El Barça continua fent camí cap a la consecució de la Lliga F després de golejar (6-0) el Badalona amb gols de Salma Paralluelo de penal, Marta Torrejón, Sydney Schertenleib, Esmee Brugts, Mapi León i Martine Fenger després d'un gran inici de segona part per sentenciar el partit. Les blaugranes podrien celebrar el títol d'aquí a unes setmanes si guanyen al camp de l'Espanyol –horari encara per confirmar– o per passiva si el Reial Madrid no suma els tres punts davant el DUX Logronyo.

Claudia Pina (Montcada i Reixac, 2001) és un dels noms propis d’aquest curs al Barça femení. La jugadora catalana –que al desembre va renovar fins al 2029– ha anat creixent amb el pas dels anys fins a guanyar-se un lloc a l’onze titular. “És fruit de l’evolució. Era una nena, va despuntar al Sevilla, va tornar, però fer-se un lloc al millor equip és complicat”, explica a l’ARA Miguel Llorente, que va dirigir la futbolista al filial blaugrana. Fins al moment, aquesta temporada ha disputat 36 partits, 26 dels quals com a titular, amb 19 gols amb el Barça.

“No són només els diners, és temps i creixement”. És la reflexió que feia Pau Quesada, tècnic del Reial Madrid, després d’encaixar el 6-0 al Camp Nou. El Barça va tornar a demostrar per què és un equip referent i del qual en podem sentir orgull, tal com va descriure Alexia Putellas després del partit. “Sento que tots anem en la mateixa direcció: afició, equip i club”, va afegir la capitana. Les blaugranes van omplir el Camp Nou amb 60.067 persones en la millor assistència des del retorn a l’estadi. L’entrada contra el Reial Madrid va superar els 56.812 espectadors que s’havien reunit deu dies abans per veure el Barça - Rayo Vallecano (1-0).

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

“Alexia és el Barça”. És el resum que fan Irene Paredes i Patri Guijarro –dues de les capitanes– d’Alexia Putellas. Gairebé 5.000 dies després de vestir la samarreta del Barça per primer cop, la molletana ha tornat a fer història al Camp Nou, on ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana. Una mostra més del que representa una jugadora clau en el creixement del club català. Quan Alexia va debutar amb el Barça el 24 d’agost del 2012 –després de passar per l’Espanyol i el Llevant per créixer i consolidar-se a la Primera Divisió–, el Barça encara no havia jugat cap partit a la Champions, tot just acabava de guanyar la seva primera lliga –ara va camí de l’onzena– i només tenia dues Copes a les seves vitrines –el 16 de maig podria alçar la dotzena.

Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.

Cinc punts és el que separa el Barça de guanyar la setena Lliga F consecutiva després de vèncer 0 a 3 a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Ona Batlle ha obert la llauna amb un xut llunyà que ha desviat Rocío Gálvez i que ha servit per trencar el mur defensiu plantejat pel Madrid, i Alexia Putellas –amb el gol número 100 del Barça contra l'equip blanc– i un gol en pròpia porta han sentenciat l'enfrontament. Graham Hansen, que ha estat titular després de ser suplent dimecres, ha completat un gran partit.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

La distància entre el Barça i el Reial Madrid continua sent una evidència. Les blaugranes han encarrilat els quarts de final de la Champions després de guanyar 2-6 a l'estadi Alfredo Di Stéfano, un resultat del qual el club blaugrana té bons records a Madrid. Ewa Pajor –amb un doblet–, Esmee Brugts, Irene Paredes, Vicky López i Alexia Putellas han desfermat la bogeria a Madrid en un camp ple a vessar. Linda Caicedo, amb dos gols, ha estat la més destacada del conjunt blanc aquesta nit, en un partit jugat davant de més de 4.000 aficionats —alguns dels quals amb la samarreta blaugrana—, que han gaudit d'un gran espectacle de futbol, tot i que no al Santiago Bernabéu.

