En el tema del finançament de la Hisenda catalana el que comporta l’acord d’investidura entre ERC i el PSC-PSOE és potencialment molt important. Però no està fet, i convertir el potencial en real no serà fàcil. A les dificultats inherents a un acord de gran envergadura s’hi afegeix el factor desestabilitzador de la retòrica. Amb posicions que eren inicialment distanciades, cada part de la negociació ha de convèncer els seus que el compromís és raonable. Però, al fer-ho, les paraules poden ser trasbalsadores per a l’altra part i poden interferir en el procés d’una implementació efectiva i satisfactòria de l'acord.   

La nova proposta de "finançament singular" de la Generalitat ha topat amb crítiques d'alguns governs autonòmics que critiquen que reclami un tracte diferenciat. Ara bé, tant en el passat com actualment diverses comunitats han gaudit de règims propis o d'excepcions que les afavorien. Ho recordem aquí:

Amb el Procés ja superat, el Govern ha recuperat la idea d'un nou finançament, que parteix de la mateixa premissa exacta que el pacte fiscal i que, de fet, ha sigut una reivindicació històrica dels successius executius catalans: la Generalitat ha de recaptar tots els impostos que es generen a Catalunya. Aquest fet situaria la Generalitat en una posició equivalent a la dels governs del País Basc i Navarra, les dues autonomies amb un sistema foral reconegut per la Constitució i que ja tenen una Hisenda pròpia (en el cas basc tres, una per província) que gestiona la fiscalitat en lloc de l'Agència Tributària estatal.

En els preàmbuls del Procés, el 2012 l'aleshores president Artur Mas va intentar un pacte fiscal amb l'Estat. Sabia que al darrere tenia el gruix de la societat catalana, començant pel món econòmic. El rebuig frontal amb què va topar –aleshores presidia el govern Mariano Rajoy– va acabar apujant el to del pols sobiranista. Ha passat més d'una dècada i el problema del finançament segueix llastant els comptes públics catalans i el progrés general del país. Malgrat la història recent, que tantes tensions internes ha comportat, la consciència d'aquest greuge segueix generant un gran consens transversal. Cosa que aquest dimarts ha tornat a quedar clara amb el document presentat pel món empresarial català, firmat per més de vint institucions, en què es denuncia l'infrafinançament de la Generalitat a causa d'un sistema de finançament autonòmic que no és ni transparent ni equitatiu ni eficient.

Els pactes d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme han tornat a adobar el terreny del debat territorial a Espanya. Conscients del moment polític, els presidents autonòmics han aprofitat els seus discursos de Cap d'Any per marcar perfil de cara al 2024, on ja s'albira la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. Tot plegat, mentre l'independentisme pressiona pel pacte fiscal després de tancar l'any havent aconseguit un pacte per la llei d'amnistia, una de les reivindicacions estrella des de l'inici de la judicialització del Procés.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser la resposta de l’Estat a la declaració d’independència del Parlament. El PP, amb el suport del PSOE, va tallar de soca-rel el que llavors van coincidir a anomenar el desafiament independentista. Van ser més de sis mesos d’intervenció de la Generalitat que, sense president ni govern, era gestionada pels delegats de la Moncloa. Els presos polítics, l’exili i la persecució judicial van ser la tònica dominant dels mesos següents, fent evident que l’Estat no estava disposat a permetre un sol avenç cap a l’autodeterminació de Catalunya.

La consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, no anirà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebrarà dilluns a Madrid. Segons ha pogut saber l'ARA. En el seu lloc hi assistiran el secretari general d’Economia, Josep Maria Vilarrúbia, i la directora general de Pressupostos, Esther Pallarols. Fonts del departament expliquen els motius pels quals la consellera no participarà en la trobada d'aquest òrgan, en el qual es reuneixen els responsables econòmics de totes les comunitats autònomes. Per una banda, consideren que aquest no és un òrgan de debat, sinó una reunió en què es transmet informació, però no es discuteix ni es negocia res, ja que l'Estat gaudeix sempre de la majoria absoluta dels drets de vot.

Des que l'any 2012 Mariano Rajoy va tancar la porta al pacte fiscal que el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va posar sobre la taula del cap de l'executiu espanyol, l'independentisme havia deixat aquesta proposta dins d'un calaix. De fet, aquell rebuig frontal va ser un dels detonants de l'inici del Procés. Després del 9-N, de l'1-O i de la repressió posterior, ara l'independentisme encara una nova fase que passa per obrir una negociació amb l'Estat per abordar el conflicte polític, però també per gestionar el mentrestant, intentant guanyar més sobirania. I aquí, el pacte fiscal torna a aflorar. Ho va verbalitzar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament, i tant ERC com Junts han posat per escrit en els seus respectius pactes amb el PSOE que volen abordar una reforma del finançament de Catalunya.

