Per als quatre grans bancs de l'Estat el 2025 no ha estat un mal any. De fet, excepte el Banc Sabadell, CaixaBank, Banco Santander i el BBVA han tornat a registrar guanys rècord. L'entitat d'origen vallesà, però, va tancar l'exercici salvant el match ball de l'opa hostil i continuarà, per ara, el camí en solitari que tant ha defensat. En total, totes quatre entitats sumen un benefici històric de 32.278 milions d'euros al llarg de l'any. Si a aquesta xifra s'hi sumen els guanys de Bankinter i Unicaja, la xifra final és de 34.000 milions d'euros, més del doble del que van guanyar fa tan sols quatre anys (16.289 milions d'euros).

No sé si César González-Bueno, de 65 anys, conseller delegat de Banc Sabadell, és fan dels Beatles, però els ha copiat plegant en ple èxit. "Podria haver continuat el temps que hagués volgut, però ha preferit cedir el lloc a algú amb carrera per davant", m'expliquen. Després de cinc anys marxa –diu–, a iniciativa pròpia i d'acord amb el president Josep Oliu, company de batalles i tensions durant l'opa del BBVA, que van fer naufragar, convençut d'haver fet la feina.

Després del periple de l'opa del BBVA, que va acabar fracassant, el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, de 65 anys, ha decidit retirar-se. El substituirà Marc Armengol, conseller delegat de la filial britànica del grup, venuda al Banc Santander. El consell d'administració del banc ha pres aquesta decisió després que González-Bueno, que va incorporar-se a l'entitat el 2020, decidís deixar les seves funcions al banc. Segons informa el banc, han convingut "de mutu acord" que "és el moment òptim per efectuar el relleu". El directiu, amb una dilatada carrera a la banca, va desembarcar al Sabadell poc després del primer intent del BBVA de prendre el control del Sabadell el 2020, i marxa quatre mesos després que naufragués el segon intent per part de l'entitat d'origen basc l'octubre passat. El banc presenta aquest divendres els seus resultats del 2025.

El 16 d'octubre de l'any passat es posava punt final a l'episodi bancari que havia ocupat els titulars econòmics durant gairebé un any i mig: l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell fracassava amb només un 25% d'acceptació per part dels accionistes del segon, quantitat insuficient per tirar endavant o per fer una segona opa. Catalunya va aplaudir obertament el desenllaç, el Sabadell ho va celebrar amb una festa multitudinària al Palau Sant Jordi i el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, va acceptar la derrota amb un missatge de resignació. Uns mesos després i amb un nou any al davant, com encaren el 2026 els dos bancs després de l'opa?

El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.

L'opa del BBVA al Banc Sabadell va ser un procés que va durar gairebé un any i mig i finalment va ser rebutjada pels accionistes. Durant aquest període, les dues entitats van destinar-hi molts recursos, l'una a aconseguir els seus objectius i l'altra a defensar-se.

Després del fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, Josep Oliu ha rebut grans aplaudiments. Els últims, amb Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any inclosa, han estat aquest dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en el marc de la divuitena edició dels premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball, on el president del banc català ha estat ovacionat "per haver estat l’ànima impulsora de la transformació de la companyia, convertint una entitat d’origen local en un actor de referència, amb projecció nacional i internacional", segons la patronal.

En aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

Nou rècord de beneficis del Banc Sabadell. L'entitat va guanyar entre el gener i el setembre d'aquest any un total de 1.390 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 7,3% respecte al mateix període del 2024. Els del tercer trimestre són els primers resultats del banc després del llarg procés de l'opa del BBVA, que va ser rebutjada en aconseguir el suport només del 25,47% dels drets de vot. I es presenten quan encara es viu amb eufòria haver superat l'operació del banc d'origen basc i s'apropa la festa privada d'aquest dissabte, per a la qual ha llogat el palau Sant Jordi de Barcelona i s'hi esperen unes 9.000 persones de la plantilla per celebrar la resolució del cas i agrair-los l'esforç fet durant aquest temps.

Admirat i atractiu senyor Oliu (i perdó per la rima, inevitable) li escric des de l’ARA, que és més efectiu que enviar-li una carta, per aplaudir el resultat de l’opa, a la vegada que per lamentar-lo.

El Banc Sabadell ha hagut de tirar de patriotisme per apel·lar a la consciència dels seus accionistes i superar l’opa del BBVA. Alguns se n’han alegrat per raons econòmiques objectives; d’altres han expressat una joia una mica més immadura, futbolera, com si fóssim davant l’enèsima victòria moral. El cas, però, és que si els del Sabadell es van haver de disfressar d’espanyols el 2017 per raons operatives, ara s’han hagut de disfressar de catalans pel mateix motiu, i això vol dir que la catalanitat existeix –subsisteix– sota estranyes fórmules, en l’àmbit del que és intangible. I aquesta nació sensorial, no material, és la condició necessària, encara que no suficient, perquè algun dia siguem una nació pràctica, materialitzada sobre fets i normes i obligacions reals, és a dir polítiques. Catalunya és un fet, però és un fet no polític des de fa segles, des que la cort se’n va anar a Madrid i la política amb majúscules –la que neix a l’Edat Moderna, la dels aparells estatals, la de la diplomàcia i la guerra– ens va passar de llarg. El segle XXI –i una mica el XX– és el del retrobament dels catalans amb la política, encara que sigui politiqueta, i aquest fet és transcendental. Però entendre de què va la política és un procés d’aquells que triguen a cristal·litzar, com tot el que té importància en la història. Quan passin les dècades, n’anirem prenent consciència, i potser no serem tan durs amb l’accident del 2017. 

