Acompanyada d'amics, arriba fins al seu lloc a la tribuna. Porta una bufanda blanc-i-vermella.

Ha sigut quan s'ha vist amb l'aigua al coll que el Girona ha ensenyat que desitja mantenir-se a Primera, una voluntat que fins ara s'havia visualitzat amb comptagotes. Ja passa, això, que sovint no ens posem les piles fins que la necessitat ens ho exigeix. S'hi jugaven la vida, els gironins, que han derrotat l'Alabès (1-0) i surten provisionalment de la zona de descens. Els de Míchel, tal com volia el tècnic, han patit, lluitat i corregut junts. Potser no en aquest ordre ni en les mateixes quantitats, però ho han fet. La sort també ha aparegut en els moments ideals, aliada d'una victòria que prem el botó de pausa en el debat que existeix al voltant de la figura del líder de la banqueta. Míchel, de moment, no es toca.

El Girona continua fent volar coloms pel que fa al seu nou estadi, un tema que fa molt que és a la boca de l'entorn. Montilivi, que és propietat de l'Ajuntament, però pel qual els gironins tenen la concessió fins al 2068, està obsolet i limitat, i ni el pas dels de Míchel Sánchez per la Lliga de Campions va provocar cap transformació. Fins i tot, es va plantejar seriosament la possibilitat de disputar la màxima competició europea a Barcelona. Les últimes informacions han arribat a través d'Ignasi Mas-Bagà, CEO de l'entitat, que en el pòdcast Orgull Gironí, produït pel mateix club, va dir que una de les opcions "és abandonar la ciutat. Però si això passa, no marxarem lluny".

Era un dia assenyalat en vermell. No es podia fallar. I el Girona ho ha fet, tot i que ha fregat una remuntada màgica. Els de Míchel han malgastat gairebé una hora de partit, aprofitada per un rival directe per la permanència, l'Oviedo, per construir un avantatge que semblava definitiu. Amb el 0-2, però, un doblet de Stuani i un golàs d'Ounahi han col·locat el 3-2. Quan Montilivi ballava, en l'última jugada, en el minut 97, ha empatat David Carmo. És la segona jornada consecutiva en què els gironins perden punts en el temps afegit, cinc en total, després del gol d'Araujo en el derbi català de la setmana passada.

El City Football Group, Pere Guardiola i Marcelo Claure, els que manen al Girona, han canviat la història del club. I l’han canviat per a bé. Han aconseguit que es parli de futbol i han demostrat seriositat perquè en els mals moments no només no van abandonar el vaixell com fan les rates, sinó que van multiplicar l’aposta, fent ampliacions de capital que van permetre que la pilota continués rodant. Quan es fa la fotografia completa, aquest és un capítol important que no es pot obviar, perquè si el Girona va tornar a Primera després del descens i li va tocar la loteria amb l’any de la Champions, és gràcies a fets com aquells.

Va haver-hi una època en què guanyava tant que gairebé va deixar de donar-li valor. Però ara ho necessitava com l'aire que respira. Només el Girona sap com s'ho ha passat de malament durant els 150 dies que ha durat la penitència. Aquest ha sigut el temps que ha acumulat sense guanyar i que ha anat donant voltes al llit intentant trobar els motius que l'han fet canviar tant. Però, com a mínim, aquest vespre, dormirà en pau. Els gironins han sumat la seva primera victòria del curs contra el València (2-1) i surten momentàniament del descens.