Els resultats de les passades eleccions han obert unes extraordinàries oportunitats de cara al futur de l’actual societat espanyola. Les més que probables negociacions entre les esquerres de tot l’estat i els independentismes catalans i bascos per a la constitució del govern poden pintar aquest futur d’un color molt rosat però també molt negre. No em toca pas participar-hi, ni crec pas que sigui fàcil, però sovint rebo preguntes de gent propera, i per això m’he atrevit a fer algunes consideracions al respecte. Les enfoco cap a tres àrees que sembla que poden ser les que més es poden debatre en la negociació: el grau de benestar socioeconòmic personal i de creixement econòmic, amb l’evolució de la desigualtat; l’augment o la reducció de la llibertat personal per la convivència pacífica, junt amb un nivell superior de sobirania política, i, a molta més distància, el model polític republicà o monàrquic. 

En plena compareixença parlamentària sobre la convocatòria d'eleccions del 27-S i les presumptes comissions del 3% que hauria rebut CDC a través de donacions a la Fundació CatDem, Artur Mas va voler enviar un missatge al portaveu parlamentari del PP, Santi Rodríguez, que li retreia el fet d'haver retirat tan ràpidament el pacte fiscal. "Vostè no sap que vam tenir reunions a la Moncloa amb Mariano Rajoy de fins a cinc hores". Aquest dilluns, en un acte amb empresaris a favor del procés, Mas ha volgut donar un detall més sobre com van anar les converses.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat aquest dijous que el dret a decidir s'exerceix "a través d'un referèndum" i no a través d'unes eleccions, i ha rebutjat així el caràcter plebiscitari que volen atorgar a les autonòmiques catalanes del 27 de setembre els partits independentistes. A més, el líder de Podem dubta que Artur Mas compleixi les seves "amenaces". "La llista de Mas és la llista de les retallades i la corrupció. Tinc molts dubtes que el senyor Mas, que és molt amic d'amenaçar amb conseqüències terribles, porti certes propostes a la pràctica", ha assegurat en una entrevista a la SER recollida per Europa Press.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha volgut insistir aquest dilluns des dels micròfons de RAC1 que el pacte fiscal "continua sent necessari". "Catalunya necessita un reequilibri", ha apuntat Gay de Montellà, que ha criticat el discurs de la por del PP. "Així no guanyarem res", ha assenyalat el president de la patronal catalana.

El PSOE continua perdut sobre quina ha de ser la seva resposta al 27-S. Aquest diumenge assegurava que cap majoria serà possible per encetar el camí cap a l'estat propi i que l'única via passa per intentar trobar un millor encaix de Catalunya dins d'Espanya. Es tracta d'un dels pals de paller del projecte de reforma constitucional amb què està treballant el 'grup de savis' designat pel secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Una proposta que, segons avança aquest dilluns 'El País', passaria per reconèixer la "singularitat" de Catalunya amb un tracte "especial".

La possibilitat que l'Estat concedís a Catalunya un concert econòmic exactament igual que el basc o el navarrès implicaria restar 16.000 milions d'euros del finançament de la resta de comunitats autònomes.

El president de la patronal Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha demanat al rei Joan Carles que doni suport a la consulta sobiranista a Catalunya. En una audiència privada amb el monarca sobre la qual informa 'El Mundo', Gay de Montellà hauria instat la Corona a impulsar una nova fase de "distensió" entre Catalunya i Espanya que no pot passar per alt les urnes.

"Ja li vaig dir al president Mas que en el viatge cap a Ítaca hi hauria cants de sirena". Aquesta ha estat la reacció del diputat de la CUP David Fernàndez a la informació publicada per l'ARA segons la qual el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està ultimant una oferta en la línia d'un pacte fiscal per frenar la consulta. "És la faula del pal i la pastanaga", ha considerat Fernàndez en declaracions a aquest diari, i ha deixat clar que la CUP no està disposada ni a renunciar al procés ni a acceptar una "transmutació" de la pregunta de la consulta pactada pels partits sobiranistes –per incloure-hi una tercera pregunta en referència a un millor model de finançament.

El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, ha replicat aquest dijous al primer secretari del PSC, Pere Navarro, que el concert econòmic del País Basc i Navarra no és un privilegi, sinó una "fórmula de lleialtat i cooperació" amb la resta d'Espanya. I ha recordat que la fórmula està recollida en el text de la Constitució.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, ha demanat aquest dimarts des de Madrid un pacte fiscal amb Catalunya que permeti "corregir desequilibris" que s'han generat com a conseqüència de les "inversions insuficients" de l'Estat a Catalunya i de l'"incompliment" de les promeses en infraestructures. Gay de Montellà ha afirmat que en el cas que s'evidenciés clarament que la Constitució no recull aquesta opció, "el mateix procés polític hauria de consensuar una reforma de la Constitució que donés l'espai necessari a un pacte fiscal per a Catalunya". Segons ha apuntat, el "cafè per a tothom s'ha acabat" i cal aprofitar aquesta "oportunitat" per a un finançament "sense greuges".