Per al Banc Sabadell el 2025 va ser un any marcat per l'opa del BBVA, que va acabar sense èxit per al banc d'origen basc. Durant l'exercici, però, el banc que presideix Josep Oliu i que encara té César González-Bueno com a conseller delegat –aquest dijous va anunciar que es retira i deixarà el càrrec al maig– va guanyar 1.775 milions d'euros, una mica menys que l'any anterior (-2,8%), quan la xifra va ser de 1.827 milions d'euros. Amb tot, des de l'entitat asseguren que el benefici net sense tenir en compte els extraordinaris augmenta un 3,4% respecte a l'exercici anterior.

El 16 d'octubre de l'any passat es posava punt final a l'episodi bancari que havia ocupat els titulars econòmics durant gairebé un any i mig: l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell fracassava amb només un 25% d'acceptació per part dels accionistes del segon, quantitat insuficient per tirar endavant o per fer una segona opa. Catalunya va aplaudir obertament el desenllaç, el Sabadell ho va celebrar amb una festa multitudinària al Palau Sant Jordi i el BBVA, amb Carlos Torres al capdavant, va acceptar la derrota amb un missatge de resignació. Uns mesos després i amb un nou any al davant, com encaren el 2026 els dos bancs després de l'opa?

Després del fracàs de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, Josep Oliu ha rebut grans aplaudiments. Els últims, amb Medalla d'Honor a l'Empresari de l'Any inclosa, han estat aquest dimarts a la nit al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en el marc de la divuitena edició dels premis Carles Ferrer Salat de Foment del Treball, on el president del banc català ha estat ovacionat "per haver estat l’ànima impulsora de la transformació de la companyia, convertint una entitat d’origen local en un actor de referència, amb projecció nacional i internacional", segons la patronal.

"Jo crec que el que no vam fer bé en aquesta opa va ser que en els últims dies estàvem convençuts que hi hauria una segona opa perquè passarien del 30%, i no va passar; per tant, vam perdre el temps durant tres dies". Així analitzava el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, el fracàs de l'opa del BBVA sobre el banc que presideix en el marc d'una conversa al congrés World in Progress (WIP) del grup Prisa, celebrat aquest dilluns i dimarts al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.

Encara soc aquí. Feia uns minuts que havia saltat la notícia del fracàs de l’ofensiva del BBVA sobre el Banc de Sabadell –aquest conte s’ha acabat– i Carlos Torres, el president del banc agressor, ja estava en escena. Tenia pressa. Les dimensions de la desfeta, després de la seva hiperbòlica campanya, podien fer-li pensar que si tardava massa a sortir potser ja seria un altre el que donés el condol als qui li havien fet confiança.

El fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell obre un nou escenari per l'entitat financera catalana i pel sector espanyol. Els experts preveuen futurs moviments a la banca mitjana que podrien ser encapçalats pel banc vallesà, ara de menor dimensió un cop acordada la venda de la seva filial britànica TSB al Santander, que li aporta la cinquena part dels beneficis. L'objectiu és reforçar el perfil de banc "centrat a Espanya, un dels països amb millors perspectives econòmiques de la Unió Europea", la qual cosa suposa "tenir ingressos predictibles i un cost del risc controlat", segons va explicar el director financer, Sergi Palavecino, al presentar el pla estratègic fins al 2027 el juliol.

El resultat de l’opa del BBVA al Banc de Sabadell ha estat inesperat, tant per als analistes com per als presidents dels dos bancs, Carlos Torres i Josep Oliu. Recorda el fracàs de José Ángel Sánchez Asiaín, president del Banco de Bilbao, quan va fallar l’opa hostil sobre Banesto l’any 1987. El BBVA s'ha quedat només amb una acceptació del 25 i escaig per cent. S’esperava que l’acceptació de l’opa per part dels accionistes del Sabadell estigués entre el 30% i el 50%, de manera que el BBVA s'havia de pensar si continuava endavant, i hi havia especulació sobre si apujaria el preu (que havia de ser “equitatiu” i aprovat per la CNMV).

