Per a qui no hi ha posat mai els peus, el poble de Vilablareix, a tocar de Girona, és conegut sobretot per la seva ràdio municipal. La persistència de Didac Romagós, coordinador i únic treballador, amb una graella de música únicament en català i entrevistes diàries a personalitats de tots els Països Catalans, ha fet d’aquesta emissora, amb 44.000 seguidors a Twitter, la gran ambaixadora d’un municipi de només 4.000 habitants. Però les de la ràdio local no són les úniques xifres rècord: Vilablareix és el poble de les comarques gironines que més ha crescut en població percentualment la darrera dècada, passant de poc més de 2.000 habitants en el tombant de mil·lenni als 4.059 actuals i amb la perspectiva d’arribar als 5.000 d'aquí 15 anys. Si obrim una mica més el mapa, aquest poble gironí només és superat per dos municipis en el conjunt de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Es tracta de Talamanca, un petit poble de muntanya del Bages que ha passat de 100 a 223 habitants des del 2011, i la Pobla de Mafumet, que ha triplicat població fins a tenir uns números similars als de Vilablareix gràcies a estar a tocar de la petroquímica del Camp de Tarragona.

Mentre que a la parada d’Òmnium de Barcelona no van parar de desfilar escriptors durant tota la jornada de Sant Jordi, a Girona l’entitat no va muntar la paradeta habitual de cada any. Potser va ser la mostra més significativa de la situació d’interinatge que viu Òmnium Gironès. El passat 20 de març, el secretari d'Òmnium Nacional va dissoldre la junta per manca de quòrum, ja que només quedaven 4 de 15 membres i els estatuts estableixen que ha d'haver-hi almenys dos terços de representació. La decisió va arribar després d'un llarg procés de discrepàncies internes en la renovació de càrrecs i la configuració de dues possibles candidatures de cara a l'assemblea territorial que escollia nou òrgan de govern.

A qui li agrada no pot parar de menjar-ne i a qui no li agrada no la pot ni veure. Tot i ser un producte de carnisseria, té un gust dolç i s'acostuma a menjar per postres, cuinada amb poma o acompanyada de llesques de pa o de llonguet caramel·litzades. És la botifarra dolça, un producte tradicional d'algunes comarques de la demarcació de Girona que, segons el Gremi de Xarcuters i Carnissers Artesans de les Comarques Gironines, s'elabora amb tres quarts de quilo de sucre per cada quilo de carn, pela de llimona, sal i, opcionalment, canyella. De tota manera, no hi ha una única recepta per elaborar la botifarra dolça i la proporció d'ingredients, igual que la decisió d'afegir-hi o no canyella, pot variar segons el criteri dels xarcuters i els gustos dels consumidors.

“Què va ser primer: la fàbrica de paper o el poble?”, es pregunta un veí sobre el passat i present paperer de Sarrià de Ter. Aquest municipi obrer a tocar de Girona ha viscut en els darrers anys una transformació: de viure un èxode de veïns per primer el tancament de la Torraspapel i després les pudors dels que la van succeir, amb l’empresa Hinojosa, a convertir-se de nou en un poble viu que vol ser més que un satèl·lit de la capital. Alguns elements de canvi han estat la construcció de la Biblioteca Emília Xargay –al costat de la qual hi ha l’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines–, l’institut –de moment en barracons–, la rehabilitació del cafè El Coro i de moltes casetes del carrer Major, amb horts que arriben fins al riu Ter. I tot sumat a la inversió d’Hinojosa per reduir la pudor.

Entre el Gironès i l'Empordà hi ha una terra de pas que ha sabut crear una nova identitat subcomarcal. Una zona regada pel Ter separada de la capital per un costat pel Congost, l'espai on el riu s'eixampla i comença a mirar cap a la plana on acabarà desembocant al Mediterrani. I per l'altre, pel massís de les Gavarres. Una terra que fa tres dècades va començar a mirar-se i a autoreferenciar-se per deixar de ser un apèndix de Girona ciutat. El 1996 naixia la revista supramunicipal La Llera del Ter de la mà de diferents veïns vinculats al món cultural. Gairebé tres dècades després, aquesta revista ha acabat "definint un territori", tal com explica una de les seves coordinadores, la periodista Mar Camps, que ha encunyat el concepte "l'Empordà del Gironès".

Fa tres dies que, a la riba del riu Ter, entre Cervià de Ter (Gironès) i Sant Jordi Desvalls (Baix Empordà), ressona cada nit una base distorsionada de música techno. És el soroll de la rave que, des de dijous, congrega més de 300 persones a l’esplanada d’una antiga sorrera abandonada. Els assistents, que venen en cotxes i caravanes, han instal·lat altaveus gegants, tendes de campanya i carpes. Tenen una actitud pacífica, no tenen intenció d'abaixar el ritme i s’espera que continuïn de festa fins Dilluns de Pasqua.

