Cinc grups parlamentaris que sumen majoria absoluta han donat suport a la creació d'una nova llei que reguli l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, un model d'habitatge sense ànim de lucre i basat en comunitats autogestionades. La proposta de llei presentada aquest dimecres al Parlament busca millorar el marc legal en el qual operen aquestes entitats, que actualment proporcionen 1.175 habitatges repartits en 66 edificis arreu de Catalunya.

Fa poques setmanes, Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat van formalitzar l’acord d’intercooperació que facilita les empreses a accedir, de manera conjunta, a serveis essencials com l’energia, les telecomunicacions i la mobilitat amb criteris ètics i sostenibles. Aquesta col·laboració, fruit d’una trajectòria compartida des del 2023, ja suma 10.600 empreses usuàries, 450 de les quals han contractat dos o més serveis.

Idària és una cooperativa de treball associat i d’inserció laboral sense ànim de lucre que ofereix diversos serveis vinculats a l’economia verda i circular, amb l’objectiu de fomentar la inclusió laboral de persones en situació d’exclusió social i contribuir, així, a la millora de les condicions socioeconòmiques del territori on desenvolupa l'acció.

El Projecte SIS (Supermercat i Cafeteria Inclusius i Socials) és una iniciativa pionera nascuda l’any 2021 arran de la intercooperació entre diverses cooperatives de treball i altres organitzacions de l’economia social i solidària, liderada per Entrem Grup Cooperatiu d'Inserció Laboral. L’objectiu inicial era desenvolupar un model de supermercat innovador i transformador, que servís per crear llocs de treball per a col·lectius vulnerables amb una proposta de valor que integrés inclusió, dinamització comunitària i viabilitat econòmica mitjançant els principis cooperatius. La idea finalment es va concretar en dos espais interconnectats: el supermercat SIS, gestionat sota un model de franquícia social amb Caprabo —l’aliança amb què aporta coneixement del sector, tot minimitzant riscos— i Cafeteria Espai SIS, un espai confortable amb servei de restauració i destinat a la dinamització d'activitats culturals.

L’any 2005, un grup de professionals de l’àmbit socioeducatiu va crear ACTUA, una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que desenvolupa i gestiona projectes que promouen la inclusió, la convivència i la prevenció de situacions de vulnerabilitat, especialment en infants i joves. La cooperativa impulsa iniciatives arrelades al territori, basades en la col·laboració, l’autogestió i el compromís amb les persones. Tal com afirma la presidenta del consell rector, Berta Pinyol, “apostem per generar oportunitats reals per transformar la societat, a través de l’acció educativa i l’empoderament de persones, equips i projectes, des de la proximitat, la inclusió i la mirada comunitària”.

Facilitar l’accés a l’habitatge a milers de famílies que no podien accedir al mercat lliure. Aquesta és la missió de Fem Ciutat, la qual, al llarg dels seus 35 anys de trajectòria, s’ha saldat amb més de 4.200 habitatges arreu de Catalunya, la qual cosa ha fet que la cooperativa esdevingui un dels majors promotors no públics d’habitatge protegit en qualsevol modalitat (compra, dret de superfície, lloguer, etc.) Per tal de fer-ho possible, es recolza des de fa més de tres dècades en l’equip d’assessorament integral de Solucions, encarregat d'executar les tasques necessàries per aconseguir l’objecte social de la cooperativa.

El 2025 ha estat declarat per les Nacions Unides Any Internacional de les Cooperatives. La data coincideix amb una altra efemèride, el 125è aniversari del cooperativisme organitzat.

Des de configurar sensors de qualitat de l’aire per portar-los en bicicletes fins a analitzar la sostenibilitat d’un projecte col·lectiu, passant pel desplegament d’una nova oficina digital al núvol. Totes aquestes activitats són les que femProcomuns posa a l’abast de l'administració pública i l'economia solidària i dels socis usuaris, uns 200 actualment, aproximadament la meitat dels quals són entitats i l'altra meitat persones individuals. Les tres àrees d’activitat de la cooperativa, creada el 2017, es guien pels principis del cooperativisme obert, l’autogestió comunitària, la sostenibilitat ecològica, econòmica i humana, el coneixement compartit i la replicabilitat. “El propòsit era crear una eina social estratègica que contribuís a consolidar un ecosistema basat en el model socioeconòmic del procomú”, apunten els seus impulsors.

Les cooperatives agràries són empreses que, sota els principis cooperatius, agrupen els agricultors i ramaders, que en són socis i propietaris. A Catalunya, entre 32.000 i 33.000 persones sustenten un sector amb un pes cada cop més evident en el teixit productiu del país. No en va, un 37% de la producció agrària catalana prové de les cooperatives, amb productes tan representatius com l’oli d’oliva (un 76% del total), l’ametlla (72%), l’avellana (67%), la garrofa (63%), el vi (53%), la fruita de llavor (46%) i la de pinyol (42%), els cultius herbacis —excepte farratges— (39%), els cítrics i la llet (36%).

Hi ha un restaurant a Banyoles on cada plat té la firma d’una dona. On treballar-hi no és només una feina, sinó un trampolí per a persones en situació de vulnerabilitat. Un restaurant teixit a partir de la sororitat i impulsat per una associació de dones en plena pandèmia, que amb el temps ha esdevingut el centre cívic del barri vell de la capital del Pla de l’Estany. Un espai de trobada cultural i d’inserció social, però també per trencar estereotips. Situat a l’antiga Fonda Comas, a només tres minuts a peu de la plaça Major i del museu Darder, La Porta del Món va néixer la tardor del 2020 com un projecte comunitari sense ànim de lucre que donava resposta a una necessitat que havia copsat l’associació de dones Món Banyoles tres anys enrere. Es tractava de crear un espai on dones migrades guanyessin confiança i autonomia per fer el salt al món laboral sense el risc de ser explotades a partir del que els generava més confiança: la cuina.