L'opa hostil del BBVA sobre el Sabadell ha estat una batalla econòmica, però també, i molt, una de política. Poques hores després de conèixer el seu fracàs, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest migdia amb el president del banc català, Josep Oliu, al Palau de la Generalitat. Un gest clar i contundent que transmet la importància que ha tingut per al Govern aquesta operació.

S’acaba un intent de fusió marcada per la seva elevada hostilitat. Com a ciutadans ens hem d’alegrar que no hagi servit per augmentar la concentració bancària del país. Accionistes i empleats d’uns i altres no crec que hagin de pensar necessàriament igual. El BBVA, un gran banc, ha vist erosionada la seva estratègia i la credibilitat de la seva direcció a mitjà termini. Just el contrari que el Sabadell: enhorabona als seus gestors, però se’ls gira feina molt complexa i des d'ara mateix. A l’accionista li passarà el contrari: tot i l’èxit del Sabadell, és previsible que, a curt termini, la cotització pateixi. Cau sobre el seu valor un preu inflat per la mateixa expectativa d’opa i un repartiment extraordinari de dividends que no ha de poder descapitalitzar el banc.

L’aversió al poder té tant d’instintiu i saludable com d’infantil i naïf. Volem ser individus lliures i, tanmateix, sabem que algú ha de portar la batuta. Algú ha de liderar. D’alguna manera ens hem d’organitzar col·lectivament. L’ideal és que deleguem la capacitat de comandament en els més preparats, oi? Però ara ens hem instal·lat en la crítica populista a les elits intel·lectuals i acadèmiques: els experts estan sota sospita. Com pot ser? També domina el mantra del rebuig genèric als polítics, a tots. Tots són iguals? És una altra via de negació del poder. Llavors, com ens ho fem? Rere la crisi de la democràcia hi ha aquestes fenomenals confusions que s’alimenten d’un pòsit endèmic d’espontaneïtat llibertària –a Catalunya en tenim experiències històriques–, una tendència atiada avui per forces antisistema reaccionàries. El rebuig primari al poder, sempre latent, fruit d’un sa escepticisme, paradoxalment ens està portant de cap a noves formes de govern personalistes i autoritàries. El fenomen és global. El Minotaure sempre sura.

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha admès en la seva primera reacció després del fracàs de l'opa del BBVA que no esperava un “resultat tan contundent”. “Ha estat una gran sorpresa”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que pensava que l'opa quedaria “per sobre del 30%”. Oliu ha dit que coneixien el “suport absolut” dels accionistes minoritaris, però que no tenien “constància” del suport global que hi hauria al projecte del banc vallesà.

"Donen un valor dolent, no donen prima de control i les sinergies són complicades per les mesures de competència i les establertes del govern espanyol. Aquesta opa, que va néixer morta, només queda que l'enterrin els accionistes", deia Josep Oliu, president del Banc Sabadell, fa poc més d'un mes. I ara s'ha demostrat que el banquer català tenia raó. Josep Oliu passarà a la història del Sabadell –que té 144 anys d'història– com l'home que, juntament amb el seu conseller delegat, César González-Bueno, va aconseguir aturar l'embat del BBVA. I enmig de l'opa també va retornar a Catalunya la seu social de l'entitat, que havia traslladat a Alacant el 2017, després del referèndum de l'1-O.

Aquesta és una història de disset mesos. La del BBVA i el Banc Sabadell. Una de les opes més llargues a l'Estat. En especial, a la banca. I a diferència del que és habitual, hostil, ja que el banc català s'hi ha oposat des del primer minut. Aquest divendres s'ha sabut el desenllaç: l'opa ha fracassat. Només una quarta part del capital del Sabadell havia dit que si a la proposta del BBVA.

Josep Oliu (Sabadell, 1949) fa més de setze mesos que viu pendent de l'opa hostil del BBVA sobre el banc que presideix. Rep l'ARA a la seu del Sabadell a Sant Cugat només dos dies després que el BBVA anunciés una nova oferta –segons Oliu, "pitjor"– als accionistes del Sabadell, i la situació queda pendent, primer, de l'aprovació de la nova oferta per part de la CNMV, i després, de la posició del consell d'administració del Sabadell.