¿Ja ho sabíeu que Girona, abans de ser Girona, era Kerunta? O almenys és així com els arqueòlegs han batejat els vestigis ibers propers a la zona. A només 10 minuts en cotxe del centre de la ciutat, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, podem visitar de forma gratuïta les ruïnes del poblat ibèric de Kerunta i també les ruïnes d'una fortalesa romana, el Castellum Fractum. Segons els historiadors, són els vestigis del que després es convertiria en la nova Girona, situada ja al costat del riu Onyar, lluny de la muntanya estratègica.

La creació d’una llista cívica per concórrer a les eleccions al Parlament va prendre volada a la jornada de reflexió independentista del Gironès, convocada conjuntament per l’ANC, Òmnium, l’ADAC i l’Ateneu 24 de Juny, dissabte passat a l’espai La Pineda, de Sant Gregori.

“Ja us les podeu quedar per a l’any que ve! Aquí no en fem res, i es faran malbé!”, deien a Jordi Besalú i als seus companys quan anaven per les masies a buscar eines antigues del camp per a la Fira Comarcal de Primavera de Campllong, municipi del Gironès conegut sobretot per la fàbrica d’embotits La Selva i el restaurant Can Barris. Quan en van tenir una bona col·lecció van decidir reunir-les i mostrar-les en una nau industrial. Així va néixer el museu d’eines antigues del camp i d’oficis tradicionals de Campllong.

El Festival Emergent comença aquest dijous i fins al 8 de juliol portarà les arts en viu a diferents pobles del Gironès: Sarrià de Ter, Quart, Cervià de Ter, Vilablareix, Fornells de la Selva i Madremanya. Quimi Portet, Les Anxovetes, Marta Pérez, Marc Martínez, Duo Laos i Cia La Manjo Jueves protagonitzaran la primera nit Emergent a Sarrià de Ter.

Els Mossos d'Esquadra han enviat al jutjat 3 casos de nenes residents a la comarca del Gironès a qui han fet l'ablació després d'haver estat alertats pels pediatres de les menors. Les nenes tenen entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies d'ètnia subsahariana i dues són germanes.

El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha expressat aquest divendres, durant una visita a Girona, el seu "respecte" als ajuntaments de Girona i Celrà que s'han posicionat en contra de la realització de les maniobres militars previstes als seus termes municipals dilluns que ve. "Respectar el que els ajuntaments, que representen la ciutadania dels seus municipis, puguin considerar com més adequat" ha dit el conseller.

La paperera de Sarrià de Ter ja està a punt de tornar a produir. La històrica instal·lació reneix, després d’una llarga vida plena de sotracs, de la mà del grup valencià Hinojosa, que la va comprar a Torraspapel. La paperera havia tancat el 2014. Torraspapel, del grup Lecta, es va cansar de les pèrdues, i després d’una negociació amb els sindicats, amb manifestacions i protestes, propostes i contrapropostes, va decidir cessar l’activitat. Dels 136 treballadors que tenia la paperera, Torraspapel en va recol·locar 73 a altres plantes del grup.

Un robatori de marihuana va desencadenar el doble crim de Bordils. Com a mínim, això és el que es desprèn de la declaració que ha fet a comissaria un dels dos detinguts. Els homes, de 47 i 64 anys, vivien junts de lloguer al mas Pibernat, situat al peu del camí que porta fins al barri del Rissec. El més jove dels dos, Manolo L., feia uns tres anys que s'estava a la casa. L'home feia pocs dies que tornava a treballar, contractat a través d'un pla d'ocupació del Consell Comarcal com a escombriaire del poble. Manolo L. és conegut al poble per la seva afició a la cacera. L'altre detingut, Juan M., de 64 anys i veí de Salt, hi havia arribat feia poques setmanes. Havia passat una temporada a la presó.

Continua estable dins de la gravetat l'home de 40 anys que va resultar ferit greu aquest dissabte a la nit en l'explosió d'un habitatge a Llagostera, al Gironès. La víctima continua ingressada a l'Hospital de la Vall d'Hebron amb cremades de segon i tercer grau al 45% del seu cos i diversos traumatismes i ferides. Cinc dels sis ferits lleus -entre els quals hi ha una menor d'edat- ja han rebut l'alta mentre que una de les dones afectades, parella de la víctima més greu, també ha estat redirigida a la Vall d'Hebron per fer diversos anàlisis ja que podria patir cremades de segon grau.

Una esllavissada de terra ha obligat a tallar aquest diumenge al migdia un dels accessos a la ciutat de Girona. Concretament, el despreniment s'ha produït a l'extrem del carrer Emili Grahit, a l'altura del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, al barri de la Creueta.