Una de les cançons de l'etapa final dels Beatles va ser The long and winding road (El llarg i sinuós camí), al disc Let it be, l'últim publicat, tot i que es va gravar abans d'Abbey Road. Segur que a la conselleria d'Economia d'Alícia Romero els venen al cap el títol i parts de la lletra: "Em vas deixar aquí plantat. Fa molt, molt de temps. No em deixis esperant. Guia'm cap a la teva porta". No només per les dificultats que té per aprovar els primers pressupostos de la legislatura de Salvador Illa, que també, sinó per les traves per aconseguir un altre objectiu perseguit pels diferents governs catalans, que és fer de l'Institut Català de Finances (ICF) un veritable banc públic per cobrir espais als quals les entitats financeres privades no arriben, o amb prou feines.

El Banc d'Espanya va tancar l'any passat amb un benefici de 234 milions d'euros, que es transfereixen directament al Tresor Públic, segons recull l'entitat als seus comptes anuals. Amb aquest resultat, l'organisme que presideix José Luis Escrivá supera els dos exercicis consecutius de pèrdues operatives amb els quals va tancar el 2023 i el 2024, com va passar amb tots els bancs centrals que formen part de l'eurosistema, inclòs el Banc Central Europeu (BCE).

La Generalitat comprarà la meitat de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya de Barcelona. L'operació tindrà un cost de 58,4 milions d'euros per als comptes del govern català, als quals hi haurà de sumar 36,9 milions d'euros més de rehabilitació abans de poder-s'hi instal·lar, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

Els analistes del Banc d’Espanya se’n van de vacances de Nadal deixant un sabor dolç de boca pel que fa al creixement econòmic de l'Estat. En línia amb la resta d’organismes internacionals, i també del govern espanyol, l’ens supervisor preveu que l’economia espanyola creixi més del previst aquest 2025 (un 2,9%), però també el 2026 i el 2027. I que ho faci amb força. D’aquesta manera, de cara a l’any que ve estima un rebot del producte interior brut (PIB, l’indicador que serveix per mesurar la mida d’una economia) d’un 2,2%, mentre que al 2027 el situa en un 1,9%, tal com es recull en les projeccions macroeconòmiques publicades aquest dimarts. Es tracta d’una revisió a l’alça de quatre i dues dècimes respectivament en comparació amb les projeccions del passat mes de setembre. 

"A Espanya, les pimes són les que financen les grans empreses en termes nets". Així ha detallat el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, la situació complicada de finançament de la petita i mitjana empresa, agreujada pel fet que les grans corporacions triguen més de dos mesos a pagar els seus proveïdors, en termes generals. Ho ha dit aquest dimarts durant la seva intervenció a la junta directiva de Pimec, en la qual també ha mantingut un diàleg amb el president de la patronal catalana, Antoni Cañete.

La morositat de la banca espanyola va caure al juny per sota del 3% per primer cop des de l'octubre del 2008, segons les dades difoses pel Banc d'Espanya. L'índex de crèdits morosos es va situar en el 2,97%, un percentatge molt similar al 2,92% de l'octubre del 2008, quan l'economia va tocar sostre abans de la crisi financera.

Els bancs que operen a Espanya, tant les entitats autòctones com les estrangeres, estan reforçant la seva solvència i estan arribant als seus nivells màxims de rendibilitat, segons les últimes dades del Banc d'Espanya.

Només tres països de la Unió Europea recapten més que Catalunya amb l'impost de successions i donacions, tot i que hi ha dues comunitats de l'Estat –les Balears i Astúries–, que també superen la recaptació, segons un estudi del Banc d'Espanya. L'informe, publicat l'1 de juliol i titulat El possible impacte recaptatori d'algunes reformes hipotètiques de l'impost sobre successions i donacions, assenyala que totes les comunitats autònomes podrien recaptar més si reajustessin les tarifes que es paguen per aquest tribut als nivells que tenien el 1996, quan el govern espanyol en va cedir la gestió a les autonomies.

La riquesa neta de les famílies espanyoles va créixer el primer trimestre d'aquest any el 8,1% respecte al mateix període de fa un any, fins als 2,4 bilions d'euros, segons els comptes financers publicats pel Banc d'Espanya. El mateix informe recull una moderació del deute de les llars fins a situar-se en el 43,5% del producte interior brut (PIB), nivell mínim des del primer trimestre del 2000.

El caos aranzelari provocat pels Estats Units no ha passat desapercebut per a les llars espanyoles i el seu consum. Un gruix de les famílies estan disposades a modificar els seus hàbits i buscar orígens alternatius al país a l'hora d'adquirir un producte. En concret, entre un 80% i un 90% de les llars estarien disposades a "ajustar les seves decisions de consum" i a arraconar els Estats Units de l'equació, mentre que només un 10% no s'ho plantegen perquè no tindrien alternatives, tal com ha constatat el Banc d'Espanya (BdE) a través d'una enquesta elaborada juntament amb el Banc Central Europeu (BCE) i publicada aquest dimarts, coincidint amb l'actualització de les previsions macroeconòmiques.