El Barça obrirà el Camp Nou el dijous 2 d’abril (18.45 h) amb motiu dels quarts de final de la Lliga de Campions femenina. El Chelsea jugarà a Stamford Bridge; el Bayern de Múnic, a l’Allianz Arena; l’Arsenal, a l’Emirates Stadium; el Manchester United, a Old Trafford; l’Olympique de Lió, al Groupama Stadium; el Wolfsburg, al Volkswagen Arena... i el Reial Madrid, a l’Alfredo Di Stéfano. És a dir, el conjunt blanc és l’únic que no obrirà el camp gran per disputar els quarts de final de la Champions. No és cap sorpresa, ja que l’equip dirigit per Pau Quesada no ha jugat mai al Bernabéu, des de la seva creació, el 2019, quan va absorbir el modest Tacón. Fa un any, la migcampista Melanie Leupolz va confessar al pòdcast Kicker FE:male que havia tingut una conversa amb Florentino Pérez. La futbolista alemanya va explicar que el president blanc va dir a les jugadores que obrirà el Santiago Bernabéu per al primer equip femení “quan guanyi el primer títol”.

El Barça arribarà a Madrid amb les millors sensacions possibles després de golejar a l'Athletic Club a l'estadi Johan Cruyff amb gols de Salma Paralluelo, Carla Julià, Sydney Schertenleib i doblets de Claudia Pina i Kika Nazareth (7-1). Gran entrada per viure una nova exhibició de l'equip de Pere Romeu abans d'enfrontar-se al Reial Madrid tres cops en una setmana. Les blaugranes visitaran l'estadi Alfredo Di Stéfano el pròxim dimecres 25 en l'anada dels quarts de final de la Champions (18.45 h) i el diumenge 29 en duel de lliga (21 h). A més, el dijous 2 d'abril, el Barça tornarà al Camp Nou per disputar la tornada de la Champions (18.45 h).

Alexia Putellas és el gran nom d’aquest tram final de temporada. La capitana acaba contracte el pròxim mes de juny, malgrat que té un any més opcional. La futbolista de Mollet del Vallès està molt contenta al Barça, “el club de la seva vida”, però ara mateix no està pensant en el seu futur. Alexia està molt motivada i centrada en el que resta de temporada. La migcampista ha destacat en les dues últimes victòries, amb tres gols que li han donat molta confiança abans dels partits més exigents. Des del club blaugrana expliquen que estan en “converses permanents”, però segons ha pogut saber l'ARA la renovació no es produirà de forma immediata.  

"Somiarem en gran fins que no sigui possible". Les declaracions de Banini en la prèvia del partit a Badalona ressonaran amb més força aquesta pròxima setmana dins el vestidor badaloní. L'equip de Marc Ballester ha aconseguit un empat contra el Barça després d'una exhibició defensiva (0-0) i les semifinals de la Copa de la Reina es decidiran el pròxim dimecres 18 a l'estadi Johan Cruyff (21 h).

Fa dos anys, el Levante Badalona (actual Badalona Women) es presentava al Municipal de Badalona amb l’objectiu de mirar cap a les posicions capdavanteres de la Lliga F. Després d’assolir la salvació en les últimes jornades, aquesta temporada el conjunt badaloní ha fet el primer pas endavant de la mà del tècnic Marc Ballester, que va agafar les regnes del primer equip el novembre passat. Vuitens a només tres punts de l’Atlètic de Madrid —sisè classificat—, la il·lusió ha arribat a l’ONA, com es coneix l'equip. “El Barça queda molt lluny, però també ho està del Reial Madrid i altres clubs amb un pressupost molt elevat. El nostre objectiu real és una cinquena o sisena posició”, assegura Ballester pocs dies abans d'una altra fita històrica. El Badalona Women jugarà aquest dijous l’anada de les semifinals de la Copa de la Reina contra el Barça (21 h). “Ens hem guanyat el dret a ser on som”.

Fa més de 55 anys un grup de noies pioneres van fer història desafiant la societat d’aquella època. El 25 de desembre del 1970 –encara sota la dictadura de Franco— el Barça femení va jugar per primer cop un partit al Camp Nou. Imma Cabecerán va ser una de les responsables després de reunir-se amb l’aleshores president del Barça, Agustí Montal i Costa. “Si em portes 15 noies, endavant”, va ser la resposta del màxim dirigent blaugrana. Dit i fet. A través d’un anunci al diari, tot de dones van trucar per unir-se al projecte. “Ens van citar a la zona poliesportiva de Barcelona, on abans hi havia el Miniestadi. Després d’un mes entrenant els dimarts i els dijous, va arribar el dia de jugar al Camp Nou”, explica Lolita Ortiz (Barcelona, 1944), una de les pioneres que actualment forma part de l’Agrupació de jugadors i jugadores del Barça.