Encara soc aquí. Feia uns minuts que havia saltat la notícia del fracàs de l’ofensiva del BBVA sobre el Banc de Sabadell –aquest conte s’ha acabat– i Carlos Torres, el president del banc agressor, ja estava en escena. Tenia pressa. Les dimensions de la desfeta, després de la seva hiperbòlica campanya, podien fer-li pensar que si tardava massa a sortir potser ja seria un altre el que donés el condol als qui li havien fet confiança.

El fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell obre un nou escenari per l'entitat financera catalana i pel sector espanyol. Els experts preveuen futurs moviments a la banca mitjana que podrien ser encapçalats pel banc vallesà, ara de menor dimensió un cop acordada la venda de la seva filial britànica TSB al Santander, que li aporta la cinquena part dels beneficis. L'objectiu és reforçar el perfil de banc "centrat a Espanya, un dels països amb millors perspectives econòmiques de la Unió Europea", la qual cosa suposa "tenir ingressos predictibles i un cost del risc controlat", segons va explicar el director financer, Sergi Palavecino, al presentar el pla estratègic fins al 2027 el juliol.

A tothom, i molt especialment al president del BBVA, Carlos Torres, li quedarà el dubte de saber si l’aclaparadora fidelitat a la marca demostrada pels propietaris del Banc Sabadell s’hauria mantingut igual en cas d’haver fet una oferta millor. Si el negoci no té entranyes, calia convèncer per preu. I si per a un munt de petits accionistes individuals el nom Sabadell encara representava alguna cosa que valia la pena defensar, calia convèncer per preu i guanyant els cors. 

L'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell ha estat una batalla econòmica, però també, i molt, una de política. Poques hores després de conèixer el seu fracàs, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest migdia amb el president del banc català, Josep Oliu, al Palau de la Generalitat. Un gest clar i contundent que transmet la importància que ha tingut per al Govern aquesta operació.

Després de 17 mesos de batalla, l'opa del BBVA al Banc Sabadell ha fracassat. La gran pregunta que tothom es fa és: per què?, ja que fins i tot ha sorprès el banc vallesà. Hi ha una sèrie de motius que els analistes i experts esgrimeixen i no tots tenen a veure amb les finances. N'hi ha d'altres de polítics, socials i de comunicació. Tot plegat ha provocat que el BBVA no hagi aconseguit arribar ni tan sols a un 30% del capital del banc català, que li hagués suposat poder intentar prendre el control del Sabadell. Aquests són alguns dels motius que donen els analistes.

L’aversió al poder té tant d’instintiu i saludable com d’infantil i naïf. Volem ser individus lliures i, tanmateix, sabem que algú ha de portar la batuta. Algú ha de liderar. D’alguna manera ens hem d’organitzar col·lectivament. L’ideal és que deleguem la capacitat de comandament en els més preparats, oi? Però ara ens hem instal·lat en la crítica populista a les elits intel·lectuals i acadèmiques: els experts estan sota sospita. Com pot ser? També domina el mantra del rebuig genèric als polítics, a tots. Tots són iguals? És una altra via de negació del poder. Llavors, com ens ho fem? Rere la crisi de la democràcia hi ha aquestes fenomenals confusions que s’alimenten d’un pòsit endèmic d’espontaneïtat llibertària –a Catalunya en tenim experiències històriques–, una tendència atiada avui per forces antisistema reaccionàries. El rebuig primari al poder, sempre latent, fruit d’un sa escepticisme, paradoxalment ens està portant de cap a noves formes de govern personalistes i autoritàries. El fenomen és global. El Minotaure sempre sura.

El resultat de l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell no ha passat desapercebut per al mercat. La borsa espanyola ha reaccionat amb força davant el fracàs de l'operació: els títols del BBVA s'han disparat, i els del Sabadell han caigut, cosa que els analistes ja anticipaven en un escenari en què l'opa no prosperés (ha obtingut un suport del 25,47% del capital social del Sabadell, per sota del mínim necessari, situat en el 30%).

S'ha acabat el partit. El BBVA es retira –és la segona vegada que fracassa en el seu intent d'integrar el Banc Sabadell– i s'obre una nova etapa. El banc presidit per Carlos Torres es llançarà ara a complir el seu pla estratègic i remunerar al màxim els seus accionistes, després de 17 mesos de destinar recursos a una batalla infructuosa.

L'opa del BBVA al Banc Sabadell comença a recordar l'escriptor Michael Ende i el seu llibre La història interminable. D'entre les possibilitats que aquest procés que fa 17 mesos que va començar arribi al seu final o no, la segona opció és la que sembla que té més possibilitats. Aquest divendres, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) donarà a conèixer el resultat del període d'acceptació de l'oferta per part dels accionistes del Sabadell, la qual cosa pot suposar un punt final o bé obrir un nou episodi en aquest culebró que es podria allargar fins a l'any que ve. En joc està el futur de l'únic dels grans bancs amb seu social a Catalunya.