Dues veïnes de Sabadell han interposat una demanda judicial contra la Sareb —l'anomenat banc dolent— després que l'entitat els reclami més de tres milions d'euros per una hipoteca que mai van contractar, ni directament ni voluntàriament. Segons exposa la querella, que ja s'ha admès a tràmit, les afectades —ja difuntes— no van arribar a rebre els diners que ara se'ls exigeix que tornin. De fet, tal com explica la querella, el préstec va ser concedit a un tercer: la promotora immobiliària Wilder Bay SL, que posteriorment va entrar en concurs de creditors. A partir de llavors, el deute hipotecari va ser objecte de diverses cessions financeres fins que va arribar a la Sareb, que ara reclama el deute a les filles de les difuntes veïnes, que tenen 79 i 74 anys.

L'associació de propietaris Som Habitatge, que va néixer fa menys d'un any per fer de contrapès al Sindicat de Llogateres, ha qüestionat la constitucionalitat de la llei catalana que regula el lloguer de temporada i d'habitacions, aprovada el desembre passat pel Parlament. Aquesta normativa, pionera a l'Estat, seria inconstitucional per un seguit de motius que l'entitat ha desgranat aquest dimecres en una roda de premsa i que surten d'un informe elaborat per tres professors de dret civil.

El mercat de l'habitatge de Catalunya perd pisos en mans d'empreses. Les persones jurídiques van vendre l'any passat 12.010 habitatges més dels que van comprar, una diferència que confirma una tendència de desinversió i que, segons el Col·legi Notarial de Catalunya, apunta a "un traspàs progressiu d'habitatge cap a compradors particulars".

La Generalitat comprarà la meitat de l'edifici del Banc d'Espanya a la plaça Catalunya de Barcelona. L'operació tindrà un cost de 58,4 milions d'euros per als comptes del govern català, als quals hi haurà de sumar 36,9 milions d'euros més de rehabilitació abans de poder-s'hi instal·lar, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

El 2025 anava pel camí de convertir-se en un any històric per a la compravenda d'habitatges de Catalunya. I així ha estat. Si bé en cada mes de l'any el nombre d'operacions ha estat excepcionalment alt, en cap moment s'havia superat la xifra de vendes acumulades del 2007. Tanmateix, el desembre ha estat un mes fora mida, amb 8.181 compravendes, un 9,9% més que el desembre anterior, cosa que ha disparat el resultat anual a 112.585 operacions. Just 1.100 més que el 2007.

L'eina urbanística més important de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ha de possibilitar una millora de les condicions territorials dels 36 municipis que la integren, ha rebut aquest dimarts una nova llum verda. El nou marc servirà per iniciar la renovació del Pla General Metropolità, vigent des del 1976 i centrat en un model obsolet de creixement per extensió o ocupació de territori, i té per objectiu donar resposta als reptes actuals especialment en matèria d'habitatge, però també d'equilibri de tota la metròpolis pel que fa a l'activitat, la mobilitat, l'ús del sòl i l'ús dels recursos naturals.

L'estructura de la propietat residencial –és a dir, si els pisos pertanyen a petits, grans tenidors o megatenidors– i el seu impacte en els preus i l'accés a l'habitatge, sobretot de lloguer, és un dels temes de debat més polaritzats de la crisi de l'habitatge; especialment en ciutats com Barcelona. Recentment, aquest debat públic ha incorporat un nou concepte, fins fa no gaire només en boca de sindicats, activistes i partits de l'oposició, i que ara se situa en el punt de mira tant de la Generalitat com del govern espanyol: l'especulació.

Una vintena de veïns s'han agrupat aquest matí davant del número 24 del carrer Tigre, al barri del Raval de Barcelona, per protestar contra el segon intent de desnonament de set famílies d'aquest bloc. Aquesta vegada, però, la solidaritat veïnal no ha estat suficient i la comitiva judicial i els Mossos d'Esquadra han acabat executant l’ordre judicial i fent fora els veïns afectats, entre els quals hi ha diversos menors adolescents i una dona de 90 anys, segons expliquen des del Sindicat d'Habitatge de Ciutat Vella. Fonts municipals precisen que la dona de 90 anys no va ser desallotjada, si bé es troba entre les afectades.

Fa uns dies, la Comissió Europea va presentar el primer pla d'habitatge de la seva història. Una de les seves demandes és incrementar el parc social i assequible, que tradicionalment s'ha associat a l'habitatge públic. Tanmateix, a Europa actualment hi ha 25 milions de pisos de lloguer social i assequible, l'equivalent a gairebé tot el parc d'habitatges de l'Estat, que és de 26 milions, però aquests habitatges repartits pel continent no necessàriament són només públics. Si no hi ha una administració al darrere, qui els gestiona?