El Banc d'Espanya ha retallat tres dècimes la previsió de creixement del producte interior brut (PIB) espanyol per al 2025, fins al 2,4%, alhora que ha rebaixat en una dècima la seva estimació del 2026, a l'1,8%, davant un context marcat pels aranzels i la incertesa geopolítica. Així ho ha avançat el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, durant la seva intervenció aquest dilluns al Congrés dels Diputats.

El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha dit aquest dimecres que confia que "els pròxims mesos" estigui resolt el procés de convocatòria de les places per al nou centre d'innovació de l'entitat a Barcelona. En total són 25 places de professionals tecnològics, per a les quals ja s'han presentat 900 persones, segons l'organisme. L'ens, però, no descarta que es pugui ampliar el nombre de places. El Banc d'Espanya ja ha firmat un acord amb el Barcelona SuperComputing Center per col·laborar en l'impuls de la implementació de la intel·ligència artificial al sector financer.

El Banc d'Espanya es queda sense director d'Economia, una figura cabdal per al funcionament de l'organisme, que ha hagut de treure la plaça a concurs. Alhora, aquesta setmana l'Associació Espanyola de Directius ha escollit Xavier Brossa com a nou president, en substitució de Juan Antonio Alcaraz; Marc Murtra ha estat elegit nou membre de l'European Round Table for Industry (ERT) i King té nou president. Aquests són alguns dels principals moviments de directius de la setmana.

La productivitat creix a Espanya. Així ho constata l'informe anual per al 2024 que ha publicat aquest dimarts el Banc d'Espanya, en el qual assenyala que l'economia espanyola està tancant la bretxa productiva amb les principals economies d'Europa, un element considerat com una de les principals assignatures pendents de l'Estat en matèria econòmica. La bona marxa de l'activitat econòmica els últims anys explica les millores productives, però l'organisme no apunta si són estructurals i es mantindran a llarg termini o si es tracta d'un fenomen temporal.

Tot i les tensions comercials mundials i la por a una recessió als Estats Units, l'economia espanyola tornarà a créixer amb força aquest any, sobretot si es compara amb la resta d'economies europees. De fet, el Banc d'Espanya ha revisat a l'alça el rebot del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest 2025 i el situa en el 2,7%, dues dècimes per sobre de la previsió publicada al mes de desembre, quan l'ens supervisor estimava un creixement de l'economia espanyola d'un 2,5%.

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

L'executiu de Pedro Sánchez no només té la intenció d’aprovar abans que acabi l'any l’equiparació del dièsel amb la gasolina, una mesura que suposa uns 1.000 milions d’euros addicionals i que va caure durant la tramitació de la reforma fiscal, sinó que també s'ha compromès a tirar endavant el gravamen extraordinari a les energètiques. Totes dues mesures podrien aprovar-se en el consell de ministres extraordinari del pròxim 23 de desembre, just abans de Nadal.

Les exempcions fiscals a les empreses familiars són l'eina principal d'elusió de l'impost de successions per als contribuents més rics a Catalunya, segons un estudi publicat pel Banc d'Espanya aquest dimarts. Gràcies als beneficis d'incorporar part del patrimoni en una companyia controlada per un grup familiar, els contribuents que declaren herències de més de dos milions d'euros (el 0,5% del total d'herències a Catalunya) es poden estalviar de mitjana uns 300.000 euros en aquest tribut.

El 2024 s'encamina a ser un any de rècord pel que fa a les reclamacions que el Banc d'Espanya rep per part dels clients de les entitats financeres. Només durant els primers sis mesos de l'any ja s'han obert 38.619 expedients i l'organisme supervisor estima que es podrà arribar a una forquilla d'entre 55.000 i 60.000 expedients, tal com ha apuntat el director que supervisa la conducta de les entitats, Fernando Tejada, en una trobada informativa aquest dimecres. La previsió s'ha donat a conèixer en el marc de la publicació de la Memòria de reclamacions corresponent a l'exercici del 2023.

Tot estava a punt en una de les sales del Banc d'Espanya perquè comencés la presa de possessió de José Luis Escrivá com a nou governador de l'organisme supervisor, un canvi que no ha estat exempt de crítiques pel seu recent pas pel govern de Pedro Sánchez. Aquest dimarts al migdia, tècnics del banc, economistes i polítics, així com representants del món sindical i empresarial, han anat fins a la seu de l'ens per acompanyar el flamant governador i acomiadar-se de qui ho ha estat els últims sis anys, Pablo Hernández de Cos. Entre el públic, però, no ha passat desapercebuda la presència dels màxims directius de la gran banca espanyola. En particular, del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, i el president del BBVA, Carlos Torres, que han aprofitat l'ocasió per mostrar desgel, fins al punt que han eclipsat l'arrencada de l'acte.