La invasió russa d’Ucraïna va precipitar el final de la neutralitat sueca amb l’entrada a l’OTAN. Ara el país nòrdic obre el debat cap a un nou gir històric després de dècades de reticència: l’adopció de l’euro. Com a membre de la Unió Europea des de fa més de 30 anys, Suècia és dels pocs països que han mantingut la seva pròpia moneda, la corona. Les lleis de Brussel·les marquen que el país escandinau s’uneixi algun dia a l’euro, però en realitat aquest tema s’ha anat ajornant sense posar-hi mai data. Tanmateix, una integració més estreta amb la UE comença a semblar més atractiva per a Estocolm, que busca un escut contra l’augment de la inestabilitat geopolítica i el deteriorament de les relacions transatlàntiques amb els Estats Units presidits per Donald Trump.

Encara falten cinc mesos per a les eleccions a Suècia, però la maquinària electoral ja ha començat a posar-se en marxa. I aquesta setmana hi ha hagut un anunci rellevant que trenca definitivament un tabú històric al país. El líder del partit conservador (Partit Moderat) i actual primer ministre, Ulf Kristersson, ha deixat encara més clar que el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia ja es considera un soci tan legítim com qualsevol altre i formarà part del pròxim govern si el bloc de dretes guanya. Ho va anunciar en una roda de premsa acompanyat del líder de Demòcrates de Suècia, Jimmie Åkesson, que per primer cop veu com una opció real que el seu partit tingui responsabilitats al més alt nivell.

La idea que els països nòrdics haurien de desenvolupar un programa d’armament nuclear conjunt hauria estat considerada com a absurda i ridícula fa pocs anys. Però ara els temps han canviat, i la incertesa sobre si els Estats Units han deixat de ser un aliat fiable genera una profunda preocupació en una regió que tem l’agressivitat de Rússia. En aquest context, corre una pregunta que abans hauria estat impensable, però que comença a circular entre diverses personalitats i acadèmics, que qüestionen si ha arribat l’hora que els països nòrdics construeixin el seu propi paraigua de protecció atòmica.

La Fiscalia de Suècia investiga un home per haver prostituït durant anys la seva dona i haver venut els seus serveis sexuals a més de 120 homes, segons ha informat la cadena pública SVT. L'acusat, que havia estat un membre destacat de la banda de crim organitzat Hells Angels, està detingut des de l'octubre, després que la seva dona el denunciés. L'home, que és investigat per proxenetisme agreujat, anunciava els serveis en diverses pàgines web i rebia una compensació econòmica a canvi dels serveis.

"Recuperarem el control de l'estat del benestar". Aquesta és una de les promeses que el Partit Socialdemòcrata suec destaca al seu programa polític. A mig any de les eleccions, el debat sobre la gestió dels serveis públics promet ser un dels aspectes que marcaran l'agenda. La Suècia dels anys 80, amb Olof Palme al capdavant, es va convertir en un dels països pioners en la implantació d'un ampli estat del benestar i es va consolidar en l'imaginari global com el model de societat a seguir. El mite, poc o molt, persisteix, sobretot al sud d'Europa, però la realitat és que a Suècia gran part de la gestió dels serveis públics s'ha privatitzat, i aquell suposat paradís del benestar ja no existeix.

Les bandes criminals a Suècia han trobat en els nens i adolescents una via fàcil i barata per fer la feina més bruta. Els últims anys, les notícies sobre tirotejos, assassinats i explosions han tingut, en gran part, adolescents com a protagonistes. Nois de 15 anys o menys que maten altres joves per encàrrec. El fenomen s'ha estès fins al punt que s'ha arribat a denunciar l'existència de nens soldats a Suècia. Per intentar combatre-ho, el govern suec ha impulsat una modificació legal per rebaixar l'edat penal als 13 anys, respecte als 15 actuals, malgrat un ampli rebuig, fins i tot d'organismes com la policia i els serveis penitenciaris.

Suècia va guanyar-se durant anys la reputació de ser un dels països més generosos del món amb els refugiats. Primer van ser els xilens que fugien del règim d'Augusto Pinochet; després, els refugiats de la guerra dels Balcans, i fa deu anys, els sirians que escapaven de la guerra civil i la dictadura de Bashar al-Assad. Durant el 2015, el país escandinau va rebre uns 163.000 sol·licitants d'asil; només Alemanya en va acollir més. Ara, aquesta política de portes obertes ha quedat totalment enterrada, sobretot des que l'actual govern conservador va assolir el poder el 2022 amb la crossa necessària del partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia.

A finals de l’estiu del 2021, Greer Jarrett va emprendre el primer de vint-i-sis viatges per recórrer els camins marítims que havien seguit els mariners nòrdics durant l’era vikinga, que va durar aproximadament del 800 al 1050 dC. Més enllà de la seva reputació de brètols medievals, els vikings eren experts comerciants que van establir rutes comercials que arribaven fins a Bagdad. La seva hegemonia es basava en el domini dels mars.