"Tota pedra fa paret". Aquest refrany, que s'ha convertit en un lema al despatx del president Salvador Illa, encaixa en sentit literal i figurat amb l'estratègia del Govern per resoldre la crisi de l'habitatge. Més enllà de la regulació del mercat existent, amb mesures com la limitació del lloguer de temporada i d'habitacions –que el Parlament ha aprovat aquesta setmana– o el fre a l'especulació, la legislatura està orientada a la construcció massiva d'habitatges, especialment públics. Aquesta voluntat s'ha expressat amb dues xifres grandiloqüents, que el mateix president ha anunciat a la cambra catalana amb un any de diferència: el pla 50.000 i el pla 214.000.

El mercat de compravenda d'habitatges de Catalunya està registrant el seu millor any des del 2007 i aquest mes d'octubre ha fet un pas més: ha superat les 11.000 operacions, una dada que no es veia des de feia 18 anys. Ara bé, aquesta xifra que a escala catalana representa la quarta més alta de tota la sèrie històrica, pren especial rellevància a la demarcació de Barcelona, que amb 7.165 operacions al mes d'octubre converteix aquest mercat en el primer que supera les xifres de la bombolla immobiliària. Ja es compren més cases que el 2007.

La Generalitat ha acordat la compra de 1.064 pisos a Inmocaixa, filial immobiliària de CriteriaCaixa (el hòlding inversor de La Caixa), per 87,2 milions d'euros. Aquests habitatges seran a partir d'ara públics i de lloguer assequible, segons ha anunciat aquest dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una conferència a Fira Sabadell. Això vol dir que el Govern pagarà, de mitjana, uns 82.900 euros per cada habitatge.

Una tanca opaca, de gris metàl·lic, recorre uns 50 metres de vorera al bell mig de Sant Andreu del Palomar. Si algú s'hi atansa un matí laborable solejat, sentirà unes obres en la seva fase de cimentació. Però de seguida, l'atenció passarà de l'oïda a la vista, i el trontoll de maquinària quedarà asfixiat per una grua monstruosa, alçada al mig del no-res. Per resseguir el braç de la grua amb la mirada, cal protegir-se els ulls per no enlluernar-se, però no cal aixecar gaire la vista per esbrinar que no és una construcció qualsevol. "Aquesta obra no és un negoci, perquè l'habitatge és un dret", diu un cartell, també gris, que reposa sobre la tanca.

La nova etapa de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI), amb la recent elecció de la jurista Montserrat Junyent com a presidenta, ha arrencat amb un gran objectiu: construir una estratègia "comuna, estable i realista" per afrontar la crisi de l'habitatge. "Demanem mirada llarga", ha dit Junyent –la primera dona que lidera la institució en més de 75 anys d'història–, i ha afegit que es presenten com a "col·laboradors efectius" i que procuraran "transmetre dades" en el debat. Ho ha exposat aquest dijous acompanyada d'alguns membres de la seva junta en una roda de premsa, durant la qual només començar també ha lamentat la situació reputacional que travessa el sector: "La imatge que es transmet de col·lectiu no és la real".

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns que el 13 de novembre el Govern formalitzarà la compra de 170 habitatges de protecció oficial que són propietat d'InmoCaixa, filial immobiliària de CriteriaCaixa, per uns 15 milions d'euros.

Jorge Galindo (València, 1985) és director adjunt d'EsadeEcPol i doctor en sociologia per la Universitat de Ginebra. Ha publicat Tres millones de viviendas (Debate), un llibre amb una tesi clara: cal construir molts més habitatges.

La taxa de sobrecàrrega de les llars que viuen de lloguer a Catalunya és un dels principals problemes del mercat de l'habitatge: tot i tenir ingressos fixos i compartir la despesa residencial amb la parella, una de cada quatre llars catalanes pateixen sobrecàrrega, és a dir, han de destinar més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge.

L'embranzida del mercat de compravendes d'habitatges a Catalunya ha topat amb l'habitual frenada d'activitat de l'agost, que enguany ha trencat una dinàmica a l'alça que feia 14 mesos que durava. Tanmateix, no ha passat el mateix amb la firma d'hipoteques, que no només encadenen fins a 15 mesos a l'alça, sinó que han registrat el millor creixement en un mes d'agost des del 2010.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que les polítiques d'habitatge, en especial les que afecten el lloguer, han creat "colls d'ampolla" al mercat que expliquen en part l'encariment de preus al sector. Guindos ha elogiat el fet que l'economia espanyola creixi, en gran manera, gràcies a l'arribada d'immigració estrangera, però ho ha contraposat amb el fet que "l'oferta d'habitatge és molt limitada".

El grup empresarial català Aticco, especialitzat en el desenvolupament d'espais de treball compartit, ha anunciat un nou coworking a Barcelona de 20.000 metres quadrats i amb una capacitat per a més de 2.200 persones, que es convertirà en el més gran del sud d'Europa. Batejat com a Aticco Diagram, obrirà les portes el març del 2026.