Juanjo Llopis (València, 1973) ha complert els seus primers cent dies com a director general de Caixa Enginyers. Defensor del model de banca cooperativa que pilota defensa que l’entitat té capacitat per créixer sense haver de fer compres, soci a soci, amb una xarxa d’oficines físiques combinada amb una potent aposta digital.

Guillem Llorens (Barcelona, 1977) és el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, copresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador de la cooperativa Sepra. Explica a l'ARA que va entrar en el món del cooperativisme "per casualitat", gràcies a uns companys de feina que coneixien el model. En el marc del 125è aniversari del cooperativisme català, l'associació que Llorens lidera ha volgut celebrar l'efemèride amb un congrés al Palau de Congressos de Barcelona per divulgar aquest model econòmic.

Caixa Enginyers és un dels exemples del model de banca cooperativa a Catalunya. Un model que, segons el seu director general, Joan Cavallé, és "solvent i sostenible", i afirma que "en temps de crisi, les cooperatives de crèdit han sigut més resilients". Amb motiu del Dia Internacional de les Cooperatives, que se celebra aquest dissabte, 6 de juliol, Caixa Enginyers ha volgut fer valer el rol de la banca cooperativa per al futur d'Europa, posant la seva entitat com a referent, que compta amb una trajectòria de 57 anys.

Ser petit productor d’agricultura, ramaderia o productes artesans a Catalunya és sinònim, en la majoria de casos, de passar-se hores i hores al cotxe distribuint a botigues, hostaleria i clients particulars. És el que li passava a en Pino Delàs, un dels dos socis de Llavora. Cada dimecres es passava entre 12 i 14 hores a la furgoneta anant de client en client i després, molt sovint, encara havia de passar per la granja de porc ecològic que tenen a Ventalló. Però des de fa uns mesos que la feina se li ha alleugerit: és un dels socis impulsors de La Diligència, una cooperativa de serveis que busca descarregar feina logística a petits productors de les comarques gironines de la càrrega que suposa el transport i la distribució.

Són planta i set pisos d’altura fets amb una estructura de fusta. L’edifici més alt d’Espanya que utilitza aquest material com a base de la construcció es diu Cirerers i és al barri de Roquetes, a Barcelona. Un nou sistema de construcció, però que forma part d’un projecte que va més enllà, que també vol canviar el model de propietat i accés a l’habitatge i intentar influir en l’inflacionista mercat immobiliari per aconseguir abaixar el preu dels pisos.

La Tremolina és una cooperativa d'habitatges, recentment constituïda al Pallars Sobirà, que vol transformar una era de Gerri de la Sal en quatre habitatges. D'aquesta cooperativa en formen part un grup de cinc amics en tres unitats de convivència i ara busquen una quarta unitat que s'hi vulgui incorporar. Pere Llorach, soci de La Tremolina, ha explicat a l'ACN que més enllà de proporcionar un habitatge accessible, digne i estable els agradaria impulsar un projecte més ampli de sobirania alimentària, dinamització econòmica i social, i participació amb el poble i el territori. Ara són cinc amics que s'han embrancat en aquesta aventura i busquen algú que s'hi vulgui sumar.

Les seus d’Unipost de Manresa i Terrassa van protagonitzar telenotícies i portades de diaris quan el 19 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va decomissar-hi paperetes del referèndum de l’1-O. Feia mesos que els treballadors de l’operadora postal vivien un autèntic calvari que no tenia res a veure amb el Procés: no cobraven al dia ni la totalitat del sou, i l’empresa estava en concurs de creditors. A aquesta situació de neguit per l’amenaça de tancament s’hi va afegir el tràngol de l’escorcoll.

El formatge Urgèlia DOP, elaborat per la Cooperativa Cadí de la Seu d'Urgell, ha estat guardonat amb l'Or a l'edició d'enguany dels Sofi Awards, com a millor formatge de llet de vaca. Tal com ha donat a conèixer la mateixa cooperativa, aquest concurs, organitzat per l'Specialty Food Association, se celebra anualment als Estats Units, que és el primer productor mundial de formatges. Enguany hi han participat prop de 2.000 productes d'especialitat de tot el món.

Consum va facturar 2.935 milions d'euros el 2019, un 7,4% més que l'exercici anterior, i va obtenir un benefici de 54,6 milions, un 4,7% més que el 2018. Ho ha explicat aquest matí el director general de la cooperativa valenciana, Juan Luis Durich, en una conferència de premsa telemàtica.

El paisatge que domina a Barcelona és el gris de l'asfalt i dels edificis. Des de molts barris costa arribar a contemplar Collserola, i qui s'abstreu del tràfec diari per fer-ho sol veure en la serralada un espai d'esbarjo on anar a córrer o en bicicleta. Allà on la capital catalana deixa pas al Vallès s'hi amaga també un tresor desconegut entre muntanyes que encara han trepitjat ben pocs barcelonins. Es tracta de Can Calopa, on hi ha l'única vinya productiva que es preserva a la ciutat malgrat que l'elaboració de vi n'ha marcat part de la història d'ençà que es va fundar ara fa més de 2.000 anys. Els ceps estan en una finca de propietat municipal que des del 2010 gestiona la cooperativa L'Olivera, que té la seu a Vallbona de les Monges (Urgell), amb un marcat compromís social i amb el territori. De Can Calopa en produeix el vi Vinyes de Barcelona.