A Suècia, si vols trobar el centre d'una ciutat, el més efectiu sol ser buscar on és l'Espresso House, una cadena de cafeteries estil Starbucks omnipresent al país. A Kiruna, a l'extrem nord del país, la cerca de l'Espresso House et porta lluny del centre històric, a uns quatre quilòmetres de distància, on s'està traslladant aquesta petita ciutat. Aquí hi ha la mina de ferro subterrània més gran del món. Activa des del 1898, està obligant a traslladar la ciutat perquè s’enfonsa a poc a poc.

Els Serveis de Seguretat de Suècia (Säpo) estan sota la lupa després que s'hagi revelat una filtració d'informació confidencial que podria haver compromès seriosament la seguretat de les principals figures polítiques del país. Han estat filtracions recurrents durant anys, tot i que, en principi, no ha estat una acció deliberada, sinó una mala praxi d'alguns dels seus membres. Segons ha revelat el diari Dagens Nyheter, diversos guardaespatlles de membres del govern i la casa reial han compartit públicament els seus entrenaments a Strava, una aplicació que enregistra les rutes fetes en bicicleta, corrent o caminant.

Suècia ha declarat la guerra a OnlyFans i ha il·legalitzat la compra de vídeos sexuals personalitzats a través d'internet. Aquesta plataforma, on els usuaris només poden veure continguts si paguen una subscripció periòdica a la persona que els publica, és una de les afectades per una nova llei que entrarà en vigor l'1 de juliol. Suècia va ser el primer país del món que va criminalitzar els clients i no pas les prostitutes, amb una llei del 1999 que prohibeix la compra de serveis sexuals. Ara, el país escandinau actualitza el seu Codi Penal a les noves realitats i estén la prohibició també a certes pràctiques online.

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

El govern de Suècia s'ha vist sacsejat les últimes setmanes per diversos esdeveniments que podrien ser dignes de guió de thriller polític: escàndols sexuals, suposats espies i morts sobtades. Tot va començar el 8 de maig, quan l'executiu va nomenar l'exambaixador a Ucraïna Tobias Thyberg nou assessor de Seguretat Nacional. Aquell mateix dia havia de viatjar amb el primer ministre a una trobada a Oslo. Però poques hores després va presentar la dimissió. El motiu era que mitja hora després de l'anunci del seu nomenament algú havia fet arribar tant al govern com a alguns mitjans de comunicació fotos compromeses de Thyberg, que ell mateix havia enviat a través d'una aplicació de cites anys abans.

"M'encanta el bourbon, però perquè no sigui americà hi ha alguna alternativa?"; "Em compraré un nou raspall de dents elèctric. Oral B sembla que és dels EUA. Què me'n dieu, de Philips? O teniu algun consell de raspalls de dents suecs o europeus?"; "Hi ha algun detergent líquid per al rentavaixelles que no sigui dels EUA?". Aquests són alguns dels últims missatges que es poden llegir en una pàgina de Facebook d'usuaris suecs que fan una crida a boicotejar productes dels Estats Units en protesta pel gir de la política de la Casa Blanca des del retorn de Donald Trump.

El govern de Suècia ha anunciat aquest divendres un enduriment de la seva llei sobre tinença d'armes després de patir aquesta setmana el pitjor tiroteig de la història del país. Dimarts passat, deu persones van ser assassinades i almenys sis més van resultar ferides a l'escola d'adults Risbergska, a la ciutat d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm, quan un franctirador va sembrar el pànic entre els estudiants que hi havia al campus disparant aleatòriament a tothom que trobava al seu pas.

Què va motivar la matança de dimarts a l'escola d'adults Risbergska, a la ciutat sueca d'Örebro, a uns 200 km d'Estocolm? La policia encara no ho té clar, segons ha expressat aquest dijous Anna Bergkvist, l'oficial que encapçala la investigació, en declaracions a l'agència France-Presse. L'incident, el més greu en un centre escolar en la història del país, va deixar 11 víctimes mortals i sis ferits de diversa consideració, a més de l'autor, que es va suïcidar.

Un dels activistes antiislam que van promoure les cremes de l'Alcorà a Suècia el 2023 ha mort assassinat a trets a casa seva a Södertälje, al sud d'Estocolm. Salwan Momika, un iraquià cristià de 38 anys, estava citat justament aquest dijous a comparèixer al tribunal de districte d’Estocolm, que havia d'anunciar el veredicte per les acusacions d’incitació a l’odi ètnic que pesaven sobre ell i un altre activista, Salwan Najem, que també estava citat als jutjats i n'han posposat la vista.

Les dades ho mostren ben clar i la realitat al nostre voltant ho certifica. En les últimes dècades la participació de les dones en el mercat laboral ha convergit amb la dels homes en moltes economies desenvolupades. Si el 1950 per cada 100 homes que treballaven només treballaven 50 dones, el 2020 aquesta proporció ja era de 88 dones treballadores per cada 100 homes. Però, tot i els avenços, continua havent-hi una distància entre la taxa d'activitat femenina i la masculina. Qui il·lustra aquestes estadístiques és Jenifer Ruiz-Valenzuela, professora d'economia de la UB i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). També és l'editora de l'últim IEB Report que ha elaborat la institució, en què recull articles de tres investigadores sobre com les polítiques públiques han contribuït a reduir o eixamplar aquestes desigualtats de gènere en el món del treball.

"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.

Els bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.