Comença una setmana decisiva per a l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Després de setze mesos de batalla i d'un no parar de compareixences dels principals directius d'ambdues entitats, el final és a prop. O això sembla. En principi, el pròxim dimecres, 24 de setembre –dia de la Mercè i festiu a Barcelona– és el darrer dia en què el BBVA pot millorar l'oferta, tot i que n'hi ha que situen el límit en el dia 23. Sigui com sigui, el banc que presideix Carlos Torres s'ha entestat, fins al moment, en mantenir el que ofereix i ha asseverat en múltiples ocasions que no ho modificarà, malgrat que la prima és negativa des del mes de gener –en aquests darrers dies ha estat marcada per la volatilitat–. Però, més enllà d'aquesta data, el calendari continua carregat de possibles escenaris oberts.

"No és obligatori anar a l'opa. De fet, el millor és no fer res, agafar el paperet [de l'opa] i llençar-lo a les escombraries, i amb això haurà complert amb el seu deure com a accionista fidel a Banc Sabadell". Així ha demanat el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, als seus accionistes que no acceptin l'opa del BBVA. Ho ha fet en una trobada amb inversors al costat del conseller delegat, César González-Bueno, en què han explicat els motius del consell del banc per rebutjar l'opa. Durant la trobada han aprofitat, també, per negar les afirmacions del president del BBVA, Carlos Torres, que va dir la setmana passada que l'acció del Sabadell cauria en cas que l'opa no sortís: "Si hi ha alguna caiguda, serà efímera, però de mica en mica el banc anirà recuperant el seu valor", ha assegurat Oliu.

Des que el 9 de maig del 2024 el BBVA va anunciar una opa hostil sobre el Banc Sabadell l'entitat vallesana ha anat fent passos per fer-la descarrilar, fins al punt que el que semblava una operació plausible a l'inici ara ja comença a ser improbable. Primer va ser el retorn a Catalunya, després les dures condicions imposades pel govern espanyol a la fusió, i aquest dimecres l'aprovació pràcticament per unanimitat dels accionistes de la venda al Santander del banc britànic TSB per un preu que es pot acostar als 3.400 milions.

Dissabte, Ricard Ustrell entrevistava el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, al Col·lapse. Com va explicar el mateix banquer, només va a la televisió “en ocasions molt especials”. De fet, no recordava haver-hi anat mai. És fàcil intuir que la maror de fons de l’opa del BBVA ha propiciat aquesta necessitat excepcional, tot i que Oliu es va emparar en raons de coincidència geogràfica: “Soc de Sabadell. I quan em van dir que el Ricard m’ho podia demanar, que també és de Sabadell, vaig dir que amb aquest no m’hi puc negar”. A Oliu li va agradar recordar els vincles del passat entre la seva família i la d’Ustrell. Una manera delicada d’establir un pacte de cordialitat i sortir d’allà sense fer-se mal.

Josep Oliu (Sabadell, 1949) rep l’ARA dissabte al migdia a la planta 22 de la coneguda com a Torre Sabadell (avui Diagonal Vertical), en ple Eixample, on manté el seu despatx de president del banc català. Per la seva actitud desenfadada, un no endevinaria que la centenària entitat està patint una opa del BBVA que podria posar fi a la seva història i que entra a la seva fase decisiva. Oliu es mostra optimista i fa gala del seu proverbial bon humor: de l’escultura de Jaume Plensa que hi té, tota una obra d’art, en diu “el ninot, el ninot de la cremà”.

Als 75 anys Josep Oliu ha preparat durant els últims mesos una de les jugades més importants de la seva vida. El veterà financer, que porta un quart de segle al capdavant del banc de la seva ciutat, va dedicar la tardor a donar voltes a una idea que, de fet, no havia abandonat mai: el retorn de la seu del Banc Sabadell a Catalunya. El pla encaixava amb l’estratègia de defensar l’entitat de l’opa per part del BBVA, que podria suposar la fi de la centenària història d’un banc que també havia dirigit el seu pare.