Xavi Llorens (Barcelona, 1958) és la cara invisible per excel·lència del Barça. Llorens, pioner del femení –equip que va dirigir entre 2006 i 2017–, també ha estat vinculat al futbol sala i al futbol formatiu, fet que li permet presumir d’haver estat el primer entrenador de Leo Messi al club blaugrana. “Sempre m’han fet la broma que es farà un equip de petanca i que l’hauré d’iniciar jo. A mi el que m’agrada és estar a l'ombra fent feines no molt visibles i passar una mica com si no hi fos”, explica a l’ARA. L'entrenador –que ha fet diversos papers de l’auca– va posar els fonaments d’un Barça guanyador de tres Champions League. “Només havíem de treballar i convèncer les jugadores que el que volíem fer era guanyar moltes coses”, assegura.

“Veure tanta gent viatjant per un partit nostre va ser molt bonic”. Ana-Maria Crnogorčević (Steffisburg, 1990) recorda amb molta estima la seva etapa al Barça i a Catalunya. La futbolista suïssa –que demana que se li pregunti en català– es va enamorar de la cultura i de les tradicions de Catalunya. “M’encanta Barcelona, és un dels meus llocs preferits i em puc imaginar en el futur vivint allà; hi vaig ser molt feliç”. Crnogorčević, que prefereix Sant Jordi abans que Sant Valentí, encara té un carnet d’identitat de catalana i una samarreta de Catalunya amb el seu nom que li van regalar els fans. “L’afició sempre va ser molt amable amb mi i jo vaig intentar parlar amb ells, signar, ser propera… Em van rebre amb els braços oberts”, assegura.

Si fer el primer gol amb el Barça ja és especial, imagina fer-ho en un estadi històric com el Nuevo Los Cármenes. Això deu haver pensat Aïcha Camara, que s'ha estrenat com a golejadora blaugrana i ho ha celebrat amb les mans al cap i cara d'incredulitat. L'equip de Pere Romeu, amb precisió, ritme i idees en atac, ha completat un gran partit abans de l'aturada per seleccions i s'endú la victòria al camp del Granada (0-2). Graham Hansen, que s'ha hagut de retirar del terreny de joc per molèsties, ha sigut l'autora de l'altre gol.

Hi ha vida més enllà del Barça. Això és el que ha après Ari Mingueza (Santa Perpètua de Mogoda, 2003) després de tres anys al Granada. La migcampista catalana va seguir els passos del seu germà, Óscar Mingueza –que havia canviat Barcelona per Vigo–, i va provar una nova aventura a Primera Divisió. “Jo vaig sortir perquè veia un tap molt gran al primer equip i sentia que havia de marxar del Barça. Potser si m’hagués quedat m’hauria arribat l’oportunitat aquí, perquè els últims dos anys han hagut de tirar molt del planter, però crec que tot passa per alguna cosa i ara estic molt bé”, explica la jugadora a l’ARA. Una decisió, però, en què l’Óscar va jugar un paper important. “Jo tenia por perquè mai havia sortit de casa, havia estat tota la vida aquí i m'era molt complicat fer el pas. Vaig parlar amb ell i em va dir que no s’acabava la vida al Barça i que obrir portes ara me'n podria obrir més en un futur”, recorda.

L'estadi Johan Cruyff ha obert les portes a abelles, goril·les i astronautes amb motiu del Carnestoltes. La mascota del Barça, Cat, ha vingut amb una capa i un antifaç de superheroi i Esmee Brugts s'ha vestit de maga per regalar dues assistències –una a Ewa Pajor i una a Claudia Pina– que han servit per avançar-se davant l'Eibar. Patri Guijarro, amb un xut llunyà, i Irene Paredes, de cap, han completat una nova golejada del conjunt català (4-0).